Tres nacions

Potser de les voltes que es poden fer per la Cerdanya, aquesta és de les més mítiques i a la vegada en les que més es pot rodar, ja que pràcticament podríem dir que hi ha una gran pujada, d'Andorra la Vella a Envalira, i la resta és per rodar ràpid. I així ho hem fet el Carlos, el Javier i jo. Com a triatletes que som, el Javier i jo hem porat el pes en fins a la Seu i a partir de Porte, i el Carlos, més escalador, ha marcat el ritme pujant. Al final hem completat la volta en poc més de 5 hores, un gran temps que demostra el ritme mantingut.
Jo he sumat 150km en 5 hores i mitja i després 8 km a més de 5min/km però amb la sensació que l'entenament d'avui era una bona simulació de l'Ironman i que les sensacions eren bones, si més no em veia capaç d'acabar una marató ajudat per l'adrenalina que suposa aconseguir un repte com aquest.

270 km!

Si la primera setmana a Palamós va servir per millorar la natació, aquesta darrera a la Cerdanya ha estat perfecte per a rodar molt en bicicleta. Tin pendent una sortida llarga ja que la màxima que he fet ha estat de 125km, però en una setmana n'he acumulat 270 (el meu màxim), i mantenint els entrenaments de natació (en una piscina de 24metres) i el running. A tope!!!

Sempre ben acompanyat

Fotos Delta

Quan ho trobi, entraré en aquest post les classificacions i temps oficials, de moment penjo l'enllaç amb moltes de les fotos que vam fer.

Travessia de l'Ampolla

Travessia de l'Ampolla

Hi ha dies en què un pensa què collons està fent entrenant hores i hores per un objectiu tant dur, moments en què fa molta mandra sortir a entrenar, dies dolents... però n'hi ha d'altres en què agraeixes ser un bon esportista, ser capaç d'estar gaudint quan tens dos km de natació per davant fins un punt, referenciat per un edifici de sis o set plantes que tot just és un punt a l'horitzó. Aquesta és la sensació que tenia mentre nedava camí de l'Ampolla, em sentia afortunat de poder fer braçades en unes aigües tranquiles, a ritme de competició (mediocre per alguns però molt millor del què mai hauria imaginat), i sobretot gaudint del què al final seria un gran dia al Delta en bona companyia. I és que al final als tres que ja teníem previst, se'ns va unir el Pepelu, que ens trobem a tot arreu, el Carles i l'Albert que malgrat la manca d'entrenament en llarga distància s'apuntaven als 3km, i com no la Vero i la Bea. Al final tots fèiem uns grans temps, des del Nico que ja tenia l'aquarius quan vaig arribar, al Carles i l'Albert que arribaven molt abans i millor de l'esperat, passant pel Raül i jo que vam acabar com a Sitges amb uns tres minuts de diferència i el Pepelu que em va estar veient fins a pocs metres del final.
Agafàvem la barca cap a la punta del Fangar i quan ja estàvem arribant ens deixaven a l'aigua i a nedar. A falta d'un km augmentava el ritme i ja cap al final esprintava i tot. Al final pel temps realitzat (al voltant de 46 minuts, i el primer 29:24) no ens quadrava amb la distància, es parlava de 2km siscents... potser una mica més, però en tot cas probablement menys dels 3,3km i per tant a nivell d'entrenament per l'Ironman una oportunitat perduda. No enteníem gaire bé perquè aquesta diferència en una prova que es repeteix anualment.
Acabant

Comentant la jugada amb elPepelu i el Raül

Molt marcapaquet veig jo!

Ja de relax. He hagut de posar aquesta foto en què tots estem pitjor però la Bea surt bé (ja sabeu, pressió femenina).

L'esmorzar del Parador, segur que ous ferrats no serien ideals abans d'una competi.

Després alguns ens dirigíem cap els Muntells per fer un arrós negre i una paella d'ànec a Can Machino, excel·lents, i acabar la tarda a la magnífica platja dels Eucalíptus. El running al vespre amb la Bea es va veure truncat per una plaga de mosquits que m'han deixat un mínim de sis o set picades al cos.

En breu penjaré totes les fotos.

Mini stage de natació

Espero que es vegin els resultats demà, que em toca nedar 3,3km al Delta i en mar obert.
He dividit l'agost en fases i la primera va ser de natació: gràcies al Jordi i la Sílvia, la Bea i jo ens vam poder instal·lar a Torrevalentina on he pogut nedar quasi a diari i fer el què tenia pendent "abans d'un Ironman has d'haver nedat al menys 4km alguna vegada", doncs això, xino xano, vestit de triatleta i amb el neoprè em vaig posar a nedar a les tranquiles i clares aigües de Palamós i la veritat és que va ser un plaer i no pas un suplici. En menys d'una setmana he totalitzat més de 10km, això sí sempre a ritmes tranquils, buscant més les sensacions d'estar molta estona a l'aigua acostumant-me al mar que la de fer grans marques. I així és com espero que em vagi a la travessia de demà, sense grans marques però nedant a plaer durant els més de 3km, i per tant hora i pico, que estaré a l'aigua. Desitjo també que l'exigent entrenament de bici i running d'aquesta segona setmana no m'afecti en excés.

Aquesta vegada el Xavi no ha pogut venir, però el Raül no ha fatllat i com estava previst, el Nico també ens acompanyarà.

De Rieju a Bici-taxi

Tenia pendent el procés de transformació de la Rieju que tenia novament abandonada a Tarragona per una mítica i fashion bici-taxi. Per l'entrenament de l'Ironman m'era útil tenir una bici una mica més polivalent que la Dahon plegable per a fer alguns quilòmetres tant sortint ciom sobretot abans d'entrar a la feina. A la Rieju no li pots demanar gaires meravelles, especialment baixant, un pateix per si salta algún tornillo, però si serveix per fer voltetes de 10 o 30km.
Així doncs, una vegada desmuntades les rodes baix protegir canvi, manetes, manillar i a pintar. Havia comprat dos sprais (negra i groc) especials per bicicleta al Servicio Estación del carrer Aragó. Primer una cap de negra, i després amb el celo de paper vaig protegir certes parts per pintar els detalls en groc. Finalment escriure Ironpanic al quadro i tornar a muntar la bici.

El detall final a fi de renovar els frens i aconseguir una posició lleugerament més còmode vaig canviar el manillar i finalment vaig instal·lar el compte km.

El fotut de tenir un loft...

... és que el menjador té diverses funcions, i una d'elles és la de guardar les meves nenes. No les tinc totes allí, només les de carretera, al safareig hi ha les dues BTT, en un raconet la plegable i al pàrking lligada la Bici-Taxi. No seria com el Josef, ni per qualitat ni per quantitat, però per qualsevol mortal, tenir 6 bicis per dues persones no deixa de ser una exageració.
M'ha fet gràcia juntar-les totes i fer una foto:

1) Kona Blast de la Bea, una bici més que correcte i totalment amortitzada. L'ha acompanyat al Camino de Santiago i en quilòmetres i quilòmetres per Catalunya, especialment Collserola i la Cerdanya. L'altre dia la va lligar al carrer i dels seus comentàris deduïa que si li robaven no passava res, que així se la canviava. L'any que ve comencem a buscar.

2) Kona Caldera. De posició còmode, no n'he acabat d'estar mai 100% satisfet, tot i que el cert és que els màxims problemes me'ls ha donat el canvi i desviador. Ja l'he renovat pràcticament tota, casset de pinyons, canvi de XT per XT, desviador de Deore a XT i de frens de disc Hayes mecànics a Deore hidràulics. Ara la veritat és que va prou fina així que potser li dono una mica més de corda.

3) Minalli. La de carretera de la Bea està lluny de les actuals bicicletes, però té tot el necessàri per gaudir a sobre d'una "flaca": pes acceptable, canvis a les manetes de frens, posició prou aerodinàmica... I la Bea n'està molt contenta. Potser hi haurà un canvi en el futur, però serà més per ganes de renovar que per necessitat. Haurem d'escollir: carretera o muntanya?

4) La Merida, comprada fa poc més d'un any i element imprescinidble per les tris. No en tinc cap queixa, de moment m'ha anat perfecte, no m'ha fallat mai i la sencació és que és una bici molt ràpida sense haver de portar una pocició agressiva. N'estic encantat i m'ha sorgit la possibilitat de repetir marca amb la BTT i em sembla una molt bona opció, potser l'any que bé Merida a la carretera i a la muntanya.

5) Bici taxi. O el que és el mateix Rieju tunejada. De petit quan encara quasi no existien les BTT els meus pares em van regalar aquesta bici. Vaig començar doncs rodant i rodant pel Penedès als estius (aleshores fer 15km era una bona volta), després la vaig recuperar per desplaçar-me a la Universitat amb el Gio, però em vaig carregar la biela i la vaig abandonar de nou. I quan vaig començar en això de les tris, la vaig arreglar i em va servir per entrenar. El tunejat queda pendent per un altre post.

6) Dahon. Va ser un regal de la Bea potser fa ja tres anys, al principi no li vaig veure el què, jo aleshores em desplaçava amb una BTT cutre que aparcava a tot arreu i segur que no me la robarien. El cert, és que és còmode i tot i que el bicing l'ha deixat una mica a banda la segueixo utiltzant bastant. Pel preu que té, trobo que se m'ha cascat una mica massa d'hora, el canvi, que no és gaire bo, mai s'ha ajustat del tot, i la roda del darrera està força desviada.

7)I per si faltava res, la Bea va a un anticuari i compra una bici de decoració...

Resum Juny i Juliol

Aquests dos mesos han estat ja totalment centrats en triatló, augmentant significativament els metros de natació, mantenint unes xifres raonables de bici i running. El juny va ser un mes complicat, en que vaig entrenar força hores i en certs moments em vaig trobar saturat, no arribant del tot descansat a Balaguer. Un juliol més relaxat en quant a volums però compensant amb més qualitat i competicions m'ha servit per recuperar el to i guanyar una mica de potència.
Les xifres són:
Juny
Natació: 29.800metres, per mi unes xifres prou bones i en tot cas amb clara progressió respecte els mesos anteriors. han faltat però sessions d'exercicis.
Bici: 642.5km Després de dos mesos superant els 700km he baixat una mica el ritme ja que els grans reptes ciclistes de la temporada ja estaven assolits.
Rnning: 193km. Crec que per estar-ne orgullós ja que he pogut mantenir els 40km setmanals.
En general un mes de grans volums i per tant creant una bona base.
Com ja vaig anunciar el juliol seria diferent, per un costat he tingut dues tris (més la travessia el 2 d'agost) i per tant ha estat molt irregular, i he volgut tancar un cicle i compaginar els entrenaments amb dies de relax i festa.
Natació: 23.250 metres. Aquí és on m'he penjat massa, m'estic quedant enrera amb el tema natació i l'agost ha de ser clau per recuperar les mancances. També és cert, però, que no crec que afecti gaire al meu rendiment, però m'he d'acostumar a fer tirades més llarges.
Bici: 695km Correcte i amb entrenaments de potència gràcies a la preparació de Barcelona.
Rnning: 146.5km. Menys km però més efectius.

I ara l'agost sí serà canyero.

Travessia de Sitges

Sempre m’agraden els nous reptes, i tot i que amb l’entrenament que porto, fer 2.250 metres nedant ja no és ninguna proesa, com diria la cançó de Manel “ens ha costat tant arribar fins aquí!”. I és que realment fa uns anys hagués estat un suïcidi i no fa tant, el risc de quedar l’últim en una competició com aquesta no era falsa modèstia.Però ara ja vaig tranquil, és una distància amb la qual em sento còmode i m’ho passo bé, especialment en mar obert. Un cop aparcats, arribem al passeig de Sitges just al mig, a la dreta l’hotel Terramar, a l’esquerra l’església, entre un edifici i l’altre, el nostre recorregut: una bona tirada a la qual s’hi ha d’afegir les fortes onades. No em desanima, penso que com més dificultats trobi en els test pre-Ironman millor. Números pintats a l’esquena i cap a la sortida.

Al Raül li neguiteja la distància, però estic segur que no serà cap problema per ell, com no ho serà pel Xavi, que ens espera amb la Luchy just abans de partir. En pocs minuts comença la festa i cap a l’església, la Bea, la Luchy, el Carles i l’Albert a peu, el Xavi, el Raül i jo per l’aigua. Com era d’esperar, el recorregut perpendicular a la platja fins a la primera bolla és caòtic, especialment degut a les onades de prop de 2metros, però de seguida ens posem paral·lel a la costa i a rodar.

A vegades a la dreta, a vegades a l’esquerra, sobre la onada o sota, primer més acompanyat i després més sol, gaudeixo molt nedant i de seguida, després de ser avançat per alguns estabilitzo la posició. A la meitat del recorregut ja veig l’església i m’oblido de les bolles grogues que teníem com a referència, és aleshores quan progressivament intento anar millorant el ritme, més a través de brassades més efectives que ràpides i d’aquesta manera fins i tot em dóna la sensació de passar gent i arribar molt content a la darrera platja de Sitges.

Temps final 45.55. En el xip em marca 46.22 ja que vaig haver de fer cua per passar-hi, la veritat és que no entenc gaire, comprovaven a través dels números pintats la classificació i es va crear una cua de collons abans de l’alfombreta, només que ho fessin un parell de metres després ja hagués quedat ben registrat. En 42 i mig havia arribat el Raül i un parell de minuts després meu, el Xavi, fent els tres un gran paper i personalment rodant quasi sobre el minut els 50 metres, i ara sense neoprè.

Quina ràbia fa que el més avi sigui el més catxes i el que té més cabells

Per estirar una mica les cames i abans de fer platgeta i un gran arròs negre, uns 5 o 6km de running a bon ritme amb el trio maravillas i la Bea i que em serveixen per corroborar amb el Garmin que la distància feta nedant està ben mesurada.
En fi, molt content perquè entrenar en piscina em fa molta mandra i aquesta és una gran manera de fer natació i un previ per la travessa de l’Ampolla. Ens veiem allí d’aquí a dues setmanes?

Potser la primera foto del PUTRICLUB?

Totes les fotos

Travessia de Sitges

Les dades:
De 266 participants
CORTADAS GUASCH Pau
Posició: 176

Primer classificat: 31:26
Temps total: 46:22:00
Ritme dels 500m: 10:17