Avui em centraré en la competició, o uns minuts abans, des de l’arribada al pàrking de l’Hotel Port Aventura ja que hi havia lloc de sobres per aparcar amb la calma i prop de la sortida i perquè allí ens vam trobar aparcant un al costat de l’altre el Marcel, el Ferran i jo. Després de xerrar una mica mentre el Guillem esmorzava, baixem trotant a trobar-nos amb la penya UOC, es respira il•lusió i ganes i, perquè no dir-ho, alguns nervis.
Jo aparentment ja els he cremat tots, però una vegada més la visita al lavabo em demostra el contrari. Sigui com sigui arribem puntuals a la sortida, a pocs minuts de començar. Després de saludar al Joan i a la Yolanda, que fan el 10mil ja vaig serpentejant entre la gent per trobar una posició capdavantera, la baixada inicial, estreta, em fa una mica de por.
Últim petó a la Bea, glopet d’aigua i a la guerra. La baixada certament va ser una mica complicada però també els únics 500 metres dels 42 i pico en què no vaig poder portar el ritme que volia (o podia). Surto ràpid, per sota de 4.20 però té tendència a baixar, el primer en creuar-me és el Ferran, és el km 3 i ja va concentrat, no ho deixarà fins el final, giro i de seguida apareix el Dennis que em diu “Pau con calma eh!”, miro el rellotge 3.58min/km ups! El Marcel, l’Ana, el Carles serà una constant i el millor d’un circuit com aquest on ens anem veient tota l’estona.
He realitzat els primers 4km molt ràpids, tendeixen a baixar i crec que s’ha d’aprofitar. Ja en pla, camí de Cambrils intento veure sempre un ritme entre 4.20 i 4.30, mai per sota ni per sobre. Rodem una estona amb els de 10 però de seguida giren, ara ja estem sols, readapto el ritme per anar acompanyat, coincidim un catxes petitó que va fent broma i que diu que va massa ràpid i un altre catxes Ironman que tampoc porta referències. Cap el km 13 se’ns sumen 3 o 4 corredors més i formem un bon grup, em quedo davant, però no marco el ritme, després de massa kms a 4.20 i dels primers avisos de rampes decideixo deixar-me anar, li ho comento a l’IM i em diu que per ell també 4.20 és massa. Reduïm una mica, a més començo a beure Powerade abans del previst per evitar que les rampes vagin a més.
Amb els companys de viatge de la primera part.
Així arribo a la Mitja que coincideix de nou amb un km i mig de pujada, i amb sensacions pitjors del desitjat, no em puc treure del cap que fa tot just tres setmanes m’havia cascat la tirada llarga al mateix ritme amb molt millor feeling. Així se m’ajunta el Xavi, que m’acompanyarà la segona part del viatge, la més dura.
Sempre he pensat que en una marató prefereixo que m’acompanyin la primera part i em facin companyia que la segona per tibar-me (jo ja tinc prou coco per anar a tot el què puc), però he d’admetre que en aquest cas el Xavi va ser una gran companyia, a més sé que rodant a 4.30 tampoc anava còmode, així que el seu patiment em consolava (jiji). A partir d’aquest moment el meu objectiu és únic, arribar al km 28, on prendré el primer Gel. És curiós com m’ajuda mentalment el fet, racional o no, de pensar que per mi sol he d’arribar al 28, a partir d’allí els Gels del 28, 33 i 38 ja em portaran cap a l’arribada. I arriba el 28, em sento cansat però les rampes no s’han consolidat, estic començant a rodar a 4.35 però el marge és gran. És aleshores quan li dic la frase al Xavi, i us prometo que era sincera: “si els Nutrisport no funcionen, no sé pas què faré”, però funcionen, la impressió és que em permeten augmentar els ritmes, tot i que el Garmin no ho confirma. Segueixo i segueixo, i veig el mur, però el supero, i fem càlculs amb el Xavi, i ens surten els números (des d’una hora abans sabia que baixava de les 3.15 i a falta d’alguns kms veig clar el 3.10).
Amb el Xavi
Porto ritme creuer, però és bo. El mur es transforma en senyals del cervell cap a les cames, senyals que “la rauxa” ha de frenar i que qualsevol moment de descuit arriben i comences a posar-te recte per anar reduïnt el ritme, però de seguida dius que no, t’inclines endavant (en el meu cas endavant i cap el costat) i segueixes traccionant.
I entrem a Salou, corrent pel passeig on vaig debutar en triatló amb el Nico, ja s’acaba i estic prou bé, el Xavi em deixa però m’envia l’última dosis d’adrenalina en forma de crit que em va directament a les cames, i com un boig, canvio el ritme i fins i tot passo a la primera dona (tinc temptacions de quedar-me darrera per sortir a la tele ;-) ). No sóc prou conscient com per fer els càlculs prou ràpids i saber si puc pujar tranquil o no per ser sub 3’10, a més des de fa molts kms els de l’organització ens han obsequiat amb 200 metros extres i això és un minut, segueixo a 4.20 però ja veig la meta, on m’esperen el Joan, la Ruth i com no la Bea i el Guillem, poc després arriba el Ferran. Després d’uns segons de recuperació veig que he acabat prou bé així que de seguida m’atabalo i vull estar a tot arreu i per tothom (o sigui, per ningú).
Arribant, com podeu veure els xips aquests que ens van posar no van gens bé, a mi a la classificació general em posa 33'' i us puc assegurar que no estava a primera fila a la sortida.
Ha estat tot magnífic. Jo no he tingut bones sensacions però sí bones cames i al final és el què compte. La baixada de ritme de la segona part s’ha compensat en anar recollint un a un a corredors que m’havien deixat enrere en la primera. He tingut de tot però sense ser res exagerat. M’han animat amics, coneguts i desconeguts i és fantàstic, i m’ho he passat molt bé.
Les dades de la MCD són:
Pau Cortadas Guasch Posició: 40 (435 arribats i més de 500 inscrits).
Temps total: 3’08’’20’’’
Mitja 4.27min/km
Primer classificat: 2:35:13
Aprofito la següent foto també per parlar de a qualitat de 
