dimecres, 29 de maig del 2013

Stage Dragons 2013

Quin gust agredolç tenia durant l'stage. Passant-m'ho de conya a la vegada que decidia que he de fer net, esperar a què passi aquesta ratxa de mala salut, notant un bajón físic que va més enllà de l'estat de forma. Alguna cosa em passa, massa acumulacions de lesions, infeccions, virus...
Però em vull quedar amb la part dolça, fins i tot física i és que malgrat tot vaig aguantar dignament les activitats, estant a l'alçada de gent que porta mesos fotent-li canya. I sobretot perquè si no fos tan difícil d'organitzar, faria un stage cada més. Molt bona resposta dels socis, tant en nombre com en predisposició a passar-s'ho bé. Bona feina de la Junta, especialment del Xavi, que em va permetre desconnectar molt més que en l'stage 2012 i la cirereta final, els 30 anys de la Bastús que ens va servir com a excusa per celebrar una festa, que com la protagonista, va ser tan activa presencial com virtualment.
Com em va fer patir el Toni

Grupassu

Un dels moments de relax amb dragons que m'estimo molt.

Quanta qualitat en aquesta foto, en tots els sentits
Càmera en mà

No us enganyaré, #tripostureo total, de fet la frase va ser, espera que em poso un moment davant del Mikel.
No vull acabar sense felicitar a la Bea, no para de queixar-se, però per mi està millor que mai. Tens molt de mèrit guapíssima.
Més detalls de l'stage en el bloc dels Dragons

dimecres, 22 de maig del 2013

Ganadores del Proyecto Raidlight



Hace pocos días os hablaba del bloc de Ser3gio, pues precisamente fue ahí dónde oí hablar de Raidlight., una marca pionera especialmente en complementos de trailrunning. También en su día hice alegoría de la web de Carreras de Montaña  y si no lo hice lo hago ahora porque me parece de las mejores que hay en el mundo del trail, desde crónicas y videos de las carreras, hasta pruebas de material pasando por promociones de las marcas, entre ellas la de TEST Fielder de Salomon (donde no hubo suerte) o la de ahora de Raidlight en la que sí hemos ganado.

Empecemos por el principio: Raidlight ha optado por una forma diferente de promoción/patrocinio, en vez de tener a varios pros tiene solo a algunos pero por el contrario subvenciona el material a miles de corredores populares, de manera gradual a su actividad y a su calidad.

Así lo explican ellos

En lugar de contratar a dedo a cinco campeones escogidos por sus resultados, remunerarlos y vestirlos de pies a cabeza con la marca, Raidlight decidió crear un equipo abierto a todos aquel que quiera unirse. ¿Por qué? Porque creemos que para evolucionar los productos o prepararse para una carrera no es necesario para ser un corredor elite sino tener algo interesante que decir. Así creamos el Raidlight Team, una comunidad de usuarios de Raidlight de la que la marca se beneficia pero también los corredores, ambas partes dan y ambas partes reciben. Participa y recibirás «Km Raidlight», equivalente a puntos, y canjeaolos por productos y descuentos.

Todo el mundo puede ser parte de este equipo

Yo ya me he hecho del Raidlight team y voy de momento a por mis primeros 400 puntos. http://es.raidlight.com/El-Raidlight-Team-el-equipo-de.html

Siguiendo con esta filosofía propuso un concurso en el cual se premiaría con material a aquel que presentara el reto que ellos consideraban más atractivo. Pues nada, a solo 3 días del cierre del concurso ponía a darle vueltas a la cabeza. ¿Dónde, cómo, con quien? 

El con quien fue rápido, en Prades me quedé con las ganas de correr con mi primo Marcel así que a él se lo propuse y no dudó ni un momento. El como también venía dado, corriendo. Y faltaba el donde. Pensé en repetir lo del Camino de Santiago, pero me pareció poco original, también me vinieron a la cabeza algunas barbaridades pero eran poco atractivas, finalmente me decanté por un reto turístico, de gran belleza y duro: recorrer corriendo algunos de los Castillos Cátaros, concretamente los que ya conocía. Una ruta que había hecho en coche y que ahora quería recorrer a pie. Se trata de un reto a nivel de volumen, con largos recorridos, y también con desniveles ya que los castillos solían situarse en las partes más altas de las montañas.

En breve detallaré el proyecto, estamos buscando las fechas. Bea ya me ha dicho que le encantaría acompañarnos a las ascensiones finales de cada uno de los castillos, y evidentemente todo aquél que quiera recorrer los 225km (o 195, estamos acabando de determinarlo) ya sea en bici o corriendo, será bienvenido.


Y aquí la noticia donde nos comunican que hemos sido seleccionados junto a otros dos proyectos y donde habla un poco del nuestro

Y su Facebook, seguidles porque sus promociones son constantes

dimarts, 21 de maig del 2013

Distensión de los ligamientos metatarsianos



O el que és el mateix, una bona i una mala notícia. La bona és que desmenteix una preocupació, i és que no hi ha fractura per estrés, que els ossos estan perfecte, la mala és que hi ha una lesió, que requereix una setmana més de repòs.
La lectura que faig és que em presentaré a la sortida amb molts menys kms dels que volia, amb tota la planificació d’entrenament de les últimes 6 setmanes, que no són poques, enviada a la merda i amb la confiança per terra (sé que el dolor apareixerà més d’hora que tard). Les ganes però estan intactes.
Com que no vull que aquesta entrada quedi gaire al bloc, demà explicaré una bona notícia de la mà de Raidlight.

divendres, 17 de maig del 2013

Ser3gio

Vaig descobrir aquest bloc després de Cavalls del Vent, millor dit el vaig redescobrir perquè resulta que ja el tenia enllaçat. El cas és que el Mikel em va enviar un enllaç amb la opinió del Sergio sobre el què havia passat, i tot i que admeto que estava en desacord en algunes de les coses que deia, els arguments eren sólids i treballats.
La veritat és que el bloc del Sergio es insultant, o dit d'una altra manera la seva manera d'escriure fa que blocs com els meus i molts d'altres (no rebré només jo) siguin ridículs. Qualsevol pot escriure a internet, o tenir un bloc, com a prova un exemple, però no n'hi ha gaires que ho facin amb la qualitat, el grau d'informació i l'interès del Sergio.
Us passo aquí l'enllaç, amb la darrera entrada
http://ser13gio.blogspot.com.es/2013/05/uros-tutti-frutti.html
Però no deixeu de navegar, trobareu coses molt interessants, l'opinió sobre Cavalls del vent tenia ni més ni menys que 79 comentaris. Per cert una última cosa a destacar, contesta a tots i cadascún d'ells, no entenc la gent que té de tant en tant un, dos máxim tres comentaris al bloc i no es digna a contestar.
PD: Bastús, potser caldria fer-li una oferta de disseny, la portada no mola gens.

dimarts, 14 de maig del 2013

Tot al vermell

Ja que no podia córrer he intentat mantenir la forma a base de bici.
 Aquest cap de setmana provo, després de 3 setmanes sense córrer, una d'elles fent spinning, aquest cap de setmana tornaré a córrer, no sé si estic recuperat del tot, les sensacions no són 100% bones, però ara a tants pocs dies de la Ultra de la Cerdanya és caixa o faixa.
És una pena perquè estava a full, em notava molt bé abans i després de la TRAILWALKER, però ara ja no sé.

Crec que l'he cagat, no vaig anar al metge perquè pensava que era una tonteria, potser ho és, però ara no ho sembla tant. A més ho admeto, anar a un metge o un trauma amb una lesió, per mínima que sigui, i dir-li que tinc 200km per endavant em fa vergonya. No estem parlant de la pericarditis de l'any passat, és a dir si realment tinc una petita lesió al peu, el pitjor mal que em pot passar és que acabi amb el peu destrossat, com a hobby que és el running, no tinc problemes en pagar aquest preu. També l'he cagat amb una cosa que porta la Bea insistint-me des que ens coneixem, i ja fa temps d'això, i és que m'he de fer d'una mútua. Veient els reptes d'aquest any i els del que ve, ho tenia plantejat, però han passat els dies i ja és massa tard. Penso que la sanitat pública funciona però és lenta en aquest tipus de casos i vaig descartar anar al traumatòleg perquè sabia que com a mínim trigaria les dues setmanes que he estat en repòs. Aquesta setmana mateix, fora GOLTV i welcome mútua.

I per acabar amb bon regust, avui tinc bons feelings.

dimarts, 7 de maig del 2013

Efecto Mariposa

El efecto mariposa es un concepto que hace referencia en la noción del tiempo a las condiciones iniciales dentro del marco de la teoría del caos. La idea es que, dadas unas condiciones iniciales de un determinado sistema caótico, la más mínima variación en ellas puede provocar que el sistema evolucione en ciertas formas completamente diferentes. Sucediendo así que, una pequeña perturbación inicial, mediante un proceso de amplificación, podrá generar un efecto considerablemente grande a mediano o corto plazo de tiempo.

Doncs la puta variación ha estat la butllofa de la Trailwalker, una merda de butllofa que em vaig petar immediatament, però no va ser suficient. Per què airegés vaig vestir-me unes xancles i passejar amunt i avall mirant llibres (just era Sant Jordi) amb elles no seria l'ideal amb uns peus post 100km així que em va sortir una molèstia en la part superior del peu. Aquesta ha fet que comencés a caminar amb la part exterior i ara ho tinc tot carregat i adolorit.

Estic fins la p... ja que el cos em demanava canya.

divendres, 3 de maig del 2013

Competint i aprenent

Ho sabia, estava convençut que tard o d'hora sortirien els resultats de l'entrenament i per fi el darrer mes ha estat així. Dues curses llargues i molta formació. El cos m'ha reaccionat i m'he alimentat bé, he pogut veure molt isotònic i en definitiva he après a cuidar-me. He millorat molt en l'autocontrol ;-) en saber anar en grup. Tot i que penso que sóc un tio molt útil per a obtenir bons resultats en equip, no ho sóc tant per anar a gaudir de l'esport i punt. Quan em poso un dorsal m'agrada anar fort, però com he dit en aquestes darreres curses he après a adaptar-me als ritmes dels damés (també s'ha de dir que els ritmes han estat en bona part del recorregut exigents per a mi, així que a vegades era jo qui anava a remolc).
Primer vam fer la marató de HUTMCD a Prades: una primera meitat molt bona i divertida a ritme còmode. La segona amb l'Albert i parcialment el Sandro, a tope, provant la cohesió del pròxim equip a l'Ultra de la Cerdanya. Crec que el resultat va ser excel·lent i si bé amb l'Albert sóm diferents en quant a ritmes, jo sóc més ràpid en pla i ell amb desnivell, vam formar un bon tàndem. També vam percebre la diferència entre anar fort i anar tranquils, el desgast a la segona part va ser alt, això ens ha de fer ser conservadors al juny.




Resultats
Oficials: http://www.naturetime.es/ftp/353_20130409093334.pdf
Amb el seguiment es pot veure l'evolució de la segona part, especialment amb el track de l'Albert des de Montral, vam fer una bona segona volta i fins i tot, l'Albert va veure que l'últim parcial, de baixada, és millor que el del primer classificat http://utcostadaurada.livetrail.net/parcours.php?course=tmcd
No vam ser conservadors a la Trailwalker, teníem un equip potent i ho vam voler provar. Ja teniu la crònica. i segueixo amb la formació: l'alimentació constant i un bon nivell de forma va fer que muscularment l'endemà no estigués pitjor que en qualsevol entrenament. Per desgràcia una important butllofa al peu dret no cuidada durant els darrers 20km per descuit m'ha impedit seguir entrenant, primer per la pròpia butllofa i després perquè al caminar malament he alimentat un dolor a la part superior del peu que m'ha fet parar una setmana per precaució.


Resultats http://trailwalker.livetrail.net/classement.php?course=iotw

Les Curses més rendibles