dimecres, 26 de setembre del 2012

Artícle sobre les ZOOT KIAWE

Hola us adjunto aquí un artícle que vaig escriure sobre les ZOOT KIAWE a www.zonafinisher.com, espero que us agradi
http://zonafinisher.com/2012/09/zoot-kiawe-las-hemos-probado/

diumenge, 23 de setembre del 2012

Ja està tot el peix venut



Abans que comenci el cangueli i dubtes precompetició escric que sóc optimista. Que em trobo bé, sembla pedant dir això, però com que sempre ens estem queixant, doncs aquesta vegada no.
Més que arguments és un tema de feeling, la qual cosa no sempre és cap garantia d’èxit. El feeling es basa en bons entrenaments amb desnivell, tant pujant com sobretot baixant, en un record del 2008 que vaig superar la prova amb menys dificultat que un IM i fins i tot que alguna marató, i sobretot es basa en què m’ho estic passant bé corrent i especialment per la muntanya.
El volum d’entrenament és relatiu, si miro setmanalment o fins i tot mensualment no és res de l’altre món, hi ha qui fa prop de 100km per una cursa de 42, i jo n’he fet al voltant de 55 setmanals per una cursa de 85. No sé pas què diuen d’això els llibres, els meus objectius eren haver arribat a aquests 85 però les meves circumstàncies vitals no m’ho han permès. Crec que l’entrenament d’ahir tampoc surt als llibres, fer 45km el cap de setmana en què ja hauria d’estar descansant potser no és l’ideal, però a mi m’ha servit de molt, tant per reconèixer el terreny com per suplir aquesta falta de tirades llargues. Per contra penso que sí he aconseguit volum d’acumulació, “gràcies” a la pericarditis la meva temporada va començar més tard del normal i per tant arribo a aquestes alçades amb moltes hores d’entrenament acumulat i sense la fatiga física i mental habitual d’aquestes èpoques.
També he de dir que a hores d’ara no tinc cap mena de pressió, fa temps que deixo els nervis pels minuts o hores abans, però en aquest cas la sensació aparent és que aniré a passar una llarga jornada a la muntanya.
Això no vol dir que no tingui dubtes: em va mandra córrer de nit, i m’esperen moltes hores de foscor. Em sap greu no haver tingut algú amb qui compartir la majoria de kms d’aquell dia. I sobretot tinc molts dubtes amb els peus, no és tant per les possibles ampolles sinó per una sensació de saturació, de dolor a la planta del peu. A partir del 30 ja ho notava, els meus peus eren els que més patien i si han d’aguantar 55 més ja veurem com acaben.
No vull acabar sense agrair l’esforç dels què em van acompanyar ahir tot i que sé que s’ho van passar bé, i és que va ser genial!


dimecres, 19 de setembre del 2012

Cròniques de Cavalls del vent

Ara fa 4 anys ja vaig fer aquesta cursa, en aquell cas la vam fer en modalitat "quan i com vulguis" la Travessia es pot fer escollint l'hora de sortida i el punt. Aleshores estava a tope i em va semblar senzilla, el proper dia 29 serà una altra història, començant pel fet que vull fer-la molt més ràpid.

Aquesta és la crònica d'aquell dia http://www.ironpanic.com/2008/07/cavalls-del-vent-crnica.html

Per altra banda, un bon amic, el Dennis fa uns anys també la va fer en menys de 36 hores. Quan jo el vaig conèixer era un gordete que s'arrossegava per la muntanya, ara es un fideu de 1.90 que si fa un 10mil en més de 37 minuts es cabreja. Com vibrarem quan torni al seu passat, serà un bon company de trail.

A destacar al jovenet que va conèixer.

El viernes por la tarde salí a las 5 de la tarde, directamente del
trabajo, hacia el refugio Cortals de l'Ingla, desde donde saldría
el día siguiente para iniciar la travessa.
Es una ruta entre 8 refugios del Cadí-Moixeró, que tienen una
altitud entre 1280 y 2510 metros y el recorrido total es de 90 kms
y 4760 metros de subida y los mismos de bajada.

Llegué sobre las 08:00 en el refugio y resultó que el guarda era
el mismísimo récordman de Cavalls del Vent, Kilian Jornet, que
hace 2 años (ahora está a punto de cumplir 18 años!!!) acabó todo
el recorrido en 9:48....... Es un fuera de serie sin igual. Además
sabe cocinar muy bien!
Las previsiones del tiempo eran de las más negativas, y podía
haber sido la causa de que estaba TOTALMENTE SOLO en el refugio.
Nunca he dormido tan ancho...22 camas a mi entera disposición. Así
que, cenar y puntualmente a las 22:00 a dormir. Truenos y
relámpagos hacían temer lo peor para el sábado.

El sábado a las 07:00 en punto salgo del refugio para hacer la
primera mitad. No quería empezar demasiado pronto, más que nada
para tener más margen para acabar el día siguiente en menos de 36
horas. Tenía hasta el domingo a las 19:00.
Intento tranquilizar a mi mujer con un mensaje, pero no hay forma.
Tengo un móvil AMENA y en la montaña es totalmente inútil. La
falta de cobertura hace que se me agota la batería enseguida.......

Ahora los detalles de la travessa:

ETAPA 1: CORTALS DE L'INGLA 1610m. - PRAT D'AGUILÓ 2010m.
Al salir del refugio me adentro en un bosque y la subida se hace
por un barranco complicado hasta llegar en media hora al Collado
de Vimboca (1848m)
Sigo subiendo, ahora muy suave por una cresta hasta el pas del Bou
(2253).
En la bajada tengo el primero de los dos encuentros desagradables
con las vacas... no intentes ir por el camino se ya está ocupado...
Finalmente llego trotando por un prado largo en 2 horas y 31
minutos.
(La organización considera que el recorrido es de 25,5 horas,
siendo esta etapa de 4,5 horas. En vez de disfrutar de la
travessa, ya empiezo a hacer números e incluso me hago la promesa
de que si llego antes de las 15:00 (8 horas) en Sant Jordi (la
mitad de la travessa) que seguiría a hacerlo en 24 horas. Aunque
sea totalmente irrazonable, porque la segunda mitad no tiene nada
que ver con la primera, seguramente estaba influenciado por el
Kilian y por su facilidad de hacerlo incluso en menos de 10 horas).

ETAPA 2: PRAT D'AGUILÓ 2010m. - LLUIS ESTASES 1640m.
Al sellar en mi primer refugio veo por fin a otro excursionista.
También hace CdV en 36 horas, pero al hacerlo en dirección
contrario se queda en un "Bon dia". Algo es algo.
Veo que lleva palos, y me doy cuenta de que me haya dejado los
míos en el coche....
Esta etapa es bastante agradable, porque se trata de una subida
muy fuerte y directa al Pas de Gasolans (desde allí se sube al
Comabona) en poco menos de 40 minutos. Después se baja por prados
muy confortables y luego por una larga pista forestal.
Por fin veo más humanos, un grupo grande, y tras 30 "bon dia"-s
sigo corriendo.
Tardo poco más de 2 horas en esta etapa.

ETAPA 3: LLUIS ESTASES 1640m. - GRESOLET 1280m.
Es una bajada muy rápida, bosque hacia abajo, realmente muy
peligroso, sobre todo sin palos, y me resbalo varias veces,
afortunadamente sin consecuencias mayores.
Llego en 37 minutos a las 12:15 tras un total de 5:15 horas (en
vez de las 9 horas de la organización) Aun tengo la impresión de
que puedo llegar antes de las 15:00 en Sant Jordi.

ETAPA 4: GRESOLET 1280m. - SANT JORDI 1565m.
Ya en la primera subida de esta etapa noto que no voy muy fino.
Tampoco no llevo tantos metros de subida, pero seguramente las
bajadas rápidas de las anteriores etapas me han afectado. Me
cuesta muchísimo hacer los 300 metros de desnivel atajando las
curvas de una pista forestal. Finalmente tardo casi 40 minutos en
un tramo que se puede hacer tranquilamente en 25. Ahora viene una
bajada suave hasta la carretera de Coll de Pal, y luego sigo el
círculo de color naranja (indicación de la ruta de Cavalls del
Vent) durante muchos kilómetros (1 hora trotando) en una pista
forestal hasta el punto más bajo de la travessa. Es Cal Cerdanyola
a 910 metros. No quiero perder tiempo para llenar el camelbag, lo
que después me va a costar muy caro.

La subida de Cal Cerdanyola a Sant Jordi es sin duda el tramo más
espectacular de la travessa, "els Empedrats".
Primero se sigue un camino al lado del río, pero poco después
empiezas a cruzar varias veces este mismo río para después incluso
subir el mismo barranco por las piedras extremadamente
resbaladizas. Aquí se nota que mis Asics Trabucos (Trail) no se
agarren ni mucho menos como las botas. Tras dos casi-caídas la
tercera y la cuarta vez no puedo evitarlo. Con muchísima suerte
caigo bien y solamente me mojo hasta los tobillos, pero faltaba
muy poco.
Al cabo de un rato salgo del peligro y el camino sigue subiendo
muy fuerte. Llevo ya 2000 metros de desnivel en las piernas, y me
he quedado sin agua. De repente me entran unas rampas enormes en
las piernas que casi me impiden seguir. Faltan solamente 200
metros de desnivel, pero me cuesta más de media hora. (Tuve la
suerte de que me adelantara un chico de Manresa que me animara a
seguirle, aparte de darme conversación). Finalmente llego a Sant
Jordi a las 15:43, incapaz de hacer un paso más. Tiempo total
8:43. Totalmente olvidado ya el tema de las 24 horas.
Otro sello, 1 hora de descanso y por el coll del Pendís de vuelta
al refugio de inicio (debido a la cercanía de St. Jordi y Cortals,
45 minutos, podía hacer este "ocho").

Una ducha, una cena de puta madre (Kilian no cena....me parece que
vive del aire. Me comentó que cuando hizo el récord no llevaba ni
camelbag. Solo se tomo 1 botellita de Acuarius y 1 de agua en un
refugio ?!?)

Por la noche llovió de nuevo con relámpagos, con lo que puedo
decir que he tenido muchísima suerte. Solamente me cayeron cuatro
gotas el primer día!!!

El día siguiente desayuno a las 06:00 y a las 06:33 salgo hacia
Sant Jordi.
Paso de nuevo por el coll del Pendís (24 minutos "propina" de
subida + 11 de bajada).
Noto que mis piernas me pesan mucho y no quiero pensar más en el
reloj.
ACABAR es el objetivo. Las rampas de mis cuádriceps no me han
desaparecido todavía del todo, pero esta vez sí llevo los palos.

ETAPA 5: SANT JORDI 1565m. - REBOST 1640m.
Por el bosque hay una suave bajada de 20 minutos por un camino
agradable. Esta bajada me siente muy bien como precalentamiento y
se me quitan las rampas. Subo en 15 minutos un tramo muy empinado
de 200 metros de desnivel (Coll d'Escriu) para después bajar por
un camino ancho hasta la carretera de Coll de Pal (1000 m).
Aquí empieza la subida de 1 hora y 20 minutos al refugio Rebost,
primero suave pero el último tramo bastante empinado. En 2:31
llego finalmente en el refugio.

ETAPA 6: REBOST 1640m. - NIU DE L'ÀLIGA 2510m.
Esta etapa consiste prácticamente de subir lo más directo posible
a la Tosa d'Alp. Es una subida constante pero bastante dura
(no 'suave' como dice la organización) que me lleva hacia arriba.
Los primeros 50 minutos por el bosque y luego por ambientes de
roca sin vegetación que da una sensación de alta montañada. Es
pronto todavía pero empieza a apretar fuerte el sol. Tras una hora
larga llego al Coll de Comafloriu (2184m) y desde aquí ya no hay
camino. Se sube directamente montaña hacia arriba, hasta llegar al
Serrat Gran (2402m). Por fin veo el refugio, pero primero tengo
que bajar 70 metros para luego remontar y hacer los últimos 200
metros de subida. Estoy muy cansado de piernas, pero llego
contento al refugio a las 11:45. Me tomo una coca-cola, disfruta
de la vista y me doy cuenta que no he visto un alma en todo el
día.

ETAPA 7: NIU DE L'ÀLIGA 2510m. - ESPOSES 1510m.
Los ya más de 2000 metros de subida me han agotado, pero en este
punto ya nada me puede pasar. Solamente me quedan tres subidas
pequeñas y 1000 metros más de bajada. Primero hay una bajada muy
rápida de 500 m. que en poco más de media hora me lleve al Coll de
Jou 2024m. Aquí empieza una suave subida de media hora, para
después hacer una última subida muy dura al Pic de Moixeró (les
Penyes Altes), punto geodésico de 2279m. Saludo a un grupo de 6
excursionistas, los primeros de hoy.

Ahora ya todo es bajada, y trotando bajo primero al prat de
Moixeró (un prado maravilloso, idóneo para pasar el día con la
familia), y luego , después de pasar por el Coll de Moixeró
(1972m) hay una bajada realmente alucinante.
Es una bajada de 400 impresionantes metros de desnivel, barranco
hacia abajo, a mucha velocidad. Yo bajo muy mal, pero aun así hago
la bajada en 30 metros de bajada por minuto!!!! Luego la pista me
lleva sin problemas en 2:48 al refugio Serrat de les Esposes.

ETAPA 8: ESPOSES 1510m. - CORTALS DE L'INGLA 1610m.
Esta etapa de una hora es la más aburrida.
Primero se ataja una lazada larga de pista semi-asfaltada por una
subida fuerte de 100 metros, y luego se sigue subiendo por la
misma pista durante 3 kms hasta 1725 metros. Finalmente el camino
se adentra en un bosque, y por tercera vez este fin de semana veo
unas instalaciones de Pick-Nick en medio del bosque, con
instalación de BARBACOA y todo?!?!?!? Pero como es posible que en
un Parque natural se permite hacer fuego??
Al cabo de 20 minutos bajando por el bosque llego finalmente a
Cortals, a las 15:50, tras 8 horas y 42 minutos.

LO HE HECHO!!!! POR FIN EL TAN DESEADO "BUFF BLAU - 36H".
Tiempo total 8:43+8:42 = 17:25. Total horas: 32:50.

Pregunto a Kilian como narices es capaz de hacerlo en 9:48, y me
comenta que todo el mundo lo puede hacer con un mínimo esfuerzo en
menos de 16 horas. Hasta su madre (45 años) lo ha hecho en 16
horas........sin comentarios......



Los tiempos de la travessa:

Día 1:
CORTALS DE L'INGLA (1610) 0:00
Coll Vimboca (1848) 0:29
Pas del Bou (2253) 1:41
PRAT D'AGUILÓ (2010) 2:31 -2:34
Pas dels Gasolans (2430) 3:12
LLUIS ESTASEN (1640) 4:35 -4:38
GRESOLET (1280) 5:15 -5:20
Coll de la Bauma (1577) 5:59 -6:06
Coll de la Bena (1439) 6:32
Cal Cerdanyola (910) 7:24 -7:28

SANT JORDI (1565) 8:43

Desnivel +2390 m - Tiempo día 1 8:43
Sant Jordi-Cortals por Pendís (1786) 0:49 hecho pedazos

Día 2:
Cortals-Sant Jordi por Pendís (1786) 0:35 algo mejor

SANT JORDI (1565) 0:00
Coll d'Escriu (1509) 0:34
Crta Coll de Pal (1010) 1:11
Casa Millarés (1230) 1:34
REBOST (1640) 2:31 -2:38
Comafloriu (2184) 3:45
NIU DE L'ÀLIGA (2510) 4:37 -4:52
Coll de Jou (2024) 5:27
Les Penyes Altes (2279) 6:15
Coll de Moixeró (1972) 6:54
SERRAT dl ESPOSES (1510) 7:40 -7:44
CORTALS DE L'INGLA 8:42

Desnivel +2370 m - Tiempo día 2 8:42

TOTAL Travessa : 17:25 horas (sin contar enlaces).
TOTAL horas: 07:00 - 14:50 = 32:50.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Ara sí que sí Cavalls del vent a tope

No he explicat res, però fa dies i setmanes que tinc Cavalls del Vent al cap: apretant al Mikel per a què entrenés, parlant amb el Presi o buscant companys per fer runnings per la muntanya (ahir vaig sortir sol, després de moooooolt temps).
Tampoc acabo de decidir-me pel calçat, la roba la tinc controlada, crec. Shorts i samarreta per les 4 o 5 primeres hores, que deixaré en algún refugi (Serrat de les Esposes, suposo). Malles i samarreta Magic oficials dels Dragons per la part central de la prova, i samarreta tècnica de màniga llarga més armilla Dragons, shorts Taymory per la part nocturna i protector dels bessons com a la Trailwalker (podrem deixar bossa a Prat d'Aguiló).
El que no tinc clar i de fet és el més important són les Salomon. Una molèstia, que ja us explicaré, més dubtes amb la talla, fan que em repensi anar amb les SLAB tot i que són la canya. El fet de caminar tant i entre tanta pedra fa que les XAPRO2 siguin unes bones wambes per fer Cavalls i de fet fins la setmana passada m'havia decantat per elles. Per "culpa" del Jag, que l'altre dia em va donar una mena de vaselina per posar-me en la part que em pessigaven les SLAB i que va anar de conya, crec que em torno a decidir per aquestes.
La prova final la faré aquest divendres-dissabte quan farem amb el Víc la mitja volta que teníem pensat fer la setmana passada i que no vam poder.
Serà la volta dreta del recorregut de Cavalls del Vent, pujant des de l'ermita a Sant Martí a Sant Jordi, allí sortir del recorregut i agafar el GR 107 (camí dels bons homes) fins el Coll del pendís, on recuperaríem la ruta de Cavalls del vent per anar cap a Prats d'Aguiló, pas dels Gosolans, Estassen Gresolet i Sant martí de nou. Crec que serien uns 50kms max (si no ens perdem poc més de 40)
 
Si algú ens acompanya, serà molt benvingut. 

dilluns, 17 de setembre del 2012

Primera Jornada de Dragons KIDs, per Guillem



Com els protagonistes eren els nens deixo que sigui el Guillem qui faci la crònica, no va ser senzill per ell, tenint en compte que la mamà estava donant el pit al Víctor i el papà estressat ajudant en  la organització.

Per Guillem
Jo sentia que era una duatló, però la meva bici no la veia per enlloc. Una mica despistat em poso a la línia de sortida, a esquerra i a dreta les bessones, l’Aina i la Clara. El papà dona la sortida i començo a córrer, dos metres després, i ja que segueixo sense veure la bici per enlloc, aprofito que el Pau (sí, sí m’he après el nom del papà) està per allí i decideixo fer la T1. Primera transició rapidíssima: em paro, això els braços i m’agafa. Comença el segon sector, la meva especialitat, recorrem pràcticament tot el circuit i fins i tot avanço a l’Aitana, que no s’ha enterat que s’ha d’anar a coll i encara va corrent amb el Joako. 
Arribant ja a la meta el papà em deixa a terra, segona transició, després del run-arms ara toca de nou run, són només dos metres fins la meta així que m’hi poso però de sobte sento una senyora que es diu Anna que crida “VINGA WILLYYYYYYYYY!!!!!!!” i m’espanto (sóc molt poruc, jo crec que és culpa del Pau que quan vaig néixer estava constipat i cada vegada que tossia m’espantava). El cas és que paro de nou, una mica ofuscat, però recupero els “arms” del papà i entro. Em donen la medalla de finisher i els caramels, i la mamà m’abraça, ella sempre m’abraça quan ho necessito...
Quin gran dia, la meva primera competi.

dijous, 6 de setembre del 2012

Víctor

He començat aquesta entrada tres o quatre vegades però no hi ha millor manera d'explicar-ho que aquesta foto.

Què hi podem veure:
1) El Víctor ja està amb nosaltres (és el ser petitó, just al mig de la foto, xafat pel seu germà)
2) El Guillem necessita de tota la nostra atenció (és el petitó que ja no ho és tant des de fa un mes, el que s'està tirant sobre nostre)
3) Intento entrenar tan com puc (es pot veure dels shorts dels Dragons)
4) Sóc immensament feliç (no cal cap detall que ho indiqui i la feinada que se'ns ha girat és brutal, però qui no ho seria amb la gran família que m'ha tocat)
5) La Bea està a pocs dies de tornar (i és que si el Víc està a la foto ja no està dins seu, i em moro de ganes de veure-la de nou fent allò que tant li agrada i que tant necessita, esport)

Les Curses més rendibles