Com una patada als ous

Fèia temps que no em venia tant poc de gust córrer una cursa, i és que no hi trobo gaires al·licients: recorregut conegut i rasca es compensaven amb la possibilitat d'acumular els 2.500km o de fer bona marca, però la tonteria del genoll, més un encostipat també lleu però suficient per deixar-me tocadet fan que arribi desganat i a sobre amb deficiènca muscular a les cames, per tant ni un repte ni l'altre.

En fi, que no em queixaré més, aprofitaré per acompanyar a la Bea, al Xavi i a d'altres amics i ja que baixo doncs començaré ràpid i segons com em trobi...

Quina mandra!

Pròxima quedada dels Dragons: A la Cursa dels Nassos
QUAN: DIVENDRES 31 de desembre
HORARI: 5.10
LLOC: A l'alçada de Runnersworld però a l'altra banda del lateral. I ha un espai entre el lateral i la ronda on poder escalfar.
MODALITAT: Running, si voleu aneu de blanc, així ens trobarem.

Eritema prerotulià

Sona malament però és una tonteria, si no hagués anat a la mútua per descartar res més greu la meva petita lesió al genoll no tindria ni nom.
El cas és que la parada obligatòria de dos dies (per què més no puc estar sense córrer) i unes sensacions no del tot bones, compliquen els dos reptes que tenia fins a final d'any: els 2.500 i els 10mil (ja veieu, en cada entrada canvio d'opinió), i en tot cas el més complicat és assolir els dos a l'hora.
D'aquí al 31 aniré decidint.
Entrenament amb els Dragons.

ON running + DIR + Dragons, tornem als 10mil ràpids

Tal qual vaig decidir provar-ho, com abandonar el repte per ara recuperar-lo per una série de circumstàncies. Concretament tres

Provar les ON: Trienjoy m'ha deixat les ON per a provar-les, i quin millor alicient que fer-ho en cursa. De moment no vull llegir ni que m'expliquin res sobre elles, i descobrir sense prejudicis les seves qualitats i virtuds. Després d'haver fet algunes sortides ja tinc algunes conclusions: el primer és que no són pitjors que les altres, que ja és molt tenint en compte que el sistema és radicalment diferent. Em semblen millors en l'impuls que en la recepció, suposo que és el què busquen. Per altra banda la part de la wamba pròpiament dita és molt flexible i per tant s'ajusta bé al peu. Tot plegat fa que s'aconsegueixi el mateix que amb una altra banda però de manera més lleugera. Ja li he trobat un defecte, però, i és que són única i exclusivament per asfalt, no traccionen bé amb sorra, i veig el perill que una pedra entri en el sistema d'amortiguació. Seguiré provant-les a veure com evoluciona.

Entrenament del DIR: En dues sessions, la primera va ser l'entrenament conjunt que va organitzar el gimnàs a les Aigües ara fa dos diumenges. Després d'uns exercicis vam fer 40 minuts de carrera contínua i xerrant amb un del Prat em vaig anar animant per córrer els darrers km per sota de 4 i fent 41 minuts els 10. Però és que això no és res, dilluns anant a la cinta m'autoconvencia que he d'aprofitar el remanent de l'entrenament de la marató. Em cascava en la cinta 5 series d'un km a 3.50 més un altre "de descans" a 4! Tot i que he defallit una miqueta, he fet el meu récord en els 10km amb un temps de 39.18. què fort!

Entrenaments dels Dragons, cada vegada més canyero: també el fet d'entrenar amb els Dragons fa que ens anem picant, i l'altre dia al Cervantes vam haver de treure el fetge alguns per poder vacil·lar-nos en les curtes però empinades rampes del Parc.

Així doncs aniré, després de les pressions matrimonials, a la cursa dels Nassos i veuré fins on arribo.

Debut en “Canicross” a la Riera de Gaia, part 1

Des que vaig sentir la paraula Canicròs per primera vegada, em va cridar l’atenció; com diu la Bea, poques coses em quedaven per provar. Mica en mica, he anat descobrint que és un esport molt minoritari, m’ha donat la sensació que en bona mesura és una manera de fer pretemporada per Trineu amb gossos, no en va si entreu a la federació catalana d’esports d’hivern hi trobareu informació.
El cas és que tot plegat em feia anar bastant perdut, no hi ha botigues presencials, només n’hi ha dues de virtuals, i un necessita molta informació davant d’una disciplina aparentment molt rígida (crec que massa, ja us ho avanço). L’ajuda del Kike i del David (que fins i tot em va oferir un arnés de regal) va ser imprescindible per a poder fer la primera prova.
Les primeres complicacions, ja he dit que no era fàcil, van començar dissabte provant el material. No us podeu imaginar el què em va costar posar-li l’arnés a un gos que és tot nervi, que no està acostumat a que li posin coses. Després d’alguna ajuda i molta paciència ho vaig aconseguir. Ara calia provar-ho.
Primer element a destacar. Per debutar i estalviar-te uns calerons el cinturó que em vaig comprar està molt bé, porta dos complements interessants com són per portar bidonet i un petit estoig per les claus o el mòbil, però també és cert que vaig trobar una deficiència de seguida. En les fotos que havia vist de cinturons més bons, aquests anaven totalment arrapats a la cintura i dels laterals hi sortien unes cintes que és on es lligava la corda de tir, en el meu cas, tot el cinturó és elàstic i té directament un ganxo al mig. Això fa que el gos estiri directament el cinturo i estigui tota l’estona separat del meu cos, això fa que es mogui molt més. En tot cas és una compra molt correcte, i el cert és que la corda de tir és prou llarga.
El problema més greu va arribar diumenge, i a més no el tenia previst. Des de fa quasi cinc anys, quan el Carles va portar l’Àlex cap a casa en el cotxe, no recordo que hi hagués tornat a pujar mai, així que no cal que us expliqui l’odissea que va suposar desplaçar-me amb ell al costat fins a la Riera, van ser escassos 20 minuts, però em van passar molt més lents que els darrers 20 minuts d’una marató. He de millorar el tema logístic.
Finalment em presentava a la Riera, saludava al Juanan de Runnersworld Tarragona i li agraïa que m’haguessin deixat competir. M’havia compromès a no molestar així que vaig decidir sortir uns segons després. Gran errada, amb tots els respectes, la gent de darrera va molt lenta i a més en grup. Això, sumat als estrets camins van suposar que tingués la primera i única queixa d’un corredor (comprensible però exagerada, tenint en compte que anava quasi caminant), quan l’Àlex parava de cop a olorar no sé què. La pròxima vegada em poso on em toqui. Sigui com sigui vaig flipar veient com sense que ningú li ensenyés i de forma natural, corria perfectament, corrent en línia recta i superant corredors pel lateral, estava emocionat.
La qualitat del cinturó (l’arnés també em van dir que millor si era de tir, que són uns que s’allarguen fins a l’alçada del cul), el fet de no sortir darrera de tot ja que així molesto menys i la necessitat de portar un bol per a què l’Àlex pogués veure a l’avituallament van ser els tres elements que vaig aprendre en el meu debut. Ja vaig parlar de la competició.
Al migdia penjaré una foto per il·lustrar el tema, de momtnt aquí va un vídeo del Canicròs de Campredó que es farà el proper 16 de gener. A veure si m'ho puc arreglar per anar-hi.
Per cert en el vídeo veig molts corredors tirant del gos, cosa que en teoria és il·legal...

Reportaje - Canicross 2010 (campredó) from German Machi / Audiovisual on Vimeo.

Com a Dragó

Això penso:
Aquestes dues frases que algun dia vaig escriure resumeixen bastant bé les meves idees:
"Si els objectius estan més enllà dels límits, el plaer d'arribar-hi és infinit, però el sol fet de buscar-los és suficient."

“La dificultat no està en la duresa de la prova sinó en la capacitat d’entrenament.”
Penso que encaixen bé en la filosofia dels Dragons.

Això sóc:
1. Com et dius? Pau Cortadas Guasch
2. Quina edat tens? 33
3. Tens Bloc? Sí, http://www.ironpanic.com/
4. Ciutat de residència: Barcelona
5. Quan vas iniciar a fer esport? No me’n recordo, suposo que quan vaig sortir de dins de la meva mare ja tenia ganes de fer-ne.
6. Quina és la teva pràctica favorita: triatló, duatló, running, ciclisme o natació? Triatló, tant en competició perquè és més divertit, com entrenant ja que puc escollir el que més de gust em ve en cada moment.
7. En quina distància o modalitat et trobes més a gust? Sens dubte corrent, i com més llarga sigui la distància millor, que això d’anar ràpid no és cosa meva.
8. Explica’ns com entrenes: ets disciplinat, tens entrenador, segueixes algun pla d’entrenament? Porto anys entrenant, així que si no tinc cap objectiu nou, m’autodisciplino jo mateix. Però quan he de debutar en alguna distància o millorar marca em va molt bé seguir un pla d’entrenament.
9. Quants dies i hores entrenes de mitjana per setmana? Sempre descanso com a mínim un dia y entreno entre 7 i 15 hores segons l’època de la temporada.
10. Quants i quins objectius et proposes per aquesta temporada? Vols preparar un objectiu comú amb la resta del Club, quin? Quants? ni idea, quins? els què em deixi el Guillem. Tinc tres IM diferents al cap, a veure si arribo a algun d’ells i m’agradaria fer curses de muntanya. Objectiu comuns? Depèn de qui i quants siguem, però de moment Marató de Barcelona, Cursa Bombers, Tri Sprint de Barcelona al juliol, i perquè no buscar un objectiu més ambiciós i que suposi un viatget (jo m’ho vaig passar teta a l’olímpic de San Sebastià al juny)
11. Quins són els teus punts febles i virtuts pel què fa a l’esport? Punts febles jo? No els penso explicar, i punts forts... doncs que si vull aconseguir un objectiu tinc prou disciplina i constància per a preparar-lo.
12. Quina és la teva millor marca en la disciplina que practiques? No acostumo a parlar de millor marques en triatló, no les sé, el que sí és graciós és que vaig fer l’Ironman en 10hores i 48 minuts, i que vaig néixer un dia de gener a les 10hores i 48minuts.
13. Alguna competició que no et perdis mai? Perquè? M’agrada provar noves disciplines, noves proves i noves distàncies, de totes maneres penso que a la Marató de Barcelona s’hi ha de ser, ja sigui corrent o de públic.
14. Tens alguna mena de ritual en competició? Per llarga distància sóc molt metòdic des del diumenge anterior, tant en hores de son, alimentació, entrenaments, rutines... però em costa sacrificar-me abans.
15. Quina és l’errada més gran que has comès en una competició? En el meu segon Half vaig repetir el nombre de barretes respecte al primer, però la densitat de tres barretes Decathlon no seria la mateix que de tres MuleBar i quan vaig començar a córrer semblava que vingués del sopar de Nadal.
Si voleu conèixer a la resta, aquí teniu els què ja s'han presentat.
DRAGONS

"Canicross" de la Riera de Gaià 2

I direu, on està la primera part? Doncs no ho sé, tenia escrit tota la prèvia, errades i coses apreses en aquesta primera cursa amb l’Àlex però ara no ho trobo. Així doncs em limitaré a la crònica pròpiament dita.

Foto de Kufuuza, cap el final.

Prenc la decisió d’esperar uns segons després de la sortida ja que així no molesto a la gent i de passada em va bé, ja que passejo una mica amb l’Àlex que està nerviós. Així doncs amb uns trenta segons de retard i passant per sota la cinta de sortida de la cursa de 16km començo a córrer. L’Àlex no va tant boig com normalment però manté la corda tivada, perfecte. De seguida veig que l’he cagat, que el grup de darrera és molt lent i que tant el gos com jo tenim massa energia per quedar-nos a ritme. Amb alguna dificultat però sempre pel marge vaig passant a corredors. És en aquest moment quan rebo l’única queixa d’un que li passa el gos massa a prop i s’espanta (el crit que em dóna, fora de lloc, però en aquest món hi ha d’haver de tot). Al ser una cursa poc nombrosa de seguida s’estira el bloc i és quan comencem a córrer còmodes, m’emociona veure com un gos, amb qui corro molt de tant en tant, que no té per costum trobar-se amb gent i que debuta en canicross, ho fa de conya. Va sempre en línia recta, pel marge de la carretera, sense creuar-se i fins i tot escollint sempre el bon camí.
Al cap de dos kms comença el circuit de dues voltes on pujarem i baixarem un turó supervertical, per les dues bandes. Aquí els corredors ja estem estabilitzats. I durant els 3kms següents ja som l’Àlex i jo, normalment ell va per davant però sense tirar, i en algun moment sóc jo qui va davant però sense forçar-lo. Els corredors que m’envolten són molt amables, si senten el gos em deixen passar i per contra quan l’Àlex va més justet, sóc jo qui m’aparto.

Us puc assegurar que era molt més heavy del què sembla.

Cometo una petita errada i és no insistir en què l’Àlex begui del got en la primera volta, noto que baixa molt el seu rendiment. Acabada la segona em trobo de nou l’avituallament i m’hi passo més d’un minut, omplint bé el got i, ara si, aconsegueixo que begui una bona estona, tenia set. Agraeixo aquí a l’Àlex, en aquest cas un noi, i suposo que el seu pare, la seva col·laboració.

Foto de J.Sanvisens:Àlex, noi.

I ja només queden els dos kms plans fins a la meta. L’Àlex torna a estar fort i va per davant, em permet portar un ritme prou bo, al voltant dels 4.30 o 4.40 i de nou recuperem algunes de les places perdudes en l’avituallament. Ja arribant es distreu una mica amb el fotògraf i la gent i deixa de tirar, però de totes maneres entra trotant, al meu costat i acompanyats del Ferran, que després d’haver quedat tercer, ha retrocedit uns metres per venir-me a buscar.

Foto de J.Sanvisens: Arribada

Les dades de la MCD són:

Pau i Àlex Cortadas Guasch
Posició: 36 (127 arribats), no està malament eh!
Temps total: 44’’59’’ Mínim 2 minuts de pèrdua entre la sortida i l’avituallament per tant calulo 42’49’’
Primer classificat: 33’10’’

Beita Jones, en busca de la marca perdida

Per Bea

Bé, continuo on ho vaig deixar… El meu calendari continua en peu. L'única novetat que m’ha refredat és que a Perpinyà aquest any no hi ha Marató: ooooooohhhhhh!!! Aquest fet m’ha desanimat una mica, perquè era una marató que s’adaptava perfectament al que estava buscant pel meu debut en aquesta modalitat: una marató popular, en la data perfecta a efectes de timming d’entrenament, amb un recorregut maquíssim i que coneixia al haver-ho fet en bici amb el Pau i una excusa perfecte per passar un cap de setmana especial fora de casa amb amics que ja m’havien comentat que es volien apuntar. Bé, espero trobar alguna cosa similar que em motivi. El Pau m’està ajudant a buscar.
Respecte a l’entrenament, porto 3 setmanes reals, 2 de les quals ja estan dintre d’un pla d’entrenament oficial de cara a la Mitja de Orihuela. El Pau m’ha adaptat el pla a les meves condicions actuals amb l’objectiu de baixar de 1:59. Després d'uns quants dies de running haig de dir que ho veig difícil. Us explicaré una anècdota que reflecteix la realitat. El pla consta de 3 dies de running a la setmana: un de distància curta, un de distància mitja i/o amb sèries i un altre de tirada llarga a un ritme còmode. El Pau em va lliurar una primera versió on hi havia ritmes de 6:15 o 6:30 i li vaig dir que on anava, que això era anar a pas de tortuga i que podia anar més ràpid. La realitat és que quan vaig sortir amb el Robert per la Cerdanya el diumenge 5/12 a fer la tirada de 11km, em vaig clavar molt; tant que inclús vaig caminar en algun tros amb desnivell, acabant amb un RM de 6:40... PUUUUUUUFFFFFF!!!! Quan vaig arribar a casa el pobre Pau s’havia passat tot el matí corregint el pla per rebaixar ritmes!!!

Haig de dir que de totes formes la marca objectiu la veig difícil, però no impossible. Les sortides posteriors a la del diumenge 5/12 em fan ser més optimista. Aquest divendres vaig fer les meves primeres sèries i encara que a la segona no vaig complir els 2km en 10:30 sí que ho vaig fer en la primera i em vaig sentir millor del que em pensava... A més que va ser el meu primer entrenament com Dragona, i això sempre anima molt.
Dos cosetes més: estic súper contenta amb les meves NIKE LUNAR (ara ja les he provat en tots els terrenys, inclús en neu) i ahir vaig descobrir el GARMIN del Pau. Em va molar molt! És molt fàcil de llegir i et dóna tota la informació que necessites sense haver de pitjar botons. Em sembla que li robaré més vegades quan sortim separats!
Rescato una foto de la Mitja de Valls 2009 on vaig fer una mica més de 1:55 i estava enfadada: “quién los pillara”

Abandono...

... el repte dels 10mil. I és que no em va bé ni per calendari, ni per possibilitats d'entrenar però sobretot no en tinc ganes. Així que queda posposat un repte que vull fer però que no m’obsessiona.
Ara vull centrar els meus esforços en els Dragons i les seves sessions d'entrenaments, en arribar als 2.500km aquest 2010 i sobretot en ajudar a la Bea en el seu pla d'entrenament (ja veurem fins on arribarà, però va bé).

Camí de la marató de Nova York

Però amb la calma... Tenia sis anys per escriure aquesta entrada, però amb el regal que li va portar el JAG al Guillem, he trobat l'excusa perfecte per a explicar les meves o nostres intencions de cara a la Marató de Nova York.

Havia sentit que hi havia unes marques que garantitzaven places i volia esperar als 35 per canviar de categoria i poder aconseguir-les. Resulta que el canvi és cada 10 anys i per tant han retardat el viatge als meus 40. Aleshores la mínim de marató passa de 2.55 a 3.10 (complicat), però la de la Mitja de 1.23 a 1.30 i aquí sí que m'hi veig capaç, penso que amb 30 anys, si tot va bé, encara podré atacar el sub 1.30 a la mitja.

No cal dir que la Bea també la voldrà córrer, així que ella haurà de fer 1.44.

Esperar tant està bé ja que el Guillem tindrà 7 anyets (i qui sap quants el seu germà o germana jiji), edat suficient per a conèixer la ciutat.

Ja estic preparat per debutar en Canicross

Pendent de veure quin arnés he de comprar (els de passeig no valen, han de ser de tir, i jo no sé distingir-los), estic preparat per debutar en Canicross, o millor dit en simulació de canicross, ja que faré una cursa de muntanya però amb l'Àlex. Es tracta de la cursa de la Riera de Gaià, on fan una prova de 16km i una altra de 7. Com que per un gos la distància llarga és massa, he decidit fer la curta (amb el permís dels de Running Solutions, que molt amablement m'hi han deixat córrer).

El cinturó al final serà el de la foto del post anterior, senzill però suficient, la corda és curta però ja miraré d'allargar-la d'alguna manera. Ho compro tot al Centre Caní de Córsega, han estat molt amables. En total 50 euros.

La merda és que ja només queda una prova al calendari i coincidirà amb la Cursa de Sant Antoni, que volia fer com a 10mil ràpid (en comptes de la Sant Silvestre)

Preparant-me per córrer amb l'Àlex

No m'està sent fàcil això de preparar-me per fer canicross, estic tenint problemes logístics per entrenar amb l'Àlex, problemes en buscar el calendari addient (per la cursa de muntanya del dia 12 encara no m'han contestat si puc córrer amb el gos, i el calendari de curses de canicross és molt limitat i em costa organitzar-me).

Però el meu major problema és el material, ja que és car i no trobo res de segona mà. Si tingués a l'Àlex a Barcelona compraria el què fos, però estant a Tarragona no sé fins a quin punt podré dedicar-li les hores necessàries per a amortitzar el material. El preu mínim oficial ronda els 70 euros, però si vull una corda de 2 metros arriba als 80. Les dues principals webs són http://www.speedogs.com/ i http://www.windogmushing.com/. A la botiga presencial de BCN Cuatro Patas he trobat un conjunt per 75 euros (però també amb corda de 1.5m). Buscant i rebuscant he aconseguit un kit cutre, amb corda de 1.5m per menys de 50 euros. Jo crec que té tot el necessàri per a competir, és a http://www.nuestroperro.es/canicros-paseo-c-48_53.html, i els hi he enviat un mail amb aquests dubtes.

Finalment a Córsega tenen un kit sencer per poc més de 30 euros. Hi aniré i miraré si és vàlid (serà difícil valorar-ho ja que de fet no en tinc ni idea).
Segueixo investigant, però amb el temps just, si algú que en sàpiga del tema em vol donar consells, endavant.