Barcelona Triathlon, la cursa de la Bea

http://www.sportcam.net/CompetitorImage.aspx?ID=1745&General=No

Participar en una triatló és tan divertit com complicat, no és com anar a fer una cursa de 10km on simplement et calces les wambes, vas a la línia de sortida i a córrer darrera la gent. La triatló, com ja he dit altres vegades, comença el dia abans agafant tot el material necessari, des de la bici fins a les ulleres de sol o l’ampolla d’aigua per a netejar els peus, tot és important i deixar-se alguna cosa pot ser la ruïna. Encara recordo quan descarregant la roda de la bici de la Bea a Balaguer vaig veure que l’eix que passa pel mig, el que serveix per lligar la roda a la forquilla no hi era, vaig pensar que se m’hauria caigut a casa. En la meva línia la primera reacció va ser desesperar-me i cagar-me en tot, després vaig buscar al maleter i estava allí, ufff!

El mateix dia també és complicat, que si deixar-ho tot al box, que si les ulleres de natació estiguin ben posades, que si les transicions, que si el recorregut...

No és senzill marcar el traçat de 20km de bicicleta, i encara menys quan estan coincidint vàries curses a la vegada, la sprint, la olímpica i la superesprint. Sigui com sigui on es va equivocar la Bea no era un punt conflictiu, de fet era més complicat equivocar-se que seguir recte, potser sí que és criticable que allí hi havia fins a 5 persones de la organització i ningú ho va veure, o no van reaccionar. El que sí em molesta una mica és el fet de pensar que potser els que ho van fer (i la Bea involuntàriament els va seguir), ho fessin expressament, per retallar i fer trampes, si és així, és simplement indignant.

El més important és que la Bea no se’n va adonar i va fer la triatló tranquil·la, divertint-se i sobretot molt bé. Al llarg de la setmana vaig intentar canviar la ja típica inseguretat de la Bea (infundada per altra banda) a la vegada que intentava convèncer-la que havia de ser competitiva, passar-s’ho bé però anar a tope, especialment en bicicleta. I ho va fer, i estic molt content. En la part de natació va sortit a la part mitja, però lateral, on ha de ser, va nedar bé, molt millor que a Balaguer i a més utilitzant el crol, tot i que no va molt més ràpid que en braça, cada cop millora més, i el potencial és evident. Al final els 21 o 22 minuts que va fer demostren una bona progressió, i superen el seu propi ritme del DIR i a molta gent que encara no havia arribat a la costa.
La part de bici era la seva, i per això l’equivocació em va fer tanta ràbia, volia que es demostrés a si mateixa i perquè no dir-ho, a la resta, que és una crack de la bici de carretera, que amb pujades i baixades té més problemes, però que amb un circuit pla té capacitat per anar molt ràpid, que el què va passar a Balaguer va ser un lapsus i que tremoli l’Indurain. I a fe que ho va demostrar, la mitjana de 31km/h que marcava el comptekilòmetres de la bici és prou significatiu, i més sense tenir-me al costat dient “venga!!!!”. Ho has aconseguit tu soleta, ja tens l’esperit competitiu que et demanava, moltes felicitats!
El running prou bé, potser podies haver apretat una mica més però això ja depenia de les teves sensacions.
Al final una triatló molt bona, del temps oficial (1:28:54) he extrapolat a partir del temps total els dos km i pico que faltaven a la vegada que he inclòs els parcials que vaig comptar de manera que la cosa queda així.

Dorsal: 1745
Nom_Cognoms: Bea Rocamora Lorente
T_Final: 1:35:54
Natacio: 21:32
Trans1: 5:21
Bici: 40:19:00
Trans2: 3:11
Cursa: 26:05:00
Moltes felicitats també a l’Ivan i al Xavi, i a la quantitat d’amics que em vaig trobar ja sigui participant o animant, i com no a la claca que va reunir la Bea, que déu n’hi do, no falleu mai!

Finalment és cert que el que li va passar a la Bea és molt fotut, són molts mesos d’entrenament, són ganes de passar-s’ho bé, que tot funcioni, que s’aconsegueixin bones marques; però no deixa de ser una cursa més, un esport, un extra a la vida que omple molt, i amb les desgràcies mèdiques que hem patit aquest 2008 no hi ha “males sorts que valguin”. Un record pels que hem perdut i uns ànims molt grans pels que encara lluiten, perquè tirin endavant.


Fotos i vídeos a

2008_10_Triatlo de Barcelona