Ara que li començava a donar una vida millor

Va i se li acaba... quina merda!

Debut en “Canicross” a la Riera de Gaia, part 1

Des que vaig sentir la paraula Canicròs per primera vegada, em va cridar l’atenció; com diu la Bea, poques coses em quedaven per provar. Mica en mica, he anat descobrint que és un esport molt minoritari, m’ha donat la sensació que en bona mesura és una manera de fer pretemporada per Trineu amb gossos, no en va si entreu a la federació catalana d’esports d’hivern hi trobareu informació.
El cas és que tot plegat em feia anar bastant perdut, no hi ha botigues presencials, només n’hi ha dues de virtuals, i un necessita molta informació davant d’una disciplina aparentment molt rígida (crec que massa, ja us ho avanço). L’ajuda del Kike i del David (que fins i tot em va oferir un arnés de regal) va ser imprescindible per a poder fer la primera prova.
Les primeres complicacions, ja he dit que no era fàcil, van començar dissabte provant el material. No us podeu imaginar el què em va costar posar-li l’arnés a un gos que és tot nervi, que no està acostumat a que li posin coses. Després d’alguna ajuda i molta paciència ho vaig aconseguir. Ara calia provar-ho.
Primer element a destacar. Per debutar i estalviar-te uns calerons el cinturó que em vaig comprar està molt bé, porta dos complements interessants com són per portar bidonet i un petit estoig per les claus o el mòbil, però també és cert que vaig trobar una deficiència de seguida. En les fotos que havia vist de cinturons més bons, aquests anaven totalment arrapats a la cintura i dels laterals hi sortien unes cintes que és on es lligava la corda de tir, en el meu cas, tot el cinturó és elàstic i té directament un ganxo al mig. Això fa que el gos estiri directament el cinturo i estigui tota l’estona separat del meu cos, això fa que es mogui molt més. En tot cas és una compra molt correcte, i el cert és que la corda de tir és prou llarga.
El problema més greu va arribar diumenge, i a més no el tenia previst. Des de fa quasi cinc anys, quan el Carles va portar l’Àlex cap a casa en el cotxe, no recordo que hi hagués tornat a pujar mai, així que no cal que us expliqui l’odissea que va suposar desplaçar-me amb ell al costat fins a la Riera, van ser escassos 20 minuts, però em van passar molt més lents que els darrers 20 minuts d’una marató. He de millorar el tema logístic.
Finalment em presentava a la Riera, saludava al Juanan de Runnersworld Tarragona i li agraïa que m’haguessin deixat competir. M’havia compromès a no molestar així que vaig decidir sortir uns segons després. Gran errada, amb tots els respectes, la gent de darrera va molt lenta i a més en grup. Això, sumat als estrets camins van suposar que tingués la primera i única queixa d’un corredor (comprensible però exagerada, tenint en compte que anava quasi caminant), quan l’Àlex parava de cop a olorar no sé què. La pròxima vegada em poso on em toqui. Sigui com sigui vaig flipar veient com sense que ningú li ensenyés i de forma natural, corria perfectament, corrent en línia recta i superant corredors pel lateral, estava emocionat.
La qualitat del cinturó (l’arnés també em van dir que millor si era de tir, que són uns que s’allarguen fins a l’alçada del cul), el fet de no sortir darrera de tot ja que així molesto menys i la necessitat de portar un bol per a què l’Àlex pogués veure a l’avituallament van ser els tres elements que vaig aprendre en el meu debut. Ja vaig parlar de la competició.
Al migdia penjaré una foto per il·lustrar el tema, de momtnt aquí va un vídeo del Canicròs de Campredó que es farà el proper 16 de gener. A veure si m'ho puc arreglar per anar-hi.
Per cert en el vídeo veig molts corredors tirant del gos, cosa que en teoria és il·legal...

Reportaje - Canicross 2010 (campredó) from German Machi / Audiovisual on Vimeo.

"Canicross" de la Riera de Gaià 2

I direu, on està la primera part? Doncs no ho sé, tenia escrit tota la prèvia, errades i coses apreses en aquesta primera cursa amb l’Àlex però ara no ho trobo. Així doncs em limitaré a la crònica pròpiament dita.

Foto de Kufuuza, cap el final.

Prenc la decisió d’esperar uns segons després de la sortida ja que així no molesto a la gent i de passada em va bé, ja que passejo una mica amb l’Àlex que està nerviós. Així doncs amb uns trenta segons de retard i passant per sota la cinta de sortida de la cursa de 16km començo a córrer. L’Àlex no va tant boig com normalment però manté la corda tivada, perfecte. De seguida veig que l’he cagat, que el grup de darrera és molt lent i que tant el gos com jo tenim massa energia per quedar-nos a ritme. Amb alguna dificultat però sempre pel marge vaig passant a corredors. És en aquest moment quan rebo l’única queixa d’un que li passa el gos massa a prop i s’espanta (el crit que em dóna, fora de lloc, però en aquest món hi ha d’haver de tot). Al ser una cursa poc nombrosa de seguida s’estira el bloc i és quan comencem a córrer còmodes, m’emociona veure com un gos, amb qui corro molt de tant en tant, que no té per costum trobar-se amb gent i que debuta en canicross, ho fa de conya. Va sempre en línia recta, pel marge de la carretera, sense creuar-se i fins i tot escollint sempre el bon camí.
Al cap de dos kms comença el circuit de dues voltes on pujarem i baixarem un turó supervertical, per les dues bandes. Aquí els corredors ja estem estabilitzats. I durant els 3kms següents ja som l’Àlex i jo, normalment ell va per davant però sense tirar, i en algun moment sóc jo qui va davant però sense forçar-lo. Els corredors que m’envolten són molt amables, si senten el gos em deixen passar i per contra quan l’Àlex va més justet, sóc jo qui m’aparto.

Us puc assegurar que era molt més heavy del què sembla.

Cometo una petita errada i és no insistir en què l’Àlex begui del got en la primera volta, noto que baixa molt el seu rendiment. Acabada la segona em trobo de nou l’avituallament i m’hi passo més d’un minut, omplint bé el got i, ara si, aconsegueixo que begui una bona estona, tenia set. Agraeixo aquí a l’Àlex, en aquest cas un noi, i suposo que el seu pare, la seva col·laboració.

Foto de J.Sanvisens:Àlex, noi.

I ja només queden els dos kms plans fins a la meta. L’Àlex torna a estar fort i va per davant, em permet portar un ritme prou bo, al voltant dels 4.30 o 4.40 i de nou recuperem algunes de les places perdudes en l’avituallament. Ja arribant es distreu una mica amb el fotògraf i la gent i deixa de tirar, però de totes maneres entra trotant, al meu costat i acompanyats del Ferran, que després d’haver quedat tercer, ha retrocedit uns metres per venir-me a buscar.

Foto de J.Sanvisens: Arribada

Les dades de la MCD són:

Pau i Àlex Cortadas Guasch
Posició: 36 (127 arribats), no està malament eh!
Temps total: 44’’59’’ Mínim 2 minuts de pèrdua entre la sortida i l’avituallament per tant calulo 42’49’’
Primer classificat: 33’10’’

Ja estic preparat per debutar en Canicross

Pendent de veure quin arnés he de comprar (els de passeig no valen, han de ser de tir, i jo no sé distingir-los), estic preparat per debutar en Canicross, o millor dit en simulació de canicross, ja que faré una cursa de muntanya però amb l'Àlex. Es tracta de la cursa de la Riera de Gaià, on fan una prova de 16km i una altra de 7. Com que per un gos la distància llarga és massa, he decidit fer la curta (amb el permís dels de Running Solutions, que molt amablement m'hi han deixat córrer).

El cinturó al final serà el de la foto del post anterior, senzill però suficient, la corda és curta però ja miraré d'allargar-la d'alguna manera. Ho compro tot al Centre Caní de Córsega, han estat molt amables. En total 50 euros.

La merda és que ja només queda una prova al calendari i coincidirà amb la Cursa de Sant Antoni, que volia fer com a 10mil ràpid (en comptes de la Sant Silvestre)

Preparant-me per córrer amb l'Àlex

No m'està sent fàcil això de preparar-me per fer canicross, estic tenint problemes logístics per entrenar amb l'Àlex, problemes en buscar el calendari addient (per la cursa de muntanya del dia 12 encara no m'han contestat si puc córrer amb el gos, i el calendari de curses de canicross és molt limitat i em costa organitzar-me).

Però el meu major problema és el material, ja que és car i no trobo res de segona mà. Si tingués a l'Àlex a Barcelona compraria el què fos, però estant a Tarragona no sé fins a quin punt podré dedicar-li les hores necessàries per a amortitzar el material. El preu mínim oficial ronda els 70 euros, però si vull una corda de 2 metros arriba als 80. Les dues principals webs són http://www.speedogs.com/ i http://www.windogmushing.com/. A la botiga presencial de BCN Cuatro Patas he trobat un conjunt per 75 euros (però també amb corda de 1.5m). Buscant i rebuscant he aconseguit un kit cutre, amb corda de 1.5m per menys de 50 euros. Jo crec que té tot el necessàri per a competir, és a http://www.nuestroperro.es/canicros-paseo-c-48_53.html, i els hi he enviat un mail amb aquests dubtes.

Finalment a Córsega tenen un kit sencer per poc més de 30 euros. Hi aniré i miraré si és vàlid (serà difícil valorar-ho ja que de fet no en tinc ni idea).
Segueixo investigant, però amb el temps just, si algú que en sàpiga del tema em vol donar consells, endavant.