Bon any 2010

Esportistes TOP 10 to 5

Aquí teniu el primer lliurement de les TOP10, la veritat és que qualsevol d'elles podria estar entre les 5 millors, com qualsevol de les "descartades" podria estar aquí. En tot cas he intentat ser una mica original i penjar noves propostes.
Malia Jones: En el món del surf hi ha moltes xavalites que estan com un tren, estan fortes, sempre morenes i a sobre fan un d'aquells esports que són sensuals de veure (no són lluitadores de judo, diguéssim, clar que a cadascú li pot posar coses diferents). En fi, aquí hi ha una de les representants.

Logan Tom: I si el món del surf és espectacular, què dir del del Volei, per mi sens dubte on hi ha els millors cossos. També estic segur que hi ha altres exemples, jo he trobat aquesta que m'encanta, però s'accepten altres noms.

Kristi Leskinen: La Kristie sempre està entre les millors i de fet jo crec que treballa més com a model que esquiant, i és que la veritat és que ha d'esquiar molt bé perquè valgui la pena tapar-la amb un anorak.

Danica Patrick: Aquesta pilot de cotxes m'encanta, no surt en gaires llistes i potser és el típic exemple que només jo i quatre més li veiem el què, el cas és que per mi, està entre les millors, té un no sé què...

Maria Verchenova: Primer l'havia descartat del TOP10, però no sé perquè, ja que aquesta noia és un autèntic "pivón". Com ja havia escrit, a partir d'avui em miraré el golf d'una altra manera.

No sé què us han semblat aquestes 5, en tot cas encara n'hi ha 5 més, algunes molt vistes, però també bones troballes, d'aquí poc al bloc.

Esportistes avanç

En aquestes èpoques nadalenques en què tothom fa regals o envia felicitacions en forma de mamà noels mig despullades, jo no vull ser menys, però he intentat ser una mica més temàtic. Així que al llarg dels 15 dies de Nadal aniré enviant fotos de les esportistes que considero més guapes. He intentat buscar un exemple fent esport i una altra més d'estudi.
La meva idea ha estat fer un TOP 10, però aquestes m'han quedat fora i no volia deixar que les fotos quedessin en l'oblit, per tant envio un petit avanç amb 6 meravelles. Tot i que "per gustos, colors" imagineu-vos si aquestes no estan al TOP 10, com seran les que us esperen.
Yelena Isinbayeva: Les fotos marcant abdominals tampoc tenen desperdici.
Maria Sharapova: Està sempre entre les primeres, però ja està molt vista. A mi m'agrada molt més de tennis que de carrer.

Lolo Jones: Un clàssic

Lokelani McMichael: No sé si era bona, però no podia faltar una triatleta.

Natalie Gulbis: Realment no seria del millor, però és que la segona foto...

Bia i Branca Feres: Potser una sola no entraria en la llista, però clar dues igualetes... Per cert nedadores

Fátima Moreira de Melo: Fixeu-vos-hi bé, hi ha una serp.

Anna Rawson: Realment el golf dóna molt de sí.

La meva Mitja de l'Espirall

No són ni les 8 de diumenge i ja sona el despertador..., i quin fred a Barcelona!!! No arribem ni als 0º. Però les notícies des de Vilafranca són pitjors: -2º, temperatura que es mantindrà fins més enllà de les 12 del migdia. Pobrets fans incondicional. Això sí és amor!!!, o moral...
Ens plantem a la sortida i jo segueixo amb els mocs que no em deixen respirar correctament des de fa un parell o tres de setmanes. Curiosament l’any passat vaig estar igual al voltants de la Jean Bouin, i va derivar amb bronquitis i tirar d’inhaladors. Els entrenaments de les 2 darreres setmanes han estat mínims. No puc dir nuls, perquè alguna cosa he fet (com divendres al DiR, on les sèries van ser espectaculars: en lloc de pujar el ritme les feia de abaixant-lo...).
En fi, estàvem a la sortida on decideixo córrer tant abrigat com pugui. Porto la primera capa d’esquí i el folre polar a sota de la samarreta, i guants de polar a les mans. Va ser una decisió encertada. El Pau i el Carles parlen d’anar a 4’30”, jo crec que no estic en les millors condicions d’intentar-ho i al km. 1 ja m’han despenjat. Vaig fent la meva, per sota dels 5’/km.

Pels carrers de Vilafranca em trobo la família de la Luchy que m’animen, són incondicionals de les curses per la comarca. Els torno a veure a Guardiola, sobre el km.12, on es comença el camí de tornada i on ja començo a respirar pel nas. El meu ritme s’accelera durant 4 km, però al 16 torno a estar congestionat. Han anat passant els kms, sense poder agafar el ritme dels molts que m’anaven passant. Però sense massa patiment em planto al 19, on ja el que queda ha de ser planet, o sigui que decideixo anar apretar i fer l’últim al “sprint”. Sprint entre cometes, perquè de sensacions sí ho era, però de temps fregant la mitja dels altres 20 anteriors... I a més, a la recta final m’atrapa el típic pelotón de 15 o 20 que em deixen fulminat!!

Al final 1h43’55”. Tenint en compte les meves condicions i que l’única referència era la mitja de Banyoles (planeta, on vaig fer una mica més de 1h42’ i estant entrenat), em quedo amb la sensació de que ha anat força bé.
Felicitats al Pau, amb una gran marca per sota la hora i mitja, i al Carles en la seva primera mitja, que sense haver-la preparat específicament l’ha superat amb nota.

Xavi

Mitja de l’Espirall

Doble objectiu assolit. Si bé pensava fer-ho bé, no pensava poder complir els deures d’aquesta temporada abans de Granollers, i més quan des de fa pocs dies m’he decidit a no deixar de córrer fins que s’acabi el 2009.
Per un costat aquest cap de setmana tenia “l’obligació” de córrer 50km, cosa que principalment gràcies al Jaume i al Coke vaig aconseguir, mitjançant una sortida de més de 24km el dissabte. Malgrat el ritme còmode que ens va permetre xerrar tota l’estona, el cert és que per a o per b, vaig acabar amb els adductors molt carregats. Tocava cuidar-se doncs que diumenge volia rodar a 4.30 per tenir marge i acostar-me a una marca tipus 1.32 i així fer un bon test de cara a la Mitja de Granollers.
Malgrat els 2º negatius, ens presentàvem una bona colla a la sortida de Vilafranca, des de la capital, el Xavi el Carles i jo, i del Tarragonès el Marcel i el Joan. A darrera hora decidia mantenir els guants, que després em sobrarien, però treure’m una de les samarretes.
Vam començar a córrer sense temps (ni ganes) d’escalfar, el Joan a primera fila, el Marcel just davant del Carles i jo que últimament anem sempre junts i el Xavi darrera, conscient que l’encostipat de la darrera setmana no li permetia gaires floritures. I així vam seguir bona part de la cursa que més que fotre el rotllo resumeixo amb quatre dades i el gràfic.
- Durant la volta per Vilafranca i fins a Mitja pujada vam seguir els tres junts, i va ser cap al km 8 que primer el Carles, que tot i anar a un ritme per ell perfectament assolible no va tenir el dia a nivell pulmonar, i després el Marcel em deixaven i seguia sol, per cert sempre molt a prop de la Txell perfectament escoltada.

- A partir d’aquest moment bones sensacions i intentant mantenir el ritme durant la pujada.
- Arribant al 12 i per tant al moment de donar la volta passo el pitjor moment de la Mitja, ja que em dóna la sensació que és pla, i en canvi no baixo de 4.20. Però resulta que feia pujada i per tant sí anava bé.
- I a la tornada faig servir tant el cap com les cames. Durant molts km em limito a anar a fons sense mirar el crono, i no és fins a falta de 4 o 5 km que el miro de nou i començo a fer càlculs.
- Càlculs que es tradueixen en “he de fer la pujada final forta i aprofitar que els dos darrers km baixen per rodar per sota de 4min/km” si no ho faig no baixaré de 1.30.
Al final ho aconsegueixo pels pèls i forçant a nivell de pulsacions.

És un recorregut semblant al de Granollers, en forma de triangle, i per tant si es puja bé, en la baixada es poden aconseguir ritmes molt bons. Crec que per les meves característiques i els meus entrenaments en desnivells és ideal, per tant tot i ser una Mitja més dura que d’altres i en les quals la majoria de gent no fa millor marca personal, a mi crec que em va ajudar a assolir-ho. I la veritat penso que vam fer tots un molt bon paper.
Les dades:

Pau Cortadas Guasch
Posició: 145 (776 arribats)
Temps total: 1:29:26
Primer classificat: 1:11:20
Millors parcials: km 12-15 (4.07) / km 15-18 (4.07) / km 18-21 (4.00)Pitjors parcials: km 3-6 - 4.24 / km 9-12 4.24Últims 130 metres: 3.37

La temporada 2010

Tan bon punt s’acabà la temporada, ja tenia nostàlgia de les competicions i feia càlculs de què faria al 2010. El que em ve de gust és provar la marató, i la de Barcelona és la que m’agradaria que fos la primera. I a la primavera començar amb les triatlons, tantes olímpiques com el calendari em permeti i alguna B.

La idea és preparar la marató segons un entrenament de gairebé quatre mesos. Aquesta preparació inclourà curses de 10 kilòmetres (la Jean Bouin, la dels nassos, Mar i Murtra) i una mitja (la de Granollers), o potser dues. Després vindrà alguna duatló, per desrovellar la bici, i procurar millorar la tècnica de natació. Cosa que encara haig de pensar cóm fer-ho, però possiblement serà amb algun curs en un club de natació.

Quan a triatlons, a l’abril hi ha una B a Banyoles. Massa aviat per una distància nova. Massa aviat per un fredolic com jo... La de Mataró, per proximitat geogràfica, sempre m’ha atret. Però a finals de maig mai m’he banyat a l’aire lliure. Salou, com l’any passat, i la B de Balaguer podrien ser les de juny; la de la Vila al juliol; una de les olímpiques, Banyoles o Tossa al setembre i dubtes a l’octubre, on hi haurà una cada setmana. En fi, tot per concretar definitivament...

De moment, avui la Mitja de Vilafranca, a veure com va.

Xavi

Arribar als 2.000km

Aquest és l'objectiu que m'he imposat fins a final d'any, fer 150km en dues setmanes no és pas gens senzill, surten a poc més de 10km al dia, però s'ha de ser constant. Per començar sacrificaré una mica la meva marca de la mitja i no deixaré de rodar fins diumenge, la meva idea és acumular uns 25 o 30 km entre avui i demà que sumats als 21 de diumenge ja seran quasi 50. Després res de descansar, a seguir rodant.
Fins i tot l'Ivan ha proposat a través del facebook d'aconseguir els 2.009km en l'any 2009, seria bonic, però pas a pas, si vaig sobrat ho intentaré, de moment l'objectiu són els 2.000 i ja he posat un contador que actualitzaré cada dia.

Els començaments

Aviat farà dos anys que vaig conèixer a la Bea, qui em va comentar que el Pau tenia un somni: participar en un Ironman. Com vaig comentar, el tema de les triatlons feia anys que m’atreia. Ja tenia l’excusa per entrenar i el repte a la vista. La triatló de muntanya de Balaguer semblava perfecta per començar, doncs no requeria saber anar en bici de carretera ni tenir-ne una. La distància sprint no l’havia de fer massa dura, i onze setmanes per endavant per entrenar-la eren suficients. Així va començar l’aventura en aquest esport, però no avorriré amb batalletes personals.

Resumint, al 2008 vaig fer la cursa de Bombers, la pedalada de Cabrils i les triatlons de Balaguer, Empuriabrava i Barcelona. Després varen venir la Mercé i la Jean Bouin. El verí d’aquest món ja el tenia inoculat al cos, i perdia més temps navegant per internet a través dels moltíssims blogs que en parlen, que no pas entrenant. La decisió estava presa: comprar una bici de carretera i a per les olímpiques de cara al 2009. Any en el que he fet 6 triatlons: Salou, Calafell, Vila i Vilanova sprints; Tossa i Barcelona olímpiques. La pedalada de Cabrils i una travessia nedant a Sitges, i de running la mitja marató de Banyoles i la cursa de Bombers, varen servir com a entrenaments de qualitat.

Però està clar que per competir, d’una forma mínimament decent, cal entrenar amb qualitat. Per tant, el propòsit pel 2010 és millorar la tècnica, sobretot de la natació.
Xavi

Una mica de canya

Si l'any passat el vaig dedicar al volum, aquest vull ser més ràpid, i això s'aconsegueix a base d'entrenaments com els d'aquest cap de setmana, en què de divendres a dilluns he acumulat els km d'una marató, però el millor ha estat la qualitat d'aquests quilòmetres.
Com ja vaig explicar, divendres em reunia amb els de la marató de Barcelona i tenia molt clar que volia aprofitar el fet de fer kms amb gent bona, així que després dels 5km d'anada juntets, els de tornada vaig intentar anar tan ràpìd com vaig poder, fent-los en menys de 20minuts, que per mi i a aquesta alçada de temporada són tot un èxit.
L'endemà vaig anar al DIR a fer peses, cosa que em costa molt. Segueix sorprenent-me com pot ser que no trobin res a l'adductor, en la màquina corresponent i posant un pes que podria fer fins a 200 repeticions, noto dolor des de la primera.
L'endemà, diumenge, em tocava tirada llarga, però el dia no ajudava, així que cap al Parc Güell a fer potència, en total 5 séries de 400 metres en terreny sorrenc amb 17 metres de desnivell positiu i pujant entre 4.25 i 4.35min/km.

A dalt la pujada del Parc Güell, a sota el parcial de 3km per la carretera de les Aigües del divendres.

Finalment, dilluns, malgrat el temporal, vaig fer la tirada llarga: uns 18km amb desnivell però a ritme molt suau. Vaig passar molta rasca.

Ara ja em sento preparat per la Mitja de l’Aspirall on m'agradaria baixar ja de 1.35 (ja ho veurem) i que en tot cas és el tret de sortida de la nostra temporada 2010.

Sóc lentito…, i tardon!

Hola, em dic Xavi. El Pau ja fa un temps em va convidar a participar en el seu blog, de tant en tant.
Qui em coneix, si us hagués de parlar de mi, segur que em definiria així: lentito i tardon.
I així m’he plantat al blog, un mes tard. Però, és clar, jo això ho llegeixo cada dia, però escriure-hi... Què puc dir que a la gent d’aquest “mundillo” li pugui resultar interessant? Evidentment poca cosa, però ja que hi sóc hauré de pensar en algun tema. Ara enteneu perquè he trigat tant, oi? En fi, començaré per presentar-me i més endavant aniré explicant les experiències en els diferents “eventos” en els que participi.
Sempre he fet molt esport, o molts esports però cap d’ells bé. Això sí, bàsicament m’ho he passat bé. Destacaria el handball a nivell de competició escolar i torneigs de tennis i futbol en la comarca del Maresme. De fet encara segueixo jugant en el Cabrils cada setmana, a la segona divisió de la Lliga de veterans. Què dur és el futbol!
I això de les triatlons? Doncs deuria ser en els començaments d’aquest esport a casa nostra, que vaig coincidir a la feina amb un noi que en feia. I vaig tenir clar que aquella combinació d’esports m’atreia. Però per aquells temps la meva vida anava per camins molt allunyats a la possibilitat de provar-ho.
Un altre dia us explico qui em va enredar en tot això de les triatlons, i el que he anat fent fins ara.

Pels qui no em conegueu, li demanaré a la Bea que esculli la foto perquè em veieu la cara, i s'ha confirmat el perill de que posi aquella a Sitges en la que no m’entrava la samarreta...

Xavi

Pacemaker a la marató de Barcelona 2010

Pacemaker = el que jo sempre havia dit llebre. És a dir que aquest any "treballaré" per la marató de Barcelona marcant el ritme per tots aquells que vulguin fer una marca de 4 hores. Agraeixo molt al Robert que m'hagi ajudat a aconseguir aquesta plaça que em fa realment molta il·lusió, especialment aquest any que força amics hi participaran. De moment debutaré amb un ritme còmode i que em permetrà fer bé la meva tasca, que és del què es tracta. Potser hagués pogut fer 3.45 o fins i tot 3.30 ja que crec que aquest any estic portant un molt bon entrenament de running i a més us hagués servit a alguns de vosaltres, però pel què estic veient també tindré companyia amb 4 hores.
Aquest passat divendres ens vam reunir tots i ja vaig veure que l'ambient era molt maco i a la vegada em va agradar fer un petit entrenament amb gent tant bona.
Us penjo aquesta foto "robada" del Sergio.

Segona part, blocs i web city bike

Després del recull de botigues que podeu trobar per Barcelona i els enllaços sobre el material arriba el torn de la xarxa.
Blogs
Alguns dels blocs que tinc de sempre parlen de fixie, he vist entrades al Marcel B. Al Marc R. o al Josef A. que l’altra dia vaig veure amb una fixie Amaro de titani i unes HED3 espectacular (per cert, ell em va recomanar que passes per Espai bici).

Destaco però els següents quatre:
Els tres primers són precisament fruit de la passió de les botigues que he parlat per aquest món:
http://www.bike-tech.net/blog/ lligada a Bike Tech i http://ebproject.blogspot.com/ relacionada amb Espai bici i http://notusualbikes.wordpress.com/ a la botiga del mateix nom que si no m’equivoco només opera per internet http://www.notusualbikes.com/
I un darrer blog que és un dels primers que vaig trobar i em va deixar enganxat una bona estona http://unavelocidad.blogspot.com/ o http://www.unavelocidad.com/

Webs
També n’hi ha la tira, en destaco un parell http://www.singlespeed.net/ i http://www.fixedgeargallery.com/ que és com un fòrum on la gent penja les seves experiències.

Primera part, botigues i material urban bike

Com vaig dir penjo un breu recull del què he pogut investigar durant la darrera setmana, segur que hi ha molt més, però per començar ja està prou bé:
En quant a botigues, per Tomás Domingo no he tingut temps de passar i al probike sé que algunes coses tenen, també a la Orbea de jardinets de Gràcia hi he vist alguna fixie i llantes, però vull destacar quatre més especialitzades, on no només tenen material sinó que saben de què parlen (no dic que a les altres no, eh!).
Epai bici es troba al carrer Bruc just per sota de Consell de Cent, vaig estar parlant amb el Xavi (crec), i em va transmetre la seva passió pel tema, primer vam estar una bona estona estudiant la meva bici i veient les possibilitats que tenia, explicant-me moltes vegades coses que puc fer jo mateix. Després vam parlar de single speed i fixies i finalment em va informar de llantes, mirant la possibilitat de muntar-me unes Velocity ja sigui a la city o a la merida. Passeu-hi
www.espaibici.com
Molt a prop, al carrer Girona amb Gran Via, una botiga com se sol dir “de les de sempre”, em va semblar que disposaven d’un gran taller, tant a nivell de preus com de components i fiabilitat i a més també una molt bona oferta de bicicletes de ciutat.
http://www.castellsbicicletes.cat/


Em vaig trobar Bike land tancada (era dissabte tarda), però crec que és una bici que també treballa bé aquest món, a més, tot s’ha de dir disposen d’uns single molt bé de preu, amb l’oferta actual, és la més barata del mercat i està molt bé, és una Nishiki ideal per debutar, amb doble fre i una estètica molt aconseguida. Està a Diputació a l’alçada de Pg Sant Joan.
www.bikelandsl.com
Al cor de gràcia hi ha Bike Tech, potser de les 4 és la que es centra més en la bicicleta de ciutat, ja sigui plegables, fixies o de travessa. En tenen un parell precioses, només per això val la pena passar-hi. La trobareu al carrer Terol 30.
http://www.bike-tech.net/
Material
Si el que voleu és comprar una nova bici o simplement trobar material per a “tunejar” la que teniu també adjunto algunes webs interessants.
Com a fixie o single speed de primer preu he vist que hi ha un parell de marques molt interessants que podeu trobar a les botigues citades i que ronden els 300 o 400 euros segons els acabats finals.
Fuji: http://www.fujibikes.com/LifeStyle/ClassicSeries/Classic-Track.aspx
Nishiki: http://nishiki-spain.es/ciudad-city.asp?numPagina=6
Al voltant de 500 o 600 euros ja hi ha més opcions des de fer-se una bici més o menys a mida fins a una tipus les specialized (anomenades globe) langster que d’altres vegades n’he parlat
http://www.specialized.com/es/es/bc/SBCBkModel.jsp?spid=45781&eid=5333&menuItemId=6359
També n’hi ha de molt més cares, però ja no ho controlo a més que trobo que perden una mica l’essència de la bici de ciutat per allò de lligar-les a qualsevol lloc, això sí val molt la pena veure-les.
I si parlem de material pròpiament dit em centraré en les llantes que potser és el que crida més l’atenció. Precioses són les Aerospoke, el què passa és que cadascuna d’elles supera els 300 euros, són les anomenades llantes de bastons. Passo l’adreça del catàleg perquè la veritat és que la web és molt cutre i poc intuïtiva.
http://www.aerospoke.com/1/258/files/AerospokeCatalog3.pdf

Més baratetes hi ha les Velocity, la veritat és que la web també és complicada, però vaja, que es tracta d’unes llantes que permeten escollir qualsevol tipus de color, muntar amb radis blancs o negres i a sobre són valides tant per fixie, per single o fins i tot per una bici de carretera normal. El preu muntades ronda els 200 euros la roda.
www.velocityusa.com

En aquestes bicis de Josef hi ha una aerospoke, una HED3 i dos velocity (crec)

I buscant, val la pena veure aquesta web, jo crec que té qualsevol tipus de component, només veient la quantitat de rodes que hi ha, la atrobo ideal per a escollir.

http://www.chainreactioncycles.com/

I per la compra on-line

http://notusualbikes.com/tienda/
En breu penjaré sobre blocs i webs

Marató de Barcelona 2010

Avui just estem a 3 mesos de la Marató de Barcelona i per tant un bon moment per acabar de decidir-se a participar-hi o no. Alguns de vosaltres ja heu començat l’entrenament de 16 setmanes, entre ells el Xavi que tot i semblar el mudito dels Germans Marx va fent. D’altres encara teniu temps, però realment tres mesos és l’ideal, un de base que ens porta fins a principis de l’any que ve, un altre ja amb alguna competició i les primeres tirades de més de 20km i un darrer per acabar la posta a punt de cara als 42km.
Així doncs, no dubteu més i inscriviu-vos, crec que serà un bon any i val la pena aprofitar-lo. Jo hi seré.

IRONLEMAN: objectiu 2/2

Si el què es fa al llac Leman és o no un ironman és una discussió en la qual jo no hi entro perquè ho tinc clar, evidentment! Suposo que hi ha puristes que fins i tot no consideren ironman totes aquelles proves que es facin fora del circuit propi de la marca IM, també he sentit gent dient que si no es fa per sota d’una certa marca ja no es pot considerar home de ferro..., tonteries.
Em quedo amb una de les primeres frases de la seva web “the Ironleman is not your usual ironman, it is a genuine triathlon going back to the early Hawaii days”.
Com en qualsevol altre lloc, l’esperit que es deu viure en el llac Leman el 15 d’agost, ha de ser magnífic, i per mi això juntament amb recórrer els 226km ja es pot considerar Iron, o si més no capacitat per fer-ne un “d’autèntic” algun dia. I què té de peculiar la prova que us presento i de la qual un dia el Josep Maria me’n va parlar? Bàsicament es podria caracteritzar per tres elements:
1) És gratuïta i fruit de l’esforç del servei d’esports de la universitat de Lausana i de diversos col·laboradors importants.
2) A més de realitzar-se també en modalitat Half, es pot participar en el segment de natació, en el de bici, en el de running, en dos dels tres o evidentment fer-lo sencer.
3) I finalment el que és més peculiar és que en el sector ciclista es permet el drafting.
Jo crec que és la manera de debutar o millor dit de familiaritzar-se amb l'Ironman. No cal dir que estic lligat a les circumstàncies personals, però sigui com sigui tenim tots els números de no poder anar a Thailàndia aquest estiu, així que suposo que repetirem viatge en cotxe a l'agost i perquè no, aprofitar per anar a Suïssa i estar-hi pels voltants del 15 d'agost. http://www.ironleman.ch/
Tot i que encara no s’ha obert el període d’inscripcions, jo he omplert el formulari d’inscripcions. Ja m’aniré informant.

150 euros...

... de merda per culpa de la puta zona verda, o el que és el mateix, el primer regal de nadal serà per l’ajuntament. Quin raonament racional pot valorar en la mateixa quantitat oblidar-se el ticket de la zona verda durant tres dies a saltar-se un semàfor en vermell, o el que és el mateix: 150 euros.
És al·lucinant, quan la van posar vaig ser dels pocs en estar-ne d’acord, crec que és una bona manera d’afavorir al resident, però els passos següents em semblen indignants, per un costat el què no es pot fer és acabar pintant tot Barcelona de color verd o blau (imagino que els pàrkings no estaran d’acord amb mi), cal que hi hagi un equilibri entre zones de pagament i gratuïtes, i l’altra cosa és el cost de la denuncia, 48 euros al dia.
L’errada és meva, vaig aparcar el cotxe i em vaig oblidar de posar el ticket, però la sanció per un descuit així, que deu ser força corrent, és clarament desmesurada.I després m’ho penso mil vegades abans de comprar-me unes wambes o unes altres, o recorro 4 o 5 botigues per estalviar-me 10 euros en qualsevol cosa que segur que amortitzaré més i durant més temps que els tres maleïts dies d’aparcament del cotxe.
Ara que hi penso, potser la Bea els hi pot tallar la financiació...

Aquest si que deu haver posat tickets, tenint en compte la vegetació que ha crescut calculo uns 10 mesos aparcat al mateix lloc i per tant unes 45 setmanes.

226TT i reordenació

M'he preinscrit a la 226TT, és una prova ciclista molt triatlètica ja que com en l'Ironman es fa de manera individual i com en l'ironman es recorren 226km. L'any passat ja m'ho vaig plantejar, però em queia molt d'hora en el calendari i em feia por la distància. Ara el primer problema segueix existint però sé que puc fer 226 km. En fi, de moment estic preinscrit i després ja veurem.

He aprofitat per reordenar la llista de blocs, deixant els exclusius de triatló primer, els que potser parlen de triatló però són més específics d'una de les tres disciplines, i finalment els que parlen d'altres esports i temes. Si n'he borrat algun en el procés, sisplau digueu-m'ho.

Avui no m'han sortit les séries

Doncs no, si en altres èpoques havia estat capaç de rodar a 4min/km durant 40 minuts, avui he estat molt lluny d'aquests registres. Intento buscar explicacions en tres factors: la cursa del diumenge m'ha fatigat una mica, el malestar estomacal que encara dura m'ha baixat la capcitat d'assimilar l'energia i el partit de futbol d'ahir, justament en el meu dia de descans.
La meva idea era fer 5 séries d'un km a 4 minuts, però ja la primera ha estat complicada i des de la segona que pensava que seria l'última, al final ho he aconseguit però sempre al voltant de 4.10 i només en la cinquena, ajudat pel pendent negatiu he aconseguit el 3.50. Curiosament ha estat un tema 100% muscular, per això he pensat en el futbol, ja que no he superat les 162 pulsacions en cap moment. En fi, un dia més i en el fons segur que ha estat un bon entrenament.
Gràcies al Robert estic acabant de tancar un tema que em fa molta il·lusió, quan pugui l'explico.