divendres, 31 d’octubre del 2008
Canvis en el blog
Aprofito aquesta entrada per dir que evidentment no hi haurà resum d'octubre perquè es pot resumir amb un "no he fet res", quina merda, amb la bona temprada que portava. Tinc una adrenalina acumulada, ara corro per arribar al bus encara que tinc temps de sobres, o creuo els carrers corrent no sigui que vingui un cotxe a 270km/h que no hagi vist. En fi, que tinc molt mono.
I la que no para és la Bea, ahir quan jo li anava a dir que potser valia la pena que descansés una mica després de la Behobia em va comentar que després tenia previst la Jean Bouin, la Sant Silvestre, la Mitja de Granollers, la Mitja d'Orihuela i fins i tot la Mitja de Nova York (flipa!). Per cert, als corredors més ocasionals, la Jean Bouin no està malament, podríeu acompanyar a la Bea, crec que és el 30 de novembre, per tant teniu un mes per preparar-la.
dijous, 30 d’octubre del 2008
Adductor, adductor, quan milloraràs?
De fet està clar que provaré de córrer la Behobia, primer perquè em putejaria molt no fer-ho després de la pasta que he pagat (crec que això ja ho he escrit altres vegades), però en tot cas perquè després de 5 o 6 setmanes de repòs passiu, si no he millorat del tot està clar que he de començar a canviar i provar una recuperació activa.
Vull donar les gràcies al Xavi (que en el seu dia em va recomanar lo del Tools) i a la Cristina, al Pau i a la Lola per passar-me informació de fisioterapeutes, faré un estudi per veure què faig durant l’entrenament pel Challenge.
dijous, 23 d’octubre del 2008
Calendari 2009
Després de la Behobia (9 de novembre), la meva idea era agafar-me quasi tres setmanes de descans total, com que per desgràcia ho he hagut de fer abans, es reduirà a una o dues setmanes i sempre pendent de l’adductor. Després d’aquestes setmanes arribaré ja al desembre, des d’aleshores fins al març mantindré els esports d’equip, rodaré tant en bici com en running i centraré els meus esforços en la natació, és el què porto més justet. A més he de fer dues coses importants, fer-me una prova d’esforç i buscar algun fisio que faci massatges, tinc previst fer-me’n un cada tres setmanes durant els 6 mesos d’entrenament, si sabeu d’algun lloc, ja m’ho direu.
Com que em federaré en Triatló cauran un parell de triatlons sprints i intentaré fer algunes de les olímpiques que es facin al país (Salou, Balaguer, Banyoles i Tossa de mar) pel què fa al calendari de les grans cites:
- La primera gran prova serà una marató, ja sigui amb el Nico o sense ell ja que tenim una mica d’incompatibilitat de dates degut a la Titan Desert.
La més probable és la de Perpinyan el 17 de maig, portaré ja un més i mig de preparació, queda a prop i a més canvio una mica de país. També em permetria fer Terra de Remences.
http://www.marathonperpignan.com/
Inscripció: 30 euros, i hi ha una cursa de 10km.
Alternatives:
26 abril Maratón Popular de Madrid http://www.maratonmadrid.org/
3 maig Marató d'Empúries L'Escala http://www.maratoempuries.org/
10 maig Maratón Internacional Martin Fiz Vitoria - Gasteiz http://www.maratonmartinfiz.com/
25 maig Maratón Bilbao http://www.clubbhm.com/
30 maig Stockholm maratón http://www.stockholmmarathon.se/
- En quant a les marxes cicloturistes n’hi ha moltes, si la podem encabir en el calendari, no serà fàcil, la més ben organitzada és Terra de Remences l’11 de maig http://www.terraderemences.com/ Preu d’inscripció: 45 euros, cau una mica d’hora per a fer els 175km i a més potser val la pena buscar-ne una de més planera.
Alternatives: No domino el calendari, hauré de parlar amb el Carols M.
- Per preu, per bellesa, per nostalgia i per proximitat, ja hem parlat amb el Nico que repetirem el B de Banyoles http://www.triatlo.org/ Inscripció 60 euros.
- També he buscat alguna mena de travessa per aigües obertes, en busco una de més o menys 5km i així perdre la por a la distància, de mement no en trobo ja que o són de menys o són de molt més, la que més s’hi acosta és la Travessia nedant Port del fangar - l´Ampolla el 15 d´Agost de 3335 metres http://www.nauticampolla.com/ i una alternativa, però hauria d’estar molt i molt bé (ara mateix no ho veig factible sense manguitos, però el que sí és cert és que la por me la trauria), és la Travessia al Port dels alfacs el 3 d´Agost de 7411 metres, en tot cas són dates de l’any passat així que caldrà mirar el nou calendari a http://www.natacio.cat/cat/seccio/veure/107 a l’igual que estar atent al què organitzin la gent de Marnaton http://www.marnaton.com/
Això si que és tirar-me a la piscina
- Pel Half del circuit Ironman hi ha tres possibilitats, la que tira més per dates i per proximitat és la de Monaco el 6 de setembre, però també és cert que és molt dura (s’haurà de fer amb calma) http://www.monaco-ironman.com/
Inscripció: 300 euros
Alternatives:
2 agost Antwerp, Belgium http://www.marcherremansclassic.be/16 agost Wiesbaden/Rheingau-Taunus-Kreis, Germany http://www.ironman703.de/
- I la cita de la temporada, l’Ironman del Maresme el 9 d’octubre http://www.challenge-barcelona.com/ Inscripció: 300 euros (ja pagada).
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Comença a ser preocupant
Vaig anar a veure si el traumatòleg em podia visitar, però la resposta de recepció va ser “això no és una urgència, pots caminar, no?” i hora pel 17 de novembre. La setmana que ve, en tot cas faré una sessió de fisio, tinc ganes de demanar-li com a mínim si això és normal. Si no fos perquè realment em fa força mal pensaria que és psicològic, però és impossible, ho noto de veritat, és molt possible que vingui d’haver forçat l’adductor la temporada passada, el fisio del DIR ja m’ho va dir que si no recuperava bé la lesió de l’adductor (en aquells moments era en la part propera al genoll), em pujaria el dolor a la ingle, i zàs, s’ha complert. Per sort la temporada que ve estaré feredat i ja tot serà diferent, a la mínima molèstia cap al metge.
De cara a la Behobia ja està tot perdut, no entrenaré gens, repòs fins el dijous abans, aquell dia faré una prova de 10km a 5min, si surt bé provaré els 20 a aquest ritme, sinó a córrer amb la Bea i així ens fem companyia mútua. Serà divertit.
dimarts, 21 d’octubre del 2008
Con un poco de pasta basta
Hay quién pone en duda que la comida de la pasta siga teniendo sentido
En los primeros 90 minutos nuestra musculatura utiliza glucógeno, la forma en que queda guardada la glucosa en la sangre. Una vez se acaban las provisiones de glucógeno (aproximadamente a los 90 minutos de ejercicio), el deportista debe empezar a utilizar las grasas como energía o tomar carbohidratos para sobrellevar la intensidad? aunque la mayoría somos incapaces en ese punto de tomar los suficientes carbohidratos para compensar el déficit de glucógeno.
Entrenando la resistencia regularmente, nuestro organismo aprende por sí solo a consumir ahorrativamente el glucógeno. Por eso las provisiones de carbohidratos le duran mucho más al entrenado que al desentrenado. Las últimas investigaciones científicas muestran que una dieta de carbohidratos reducidos refuerza este efecto porque obliga al cuerpo a sacar antes su energía de las reservas de grasa.
Se estimulan los enzimas responsables de eliminar grasas, aumenta la capacidad de asimilar el oxígeno y se guarda más grasa en las células musculares, de modo que queden más disponibles en caso de sobreesfuerzo. Además, las mismas células musculares, al faltarles los carbohidratos, forman más transportadores de glucosa, y son capaces de traerla más rápidamente de la sangre.
En definitiva, las dietas ricas en hidratos de carbono sólo son efectivas para mejorar el rendimiento, en pruebas de más de dos horas de duración y si siguen a una fase de dieta pobre en carbohidratos. Así que la "comida de la pasta" no es recomendable si haces deporte por salud pero al menos sobrevirá como una parte ya clásica dentro de un maratón. Tampoco es necesario pasarse con las cantidades, hacer dos comidas ricas en hidratos antes de la carrera o competición es suficiente.
dilluns, 20 d’octubre del 2008
Estàs Gordo!
Bé, deixant a banda aquests comentaris políticament incorrectes, és cert que ja he consolidat un pes al voltant dels 80kg, partint dels 75 de quan estic en forma. Comença a ser preocupant tenint en compte que en tres setmanes tinc una cursa de 20km, i que porto un mes parat i no veig clar quan podré tornar-hi. Així doncs, comença de nou el control alimentari a veure si així en perdo un parell o tres i puc córrer sense aquesta motxilla extra.
Per rememorar temps millors, el "flacutxo" fent el gilipolles a sobre el Land Rover sóc jo, ara no m'hi deixarien pujar.
dijous, 16 d’octubre del 2008
Ronaldo
1) És en una final
2) El va fer el Ronaldo quan estava en forma (els del Real Madrid no ho han vist mai això)
3) Surt corrent des de la meitat del seu camp
4) Sembla senzill però no ho és.
En directe es veu el típic u contra u, però em vaig preguntar "perquè s'ha tirat el porter cap a un costat, quan el Ronaldo anava cap a l'altre?" Fa tant ràpid les tres bicicletes que no es veuen fins a la repetició. És un gol fantàstic.
Cavalls del vent, últimes dades
En quant a les dade en concret:
Data i Temps
Dia 18-07-2008
Hora de sortida 18-07-2008 03:00:00
Hora d'arribada 19-07-2008 22:41:09
Duració 19:42:00
Temps parat 3h 29m
Temps en moviment 16h 13m
Distàncies
Dist. projectada 72.96 Km
Distància amb altures 75.55 Km
Velocitats
Vel.Mitjana 4.5 km/h
V.Màx. 23.4 km/h
Altures
Altura Màxima 2528.0 m
Altura Mínima 911.0 m
Alçada de la sortida: 1676.0 m
Altura de l'arribada: 1668.0 m
Guany 851.0 m
Desnivell sortida - arribada -8.0 m
Desnivell màxim 1617.0 m
Ascenció acumulada 5173.0 m
Màx. Velocitat Vertical: 6.4 m/s
Mín. Velocitat Vertical: -5.0 m/s
Pendent Màxima 73.32 %
Pend.Min. -114.87 %
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Al loro, que no estamos tan mal
Que nos estan embaucando!! Es parla de recuperacions a partir del 2012, però estic segur que ja a finals d’aquest any veurem símptomes de millora en forma de resultats d’algunes empreses. És una crisis de confiança, al menys a Europa, i la confiança es guanya tan ràpid com es perd.
És evident que no és tan simple, que estem en una època de recessió, que empreses manufactureres, basades en costos i la producció dels quals són bens prescindibles, tenen i tindran problemes, però l’origen és una frenada en el consum, en la por a gastar, no sigui que després ens faltin diners, a la por dels bancs en deixar préstecs, en, perquè no dir-ho també, una correcció a una època d’excessius crèdits, de viure per sobre de les possibilitats, de masses Cayenes. Això necessita correccions, les estem patint i les patirem durant un temps, però no n’hi ha per tant. I en aquest sentit els mitjans de comunicació en tenen una culpa important: ràdios, diaris, televisions, són monotemes, la crisi, la devacle, el pànic, ningú diu res diferent i tot s’acaba, si això m’espanta a mi que sóc economista, com deu sentar a la gent que no en té ni idea.
Aquests dies estic fent un petit joc que es basa en 4 preguntes:
- Quin és el president de la república italiana?
- Qui és el Primer Ministre francès?
- Qui és el president del Consell Europeu?
- I finalment la pregunta clau, quins són els candidats a la Presidència dels Estats Units?
Com us podreu imaginar poca gent contesta a les tres primeres, i encara ningú ha fallat en la darrera. Estem obsessionats amb els Estats Units, ens dominen, sabem més què passa allí que qui són els nostres veïns, i, tot s’ha de dir, estan més units ells que nosaltres. I el problema és que aquesta influència fa que els seus problemes ens rebotin a nosaltres i a sobre magnificats, però com dèia, “no estamos tan mal!”. La crisis financera, les subprimes, els fons garantits amb hipoteques sobre patrimoni inexistent, el mercat financer desregulat... són problemes seus, no nostres, i aleshores, perquè dimonis tenim pànic nosaltres, perquè desconfiem del nostre sistema financer. La influència és real, avui en dia els mercats són globals i interconnectats, és molt possible que un dels fons que teníem fos americà, però per norma general no hauríem de patir com ells. Però sí ho fem, i baixem i baixem, i traiem els diners del banc per posar-los sota el coixí, i sortim disparats de borsa perquè això està baixant molt (quan per cert està a nivells del 2003). ÇI el que és pitjor, ens recuperarem més tard de la SEVA crisis.
Són correccions del mercat, correccions que per cert estic totalment en contra d’aquest afany de compensació, d’evitar-les. Els mercats són com són, per lo bo i per lo dolent, si les immobiliàries i constructores s’han forrat amb la pujada dels preus en els darrers quinze anys, ara que es mengin la baixada, si empresaris i gent de carrer han invertit en uns fons que no valien res, que no estaven garantits i ara ho han perdut tot, és el què hi ha, ningú els ha obligat, i el què no pot ser és que vingui l’estat i compensi aquestes pèrdues, quina manera d’aprendre és aquesta, “si tot va bé em forro i sinó ja m’ho compensaran". Jo mateix vaig cometre d’error de comprar AISA i perdre tot el valor que tenia, però és que a qui se li ocorreix comprar una constructora que a penes no existeix a un valor de 30 euros, l’errada és meva i ara m’ho menjo amb patates, però he après.
Abans he dit que l’orígen de la recessió és el consum, això és una cosa que el Sala i Martin em discutiria, ja que insisteix en l'oferta. A més potser és cert que hi ha problemes anteriors que han afectat a aquest consum, com seria la crisis agrària, però el que sí està clar és que la solució una vegada més serà recuperant aquest consum. Ja en el seu moment Keynes proposava una superació del crash del 29 a través d'injectar diners als estrats més baixos de la societat, la gent que gastava dia a dia, als que en el fons engeguen tot el cicle econòmic, tant el sector real a través d’augmentar el consum, consum que és l’energia de l’oferta, que a la seva vegada és la creadora de llocs de treball... però també afecta positivament a l’economia monetària, augmentant de nou l’estalvi, aquest estalvi permet l’efecte multiplicador del diner i a la llarga augmenta les possibilitat dels bancs de deixar préstecs. És una política intervencionista, sí, però no com la que s’està fent cap a les multinacionals, bancs, especuladors, sinó cap a la demanda, ajudem-la a gastar i aquest ja encendrà la flama. La mesura de garantir en 100.000 euros els estalvis de la societat és inviable, però tant inviable que el seu objectiu es veu que és únicament una mesura de confiança.
Finalment m’agradaria acabar amb una reflexió: fa molt temps que arrosseguem uns índexs alts d’inflació, no és un secret que parelles que no han perdut la feina i per tant mantenen els ingressos tenen més problemes econòmics per viure per arribar a finals de més: pugen les hipotèques, però també pugen els preus dels aliments, els dels restaurants, els de la gasolina... És a dir hi ha sectors que estan ingressant més pel mateix, però on acaben aquests diners, on acaba el superàvit que ofereixen aquests preus més alts, molt més alts... Algú s’està forrant.
En definitiva, i citant una vegada més a Sala i Martin i la seva estimada economia americana, nosaltres no hem comès els seus errors i per contra n’estem rebent les conseqüències, frenem-ho, frenem la histèria i per una vegada intentem recuperar-nos abans per no acabar, com tornarà a passar, sent de nou la segona potència mundial (o millor dit la penúltima, just per davant de l’Àfrica, ja que des d’Orient ens estan prenent el lloc).
PD: Les respostes són Giorgio Napolitano, François Fillon i Nicolas Sarkozy, i dels candidats a la presidència dels estats units Barack Obama i John McCain
PPD: L'abductor segueix igual de malament, per això em dedico a escriure tantes tonteries.
PPPD: Tot i que no crec que ningú hagi arribat fins aquí, si algú no hi està d'acord que comenti que ja sabeu que m'encanta.Un afegit: aquest gràfic d'avui demostra com ens mirem als Estats Units. Després d'una pujada de l'IBEX durant tot el matí, l'obertura decreixent del Dow Jones ha fet que canviés radicalment la seva tendència a partir de dos quarts de quatre, és el què ha passat avui, però això es repeteix molt sovint.
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Barcelona Triathlon, la cursa de la Bea
El mateix dia també és complicat, que si deixar-ho tot al box, que si les ulleres de natació estiguin ben posades, que si les transicions, que si el recorregut...
El més important és que la Bea no se’n va adonar i va fer la triatló tranquil·la, divertint-se i sobretot molt bé. Al llarg de la setmana vaig intentar canviar la ja típica inseguretat de la Bea (infundada per altra banda) a la vegada que intentava convèncer-la que havia de ser competitiva, passar-s’ho bé però anar a tope, especialment en bicicleta. I ho va fer, i estic molt content. En la part de natació va sortit a la part mitja, però lateral, on ha de ser, va nedar bé, molt millor que a Balaguer i a més utilitzant el crol, tot i que no va molt més ràpid que en braça, cada cop millora més, i el potencial és evident. Al final els 21 o 22 minuts que va fer demostren una bona progressió, i superen el seu propi ritme del DIR i a molta gent que encara no havia arribat a la costa.
La part de bici era la seva, i per això l’equivocació em va fer tanta ràbia, volia que es demostrés a si mateixa i perquè no dir-ho, a la resta, que és una crack de la bici de carretera, que amb pujades i baixades té més problemes, però que amb un circuit pla té capacitat per anar molt ràpid, que el què va passar a Balaguer va ser un lapsus i que tremoli l’Indurain. I a fe que ho va demostrar, la mitjana de 31km/h que marcava el comptekilòmetres de la bici és prou significatiu, i més sense tenir-me al costat dient “venga!!!!”. Ho has aconseguit tu soleta, ja tens l’esperit competitiu que et demanava, moltes felicitats!
El running prou bé, potser podies haver apretat una mica més però això ja depenia de les teves sensacions.
Al final una triatló molt bona, del temps oficial (1:28:54) he extrapolat a partir del temps total els dos km i pico que faltaven a la vegada que he inclòs els parcials que vaig comptar de manera que la cosa queda així.
Dorsal: 1745
Nom_Cognoms: Bea Rocamora Lorente
T_Final: 1:35:54
Natacio: 21:32
Trans1: 5:21
Bici: 40:19:00
Trans2: 3:11
Cursa: 26:05:00
Moltes felicitats també a l’Ivan i al Xavi, i a la quantitat d’amics que em vaig trobar ja sigui participant o animant, i com no a la claca que va reunir la Bea, que déu n’hi do, no falleu mai!
Finalment és cert que el que li va passar a la Bea és molt fotut, són molts mesos d’entrenament, són ganes de passar-s’ho bé, que tot funcioni, que s’aconsegueixin bones marques; però no deixa de ser una cursa més, un esport, un extra a la vida que omple molt, i amb les desgràcies mèdiques que hem patit aquest 2008 no hi ha “males sorts que valguin”. Un record pels que hem perdut i uns ànims molt grans pels que encara lluiten, perquè tirin endavant.
Fotos i vídeos a
dimarts, 7 d’octubre del 2008
Barcelona Triathlon, la organització
Si no m’equivoco són els mateixos que li han donat un aire diferent a la marató de Barcelona, els que van decidir amb gran èxit, que el recorregut havia de passar per dins de la ciutat, pels principals monuments, i els que han portat el circuit de bici des de Glòries a l’arc de Triomf, passant pel fòrum, per les torres Mapfre i tota la costa de Barcelona. La fira també prou xula, amb moltes empreses relacionades amb la triatló i amb la “presència” de la bici del Gómez Noya, que a tontos com a mi em fan gràcia veure-la i fer-m’hi una foto.
A partir d’aquí alguns defectes a corregir, els horaris de sortida són massa separats entre participants de la mateixa competició i en canvi propers entre les diferents distàncies, això barreja a molt gent fent diferents curses (per altra banda he sentit que van començar una hora tard, déu n’hi do). De 9 a 9.30 es podrien donar 3 sortides d’Olímpica, de 10.30 a 11 tres de sprint, i a les 12.15 la superesprint.
La bellesa del circuit de bici té un problema evident de problemes pels habitants de Barcelona que es veuen afectats, i sobretot s’ha de senyalitzar bé (20km són molts), cosa que pel què he vist a les classificacions no sempre s’ha fet ja que hi ha molts sense parcials i per tant que es deurien equivocar.
I el problema més gros a la vegada que evitable ha estat el poc control d’entrada i sortida a boxers, no pot ser que pogués entrar tranquil·lament, hi ha molt material valuós, des de possibles mòbils o carteres fins a sabates de bici o qualsevol component, fa falta més control.
El resultat, però sembla que és molt bo, especialment marcat per un circuit de bici preciós, i també s’ha de dir un dia que va acompanyar.
diumenge, 5 d’octubre del 2008
Mes de Setembre
Running: 89km
Bici: 114km
Natació: 10700m
dissabte, 4 d’octubre del 2008
One year to Iron
dijous, 2 d’octubre del 2008
La Bea maratoniana al 2010?
Parlo de la Marathon du Mèdoc als voltants de Burdeus, el Josep Maria me l'ha donat a conèixer, i no estaria de més pensar de fer un bon grup de cara al 2010. Per explicar-vos de què va, millor passo aquesta crònica:
La prueba discurre por la región vinícola de Médoc, al norte de Burdeos, y, a pesar de que tiene el recorrido estándar de cualquier maratón (42,195 km) está considerado el maratón más largo del mundo, quizas por las eses que acaban haciendo los concurrentes. Se reciben anualmente miles de solicitudes de participación de las que sólo 8.500 afortunados consiguen ser seleccionados, pasando los restantes a una lista de espera.
Y, ¿qué es lo que hace tan especial esta carrera? :Infinidad de cosas, empezando por su recorrido, sin duda; un recorrido especialmente seleccionado a través de los hermosos paisajes de la región, a través de estrechos caminos entre enormes viñedos y de hermosos pinares, y de cincuenta y dos châteaux (castillos) estratégicamente diseminados por el recorrido, en varios de los cuales los competidores pueden detenerse a catar gratuitamente los vinos de la región.
Encontramos veintitres puntos ordinarios de avituallamiento en los que los corredores pueden degustar el vino acompañado con quesos y embutidos de la región, incorporando algunos de ellos degustaciones especiales de jamon, ostras, entrecot, helados...
Existen igualmente otros 21 puntos de avituallamiento convencionales con agua, isostar, naranjas, platanos, biscuits, frutos secos, pastas, etc...
Se cuentan durante el discurrir de la prueba con 15 pùestos de asistencia médica y masajes, y asimismo 42 grupos musicales que jalonan el recorrido animando a los corredores con todo tipo de ritmos.
Mayoritariamente, los participantes y espectadores van disfrazados.
Pero, quizas, uno se quedaría con el espectaculo anterior a la salida de la carrera, mas de una hora de animación con disfraces, orquestas y charangas, todo muy participativo en unos momentos que nadie piensa en el tiempo que puedes tardar en terminarlo. Resulta obligatorio llevar maquina de fotos y pararse en la mayoria de los chateaux.
Y más allá del esfuerzo, son a la postre 42 km., la experiencia, un sueño irrepetible ha sido para todos los asistentes este maraton con salida y meta en Pauillac, en el paradisiaco entorno de Médoc, cerca del estuario de La Gironde, en Francia (al norte de Burdeos). . Algo realmente emocionante que combina el esfuerzo con el decorado, todo ello con una organización modélica.
No acaba aqui la cosa, al día siguiente se realiza una jornada de recuperación, un paseo a pie de 8 kilómetros de degustación de vinos y celebración gastronómica.
http://www.marathondumedoc.com/
Què me'n dieu?
Altriman
www.altriman.fr
Gracias.