diumenge, 30 de desembre del 2007
Per les curses de muntanya
Nico, a veure si tu ho saps o em pots informar, segur que a Cancaralleu hi haurà algun aficionat a les curses de muntanya. Jo tenia pensat les Mr873Br (les vermelles de sota), però en una botiga em van recomenar les M783Bk, les negres. Jo les veig massa sabates, i no ho veig clar, potser no emvaig saber explicar. També hi ha la opció salomon, però, em dóna la sensació que són massa cares. La meva idea és una wamba lleugera i ràpida, que no sigui massa rígida i que m'aguanti curses de muntanya de llarga distància i si pot ser que les pugui fer servir també per entrenar per collserola. Pels preus, mirant a Andorra a una botiga del carrer principal d'Escaldes, Esports Robert, em van semblar molt competitius (al Viladomat tenen moltes Salomon, però un pelet més cares).
Tenint en compte que New Balance m'ha anat molt bé, he decidit que les millors candidates per córrer per la muntanya seran aquestes, les MR873BR, són un bon equilibri,són lleugeres, amb una sola potent però no excessivament rígides, i per tant que no em provocaran molesties extres a genolls i turmells com les antigues North Face (massa rígides)2 últimes setmanes
Les dues darreres setmanes han estat molt diferents. Abans de nadal sortides curtes i amb diferents intensitats, total uns 35km. He agafat una volta per Gràcia i el Parc Güell com a referència per veure l'evolució de l'entrenament, són 7km que hem fet una vegada amb la Bea a 6min el km i una segona a bon ritme (34 min).
Des de nadal, només una sortida, avui mateix i de més de 20km. Tot i que he anat trotant segur que em passarà factura ja que he anat apretant el ritme a les pujades. L'important és que m'ho he passat bé.
Per la Sant Silvestre anirem amb el Dani (i qui s¡apunti) a un ritme de 4.40 o 4.45 i a falta de 3km decidirem. Sigui com sigui no vull cansar-me en excés, ja que la nit serà llarga.
La primera setmana de gener encara serà d'entrenament lliure, i a partir del dia 7 comença l'entrenament dirigit.
Des de nadal, només una sortida, avui mateix i de més de 20km. Tot i que he anat trotant segur que em passarà factura ja que he anat apretant el ritme a les pujades. L'important és que m'ho he passat bé.
Per la Sant Silvestre anirem amb el Dani (i qui s¡apunti) a un ritme de 4.40 o 4.45 i a falta de 3km decidirem. Sigui com sigui no vull cansar-me en excés, ja que la nit serà llarga.
La primera setmana de gener encara serà d'entrenament lliure, i a partir del dia 7 comença l'entrenament dirigit.
dissabte, 22 de desembre del 2007
27, límit per la Sant Silvestre
Comença la temporada amb una de les curses més lúdiques de l'any, la Sant Silvestre, jo demà mateix m'inscric, i el límit per internet és el 27.
dilluns, 17 de desembre del 2007
Dobles
I la segona entrada, també cantada.
Entrenament segona setmana
Aquesta setmana ja he fet quatre sortides i a més una d'elles amb intensitat mitja, 11km a menys de 5minuts el km. Un entrenament d'aquest tipus va bé per a superar el punt d'inflexió, per a veure que malgrat la mandra i bloqueig muscular inicial, al cap d'una estona tot passa, així doncs recomano un entrenament una mica més dur que el de costum per a passar de rodar a ritme constant a poder fer més esforços puntuals.
En definitiva 35km en 4 sortides.
En definitiva 35km en 4 sortides.
dijous, 13 de desembre del 2007
En un futuro muy, muy lejano...
Quan sigui gran vull fer aquest tipus de coses.
http://www.raid-montpellier-valencia.com/
És una cursa que es fa a finals d'abril i que va, com el seu nom indica, de Montpellier a València, 500km en 8 etapes. Ha de ser molt bonica: Sud de França, Costa Brava, Barcelona, Delta de l'Ebre...
En fi, espero també ser ric i que no m'importi pagar 800 euros.
Dos comentaris més: definitivament aquest any potser no val la pena fer cap mitja a fora, però l'any que ve ja fitxo la Mitja de Nice, el Carles m'ha comentat que Vueling (o una d'aquestes), hi vola, així que simplement es tracta d'agafar-ho amb temps.
Defitivament sortirem a córrer diumenge a les 12, ja som 4 o 5.
http://www.raid-montpellier-valencia.com/
És una cursa que es fa a finals d'abril i que va, com el seu nom indica, de Montpellier a València, 500km en 8 etapes. Ha de ser molt bonica: Sud de França, Costa Brava, Barcelona, Delta de l'Ebre...
En fi, espero també ser ric i que no m'importi pagar 800 euros.
Dos comentaris més: definitivament aquest any potser no val la pena fer cap mitja a fora, però l'any que ve ja fitxo la Mitja de Nice, el Carles m'ha comentat que Vueling (o una d'aquestes), hi vola, així que simplement es tracta d'agafar-ho amb temps.
Defitivament sortirem a córrer diumenge a les 12, ja som 4 o 5.
dilluns, 10 de desembre del 2007
Una altra possibilitat
Només amb una setmana de sortir ja en sèrio i amb més ganes, m'ha semblat que rodava més còmode, he fet 23 km en 3 sortides. Recordeu que l'ideal seria fer al voltant d'aquests 20km a la setmana. Per qui s'apunti podríem muntar una sortida de 10km dissabte o diumenge abans de dinar, cap a les 12.
M'estav plantejant proposar fer la mitja marató de Niça (www.nicesemimarathon.com), ja que estava molt bé de dates i ha de ser molt maca, però coincideix amb la boda del Lluís.
Pensant amb els que esteu a fora i hem parlat del tema córrer, potser estaria bé fer una mitja marató en un lloc de França, Alemanya o Anglaterra i trobar-nos un grup més o menys gran. Estic pensant amb el Lluís, el Bernat o el Dan... Sé que correu o heu corregut, i seria una bona excusa.
Estic buscant, a Paris n'hi ha una el 2 de març, però coincideix amb la marató de Barcelona. a Berlin n'hi ha una el 6 d'abril, potser seria la millor (http://www.scc-events.com/events/berliner_halbmarathon/2008/index.en.php), ja que la de London és pel circuit de Silverstone i no per la ciutat. I sinó l'any que ve la de Niça, de fet és la que més em tira.
Potser penseu en alguna altra possibilitat?
M'estav plantejant proposar fer la mitja marató de Niça (www.nicesemimarathon.com), ja que estava molt bé de dates i ha de ser molt maca, però coincideix amb la boda del Lluís.
Pensant amb els que esteu a fora i hem parlat del tema córrer, potser estaria bé fer una mitja marató en un lloc de França, Alemanya o Anglaterra i trobar-nos un grup més o menys gran. Estic pensant amb el Lluís, el Bernat o el Dan... Sé que correu o heu corregut, i seria una bona excusa.
Estic buscant, a Paris n'hi ha una el 2 de març, però coincideix amb la marató de Barcelona. a Berlin n'hi ha una el 6 d'abril, potser seria la millor (http://www.scc-events.com/events/berliner_halbmarathon/2008/index.en.php), ja que la de London és pel circuit de Silverstone i no per la ciutat. I sinó l'any que ve la de Niça, de fet és la que més em tira.
Potser penseu en alguna altra possibilitat?
dimecres, 5 de desembre del 2007
Gener i marxes de preparació
El Dani, company d'entrenament a la UOC, m'ha passat la següent informació:
Et passo l'adreça de la cursa mar i murtra del 13 de gener a Blanes. Són 20 kms per pistes de muntanya i amb pujades potents. És molt agradable i per a mi millor que anar a la mitja de Sitges per asfalt. Aquesta és l’adreça http://www.blanes.net/fondistes/marimurtra08.htm
Aquestes són d'una altra banda les marxes de resistència que us podrien anar bé per preparar Cavalls al vent:
17 i 18 maig 21a Marxa Gràcia-Montserrat / Unió Excursionista Catalunya Gràcia / 57 km http://www.uecgracia.org/
25 maig 33a Travessa del Montseny / Taula de Joves Comtal / 46 km http://www.travessa.org/
1 juny 12a Reus-Prades-Reus / Associació Excursionista Catalunya de Reus / 55 km http://www.aecreus.org/
8 juny 5a Marxa de Resistència "7 cims" / Centre Excursionista del Penedès / 60 km http://www.cep.cat/
14 juny 2a Marxa Cap de Rec / Club Muntanyenc Sant Cugat / 51 km http://www.cmsc.cat/
Ara tocarà decidir quan arribi l'època.
Aprofito per felicitar-te en públic per la teva marca i assoliment d’objectiu a la Marató de San Sebastián.
Et passo l'adreça de la cursa mar i murtra del 13 de gener a Blanes. Són 20 kms per pistes de muntanya i amb pujades potents. És molt agradable i per a mi millor que anar a la mitja de Sitges per asfalt. Aquesta és l’adreça http://www.blanes.net/fondistes/marimurtra08.htm
Aquestes són d'una altra banda les marxes de resistència que us podrien anar bé per preparar Cavalls al vent:
17 i 18 maig 21a Marxa Gràcia-Montserrat / Unió Excursionista Catalunya Gràcia / 57 km http://www.uecgracia.org/
25 maig 33a Travessa del Montseny / Taula de Joves Comtal / 46 km http://www.travessa.org/
1 juny 12a Reus-Prades-Reus / Associació Excursionista Catalunya de Reus / 55 km http://www.aecreus.org/
8 juny 5a Marxa de Resistència "7 cims" / Centre Excursionista del Penedès / 60 km http://www.cep.cat/
14 juny 2a Marxa Cap de Rec / Club Muntanyenc Sant Cugat / 51 km http://www.cmsc.cat/
Ara tocarà decidir quan arribi l'època.
Aprofito per felicitar-te en públic per la teva marca i assoliment d’objectiu a la Marató de San Sebastián.
dimarts, 4 de desembre del 2007
Primera setmana
La temporada serà llarga, jo proposo fer un primer mes des posada en forma, dos mesos de canya de running, y manteniment de córrer a la vegada que pujo amb bici i natació. Si algú només vol fer triatlons, que s’esperi un mes a començar o que allargui un temps el què proposo per desembre. L’entrenament de gener i febrer està basat en una proposta de Víctor Gonzalo, de fet, si algú vol fer un pla d’entrenament important i professional, sé que n’organitza (www.victorgo.com), però hi ha molts llocs on se’n pot trobar. Per tant, de moment:
Desembre: tres sortides setmanals, corrent al voltant de 20km a la setmana.
Gener i Febrer: Entrenament intens, amb series i tirades llargues i una mitjana de 40km setmanals.
Març, abril i maig: Qui vulgui fer curses de 10km, mantenir uns 25 a la setmana, però amb més exercicis i series. I qui vagi cap a les triatlons, comenceu amb entrenaments convinats, especialment sortides en bici més running.
Juny: En el meu cas, manteniment de bici i natació, però ja des de maig hauré de fer uns 50km setmanals de running i entrenar alguna marxa.
Juliol, agost i setembre: Entrenament totalment enfocat a la triatló de Banyoles.
Aquest pla d’entrenament em fa molta il·lusió, i també si algú vol que li indiqui o li marqui certs entrenaments que m’ho digui, estaré encantat. I finalment feu comentaris, opineu, que sé que no estic sol.
Així doncs, aquesta setmana que ja ha començat, i aprofitant que hi ha dies de festa faré:
Sortida dimarts de 10 o 11 km per muntanya, dijous o divendres, 7 o 8 km més, i una tirada més llargueta per la Cerdanya. Tot a ritme mig, no més del 75% de pulsacions.
Desembre: tres sortides setmanals, corrent al voltant de 20km a la setmana.
Gener i Febrer: Entrenament intens, amb series i tirades llargues i una mitjana de 40km setmanals.
Març, abril i maig: Qui vulgui fer curses de 10km, mantenir uns 25 a la setmana, però amb més exercicis i series. I qui vagi cap a les triatlons, comenceu amb entrenaments convinats, especialment sortides en bici més running.
Juny: En el meu cas, manteniment de bici i natació, però ja des de maig hauré de fer uns 50km setmanals de running i entrenar alguna marxa.
Juliol, agost i setembre: Entrenament totalment enfocat a la triatló de Banyoles.
Aquest pla d’entrenament em fa molta il·lusió, i també si algú vol que li indiqui o li marqui certs entrenaments que m’ho digui, estaré encantat. I finalment feu comentaris, opineu, que sé que no estic sol.
Així doncs, aquesta setmana que ja ha començat, i aprofitant que hi ha dies de festa faré:
Sortida dimarts de 10 o 11 km per muntanya, dijous o divendres, 7 o 8 km més, i una tirada més llargueta per la Cerdanya. Tot a ritme mig, no més del 75% de pulsacions.
Comença la temporada
Doncs ara si que no hi ha excuses, comença de nou l’entrenament. El primer que he fet és organitzar-me una mica la temporada. Després ja veuré què faig, però de moment aquest és el calendari.
Running:
Cita clau: 22 de juny Cavalls del vent www.cavallsdelvent.com
Per a entrenar aquest objectiu seguiré el pla de l’any passat, és a dir entrenar com si volgués córrer una marató, ja està confirmada la del 2 de març a un ritme tranquil de 6min/km, crec que competir a aquest ritme no em suposarà un desgast extraordinari. Si algú s’apunta a fer una marató a l’estranger també m’hi apuntaria (he de fer kilòmetres). La potència l’aconseguiré a través de les mitges maratons, on vull fer temps al voltant de la hora trenta. No sé si les faré totes, però considero les següents:
Mitja marató de Sitges 13.1.2008 www.mitjamaratositges.com/cat/
Queda una mica d’hora ja que tot just hauré començat l’entrenament dur, però és el 25 aniversari, i potser val la pena.
Mitja marató de Granollers 3.2.2008 www.lamitja.cat
Sens dubte la millor en quant a participació i número de corredors.
Media maratón de Orihuela febrer http://www.tragamillas.org/home1.htm
Encara no hi ha dates, però caurà sobre el febrer. Segur que el nivell serà alt, ja que hi ha pocs participants. Potser és una bona cursa per anar a fer temps.
Mitja marató de la Garrotxa 4.5.2008 http://mitjagarrotxa.cjb.net/
Aquesta la corro segur, ha se ser molt maca, és just l’inici de la temporada de triatlons, i a més regalen un pernil.
Està clar que també faré dues o tres curses de 10km, per començar la Sant Silvestre, on l’any passat m’ho vaig passar molt bé (i la samarreta New Balance que regalen és una passada) http://www.bcn.es/santsilvestre/index.html També quan s’acosti el juny haurem de fer una marxa d’uns 60km, ja que això és nou per a mi.
Triatló:
Pel què fa a la triatló, no ho tinc tant clar, no hi ha tantes curses i a més encara no he trobat el calendari definitiu del 2008. Aquí també tinc un objectiu final, que és, si no trobo cap abans de l’estiu, fer una triatló llarga (tipus mitja ironman), i a Catalunya només n’hi ha dues (que per desgràcia fan més natació de la que m’agradaria), l’home de ferro a Eivissa (de moment massa llarga), i la triatló B de Banyoles, a finals de setembre (2.200m Natació - 80Km ciclisme - 20 Km Cursa a peu). He de mirar si n’hi ha alguna altra per Espanya. Per a veure si realment estic preparat per córrer la distància de Banyoles faré una olímpica, i també tinc moltes ganes de córrer o acompanyar a tots els que m’heu dit en una triatló sprint, ja en buscarem una.
Per a entrenar la triatló hauré de maxacar la natació i provar de fer una cursa ciclista llarga.
Ara només queda que us animeu, que entreu en aquest món i que quedem per a córrer i entrenar. Qui s’apunta?
Running:
Cita clau: 22 de juny Cavalls del vent www.cavallsdelvent.com
Per a entrenar aquest objectiu seguiré el pla de l’any passat, és a dir entrenar com si volgués córrer una marató, ja està confirmada la del 2 de març a un ritme tranquil de 6min/km, crec que competir a aquest ritme no em suposarà un desgast extraordinari. Si algú s’apunta a fer una marató a l’estranger també m’hi apuntaria (he de fer kilòmetres). La potència l’aconseguiré a través de les mitges maratons, on vull fer temps al voltant de la hora trenta. No sé si les faré totes, però considero les següents:
Mitja marató de Sitges 13.1.2008 www.mitjamaratositges.com/cat/
Queda una mica d’hora ja que tot just hauré començat l’entrenament dur, però és el 25 aniversari, i potser val la pena.
Mitja marató de Granollers 3.2.2008 www.lamitja.cat
Sens dubte la millor en quant a participació i número de corredors.
Media maratón de Orihuela febrer http://www.tragamillas.org/home1.htm
Encara no hi ha dates, però caurà sobre el febrer. Segur que el nivell serà alt, ja que hi ha pocs participants. Potser és una bona cursa per anar a fer temps.
Mitja marató de la Garrotxa 4.5.2008 http://mitjagarrotxa.cjb.net/
Aquesta la corro segur, ha se ser molt maca, és just l’inici de la temporada de triatlons, i a més regalen un pernil.
Està clar que també faré dues o tres curses de 10km, per començar la Sant Silvestre, on l’any passat m’ho vaig passar molt bé (i la samarreta New Balance que regalen és una passada) http://www.bcn.es/santsilvestre/index.html També quan s’acosti el juny haurem de fer una marxa d’uns 60km, ja que això és nou per a mi.
Triatló:
Pel què fa a la triatló, no ho tinc tant clar, no hi ha tantes curses i a més encara no he trobat el calendari definitiu del 2008. Aquí també tinc un objectiu final, que és, si no trobo cap abans de l’estiu, fer una triatló llarga (tipus mitja ironman), i a Catalunya només n’hi ha dues (que per desgràcia fan més natació de la que m’agradaria), l’home de ferro a Eivissa (de moment massa llarga), i la triatló B de Banyoles, a finals de setembre (2.200m Natació - 80Km ciclisme - 20 Km Cursa a peu). He de mirar si n’hi ha alguna altra per Espanya. Per a veure si realment estic preparat per córrer la distància de Banyoles faré una olímpica, i també tinc moltes ganes de córrer o acompanyar a tots els que m’heu dit en una triatló sprint, ja en buscarem una.
Per a entrenar la triatló hauré de maxacar la natació i provar de fer una cursa ciclista llarga.
Ara només queda que us animeu, que entreu en aquest món i que quedem per a córrer i entrenar. Qui s’apunta?
dimecres, 28 de novembre del 2007
Alguns temes pendents
En un parell de dies començo la temporada. He fet un llarg descans en el qual he sortit només una o dues vegades per setmana, he “guanyat” pes a base de grans àpats, i he abandonat una miqueta el blog.
Així que faig un breu resum centrat en tres grans fets des d’estiu.
El primer és el viatge a San Francisco. Abans d’anar cap a Colòmbia vam passar per San Francisco, és una ciutat magnífica la qual cal visitar al menys una vegada a la vida. Hi ha una gran varietat de tot: menjar, gent, arquitectura, història... en fi, difícil d’explicar en quatre paraules, ja que la llista del què ens va agradar és interminable. Potser el millor consell és no comprar cap tiquet de transport per tres o quatre dies com recomanen les guies ja que s’arriba a tot arreu caminant, és cert que hi ha pujades i baixades, però cada illa de cases és una història.
Genials les foques del PIER39, la Columbus Av. per la nit o el barri hipie (o ex-hipie). No val la pena el marisc, és sosso i la prova d’això és que t’hi posen ketchup per a què suquis. Vam estar-hi quatre nits, la primera i la darrera en un hotel d’aeroport “San Francisco Airport South Travelodge”, hotel barat però prou correcte i amb un gran esmorzar (trobat a Hotels.com). Les dues nits a San Francisco les vam passar al “Hilton San Francisco Financial District”, la habitació estava molt bé, la situació millor (tocant al barri xinès, prop de l’italià i també a 10 minuts de Union square), tot i que no ens van fer l’habitació fins que ho vam demanar, impropi de l’hotel, (trobat a Rumbo.es, amb una bona oferta). Per sopar val la pena anar al Stinking Rose Restaurant, molt comú i en mig de la zona de marxa (www.thestinkingrose.com/) .
Va ser molt divertit el llogar un tandem amb la Bea, sobretot per creuar el Golden gate i veure la ciutat des de fora. Vam arribar a Tiburon passant per Sausalito. Em va donar la sensació que el triatló era molt present a la ciutat, gent corrent n’hi ha per tota la ciutat (però això als Estats Units és bastant comú), però també vaig veure gent nedant amb neoprè just al costat del port, i moltes bicicletes de carretera amb les banyes de triatló.
També va ser un gran dia, la celebració dels 30 anys de la Bea, la veritat és que vam ser entre 20 i 30, però quina marxa que portàvem tots, piscineta, barbacoa, jocs, mojito, balls i de nou piscineta (“con la toalla no!!!....”).
En nom de la Bea i meu, moltes gràcies perquè va ser genial, i vam demostrar qui anima les Star Party.
Així que faig un breu resum centrat en tres grans fets des d’estiu.El primer és el viatge a San Francisco. Abans d’anar cap a Colòmbia vam passar per San Francisco, és una ciutat magnífica la qual cal visitar al menys una vegada a la vida. Hi ha una gran varietat de tot: menjar, gent, arquitectura, història... en fi, difícil d’explicar en quatre paraules, ja que la llista del què ens va agradar és interminable. Potser el millor consell és no comprar cap tiquet de transport per tres o quatre dies com recomanen les guies ja que s’arriba a tot arreu caminant, és cert que hi ha pujades i baixades, però cada illa de cases és una història.
Genials les foques del PIER39, la Columbus Av. per la nit o el barri hipie (o ex-hipie). No val la pena el marisc, és sosso i la prova d’això és que t’hi posen ketchup per a què suquis. Vam estar-hi quatre nits, la primera i la darrera en un hotel d’aeroport “San Francisco Airport South Travelodge”, hotel barat però prou correcte i amb un gran esmorzar (trobat a Hotels.com). Les dues nits a San Francisco les vam passar al “Hilton San Francisco Financial District”, la habitació estava molt bé, la situació millor (tocant al barri xinès, prop de l’italià i també a 10 minuts de Union square), tot i que no ens van fer l’habitació fins que ho vam demanar, impropi de l’hotel, (trobat a Rumbo.es, amb una bona oferta). Per sopar val la pena anar al Stinking Rose Restaurant, molt comú i en mig de la zona de marxa (www.thestinkingrose.com/) .
Va ser molt divertit el llogar un tandem amb la Bea, sobretot per creuar el Golden gate i veure la ciutat des de fora. Vam arribar a Tiburon passant per Sausalito. Em va donar la sensació que el triatló era molt present a la ciutat, gent corrent n’hi ha per tota la ciutat (però això als Estats Units és bastant comú), però també vaig veure gent nedant amb neoprè just al costat del port, i moltes bicicletes de carretera amb les banyes de triatló.
També va ser un gran dia, la celebració dels 30 anys de la Bea, la veritat és que vam ser entre 20 i 30, però quina marxa que portàvem tots, piscineta, barbacoa, jocs, mojito, balls i de nou piscineta (“con la toalla no!!!....”).
En nom de la Bea i meu, moltes gràcies perquè va ser genial, i vam demostrar qui anima les Star Party.
Relacionat amb la Bea, cal recordar la gran cursa de la dona: malgrat tots els contratemps, ens ho vam passar molt bé, la Bea corrent, jo animant i tots dos vivint l’ambient, l’any que ve a veure qui s’anima, és una gran cursa.
No puc acabar sense donar la benvinguda al nou membre de la família, la Mercè.
No puc acabar sense donar la benvinguda al nou membre de la família, la Mercè.
dilluns, 26 de novembre del 2007
Ultraman
Hola,
Quan un veu l'Ironman com una fita gairebé impossible hi ha gent que es dedica a fer Ultramans, en tres dies 10km de natació, més de 350km de bici i 84km de running. Mireu la crònica en el seu blog, està molt bé, tant l'escrit com les fotos.
www.josefajram.com
Quan un veu l'Ironman com una fita gairebé impossible hi ha gent que es dedica a fer Ultramans, en tres dies 10km de natació, més de 350km de bici i 84km de running. Mireu la crònica en el seu blog, està molt bé, tant l'escrit com les fotos.
www.josefajram.com
dijous, 22 de novembre del 2007
No compreu PUMA
Ara fa cosa d'un mes escribia aquest mail a PUMA i no he tingut resposta. Només dir que les New Balance m'han durat més de 3 anys i calculo que més de 1000km i les Puma alguns mesos i no crec que arribi als 150km.
Apreciados señores,
Para la Maratón de Barcelona del pasado año, decidí acogerme a la promoción que ofrecían a partir de la qual tenía una rebaja en la inscripción de la misma comprando productos PUMA running. Mi primera sorpresa fue cuando en la tienda PUMA de Paseo de gracia no tenían ni idea de la promoción, tampoco en el stan de PUMA de el Corte Inglés. Finalmente encontré que en Bikila sí lo hacían. A partir de aquí otra decepción, en cuanto a ropa no tenían casi nada, apenas una camiseta, y de calzado tenían un 10% de lo que pude ver en vuestra web. La tercera decepción llegó el día de la búsqueda del dorsal, cuando vi que en el stan de PUMA ya había un modelo nuevo de las zapatillas que me había comprado.
Pero estos problemas son menores al lado del rendimiento de las zapatillas adquiridas. Con apenas 250km de uso ya tienen parte de la suela levantada. Hasta pasada la Maratón apenas las utilicé, por aquello de no estrenar calzado en una carrera tan importante, a partir de entonces he ido combinando las antiguas New Balance con las North Face y las PUMA.
La verdad es que la suma de éstos acontecimientos frenan la entrada de vuestra marca al running, y me frenan a mi a la hora de comprar un calzado de montaña para las competiciones del año 2008.
Adjunto fotografías del estado de la suela.
Apreciados señores,
Para la Maratón de Barcelona del pasado año, decidí acogerme a la promoción que ofrecían a partir de la qual tenía una rebaja en la inscripción de la misma comprando productos PUMA running. Mi primera sorpresa fue cuando en la tienda PUMA de Paseo de gracia no tenían ni idea de la promoción, tampoco en el stan de PUMA de el Corte Inglés. Finalmente encontré que en Bikila sí lo hacían. A partir de aquí otra decepción, en cuanto a ropa no tenían casi nada, apenas una camiseta, y de calzado tenían un 10% de lo que pude ver en vuestra web. La tercera decepción llegó el día de la búsqueda del dorsal, cuando vi que en el stan de PUMA ya había un modelo nuevo de las zapatillas que me había comprado.
Pero estos problemas son menores al lado del rendimiento de las zapatillas adquiridas. Con apenas 250km de uso ya tienen parte de la suela levantada. Hasta pasada la Maratón apenas las utilicé, por aquello de no estrenar calzado en una carrera tan importante, a partir de entonces he ido combinando las antiguas New Balance con las North Face y las PUMA.
La verdad es que la suma de éstos acontecimientos frenan la entrada de vuestra marca al running, y me frenan a mi a la hora de comprar un calzado de montaña para las competiciones del año 2008.
Adjunto fotografías del estado de la suela.
dimarts, 16 d’octubre del 2007
Turo de l'home
Dic jo que si s'hi arriba en cotxe, perquè dimonis s'ha de fer a peu!! Fora bromes aquest diumenge un bon grup de gent hem fet una excursió pel Montseny, alguns ens hem rajat a mig camí veient la dificultat del traçat i el que és pitjor, sense saber què hi havia darrera. Al final semblava que no era tan xungo, però si dos excursionistes de la Seva giren cua, què faré un pixapins com jo. El cas és que he descobert la pujada al turó de l'home per fer en bici, ha de ser una passada. http://www.senderisme.tk/index.php/category/montseny/castellets-agudes-turo-de-lhome/
dilluns, 8 d’octubre del 2007
Simpson's
Hola, Adjunto algunes fotos dels que participeu habitualment al blog, així doneu la cara. Mica en mica us aniré posant a tots, de moment he pogut fer:
Joan M. Simpson
Slow Bob Simpson
Raquel Simpson
Pau Simpson
Joan M. Simpson
Slow Bob Simpson
Raquel Simpson
Pau Simpson
Bea Simpson
Àlex Simpson
David Simpson
Carlos Simpson
Ivan Simpson
Nico Simpson
Carles Simpson
Àlex Simpson
David Simpson
Carlos Simpson
Ivan Simpson
Nico Simpson
Carles SimpsonS'accepten noves "fotos" i millors versions.
dilluns, 1 d’octubre del 2007
Descans definitiu per començar a tope
Com que feia molt que no parlava d'esport, i veient que al final necessito una mica de descans, deixo per escrit els ànims de la gent de cara a la temporada que ve. De moment la Bea, que sembla que les curses de 10km se li han quedat curtes ja parla de prova l'any que ve una mitja marató (probablement Granollers) i una Triatló (ja veurem una). El David i el Robert van a per la marató de Barcelona i a l'Ivan l'estic enganyant per acompanyar-me a alguns dels reptes, a l'igual que el Nico.A més al Carles també el veig amb ganes i el Lluís sembla que comença a entrenar a l'altra banda de l'atlántic, ànims a tots, espero que tingueu temps.
A partir de mitjans de novembre jo m'hi poso de nou, i aniré penjant els entrenaments (el blog recuperarà el seu esperit inicial).
Jo vaig començar bé el setembre, però a partir del dia 15 em vaig desinflar, massa coses al cap, així que com he dit ara durant un mes o mes i mig entrenament només de maneteniment, 3 o 4 dies a la setmana.
Acabo amb un comentari de la Bea després de la Cursa de Bombers i en què es pot veure l'alegria de superar l'objectiu...
Bea dijo...
Ei, NIKERUNNERS (quina ràbia faig,no? Es què com que he baixat de l'hora, pues parlo com els meus SUPERNIKETRAINERS, ji,ji!!!)!!!! Què tal? Jo súper feilç, mirant cada tant el meu sms de NIKE dient-me la meva marca!!! Què guai!!! El dia va ser una mica merda, però els campions vam aguantar. Als que no vau venir us vam enyorar!!!
2 / abril / 2007 20:13
Ei, NIKERUNNERS (quina ràbia faig,no? Es què com que he baixat de l'hora, pues parlo com els meus SUPERNIKETRAINERS, ji,ji!!!)!!!! Què tal? Jo súper feilç, mirant cada tant el meu sms de NIKE dient-me la meva marca!!! Què guai!!! El dia va ser una mica merda, però els campions vam aguantar. Als que no vau venir us vam enyorar!!!
2 / abril / 2007 20:13
dimecres, 26 de setembre del 2007
Símbols
A mi el camp nou m'agrada, com em va agradar des del principi la Torre Agbar. Crec que és molt important que les ciutats tinguin símbols, que quan vegis la Tour Eiffel pensis en parís, el Big Ben en Londres, el Golden Gate amb San Francisco o l'Empire State amb Nova York. Per exemple, a Madrid, abans de les Torres Kio hi havia molts pocs Edificis que de seguida els associessis amb la ciutat.
Per cert el del València també molarà.
Per cert el del València també molarà.
Les alternatives: http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=4&fil=4384
dimarts, 18 de setembre del 2007
Colombia, versión Bea
! Qué guay llegar a un país lejano, tarde por la noche y con unas cuántas horas de avión, en la espalda, y encontrarte dos caras conocidas esperándote en el aeropuerto ¡ Además, después de varios viajes de casa de Juls al aeropuerto, pudimos valorar el mérito, ya que muy cerca no estaba y el camino fácil no era. Vaya, que ni Pau ni yo fuimos capaces de memorizar la ruta, y esos que tuvimos varias oportunidades (en mí es normal, pero en Pau…). Ese primer viaje ya fue una buena toma de contacto con Cali y además ya pudimos conocer la técnica de conducción caleña de nuestro anfitrión. Un puntazo !!! 
Los días en Cali fueron muy agradables. Además Joan y Juls nos dejaron vivir en La Casita, una zona independiente de la casa de los padres de Juli, súper mona. Además, Juls se encarga de que no falte detalle: flores en la habitación, la nevera llena y unos fantásticos brownies de bienvenida… Vaya, que es un amor !!!
En estos días, yo ya empiezo a ampliar mi vocabulario con un montón de expresiones en colombiano: Qu’hubo m’hijo?, Que esté muy bien, Guayabo, Buñuelo (eh, Joan), De una !!!; y mi preferida, el AY NOOOOO!!! de la mamá de Juls. Además de probar un mogollón de frutas buenísimas…mmmmmm!!!!
Cartagena de Indias, chulísima… pero ké caló!!!! Lo mejor, probar por primera vez el roncito con Canadian versión papá de Juls en un bar muy guay que quedaba elevado por encima del casco antiguo!!!
El Tayrona precioso!!! Qué paisajes y que pedazo bichos!!! Realmente, compartir la cabaña estuvo muy bien, además yo así no tenía tanto miedo al escuchar por las noches las serpientes de cascabel y los sapos gigantes !!! Muchos recuerdos: los espaghettis al huevo, la mirada del tigre, Las Chicas de Oro gavachas, las italianos horteras con las de Barranquilla, nuestra ruta hasta las playas de peli, el maravilloso masaje de aromaterapia…
Los días en Cali fueron muy agradables. Además Joan y Juls nos dejaron vivir en La Casita, una zona independiente de la casa de los padres de Juli, súper mona. Además, Juls se encarga de que no falte detalle: flores en la habitación, la nevera llena y unos fantásticos brownies de bienvenida… Vaya, que es un amor !!!
En estos días, yo ya empiezo a ampliar mi vocabulario con un montón de expresiones en colombiano: Qu’hubo m’hijo?, Que esté muy bien, Guayabo, Buñuelo (eh, Joan), De una !!!; y mi preferida, el AY NOOOOO!!! de la mamá de Juls. Además de probar un mogollón de frutas buenísimas…mmmmmm!!!!
Cartagena de Indias, chulísima… pero ké caló!!!! Lo mejor, probar por primera vez el roncito con Canadian versión papá de Juls en un bar muy guay que quedaba elevado por encima del casco antiguo!!!
El Tayrona precioso!!! Qué paisajes y que pedazo bichos!!! Realmente, compartir la cabaña estuvo muy bien, además yo así no tenía tanto miedo al escuchar por las noches las serpientes de cascabel y los sapos gigantes !!! Muchos recuerdos: los espaghettis al huevo, la mirada del tigre, Las Chicas de Oro gavachas, las italianos horteras con las de Barranquilla, nuestra ruta hasta las playas de peli, el maravilloso masaje de aromaterapia…
Pescar en Jumanji (ji,ji) también fue un punto!!! Con Rafa y Cuca era como si nos conociéramos de todo la vida. Además, si pescar es un deporte, pues ya puedo decir que en algún deporte soy mejor que mi maridito… vaya, que no daba ni una, el pobre !!!
Mi Vidita, muy guay también. Recuerdos: Arley y sé lo que hicisteis el último verano, Alejandra en terapia de choque a oscuras y con tormenta, jugar al SAPO, bailar “Lo que pasó, pasó”, jugar a las máscaras, ganar al RISK y la piraña peluda.
Y ya se acaba…. Ohhhh!!! La vuelta prometía ser un coñazo importante, pero lo llevamos bastante bien. Pauet y yo somos una gran equipo !!! Lo peor, la noche en el aeropuerto de San Francisco en plan La Terminal y con las maletas a cuestas !!! Un gran viaje y un gran verano…
Bea
divendres, 14 de setembre del 2007
Colòmbia, versió Pau
Arribem a Cali després de 10 horetes de vol des de San Francisco, passant per Houston i esquivant l’huracà Dean. La primer impressió ja és millor del què esperàvem, a la duana són molt menys pesats que als EEUU i una vegada agafada la maleta et comproven que sigui la teva (potser si ho fessin a altres ciutats no se’n perdrien tantes). Allí ens esperen el Joan i la Juli que ens porten fins a casa en cotxe, arribem tard, cap a la una de la matinada.
El primer bloc de dies seran per Cali, mentre la Juli acaba de treballar, coneixerem la ciutat. Visitem el mercat de l’Alameda, on comprem algunes fruites, i tots els records per la família i amics, i visitem els barris de San Esteban i de San Antonio. Segur que hi ha zones xungues, però per tot arreu on anem ens sentim segurs i la veritat és que són zones molt agradables.
Fem una nit i a mig matí en taxi cap a Tayrona. Són uns 300km que ens permeten veure una Colòmbia més rural, on la humilitat i la pobresa de certes zones (que ens recorden a Tanzània) contrasten amb la modernitat de l’aeroport de Bogotà o altres zones més riques: hi ha molta diferència social, massa. 
El bloc final els dediquem a descansar pels voltants de Cali. Primer anem a pescar a casa del Rafa i la Cuca, tota una experiència, jo mai havia pescat i la Bea mai havia menjat peix, ara tots dos ens hem estrenat.
Les dos següents nits seran de relax total a casa d’una altra tieta de la Juli, que té una petita finca amb piscina i on no fer res és una gran activitat.
Finalment el temut viatge de tornada: 5 hores fins a Houston, 6 d’escala i 4 hores més fins a San Francisco, 10 hores d’espera amb nit inclosa i a les 7 del matí vol cap a Filapelfia on després d’una escala de 3 hores fem l’últim vol de 8 fins a Barcelona. En total 13 vols aquest estiu i unes 54 hores d’avió (i no compto l’espera als aeroports), l’any que ve me’n vaig a Andorra.
El primer bloc de dies seran per Cali, mentre la Juli acaba de treballar, coneixerem la ciutat. Visitem el mercat de l’Alameda, on comprem algunes fruites, i tots els records per la família i amics, i visitem els barris de San Esteban i de San Antonio. Segur que hi ha zones xungues, però per tot arreu on anem ens sentim segurs i la veritat és que són zones molt agradables.
Passats 3 dies sortim a primera hora cap a Cartagena. De nou més avió i uns canvis de clima importants, sobretot perquè fem escala a Bogotà i allí fa fins i tot fresqueta. A Cartagena s’hi ha d’anar, és una ciutat que conserva una part emmurallada de construccions baixes i amb un cert aire de Carib, de Cuba, de “mestás estresando”...
Fem una nit i a mig matí en taxi cap a Tayrona. Són uns 300km que ens permeten veure una Colòmbia més rural, on la humilitat i la pobresa de certes zones (que ens recorden a Tanzània) contrasten amb la modernitat de l’aeroport de Bogotà o altres zones més riques: hi ha molta diferència social, massa. 
Tayrona és un parc natural coster, amb platges envoltades de muntanyes i arbres, i on passem tres nits en els ecohabs. No són cabanes barates, i menys si es compara amb els preus colombians, però val molt la pena. De fet el preu són uns 100 euros la nit, i el que decidim és estar els quatre en una cabana, surt més barat, l’espai és suficient i vist com va anar jo crec que ens ho vam passar millor estant tots junts.
El bloc final els dediquem a descansar pels voltants de Cali. Primer anem a pescar a casa del Rafa i la Cuca, tota una experiència, jo mai havia pescat i la Bea mai havia menjat peix, ara tots dos ens hem estrenat.
Les dos següents nits seran de relax total a casa d’una altra tieta de la Juli, que té una petita finca amb piscina i on no fer res és una gran activitat.
Finalment el temut viatge de tornada: 5 hores fins a Houston, 6 d’escala i 4 hores més fins a San Francisco, 10 hores d’espera amb nit inclosa i a les 7 del matí vol cap a Filapelfia on després d’una escala de 3 hores fem l’últim vol de 8 fins a Barcelona. En total 13 vols aquest estiu i unes 54 hores d’avió (i no compto l’espera als aeroports), l’any que ve me’n vaig a Andorra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)