Avui em mullaré 5/6

Tot i que ja tinc les idees clares des de fa uns dies avui em mullaré una mica amb el temps que vull aconseguir. És curiós perquè les sensacions són radicalment oposades a les de l'Ironman: la necessitat d'acabar aleshores es converteix en una voluntat de trencar límits ara, la prudència ha canviat i s'ha tornat risc, la il·lusió de la prova en sí s'ha traduït en les ganes de fer marca. Tot plegat fa que la pressió de petar o de no acabar la MCD no em tregui la son, no hi vaig a gaudir del paisatge, a gaudir de cada segon, vaig a gaudir de poder rodar el màxim d'estona a un ritme de 4.30, si són 42km doncs de puta mare, si en són 38 doncs no passa res, i si em passa quelcom a mig camí, cap a casa.
Això no vol dir que no em prengui seriosament la marató, és a dir el meu objectiu és acabar i fer-ho bé, però una certa inestabilitat dels darrers dies s'ha anat transformant amb una relaxació actual, amb unes ganes de començar a rodar i a arribar fins on pugui i si és possible sense patir. En aquest sentit alguns heu posat temps molt ambiciosos i uns altres que puc petar, jo em mullaré. Potser em menjo les paraules però no he petat mai, sí que he patit en moltes curses, però sempre he mantingut un ritme correcte, el cert però, és que l'única experiència un pèl negativa va ser a la Marató de Barcelona 2007, en el meu debut, on portava un ritme de 4.55 i vaig acabant fent 3.35, rodant alguns kms prop de 6 min/km, però ni tan sols aleshores va ser un gran defalliment, firmo ara anar rodant per fer menys de 3.10 i que al final perdi 5 minuts.
He après molt des d'aquell debut en el qual no vaig poder menjar ni un plàtan, i ara em conec més i penso que els que s'han acostat són els què han parlat de 3.12, minut amunt, minut avall. Jo sortiré a ritme de 3.10, coneixent-me si tinc cames potser guanyo alguns segons, però penso que no em serviran per baixar d'aquesta marca sinó per tenir marge. No fa ni tres setmanes que vaig canviar l'objectiu (i per tant els ritmes d'entrenament) de 3.15 a 3.10, tot el què fos entre aquestes marques seria un èxit, per sota una alegria, per sobre, s'haurà intentat.
Avui no detallaré el que he menjat (amb la foto del segon esmorzar acompanyat de la Sílvia i la Bea ja n'hi ha prou), al migdia hem anat a un buffet lliure japonès i per la nit prepararé un plat de llenties amb patates per assimilar bé el ferro i corregir la meva constant anèmia.
El pes al llevar-me era de 76.3kg.