Missió impossible: respirar, tancant la glotis

Per Bea

Quan la fisio em va dir: “Localitza la glotis i tanca-la”, em va venir al cap el típic tall de l’ APM del Diario de Patricia: “Suficie.... Suficie qué é’???!!!” o de El Hormiguero: “La glotis, esa gran desconocida!”
Com a part del pla de la meva recuperació post-part tenia al cap fer alguna sessió de rehabilitació de sòl pèlvic i abdominals hipopressius. Com podeu imaginar, no tenia ni idea de que significava això fins que vaig assistir a una sessió informativa pre – part. Les dues fisioterapeutes que varen dirigir la sessió, van castigar molt tot el que elles anomenaven “esport d’impacte”. Sembla que, per a les dones, esports que fins ara havien estat enfocats cap a elles, com l’aeròbic o el step, eren casi pecats, i ja no diem res d’un esport tant complert com el running, una autèntica bogeria. Es va criticar fins i tot el Pilates, l’esport de les estrelles de Hollywood. Al final de la classe vaig intervenir una mica indignada: No estàvem exagerant? No semblava tot una qüestió de modes? Tot el que abans era bo ara és dolent? Bé, les fisios em van animar a no abandonar l’esport que m’agradava, intentant millorar posturalment i enfortir el sòl pèlvic per reduir els perills d’haver estat mamà. Em van convèncer.
Dit i fet. Acabada la meva quarentena, em vaig plantejar anar a veure a aquestes noies, però el dimoniet que tots tenim a dintre va fer que anés 3 setmanes més tard, per poder treure’m el mono del running. Sabia que al començar les sessions em recomanaríem no córrer, per molt que el ginecòleg m’havia donat l’alta total.
El dimarts 2 de novembre faig la primera sessió amb la fisio. Després d’una sèrie de preguntes per la història mèdica, passem a veure l’estat de la situació, i en aquest moment m’acaba de convèncer. M’explica que:
L’esport d’impacte es pot continuar practicant després de ser mami (puuuufffff!) però de forma correcte. Acabada la quarentena hem de deixar que el nostre cos es recuperi durant un temps prudencial, per tal de començar, per exemple amb el running. Per ordre, ens interessa recuperar el músculs del sòl pèlvic, els abdominals inferiors, i els abdominals superiors.
A) Rehabilitació del sòl pélvic
Es busca evitar problemes futurs de pèrdues d’orina i preservar la bona salut del nostre aparell reproductor després d’haver estat mamis. Es tracta de posar en pràctica els típics exercicis de Kegel, que no són més que la contracció de tota la zona del sòl pèlvic (com tallant el pipi, per que ens entenguem). Es basa en repeticions, allargant cada vegada més el temps de contracció contra el temps de descans, intentant recuperar el to muscular en aquella zona després del part. La correcció de com feia jo aquests exercicis va ser el contingut de la primera sessió.
B) Abdominals inferiors i superiors
Jo sempre he estat de tenir culet, “pa què” negar-ho, però la meva panxa sempre ha estat molt plana. Doncs bé, després de ser mamà, no, o al menys no encara; siguem optimistes. Jo pensava que els abdominals tradicionals serien la meva salvació, però no. Els abdominals tradicionals ens fan treure la panxa cap a en fora i treballar de forma superficial. Pel tipus de musculatura masculina són ideals, però no ho són per la femenina, i menys després d’un part. Les noies hem de muscular “cap a endins”, i més per recol•locar internament tot el que s’ha mogut durant l’embaràs i recuperar el desitjat “vientre plano”. Ara, la tècnica no és fàcil, sobre tot la base: la respiració. Si busqueu per internet, tots els exemples són drets, però pels novatos es més fàcil estirats, amb els genolls flexionats, els peus aixecats sobre els talons, la pelvis tocant el terra, no arquejant l’esquena, amb els braços oberts semiflexionats amb les mans obertes sobre el maluc i sense aixecar les espatlles... I relaxat, molt relaxat (ja!), inspirar profundament, i expirar traient tot l’aire, i quan ho has buidat tot (ara ve la part xunga) tancar la glotis, com si volguessis agafar aire per la boca, però sense fer-ho (en abnea, que diuen), obrint les costelles. Adjunto una foto meva d’aquest moment.

Amb la pràctica, has d’anar aconseguint obrir cada vegada més les costelles (hi ha videos a internet que són brutals http://www.youtube.com/watch?v=PajRUiQ2N2c ), afegint cada vegada més postures. A La Vanguardia del dia 15.11.2010 també sortia un article molt senzill però molt correcte al respecte, per si algú té curiositat,

Vaig començar amb 15 contraccions de sòl pèlvic i 10 abdominals hipopressius per dia. Aaaahhhh! I esperant 3 setmanes a fer running (snif!). Ara he augmentat a 30 abdominals per dia i ahir vaig tornar a còrrer. Us aniré explicant els resultats, i adjuntant alguna foto de la meva progressió.