Jaume Leiva - Running Is Our Life

Després sortirà el què sortirà, però si he pogut arribar amb la sensació dels deures fets és gràcies a aquest crack!
Sens dubte és el millor si sumem: passió + qualitat + generositat. I en aquesta línia us convido a participar en el seu repte solidari.
http://migranodearena.org/jaumeleiva1

Debutant en esquí de muntanya

Després d'haver comprat els esquís al Bernat, per fi he pogut debutar en esquí de muntanya. Admeto que sóc una mica cagat i per tant em costarà treure-li tot el suc a un esport tant guapo com aquest, però en tot cas estic segur que passaré bons moments i grans entrenaments.

A més divendres passat vaig passar per Evasion i el destí va fer que em comprés els pantalons del Kilian. Són realment difícils de trobar, així que el fet de veure que en teníen un, rebaixat i en la meva talla em va fer pensar que el destí deia que me'ls quedés. Com que no s'hi pot anar en contre, així ho vaig fer. Són molt guapos, però la primera impressió és que hi ha un parell de detalls que em fan dubtar de que valguin el que costen, que és molt, i que d'altres materials de Salomon ja són suficients. En tot cas els provaré a fons, tinc molts kms per endavant.

En quant a la Marató, confio molt en aquesta darrera setmana de descans, he fet prou bé els deures. El meu actual ritme de vida no em permet tirades entre 20 i 25km i crec que és la causa per la qual tot i haver fet séries més ràpides que mai, em costa rodar a 4.30 com a ritme creuer. El meu paper és una veritable incògnita per mi.

Test de Gavela 2*6000

Una temporada més, repeteixo el test. El volia fer avui o demà, però m'arriba que el passat dissabte l'organització de la Marató ens cita a les pistes d'atletisme del Pavelló de la Mar Bella i que el Joako i l'Anna hi van i decideixo fer els deures aleshores.
Encara me'n recordo com fa dos anys, al veure un 6mil a 3.55 o per sota em va entrar més mandra i pànic que per la pròpia marató. És un test ràpid, probablement en aquest sentit sobrevalora casos de poc volum i de qualitat, i són uns ritmes que s'han utilitzat només en séries inferiors al km.
Curiosament aleshores va sortir, i aquesta vegada també.
Molt despistats pel GARMIN comencem un grupet de corredors amb objectiu 3.15 a rodar al voltant de 4.25, fins i tot una mica per sota ja que sé que el gps marca sempre més kms. Però cap a la volta 7 o 8 veiem que el marge d'error és molt gran (fins a 300 metres en 6kms). Això ens fa rodar una mica més lents del què hauríem (uns 30 segons, acabem fent 27 minuts que seria pel test d'objectiu 3.20).
Pel segon 6mil decideixo passar del GARMIN i em comuniquen que hem d'anar a 1'34'' per volta. Referència clara però molt més exigent, i que clavem a la perfeccció. Temps final 23.39 quan havíem d'haver fet +- 23.36 però en progressiu i bones sensacions.
El resultat es tradueix en un ritme probable de 4.35 i possible de 4.25 tots ells suficients per a fer de llebre de 3.15. Em dóna confiança, si més no d'haver fet els deures.

PD: En el gràfic es veu el perquè de la desviació del Garmin, anant pràcticament sempre per la corda, sembla que hagi ocupat la totalitat de la pista. Si hagués fet cas als reslutats donats amb el GPS estaria per fer sub 3hores jijiji, així que els que no ho facin en pista o en un lloc ben mesurat que no es fiin gaire.
PPD: Com li vaig dir al Joako, GARMIN 0 Polar 1, ell en el seu test va quadrar la distància.
PPPD: Poso aquest enllaç amb la taula, tot i que no sé si durarà http://www.runners.es/rcs/comun/ficheros/371/tabla_254_1.htm

Un mes de canya

Això és el què ha estat el febrer, amb 3 mitges i la tirada llarga. La sensació és que cada vegada vaig més lent però l’experiència em diu (o això espero) que és normal ja que ara estic fent càrrega i quan descansi recuperaré l’estat de Granollers millorat. Encara em sobren uns pocs segons en el ritme, el 3.15 a la marató va justet, però m’agradarà intentar-ho.

Sigui com sigui he anat complint el 70% de l’entrenament del Jaume Leiva, especialment pel què fa als entrenaments canyerus, he acumulat kms amb un febrer que superarà els 250km i he fet bones series. Com sempre, i per desgràcia ja comença a ser habitual, no he complert amb el pes, sembla que els 80 estan consolidats i tot i els durs entrenaments no baixo, és més els darrers dies he augmentat i tot. També el nivell de descans és deficitari, i d’alguna manera afecta al meu rendiment.

Les tres Mitges han anat de la següent manera:

Granollers: La meva idea era fer 1.30, no tenia ni idea de l’estat en què em trobava i em volia testar. Al final vaig clavar el ritme, 1.30.03, fent de menys a més i content tenint en compte l’esforç del Duatló el dia abans.

Pel Duatló us deixo la crònica del Joako, ja que millor tampoc ho sé explicar: http://talesfromthepenaltybox.blogspot.com.es/2013/02/fundirse-acto-1-de-2.html

Foto de Triatló Fisiorutpujol

Orihuela: M’ho havia pres com un anar a gaudir de la Mitja, però les bones sensacions em van fer anar prou ràpid. 1.31.44 arrossegant el Croozer amb el Víctor, més d’un minut per sota de fa dos anys amb el Guillem. Content.

Barcelona: D’Orihuela vaig sortir amb molt dolor als bessons, si no fos perquè ja em conec una mica fins i tot pensava que podia ser algun trencament o contractura, per sort a Barcelona no calia forçar la màquina, em vaig estalviar fer tirada d’acumular dissabte i no vaig tenir cap problema a la Mitja, en què juntament amb la Martina i el Nacho vam clavar les dues hores 1.59.49.

Foto de Trienjoy

I la tirada llarga: Si em trobava molt bé aniria a ritme marató durant un bon tram i el que sí volia era un ritme final entre 4.40 i 4.50. Van sortir dues hores i 32 minuts per fer 32 kms (4.45) i unes sensacions prou bones a nivell de mínim desgast. El recorregut va tenir fortes rampes de pujada, puntuals però que em trencaven el ritme, i sobretot molt vent, que em va perjudicar al principi però que em va ajudar a acabar amb bones sensacions. Bona part del recorregut vaig ser acompanyat del Jaume.

Ara toca alguns entrenaments més durs i ja començar a reduir per arribar ben descansat el 17.

Què fer el cap de setmana abans d’una marató?

Doncs el què vaig fer jo, segur que no. En fi que tants escrits donant consells, aquesta vegada em va venir de gust (perquè tocava) trencar-los. I és que si un dels teus “més millors amics” celebra el comiat de solter a Munic, tota la resta passa a un segon pla.
El cap de setmana tenia clarament dos temàtiques: una esportiva que em va anar perfecte tenint en compte que estava de repòs per l’adductor, i una de festiva on vaig poder fer la reserva de cereals en forma de civada per a tota la setmana.
L’esportiva va ser una gran esquiada a Garmisch a la qual hi vam acudir només la part catalana (els dos Carles i jo), i com no el Bernat, que ens va fer bé d’amfitrió, tot i que si hagués pillat un X6, haguéssim fet més el fatxenda, si o no? La neu no estava gaire bé i els esquís que vaig llogar tampoc, tot això juntament amb la por a forçar l’adductor va provocar que fos més aviat un acte social que esportiu, i en tot cas sense gaire més història. El millor estava per venir.

Fotos des d’un dels punts més alts i recorreguts gravats amb el Garmin, des d’on la foto fins a baix de tot hi ha una baixada de prop de 5km. Em va estranyar saber que sense fer esforços per anar molt ràpid, esquiant s’arriben a màximes de 70km/h

Ja de nou a Munic, i com si haguéssim tornat als 20 anys, només ens va donar temps per una dutxa ràpida abans que la delegació bavaresa, l’Amit i el Michael, ens passessin a buscar per guiar-nos per la nit muniquesa. Començàvem poc abans de les 9 amb una mica de menjar i 6 grans gerres d’1 litre de cervesa cadascú, passades les 11 ja en portàvem dues i mitja, molta més de la que tots nosaltres podíem assimilar en tant poc temps, i alguns ja començaven a perdre els papers (jo no, és clar).

Un parell d’imatges del Hofbräuhaus, lloc idealment escollit per l’Amit i el Michael, típicament bavarès.

Després d’un espai de temps en què no recordo molt bé què vam fer (tot i que em venen algunes imatges al cap), ens vam trobar a la cua d’una discoteca i amb un porter que no ens deixava entrar perquè érem massa baixets (ho va dir en alemany, i potser no ho vaig entendre del tot bé, però en tot cas em va recordar molt als de la porta del Sutton: tu sí, tu no). Sigui com sigui “la jugada ens va sortir bé” ja que en aquells moments un grup d’una catalana, una alemanya i un alemany (com si fos un acudit) es van solidaritzar amb nosaltres i ens van conduir cap a una discoteca millor (8 Seasons). Allí vam acabar de cremar reserves, per arribar a les 9 hores de festa, cosa que va repercutir en el nostre estat l’endemà (alguns pitjor que d’altres, tot i que no donaré noms).

Com vam comentar, per gran i greixós que fos el tros de carn, simplement flotava en els litres de cervesa dins l’estómac.

Per a completar tota la informació i a mode de recordatori per si em sento millor que mai en la marató del dia 7, dir que vaig menjar, per ordre: una carn de difícil descripció amb salsa i patates, un Bratwurst, un croissant, una pota de porc (rotllo Obelix) amb patates i salsa, un altre croissant, i per rematar el diumenge, un parell de shwarmes.
En l’arribar a casa, per cert una hora més tard del normal degut a la incompetència de l’aeroport de Barcelona, la Bea m’havia preparat una saludable truita de patates, acompanyada de parmesano i fuet, una bona manera de readaptar-me a la cuina mediterrània.
Si algú dels presents o citats vol apuntar quelcom més que ho faci en forma de comentari.

Informació d’última hora per la Marató

Per no fer-me pesat penjaré els enllaços d’un parell de temes del febrer passat relacionats amb la marató. Vull donar uns darrers ànims a tots aquells que esteu entrenant a fons i que ara ja deveu estar una mica saturats, queda una setmana dura i la darrera simplement serà de recuperació.
Primer dir-vos que a la web de la marató teniu un apartat on podreu calcular el ritme que heu de portar per a assolir un temps objectiu, simplement poseu la distància, i la marca o el ritme que es vol seguir, i ho calcula.

Un cop ho sapigueu, realitzeu aquest test, ha de ser aquesta setmana i el millor és que sigui després de descansar el dia abans. És una referència prou exacta de les vostres possibilitats, a mi m’ha funcionat.
http://www.ironpanic.com/2008/03/setmana-10.html
I finalment dir que un any més els de corredors.cat realitzaran una col·lecta de wambes per enviar-les al tercer món, jo ja tinc les meves guardades, jubilo les Puma que m'han donat un bon rendiment en quant a velocitat, però que des de bon principi van perdre "una peça" de la sola, tenen encara molt marge.

http://www.ironpanic.com/2009/02/projecte-sabatilles-solidaries.html

Ara o mai per la Marató de Barcelona

Permeteu-me uns consells després de la meva dilatada experiència en maratons, o sigui dues. (Els amants d’anar al gra i els que us fa pal llegir, aneu directament a “Ara queden...”)
Ahir parlava amb un amic del Xavi (ara que penso no ens vas presentar) i m’explicava que no té cap ganes de patir a la marató com ho va fer l’any passat, i és que no ens enganyem, quan un no ha arribat ben preparat a la cita, amb quilòmetres de menys, els 42 es fan molt llargs i es viuen experiències inoblidables. Ell es posava de marge les dues mitjes (Granollers i Barcelona) per a fer el veritable test i decidir. Tot plegat em va fer pensar en l’entrada pel bloc, i en alguns de vosaltres que esteu pel camí.
Tots els plans d’entrenament, ja siguin personalitzats, dels llibres o per internet, tenen en compte que el corredor serà regular, i que seguirà disciplinadament les indicacions marcades. Desgraciadament el 70% no són així, i qui més qui menys té etapes anàrquiques o d’abandonament. Pel 30% restant el què diré ara no us servirà, però per tots aquells que tingueu la sensació que no esteu acabant de complir, o fins i tot per aquells que sí heu anat fent però falta un pelet de qualitat us proposo el següent:
Ara queden dues o tres setmanes per Granollers i Barcelona respectivament, i tres o quatre per la Marató. Val la pena trencar aquest període en dos cicles i fer el què seria un entrenament de mínims.
Cal, abans que res inscriure-us ja a la Mitja de Barcelona (la de Granollers està tancada), i recomano fer-ho també a la de Barcelona (en poc més d’una setmana puja de 55 a 65 euros).
A partir d’aquest cap de setmana us heu de plantejar com a únic objectiu fer una Mitja, això suposa un entrenament en què la intensitat preval sobre el volum, o traduït, en què és millor anar a fer 7, 8 o 10km a bon ritme que no 15 trotant. Cal que us esforceu en ser ràpids, en trencar les barreres aeròbiques del vostre cos i a patir una mica. No seran les condicions exactes de la marató, però sense aquests entrenaments de qualitat i patiment us serà molt complicat arribar frescos al km 30. Tot plegat no treu que feu alguna tirada al voltant de 18, 20 quilòmetres aquest cap de setmana i el següent. Per tant:
Tres sortides de 7 a 11km ràpides en les quals al menys en una o dues feu séries de 2 o 3km a ritmes exigents (95%), més una tirada llarga.
Després de la mitja, en què us heu d’exigir per a realment tenir una bona referència de cara a la Marató (hauríeu de posar-vos com a objectiu fer el doble més 15 o 20minuts), s’acaba l’etapa exigent i haureu de canviar totalment el xip, l’important serà el volum i és per tant l’època en què heu de fer una o dues tirades de 30km o 3 hores. L’objectiu serà arribar a fer com a mínim entre 50 i 55km, i a poder ser com a molt amb tres tirades 10+15+30, o si voleu seguir fent una mica de qualitat 10+10+30 i fer un dia de 5 o 7km al 95%.
Per mi aquesta és una bona tàctica i a més un entrenament que serà canviant, que el podreu dividir en dos i per tant que no es farà gens monòton, a més crec que el més dur seran les pròximes dues setmanes, ja que si les feu bé, les tirades llargues a un ritme més còmode no us seran gens complicades.
Això sí, és ara o mai, així que cal posar-s’hi ja.

Pacemaker a la marató de Barcelona 2010

Pacemaker = el que jo sempre havia dit llebre. És a dir que aquest any "treballaré" per la marató de Barcelona marcant el ritme per tots aquells que vulguin fer una marca de 4 hores. Agraeixo molt al Robert que m'hagi ajudat a aconseguir aquesta plaça que em fa realment molta il·lusió, especialment aquest any que força amics hi participaran. De moment debutaré amb un ritme còmode i que em permetrà fer bé la meva tasca, que és del què es tracta. Potser hagués pogut fer 3.45 o fins i tot 3.30 ja que crec que aquest any estic portant un molt bon entrenament de running i a més us hagués servit a alguns de vosaltres, però pel què estic veient també tindré companyia amb 4 hores.
Aquest passat divendres ens vam reunir tots i ja vaig veure que l'ambient era molt maco i a la vegada em va agradar fer un petit entrenament amb gent tant bona.
Us penjo aquesta foto "robada" del Sergio.

Marathon de Perpignan

... o la “Marató de Po et Nicoló” o “Casal run”, tornant de Perpinyà valoràvem qualsevol d’aquests noms per a la crònica, i la veritat és que ja anireu veient que qualsevol d’ells seria escaient. La crònica tindrà tres parts, una comú del viatge i una crònica de cadascú ja que evidentment cada cursa, i més cada marató, és un món.
Sortíem tots quatre: la Bea, la Vero, el Nico i jo el dissabte de bon matí cap a Perpinyà, havíem decidit carregar les bicicletes i així ens podrien acompanyar durant tot el recorregut. Ja arribant a la ciutat la calor ens espanta una mica, revirant una mica arribem a l’hotel de la Loge que per un costat té certes virtuts: per ser cutre està net i és prou correcte i està molt ben situat, tant del centre com de la sortida (a un minut), però també té un defecte important, que és l’home de recepció, molt desagradable i poc transigent (el diumenge no ens donava ni mitja hora de marge). Ja instal·lats dediquem tot el dissabte a fer volts per una ciutat de carrers petits i peatonals i plena de vida. La recollida del dorsal ja comença a dibuixar com serà la cursa, un grup de gent, la majoria d’ells d’avançada edat, que flipen quan els hi ensenyo el xip, i que molt amablement i de manera animada ens donen la flamant samarreta. Per dinar carreguem proteïnes al restaurant L’Aragó (menú l’Entrecot) i per sopar entre càntics i botzines per l’accés a la final de l’USAP, acabem a la pizzeria Roma i evidentment toca hidrats de carboni. Un darrer gelat en una plaça molt animada i tot preparat.
Segueixo sense estar excessivament nerviós i tot i que he de fer les pertinents i no molt compactes visites al lavabo, puc dormir bé. Diumenge matí ens aixequem plovent, la veritat és que no m’ho imaginava pas, però tampoc em preocupa massa, esmorzo un bocata de Bimbo amb pernil dolç, mitja mule bar, un plàtan i un suc de taronja, també vaig bevent isostar. Malgrat les reiterades crítiques em poso la samarreta verda ja que és la que faré servir a l’Ironman i a més té butxaques i els pantalons del Barça (si la Mireia Canalda compleix la seva promesa, jo també).

I marxem tots quatre cap a la sortida.
Anem tant just de temps que pràcticament només ens dóna temps de xerrar amb tres terrassencs que després veuré en cursa, últimes tonteries, petons i a córrer. Fem els cinc primers quilòmetres junts, ja sense ploure però amb el terra mullat, i complim el ritme. M’he posat el Garmin perquè em soni cada 3km i intentar fer parcials de 15 minuts. Podem xerrar i ens alegrem molt de veure les respectives companyes que arriben amb les bicis (segur que més d’un també se n’alegra d’anar-les veient). Coincideix aquest moment amb el començament de la cursa en solitari, cadascú a la seva i al seu ritme, i entrem ja en un continuo de pujades plans i baixades típiques del camp. No pararà fins a la mitja marató. Tinc des de massa d’hora els adductors carregats, i em crea algun dubte, però el ritme no baixa. De seguida les cares comencen a ser conegudes, ja som els quatre o cinc mateixos que ens anem passant un a l’altre i la Bea fent fotos i companyia.

Li vaig demanant pel Nico i va bé, estic segur que ho farà, i que és dels pocs capaç de córrer després de la Titan i després d’haver tingut poc temps de readaptar el seu cos. Passo la mitja amb tres preocupacions: la musculatura més carregada del normal, els pantalons del Barça que em cauen pel pes del suor i que tinc gana. Soluciono les dues darreres coses lligant-me bé els pantalons i menjant mitja Mule Bar. Al km 25 comença potser el pitjor moment, però segueixo baixant del quart d’hora així que estic tranquil. En la multitud d’avituallaments que he anat trobant prenc aigua i moltes taronges.

I a partir del 28 o 29 comença la ingesta, primer un pastilla d’isostar, a més aprofito que tinc a la Bea en bici per a què em vagi donant Recuperaction, i calculo, al km 31 primer gel, el de la butxaca dreta, un Powergel de Vainilla correcte i que entra de seguida. La Bea es preocupa per mi “Com vas?” jo li dic que “ptse, les cames carregades, però el ritme segueix bo” i em comfirma “la teva cara no té res a veure amb la Marató de Barcelona” i això m’anima. El mur no arriba, ara ja som un parell que anem sempre a la par, fins i tot xerrem una miqueta, el mur no arriba. Són 10km fantàstics: combinant una carretera secundària amb carrils bicis i ja amb una única direcció: Perpinyà.

Al 36 o 37 segon gel, de fresa, asquerós. Em costa una mica digerir-los però un bon rotet, amb la conseqüent crítica de la Bea, ho soluciona. Faig calculs a falta de 5km i li dic a la Bea que no arribo a baixar de les 3.30, però internament no ho entenc, “si anant sempre a menys de 5 no es baixa de les 3.30, què s’ha de fer?”. Poc a poc veig que el què falla és el meu cap i que tinc més d’un minut de marge, així que mantinc la constància. I el mur no arriba, el que sí que ve és ja un esgotament definitiu de la musculatura, especialment del bessó dret que em comença a tibar de tant en tant. La Bea en el 39 se’n va i em pregunta si estic bé, “perfecte, sempre que el bessó no me la jugui”. I tiro, i encara tinc temps de passar algun corredor més serpentejant els carrers de Perpinyà tot palpant l’arribada i ja amb les dues cames fent estrevades, M’encantaria apretar més, moral i aeròbicament puc, però no me la jugo, les cames em demanen conservació, que he d’entrenar aquesta setmana. I arribo, saludant, aplaudint i agraint al públic i content, no només per haver baixat de marca (crec que podria fer-ho millor, però m’és igual), sinó per la manera que ho he fet, sense nervis previs, controlant la carrera i acabant feliç, i és que la paraula que podria definir la marató de Perpinyà és entranyable: pel recorregut, pels camps que es crueuen, per la gent dels avituallaments, perquè la iaia que m’havia donat el dorsal i que m’hi havia posat una creu tot dient-me “ara aniràs més ràpid” és la primera persona que veig quan arribo, pel buffet final, perquè els fotògrafs són un grup de voluntaris que ofereixen la seva feina i no una empresa que cobra 20 euros la foto, pel massatge, perquè la Bea m’ha acompanyat bona part del recorregut... Per tot, és entranyable.Xerro amb la Bea, em poso la samarreta d’SBR i tiro una mica enrere a esperar el Nico, em fa molta il·lusió que l’acabi i ho farà, sé que ha patit perquè la Vero ens ha anat passant “el parte”, però també que li queden només tres o quatre kms. I entre els arbres, pel passeig el veig, i faig els darrers metros amb ell, i el felicito, i ens animem. Prova superada.

Finalment, acabem un cap de setmana rodó amb una jornada de platja amb el Jordi i la Sílvia. No hi ha final millor per una marató, i per deixar que la musculatura es vagi recuperant, caldran dos o tres dies però estic bé, res a veure amb la de Barcelona, tot rutlla.

Teniu totes les fotos aquí:

Marató de Perpinyà

Detalls: He de vigilar amb el rossament de la samarreta en la part de l’aixella, i la classificació final és:
57
CORTADAS GUASCH PAU
CLUB SBR
3h27'42"

primer 2h43'39"

Marató de Perpinyà - La Primera "Oficial" (i sense entrenar!) - Nic

Doncs sí, tot i que la distància no m'espantava gaire ja que abans era aficionat a estar-me hores i més hores corrents per muntanya, mai havia fet cap Marató en cursa. I us asseguro que és més fàcil estar-se 5 o 6 hores de caco (CAminar-CÓrrer) per la muntanya, que els 42,195 km d'una Marató en cursa! Bé, clar que suposo que el problema venia pel fet que aquesta temporada amb prou feines he sortit a córrer, i quasi tot l'entrenament s'ha basat en la bici. De novembre a maig (la Titan) uns 130 km, i des de la Titan fins la Marató... no crec que sumi 120 km! Un desastre!

En fi, en el fons la cosa no va anar tan malament. Per les sensacions del dia abans, podia fallar en tres coses: (i) la panxa (incontrolable), que me la notava estranya des de meitat de la setmana, però que crec que era del mal rollo de la p**a guàrdia; (ii) la musculatura (mitjanament controlable), ja que tanta bici i tan poc córrer, segur que no la tinc acostumada al traume de córrer; i (iii) una pàjara (controlable), amb el temut "mur", que quan t'agafa fent al canelo per la muntanya, menjes, pares, descanses, i tires.


Per sort en sortir de l'hotel ja havia detectat que la panxa no seria problema, de manera que em centrava en aguantar de cames, i en dur el safareig ple de: 1 barreta Isostar Long Energy, 2 gels Isostar, i 3 pastilles de glucosa isostar. Mai m'ha costat ni anar "carregat" ni menjar en cursa, per tant sempre prefreixo sobrealimentar-me. En aquest cas, i per l'experiència de la bici, pensava menjar una mica cada hora, començant per un troç de barreta, després el gel, i finalment tirar de pastilles, tot ben remullat amb isotònic. Com m'acostuma a passar, al final em va sobrar menjar, que és un indicatiu que no em van faltar les forces :P

En Pau i jo vam anar cap a la sortida mentre plovia moltíssim, acompanyats per la Vero i la Bea. Per sort, dos minuts abans de les 8 del matí va deixar de ploure, i tant la sortida com tota la resta de la cursa es va fer sense pluja i amb un ambient fresquet i agradable. Els primers km anava amb el Pau a un ritme de 5 min/km i em semblava correcte, però no gaire conservador. Cap el km 7 ja ens havíem separat lleugerament i va ser quan vaig decidir fer la meva, perquè ja sabia que ell anava molt millor preparat que jo. El paisatge en aquell moment era fabulós, amb conreus i vinyes per tot arreu i acabat de mullar per la pluja. Quins colors! A més, la Vero anava al meu costat amb la bici, i quina millor companyia podia tenir? Per ara, tot pintava força bé, tot i que cap el km 15, que el vaig passar al voltant de 1:15h, ja em marcaven una mica els quadris...

Arribat a la Mitja Marató, estava molt bé d'ànims i d'energies, però no de quadris. La vaig passar a 1:46'48h, o sigui a 5'05 el km, tranquil, menjant i bevent a gust, i gaudint tant de la companyia de la Vero com del paisatge. Si més no, a partir d'aleshores els meus quàdriceps van dir que ja estaven tips i que feien la seva. Cap el km 33, just 65 minuts després de passar el km 21, se'm va clavar el quadri dret per la part de dalt i exterior, i l'esquerre per la part de baix i interior, així que vaig decidir aturar-me durant 5 minuts, estirar una mica, i mirar d'acabar dignament.

Després de la mini-pausa, vaig anar fent amb més calma, fins i tot algun troç caminant per estirar bessons i alleugerir quadris. Els 9 km que em quedaven des que havia fet la paradeta els vaig completar, apretant les dents, en 60 minuts; just per acabar per sota les 4 hores sense morir en l'intent. En aquest punt he de dir que la meitat dels meus quadris estaven trencats, i l'altre meitat els movia la Vero animant des de la bici... jo no feia res. Mil gràcies!!!!!!

L'entrada la vaig fer amb el Pau (que m'esperava a l'arribada), amb petó a la Senyera inclòs, en 3:57'27 en la posició 115 d'un total de 215. Definitivament em faltava entrenament de córrer!!!

Setmana 11, última

Aquesta és la millor setmana d’un entrenament, la darrera. L’únic objectiu ha de ser descansar i assimilar el màxim de gasolina possible, com es tradueix això? Doncs 3 elements són bàsics: molta aigua, pasta o arròs i fruits secs. Tot i que no cal oblidar que el més important és no canviar gaire de rutina i per tant seguir menjant equilibrat. L’alimentació de darrera hora hauria de ser, un plat de pasta, sense massa salsa i acompanyada de pollastre a la planxa i fruita i o yogurt. El sopar ha de ser suficient però no abundant. Per esmorzar una llesca de pa lleugerament torrada amb una mica de pernil dolç, algun cereal i fruita (preferentment plàtan i/o taronja), jo no prenc mai cafè, és massa laxant, però també és recomanable. És important haver esmorzat tres hores abans i si es vol una hora abans de començar una barreta energètica i sempre molta aigua (si és isotònica millor).

Espero que a algú li hagi interessat o li interessi en algun moment aquest entrenament, jo crec que és una bona combinació entre assequible i a la vegada garantia d’acabar una marató més que dignament.

Finalment un parell d’apunts més, hi ha moltes molèsties musculars (petites contractures, sobrecàrregues...) el dolor de les quals pot repercutir també en les articulacions: és a dir molèsties al genoll, quadríceps, bessons, turmells... Una bona manera d’evitar-ho és fer uns estiraments seriosos després de cada entrenament, especialment a les cames, la idea és tensar el múscul fins a un punt que faci una mica de mal i durant uns 8 segons.

Finalment si us ha agradat aquest entrenament torno a insistir que està basat en varis diferents, però especialment en el del Víctor Gonzalo, per tant si mai voleu fer una marató i busqueu professionalitat no dubteu en veure què ofereix ell. www.victorgo.com

Ànims a tots

Setmana 10

Aquesta setmana ja comença a ser de recuperació i per tant de rodar a un ritme còmode. Això si a mitja setmana es recomana fer el test que ajudarà a tenir una referència del possible temps en marató, i el que és més important, saber si realment podem aconseguir els objectius o hem de ser més pessimistes o optimistes. Agafar un ritme realista al principi de la marató ajudarà a acabar amb millors sensacions. A mi em va funcionar, tot i que unes condicions com les de Barcelona 2008 fan que el test no serveixi per res.

El test funciona de la següent manera: s'escalfa una mica i es fa la primera serie de 6km a un ritme una mica superior al de la marató (segons la taula), es descansa un minut i mig trotant i es tornen a fer 6km al màxim. La diferència de temps ha de ser la de les taules, si és inferior és que podem anar una mica més forts, si és superior és que ens valorem massa bé.

http://www.runners.es/Planes/2-entrenamiento-x-6000-maraton-kw-plan.jsp%3Fid%3D1405

Crònica Marató de Barcelona

M’ho vaig passar pipa! La veritat és que segur que tornaré a córrer la marató de Barcelona, però el que sempre intentaré és estar-hi present.

El cas és que em vaig preparar una bona logística per a poder estar amb tothom. En 25 minuts a un ritme còmode de 5min/km arribava a plaça Espanya, ja feia calor. Molt puntual va aparèixer el Josep Maria i per fi ens vam conèixer, quatre paraules referents a la pròpia marató, a Vic i a l’Ironcat i els deixo. Mentrestant apareix el meu germà, que en la seva línia, encara no havia anat a dormir però que vol saludar al Marc, que està arribant tard. El que ve és el Robert, que fa una passada volant pel lloc, el veig tranquil però amb molèsties a la cama (un clàssic abans de la marató però que desapareixen abans del primer km). El darrer en arribar és el Marc, primera marató, i sense gaire informació prèvia, em sap greu no haver agafat la vaselina de casa i espero que no pateixi gaire, també el veig tranquil. Durant el tram de córrer vaig veient paradetes de quiromassatges amb pots de vaselina i penso en ell.

Comença la sortida i el Carles amb cotxe i jo amb el bicing ens dirigim cap a Diagonal. Ja des d’allí busco al Josep Maria però no el veig, sí puc fer un parell de vídeos del Robert i el Marc, i a més em fa gràcia constatar que l’Abel Antón està a la mateixa cantonada animant als participants.

Un altre bicing i cap al km 15 a Travessera de Gràcia. Faig un pipi en un bar, em trec la samarreta de màniga llarga (cap a la motxilla) i em poso a buscar samarretes grogues i buffs (déu meu Josep Maria, ja et podies haver posat de rosa, n’hi ha la tira). Passat el globus de les 3 hores 30 ja paro més atenció i de seguida arriba. Comença doncs el nostre tram de 20km que passa certament volant, el Josep Maria va bé, clavant el temps i aparentment amb molta comoditat, s’ho està passant bé. Als avituallaments començo a flipar, quina professionalitat, amb les esponges sempre dues, i en cada avituallament líquid es treu un gel, jo li aconsegueixo una ampolla de Powerade i s’ho va prenent tot, recordo quant em costava a mi menjar!

A l’alçada del Fòrum truco a la Irene a veure si volen baixar les Rambles del Poble nou per veure’ns i fer alguna foto, però anem tant ràpid que no ens detecten quan passem. I sense quasi adonar-me’n arribem al Zoo, aprofito per treure la càmera. Quines ganes de seguir!!! En tot cas animo al Josep Maria, que pel sol fet de saber córrer a un ritme inferior al què podria i no posar-se nerviós em demostra que he corregut molt probablement al costat d’un futur finisher, no serà fàcil, però la preparació és molt bona.

El deixo i esperem amb la Bea al Robert tot animant a la gent que passa sota l’arc de Triomf, hi ha de tot, des del que passa esprintant perquè ha estat massa conservador fins el què passa caminant perquè ha estat massa valent. Poc després de les dotze arriba, diu que està destrossat però se’l veu sencer i pot parlar així que a córrer cap a les fonts de Montjuïc. Té deshidratació i la l’estòmag li ha jugat una mala passada, són dos síntomes contraris, ja que no vol prendre ni beure res però ho necessita. Anem convinant trams corrent i trams caminant tot animant-lo però deixant que prengui ell la decisió en cada moment, em recorda l’agonia de l’any passat quan els últims 4 km els veia com una eternitat, però ara li deia “vinga, que només són 4”. De tant en tant miro enrere a veure si veig aparèixer al Marc, però de moment no.

Sigui com sigui arribarem segur, i ho aconsegueix: entra corrent, acompanyat de la família que l’anima des de la grada i de la Bea que corre com jo des del km 35 fins al final.

Poc després veig al Marc, ha creuat ja la línia de meta, olé!!!

Vull acabar felicitant-vos als tres, al Josep Maria per haver pres la decisió de córrer la Marató com a preparació de l’Ironcat i haver quadrat els seus objectius, un entrenament genial i sense un desgast excessiu, segur que t’ajudarà. Al Robert per la seva segona marató, i per haver superat les adversitats tant durant els entrenaments com en especial en la cursa, estic segur que el record serà genial, només tu saps el què has aconseguit. I sobretot al Marc, que l’any passat em va dir junt amb d’altres, jo l’any que ve la correré, i ho ha fet, sense la professionalitat que vaig necessitar jo (ni vaselines, amb una bosseta a la màniga amb les claus, el mòbil, arribant només un quart d’hora abans a la línia de sortida, sortint l’últim... i sense deixar el bàsket), moltes felicitats!!!

I a tothom que la va córrer, ha estat un any climatològicament parlant molt dur i ho heu superat, el dia que el clima sigui coherent amb principis de març la marató serà més assequible. La veritat és que ja és mala sort, la data és perfecte, però ja van dos anys que el diumenge es desperta amb molta calor i humitat. L’organització ho resolt molt bé, però també és cert que el tram de la platja és molt dur per l’hora que es passa. He sentit que estant valorant alternatives, farien bé, però el recorregut és espectacular i per això la meitat dels participants són estrangers... per quant els d’aquí.

Només un apunt negatiu: sense comptar que vaig fer algun km previ i algun més tard, el cert és que en només els 20km que vaig fer a ritme, i a partir del 15, se'm van fer unes feridetes just sota l'os del turmell, és molt curiós, perquè a Granollers vaig fer servir també les Gel Kayano i no em va passar. És molt probable que siguin les millors wambes del mercat, però el cert és que a mi no m'acaben d'anar bé, crec que són per gent una mica més pesada i sobretot amb el peu més ample. Què hi farem.

Fotos de la cursa

Marató de Barcelona, fotos

Setmana 9

Aquesta setmana es concentrarà en un bon esforç el cap de setmana, ja serà el darrer. Crec que la penúltima setmana ja s’ha de baixar el ritme i la final de descans.
Aprofito aquesta entrada per felicitar a l’organització de la Marató de Barcelona, malgrat que el clima va ser molt advers, en cap moment van faltar begudes o esponges. També cal destacar y felicitar al Roger Roca, no el conec personalment, però després d’aquest cap de setmana l’admiro molt, no sóc un entès en la matèria, però és un corredor que sempre hi és: curses de 10, de 21 o maratons... ho corre tot i a sobre bé. Catalunya i les seves curses deuen molt a aquest corredor sempre present. La seva emoció al final, denota la duresa del seu triomf.

http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=488239&idseccio_PK=809

Demà faré una breu crònica.

Setmana 8

Amb aquesta en queden 4 tot i que sé que molts l'heu agafat com a referència per a fer part de l'entrenament, ja era la intensió. Gràcies.
És la setmana de la marató de Barcelona, no us la perdeu, aprofiteu per anar a veure l'ambient, per anar a animar o a córrer una miqueta. I als que hi participeu, molta sort!

Setmana 7

Després d'una setmana d'acumular km, aquesta millorarem la potència i farem una sortida de 30km final.

Estadístiques 2007 i algun consell

Tres gràfics molt xulos de la temporada 2007, on es poden veure les diferents etapes d’entrenament. Anar apuntant el què es fa cada dia està molt bé per evolucionar i després és interessant: es pot veure bé les èpoques de més i menys entrenament, i com a l’agost i setembre quasi no vaig fer res.

Aprofito aquesta entrada per fer dos comentaris importants. Quan un entrena, ha de començar a agafar referències de temps. Si es surt a córrer s’acostuma a anar entre el 80 i el 85%, això vol dir que encara que es millori, es seguirà anant al mateix nivell d’esforç. Si no es compara l’evolució de ritme d’entrenament, un es pot desanimar ja que l’únic que se sap és que portes dies fent el mateix recorregut, i sempre et canses igual. Quina és la diferència?, doncs que amb el mateix nivell d’esforç, al principi el ritme era un i ara és molt millor. Agafeu referències i veureu, de què parlo. I quan dic córrer també em refereixo a la bici, a la natació, o a qualsevol esport, en definitiva.

I una segona cosa és el famós mal als genolls dels corredors, igual que com deia amb el tema de l’alimentació, ni sóc metge ni m’agrada automedicar-me en excés, per tant si podeu consultar-ho amb algun doctor, millor. Però moltes vegades aquest dolor és una inflamació dels lligaments o tendons degut a la fricció amb l’os. Muscular bé la cama fa que els lligaments treballin menys, i per tant mica en mica aquest mal desapareixerà. Fins aleshores o si de tant en tant torna, prendre algun antiimflamatori és molt efectiu, tant abans d’una cursa com després d’un entrenament. Exemples: feldene, iboprufè o airtal. El tema reflex o per l’estil també va bé durant les curses, però no n’hem d’abusar en els entrenaments, ja que pot dissimular un dolor important. I sigui el què sigui anar al metge sempre és el millor.

I finalment els gràfics, que demostren una vegada més que en el 2008 hauré de fer més bici i sobretot més natació (van ser suficients per la sprint de l'any passat, però insuficients pels objectius del pròxim any).

Primer pas, perdre algun quilet

Amb els entrenaments segur que acabareu aconseguint un pes ideal, i amb la natació en guanyareu, però per començar a entrenar, sempre va bé fer net d'algunes grassilles acumulades (per norma general, si no us sentiu al·ludits, doncs res).

Ja sé que no sóc cap dietista, però ja que vaig enviar un mail al Carles explicant la meva manera personal de perdre pes, la penjo al blog per si a algú li serveix. Dir d'entrada, però, que és un sistema per algú que acostuma a menjar molt, i per tant que menjar normal ja és un "règim". Això és doncs el que li deia.

Et recomano dues coses per a perdre pes, i que a mi és l'únic que m'ha servit:

- Encara que no t'agradi del tot córrer, has d'entrenar per aguantar entre 15 i 16 km; què et suposarà això?: a nivell esportiu et permet acabar la triatló sprint amb certa comoditat, pensa que et poses a córrer quan portes quasi una hora de competició (menys si és una sprint normal i més si és de muntanya) i amb les cames ja forçades, i per tant és semblant a posar-te a córrer després de 8 o 10km. Per altra banda a partir de l'hora d'entrenament de running és quan comences a cremar de veritat, quan faig tirades llargues ho noto molt.

Si no vols fer curses de running, la velocitat és secundària, oblida't de moment de fer km a menys de 5 min, però busca't gent o vine amb nosaltres... l'altra dia la Bea ja va fer 16km.

- En quant al règim, fes dues setmanes de passar una mica de gana, però no aquests règims a saco, et diré el que he fet jo.

: jo esmorzava a casa (cereals o pa amb colacao) i a les 11 bocata. Ara a casa ja qusasi no esmorzo, màxim un suc de taronja o una poma i intento aguantar fins a les 11 que he mantingut el bocata, no és dur, de seguida m'hi he acostumat.
: no repeteixo mai, i intento no passar-me (però tampoc quedar-me curt en el dinar), és a dir normal, que no em quedi ple.
: Sopo poc, sempre plat únic, i si de cas algún trocet de pa. Per postres sempre fruita, i abans un bon got d'aigua.

Et prometo que això, convinat amb un bon entrenament ja m'ha reduït la gana i ara torno a estar en 77 baixos, això fa que em senti més fort, cosa que m'anima a entrenar més i cremant més calories, és un espiral positiu, pers pes, corrés més i millor i aleshores encara perds més pes amb els entrenaments... però és cert que costa entrar-hi.

Una vegada que arribeu al pes ideal, tan important és haver-hi arribat com mantenir-lo i no tenir desfalliments, i per tant és clau alimentar-se bé i no fer tonteries.

Per últim és també recomenable fer l'esport just abans de dinar o sopar, al menys jo arribo als àpats amb menys gana.

Setmana 6

No hi ha manera que faci net amb el bessó, així que aquesta setmana penjo una proposta, però jo em dedicaré a fer natació (que també em convé). És una setmana que servirà per acumular km, qui vulgui pot fer o dimecres o divendres una sessió curta de series.

Setmana 5

Setmana on farem la tirada més llarga a més d'una serie de 4 dies seguits.
Per cert per la cursa del diumenge a Caldes, ja tenim tres apuntats, i dos que ho faran.

http://pacoguasch.blogspot.com/2008/01/referncies.html