Las bicicletas son para el verano…. O no!

El Pau ja m’havia donat pas a la seva entrada anterior, així que “allá voy”.
Potser les bicicletes són per l’estiu, com deia el títol de la peli, però a nosaltres ens era igual. Particularment jo tenia un mono brutal de 2 coses: agafar bici outdor (ho va dir un dels spinners de la classe del Xavi, i em va fer gràcia) i fer esport amb el Pau, millor, tots dos a la vegada. El diumenge ja ens varem quedar amb les ganes, ja que la pluja no va donar “tregua”. Però dilluns ho teníem tots clar: volíem sortir, “contra viento y marea”, mai millor dit. Com passa en aquestes situacions, i per afegir més emoció, arrepleguem bicis que no són les nostres. A més, 2 de les 4 no són cap meravella, i les que sí que són més bonetes, no són de la nostra talla. Però com diria una amiga nostra, anyway!

Un pèl petita sí que em va!

Per tant, i aprofitant que jo tenia cangurs, varem decidir acompanyar al Pau en el seu objectiu d’entrenament cara a la MCD (així, amb sigles, com els pros d’aquest bloc). El Pau s’avança en cotxe per ajustar-se a la distància de running que ha de fer i per preveure possibles cansaments dels ciclistes. La Sheila, la Ruth, el Xavi A. i jo anem en bici. La idea era gaudir del recorregut que el Pau havia fet a la Mitja de Puigcerdà (com no estic segura de que sigui MP, no ho escric amb sigles). Jo havia fet de fan fa dues setmanes, i em va semblar un recorregut maquíssim.
Tal i com havíem pensat, anem des de casa del Pau cap a Mosoll, i des d’allà cap a Escadarcs, on ens hem de trobar amb el Pau. Aquest recorregut són camins de terra, estrets i humits, amb tendència a baixar amb un desnivell molt assequible, entre arbres, cases de pagès i camps (amb algun Cayenne que apareix de sobte, pa’qué negarlo!). A partir d’allà, cap a Puigcerdà, amb un terreny similar, més planet, amb alguna pujadeta de res, però que dona alegria a les cames. De seguida arribem al quilòmetre 10 de la MP, on el Guille i jo esperàvem al Pau el dia de la cursa, i podem comprovar in situ tot el que el Pau detallava a la seva crònica. Deu n’hi do la pujadeta, i no et dic res amb vent!

Només falta el Xavi, que era el fotògraf.

El ciclistes parem a fer fotos i el Pau va tirant, que ell s’ho pren seriosament, i ens distanciem una mica. Al arribar al camí que queda per sota de la rotonda de Puigcerdà, reunifiquem grup, i decidim separar-nos. Les inclemències del temps i les dificultats tècniques faran que el Pau i jo seguim sols.
Tirarem cap al Poliesportiu per dintre, per uns camins preciosos. Des d’allà i ja encarant la tornada per Bolvir, trobem la part més maca (quina pena no estar tots!) del recorregut. Camins amb arcades d’arbres preciosos, amb mil tonalitats de colors gràcies als efectes de la tardor. Vaig gaudir com una nana!
El Pau es va queixant dels seus ritmes i del seu estat general, però s’ha de dir que el dia anterior estava malalt i que no va ser la situació ideal d’entrenament. Al loro, que no estamos tan mal!Per acabar, estic d’acord amb el Dennis: si l’objectiu del Pau a la MCD són 3.10, jo voto per 3.07, per no repetir la mateixa aposta que ell. A veure qui guanya!!!