"Canicross" de la Riera de Gaià 2

I direu, on està la primera part? Doncs no ho sé, tenia escrit tota la prèvia, errades i coses apreses en aquesta primera cursa amb l’Àlex però ara no ho trobo. Així doncs em limitaré a la crònica pròpiament dita.

Foto de Kufuuza, cap el final.

Prenc la decisió d’esperar uns segons després de la sortida ja que així no molesto a la gent i de passada em va bé, ja que passejo una mica amb l’Àlex que està nerviós. Així doncs amb uns trenta segons de retard i passant per sota la cinta de sortida de la cursa de 16km començo a córrer. L’Àlex no va tant boig com normalment però manté la corda tivada, perfecte. De seguida veig que l’he cagat, que el grup de darrera és molt lent i que tant el gos com jo tenim massa energia per quedar-nos a ritme. Amb alguna dificultat però sempre pel marge vaig passant a corredors. És en aquest moment quan rebo l’única queixa d’un que li passa el gos massa a prop i s’espanta (el crit que em dóna, fora de lloc, però en aquest món hi ha d’haver de tot). Al ser una cursa poc nombrosa de seguida s’estira el bloc i és quan comencem a córrer còmodes, m’emociona veure com un gos, amb qui corro molt de tant en tant, que no té per costum trobar-se amb gent i que debuta en canicross, ho fa de conya. Va sempre en línia recta, pel marge de la carretera, sense creuar-se i fins i tot escollint sempre el bon camí.
Al cap de dos kms comença el circuit de dues voltes on pujarem i baixarem un turó supervertical, per les dues bandes. Aquí els corredors ja estem estabilitzats. I durant els 3kms següents ja som l’Àlex i jo, normalment ell va per davant però sense tirar, i en algun moment sóc jo qui va davant però sense forçar-lo. Els corredors que m’envolten són molt amables, si senten el gos em deixen passar i per contra quan l’Àlex va més justet, sóc jo qui m’aparto.

Us puc assegurar que era molt més heavy del què sembla.

Cometo una petita errada i és no insistir en què l’Àlex begui del got en la primera volta, noto que baixa molt el seu rendiment. Acabada la segona em trobo de nou l’avituallament i m’hi passo més d’un minut, omplint bé el got i, ara si, aconsegueixo que begui una bona estona, tenia set. Agraeixo aquí a l’Àlex, en aquest cas un noi, i suposo que el seu pare, la seva col·laboració.

Foto de J.Sanvisens:Àlex, noi.

I ja només queden els dos kms plans fins a la meta. L’Àlex torna a estar fort i va per davant, em permet portar un ritme prou bo, al voltant dels 4.30 o 4.40 i de nou recuperem algunes de les places perdudes en l’avituallament. Ja arribant es distreu una mica amb el fotògraf i la gent i deixa de tirar, però de totes maneres entra trotant, al meu costat i acompanyats del Ferran, que després d’haver quedat tercer, ha retrocedit uns metres per venir-me a buscar.

Foto de J.Sanvisens: Arribada

Les dades de la MCD són:

Pau i Àlex Cortadas Guasch
Posició: 36 (127 arribats), no està malament eh!
Temps total: 44’’59’’ Mínim 2 minuts de pèrdua entre la sortida i l’avituallament per tant calulo 42’49’’
Primer classificat: 33’10’’