dijous, 6 d’agost del 2009

El fotut de tenir un loft...

... és que el menjador té diverses funcions, i una d'elles és la de guardar les meves nenes. No les tinc totes allí, només les de carretera, al safareig hi ha les dues BTT, en un raconet la plegable i al pàrking lligada la Bici-Taxi. No seria com el Josef, ni per qualitat ni per quantitat, però per qualsevol mortal, tenir 6 bicis per dues persones no deixa de ser una exageració.
M'ha fet gràcia juntar-les totes i fer una foto:

1) Kona Blast de la Bea, una bici més que correcte i totalment amortitzada. L'ha acompanyat al Camino de Santiago i en quilòmetres i quilòmetres per Catalunya, especialment Collserola i la Cerdanya. L'altre dia la va lligar al carrer i dels seus comentàris deduïa que si li robaven no passava res, que així se la canviava. L'any que ve comencem a buscar.
2) Kona Caldera. De posició còmode, no n'he acabat d'estar mai 100% satisfet, tot i que el cert és que els màxims problemes me'ls ha donat el canvi i desviador. Ja l'he renovat pràcticament tota, casset de pinyons, canvi de XT per XT, desviador de Deore a XT i de frens de disc Hayes mecànics a Deore hidràulics. Ara la veritat és que va prou fina així que potser li dono una mica més de corda.
3) Minalli. La de carretera de la Bea està lluny de les actuals bicicletes, però té tot el necessàri per gaudir a sobre d'una "flaca": pes acceptable, canvis a les manetes de frens, posició prou aerodinàmica... I la Bea n'està molt contenta. Potser hi haurà un canvi en el futur, però serà més per ganes de renovar que per necessitat. Haurem d'escollir: carretera o muntanya?
4) La Merida, comprada fa poc més d'un any i element imprescinidble per les tris. No en tinc cap queixa, de moment m'ha anat perfecte, no m'ha fallat mai i la sencació és que és una bici molt ràpida sense haver de portar una pocició agressiva. N'estic encantat i m'ha sorgit la possibilitat de repetir marca amb la BTT i em sembla una molt bona opció, potser l'any que bé Merida a la carretera i a la muntanya.
5) Bici taxi. O el que és el mateix Rieju tunejada. De petit quan encara quasi no existien les BTT els meus pares em van regalar aquesta bici. Vaig començar doncs rodant i rodant pel Penedès als estius (aleshores fer 15km era una bona volta), després la vaig recuperar per desplaçar-me a la Universitat amb el Gio, però em vaig carregar la biela i la vaig abandonar de nou. I quan vaig començar en això de les tris, la vaig arreglar i em va servir per entrenar. El tunejat queda pendent per un altre post.
6) Dahon. Va ser un regal de la Bea potser fa ja tres anys, al principi no li vaig veure el què, jo aleshores em desplaçava amb una BTT cutre que aparcava a tot arreu i segur que no me la robarien. El cert, és que és còmode i tot i que el bicing l'ha deixat una mica a banda la segueixo utiltzant bastant. Pel preu que té, trobo que se m'ha cascat una mica massa d'hora, el canvi, que no és gaire bo, mai s'ha ajustat del tot, i la roda del darrera està força desviada.
7)I per si faltava res, la Bea va a un anticuari i compra una bici de decoració...

Les Curses més rendibles