IO Trailwalker 2013 Dragons 100

Llebre o tortuga? Aquesta era la incògnita. El Nacho ho repetia fins a la sacietat (la majoria de vegades liant-se), “aquesta cursa és com la cursa de la llebre i la tortuga, ara només cal saber si som una cosa o l’altra”, o el que és el mateix si els que van per davant estan anant massa ràpids i petaran o som nosaltres els que acabarem punxant. Us puc assegurar que els arguments a favor d’una molt bona marca a la Trailwalker hi eren, un equip prou potent i compensat, amb experiència en llargues distàncies i en un prou bon moment de forma. El ritme que portaven fins a Anglés, i els comentaris entre nosaltres no presagiaven problemes imminents. Però per desgràcia els ultres no sempre atenen a la lògica o més aviat al contrari, pot sonar la flauta però en general, si hi ha una mínima deficiència, aquesta sortirà tard o d’hora. I així va ser...



Foto de l'organització

Aquí ho deixo de moment. La prèvia ajudarà a entendre una mica el perquè de la petada del Nacho. Feia cosa de dos o tres mesos ell i jo descartàvem anar a aquesta edició de la cursa, havíem decidit no abusar de la generositat de la gent i deixar pel 2014 la nostra participació amb la UOC. Però fa unes tres setmanes apareixia l’oportunitat de participar gràcies a Hi Tec, era un concurs a través de Facebook que ja portava dies en marxa i on un parell d’equips anaven destacats, però després de convocar-ho als Dragons surtien dos valents i dues valentes que van dir, “perquè no, provem-ho i si guanyem doncs endavant”. El que completava l’equip era el Nacho, li comentava el tema en un dels ja mítics runnings per Collserola, i amb l’equip al complert, començavem l’ofensiva via Facebook. La paraula ofensiva realment reflecteix l’esforç fet per cadascú de nosaltres i pel nostre entorn per guanyar el concurs. Ho fem i ja som oficialment els HiTec Dragons 100.
Els dies previs són estressants, a la pròpia organització de la prova, s’hi suma l’arribada del material per part de HiTec, algunes de les coses el mateix divendres. Al final però tot està al seu lloc. En quan a la preparació física el Borjita està preparant un migIM i a més va fer una molt bona marató de Barcelona, l’Albert i el jo havíem fet també Barcelona i una marató de muntanya un parell de setmanes abans, poc desgast i bon entrenament. El Nacho per contra havia empalmat dues maratons d’asfalt i les dues amb els isquios tocats. Semblava però que dues setmanes de repòs i els compressport serien suficients, i sobretot arribava amb un entrenament immillorable, i més veient la seva marca a París més l’experiència a la Trailwalker 2012.

Foto de la Bea

Però la marató necessita més de dues setmanes de recuperació, si bé un es troba bé o eufòric per a fer 15kms, no està prou fresc com per fer-ne 100, podria haver arribat bé, però hi havia el risc que no, i així va ser.  A tot plegat s’hi va sumar un altre factor i és la inseguretat de l’isquio, el cos és intel·ligent, i al llarg dels 100kms el Nacho va arribar a enrampar la totalitat dels músculs de les cames menys els isquios, una compensació que va sortir molt cara.


Foto de la Bea

Quan a Cassà de la Selva va decidir seguir malgrat els dolors musculars i el mal feeling que tenia el cos ho va fer per nosaltres. De Cassà a Llagostera vam caminar, ni un intent de córrer, la màquina havia de tornar a lloc. Ell mateix però, va recuperar la competitivitat i va prendre una decisió brutal. No parava a Llagostera, no ens faria perdre ni un segon més. Agafava el bocata que li havia preparat la Bea i “palante”. Nosaltres teníem cames, ja l’agafaríem. Per mi aquest va ser un moment clau. Després de prendre una mica de caldo sortia pitant darrera d’ell, no volia que es passés massa temps en la foscor. En una mà un caldo, en l’altra un plàtan, el frontal i l’iboprufè que m’havia donat l’Anna. Aquesta bomba d’ingredients va ser un revulsiu perfecte, al començar la baixada vam decidir veure com estava la musculatura i vam fer una primera tirada corrent. La segona va ser ja els quatre junts, i va durar més. En la tercera tots callats, tots concentrats en els bessons del Nacho però també tots agradablement forçats per un sorprenent ritme que imprimia el que feia tot just un parell d’hores estava molt més proper a abandonar que a seguir. Ho va fer per ell mateix, per l’equip o per qui sigui, però aquells darrers 15 o 16 kms d’esforç no només van reduir molt la nostra marca final sinó que ens van unir com a equip. Em venien també les imatges de l’Enric quan ja totalment buit, li deien a Santa Cristina que anàvem setens, i es deixava tot per a mantenir la posició. Això és la Trailwalker.

Marta i Bea

L’any que ve més!
Si voleu veure més detalls de la cursa en sí, teniu la crònica al web dels Dragons

Cavalls del vent 2013 el paso por Bellver

Escribo esto en castellano por si hay gente de España interesada. Me gustaría comentar esos 10kms extra tanto a nivel técnico como dando mi opinión sobre el cambio, opinión 100% subjetiva, sin más información de la que podría tener cualquiera.

Empiezo por el tema técnico, he hecho la parte desde Bellver a Cortals y buena parte de la bajada y se trata de una bajada algo técnica en su principio pero que acaba en uno u dos kms llanos legando y sobretodo volviendo de Bellver. En el mapa, la parte llana post bajada se ve muy clara, calculo que será un km largo o más. De vuelta creo que al menos 5km (es fácil de medir, es desde Bellver hasta la primera curva de 180º) son de falso llano, pica un poco para arriba pero se podrá correr bien. Después se trata de una subida hasta el refugio por pista y sin grandes rampas, aunque creo que la mayoría irán a pié. No son 10 kms complicados ni a nivel técnico ni físico, creo que no deberían hacer dudar a la gente respecto a hacer o no la prueba por esa diferencia, pero sí complicará algo la subida posterior a Cortals, que sí es dura y que se llegará con las piernas menos frescas. Normalmente la parada en Cortals era rápida, posterior a una bajada, ahora habrá que cargar más las pilas.

Finalmente y eso sí es un dato más preocupante, si no se cambia el horario de salida, esa hora y media más de recorrido hará que más gente llegue de noche a Prats d’Aguiló y me parece que eso, insisto, si no se ha tenido en cuenta, es una barbaridad. Actualmente ya se tenía que tener un nivel medio (o medio-alto) para poder hacer Gosolans de día, se trata de uno de los puntos más altos del recorrido y por lo tanto hace frío, además es de los pocos momentos en que uno se puede perder. La subida es técnica y pedregosa, hay una llanura arriba donde no siempre está bien marcado el paso, especialmente si ha caído la noche, y no hay árboles ni referencias. Después la bajada, no muy dura pero tampoco fácil. No hace falta recordar lo que pasó el año pasado ahí. Además moralmente salir de Prats d’Aguiló de día es importante.

Ya dando mi opinión pienso que la Ruta de Cavalls del Vent es la que es y por lo tanto me entristece que la cambien. Entiendo que se inicie y se acabe en Bagà, por logística es necesario (y además la salida es preciosa) pero esta modificación nueva no la comparto.

Creo que nos tendrán que explicar el porqué, como digo, sin información extra, me vienen dos ideas a la cabeza, una positiva y una negativa. La positiva es que quieran hacer en Bellver un punto real de evacuación, pasar por un pueblo ayudará a controlar más el estado de los corredores, a tener la infraestructura necesaria para urgencias y ayudas… La negativa es que sea por dinero, porque el ayuntamiento de Bellver haya puesto pasta. Sé que en el Tour o en las vueltas ciclistas en general se hace, en carreras populares o triatlones la ayuda de los ayuntamientos obligan a que se pase por su localidad (tengo ejemplos), así que entiendo que sea posible en este caso. También puedo encontrar otras razones más deportivas, como hacer la carrera más dura o intentar conseguir un tramo con mucho público, de todo esto no opino, para gustos colores.

Dicho lo dicho, sigo pensando de CdV es una carrera brutal, por recorrido, participantes y organización, así que animo a todo el mundo a hacerla.

Duatló pares i fills

Com que em fa molta ràbia no poder participar (al Guillem li falten 4 anys), us passo tota la info d'aquesta divertida duatló. Ha de ser brutal poder competir oficialment amb els fills, i l'entorn serà espectacular.

Us informem que el proper 16 de juny a les 10h del matí, tindrà lloc la DUATLO PARES I FILLS BARCELONA 2013. L'emplaçament serà l'anella olímpica de Montjuïc (Barcelona).

Serà una prova esportiva on pares i fills, formant parella, hauran de competir corrent i en bicicleta. Les distàncies no són gaires exigents, per poder facilitar la participació del màxim número de pares/mares i fills/es, que volen gaudir d'una jornada esportiva i familiar.

Primer competirà el pare/mare realitzant un circuit de running de 3,4km. + un circuit en bici de6,2km. A continuació participarà el fill/a realitzant un circuit de running de 1.000m + un circuit de bici de 900m o 3.000m segons l'edat i acabant amb un últim tram de running de 300m on pares i fills hauran de córrer agafats de la mà i compartir el moment més emotiu de la Duatló, arribar junts a la línia d'arribada.

L'edat per participar pel que fa als fills/es és de 7 anys fins als 14 anys. A més a més de la participació dels pares, s'ha obert una categoria especial per tal de que tiets/tietes o avis/àvies puguin participar també amb els seus nets/nebots. Les classificacions aniran en funció dels membres de la parella:

- Pare + fill     - Pare +filla
- Mare + fill     - Mare+ filla
- Categoria familiars (tiets/es, avis/es)

S'habilitarà una zona lúdica de més de 300m2, on els familiars podran gaudir d'una sèrie d'activitats com inflables, taller d'alimentació, pista d'atletisme, pista de handbol i altres activitats, per tal de que tant els participants com els acompanyants, puguin passar una bona estona.

Per a més informació, dirigiu-vos a la web de la Duatló Pares i Fills www.duatloparesfills.com

Us adjuntem els pòster de la prova. Preguem en feu difusió entre els vostres socis o bé penjant el pòster a l'entrada del vostre club, ja que creiem que serà una activitat esportiva divertida i sobretot, un record molt especial per a tots aquells fills/es que els hi agrada compartir l'esport amb els seus pares i que per primera vegada, podran competir conjuntament.

Si teniu dubtes, podeu contactar amb nosaltres al 93.245.60.87 o bé enviant-nos un mail a info@duatloparesfills.com

Amb 2 minuts ens podeu ajudar!!!

Juntament amb uns amics hem participat en un concurs per formar part d'un equip per fer la Trailwalker de nou. Per guanyar necessitem que abans del 7 d'abril (aquest diumenge) poseu que us agrada la nostra foto en el següent enllaç https://www.facebook.com/photo.php?fbid=485045104884414&set=a.448328718556053.116203.167301963325398&type=3&theater. 

(si no va l'enllaç la trobareu aquí http://www.facebook.com/hitecespana).
Si a més compartiu l'enllaç al vostre mur ens ajudarà a fer-ne difusió entre els vostres.
És tremendament senzill fer-ho per tant agrairia molt que qui caigui en aquest bloc ens faci el favor de votar. Actualment tenim números de guanyar però ens falta una bona empenta per superar als dos equips que ens precedeixen.
Moltes gràcies!!!!