Un mes de canya

Això és el què ha estat el febrer, amb 3 mitges i la tirada llarga. La sensació és que cada vegada vaig més lent però l’experiència em diu (o això espero) que és normal ja que ara estic fent càrrega i quan descansi recuperaré l’estat de Granollers millorat. Encara em sobren uns pocs segons en el ritme, el 3.15 a la marató va justet, però m’agradarà intentar-ho.

Sigui com sigui he anat complint el 70% de l’entrenament del Jaume Leiva, especialment pel què fa als entrenaments canyerus, he acumulat kms amb un febrer que superarà els 250km i he fet bones series. Com sempre, i per desgràcia ja comença a ser habitual, no he complert amb el pes, sembla que els 80 estan consolidats i tot i els durs entrenaments no baixo, és més els darrers dies he augmentat i tot. També el nivell de descans és deficitari, i d’alguna manera afecta al meu rendiment.

Les tres Mitges han anat de la següent manera:

Granollers: La meva idea era fer 1.30, no tenia ni idea de l’estat en què em trobava i em volia testar. Al final vaig clavar el ritme, 1.30.03, fent de menys a més i content tenint en compte l’esforç del Duatló el dia abans.

Pel Duatló us deixo la crònica del Joako, ja que millor tampoc ho sé explicar: http://talesfromthepenaltybox.blogspot.com.es/2013/02/fundirse-acto-1-de-2.html

Foto de Triatló Fisiorutpujol

Orihuela: M’ho havia pres com un anar a gaudir de la Mitja, però les bones sensacions em van fer anar prou ràpid. 1.31.44 arrossegant el Croozer amb el Víctor, més d’un minut per sota de fa dos anys amb el Guillem. Content.

Barcelona: D’Orihuela vaig sortir amb molt dolor als bessons, si no fos perquè ja em conec una mica fins i tot pensava que podia ser algun trencament o contractura, per sort a Barcelona no calia forçar la màquina, em vaig estalviar fer tirada d’acumular dissabte i no vaig tenir cap problema a la Mitja, en què juntament amb la Martina i el Nacho vam clavar les dues hores 1.59.49.

Foto de Trienjoy

I la tirada llarga: Si em trobava molt bé aniria a ritme marató durant un bon tram i el que sí volia era un ritme final entre 4.40 i 4.50. Van sortir dues hores i 32 minuts per fer 32 kms (4.45) i unes sensacions prou bones a nivell de mínim desgast. El recorregut va tenir fortes rampes de pujada, puntuals però que em trencaven el ritme, i sobretot molt vent, que em va perjudicar al principi però que em va ajudar a acabar amb bones sensacions. Bona part del recorregut vaig ser acompanyat del Jaume.

Ara toca alguns entrenaments més durs i ja començar a reduir per arribar ben descansat el 17.

2013

Ironpanic, què és això? Ja quasi no me’n recordo.

Plans en tinc per aquest 2013, i de guapus. El primer, i més important, és acompanyar a la Bea en aquests primers dies de la temporada per a què ella assoleixi els seus objectius. Acompanyar-la en el sentiment i en la logística, perquè amb els dos peques, entrenar junts és una utopia. En tot cas aquesta primera part és per ella, amb Granollers, Orihuela i qui sap si quelcom més en quant a running i amb els 90 de Salou en bici.

Després em tocarà a mi. Des de fa mes i mig estic fent la base per a arribar a la llebre de 3.15 de la marató de Barcelona. Un kit kat en forma de duatló per equips ha trencat la línia progressiva, augmentat les series a ritmes ràpids i fent algun dia d’spinning per adequar les cames a la bici. Sembla que, en relació a l’equip, el sector ciclista està més assolit que el de running on puc ser, perfectament, el lastre.

I per la segona part de la temporada què? Doncs finalment farem la Ultra de la Cerdanya. Ja tinc parella oficial en l’Albert, a qui faré patir pujant i qui m’estirarà baixant, i no descarto els mariques, que també ho tenen al cap. Ara no tinc temps, la família m’espera, però en breu faré una nova entrada detallant la temporada (si les lesions m’ho permeten)