Veient que en Pau ha comentant en alguns posts què és el que porta ell quan entrena, donc us passo algunes fotos del meu cas.
La, emotivament parlant, millor BTT que he tingut va ser la Alpinestars CR100, d'acer i totalment rígida. Quan em vaig posar la suspensió al davant el de la tenda em va dir que m'havia tret uns kg!! Durant la carrera em passava quasi tots els matins a Collserola amb ella! Fa uns 4 anys em vaig comprar la Canondale F600 que m'ha durat fins fa no pas un parell de mesos. Era una semirígida perfecta per les meves ncessitats (més tirar llarg i preferiblement en pujada que no pas baixar), llàstima que era terriblement lletja, ja que duia una suspensió FATTY al davant.
Recentment vaig tenir al oprtunitat d'enganxar una Specialized de segona mà gràcies al Santi (un mega-crack), i em va sortir la mar de bé. Encara ens estem coneixent, i té la mania de voler tirar-me a terra en les baixades, però ens hi anem acostumant l'un a l'altre. És la EPIC Marathon d'alumini (encara no sóc mereixedor del carboni!) de la foto d'aquí sota.
En la part de carretera, vaig començar utilitzant una de ferro de mon pare que deu tenir uns 20 o 25 anys (la bici, no mon pare). Va ser el 1999 que vaig fer les primeres triatlon sprint amb aquesta bici, i una clau anglesa del 13 enganxada al quadre amb cinta americana per poder desmuntar la roda si punxava. Què mític!
El temps que vaig estar a Londres, l'any 2001, em vaig comprar una Raleigh de segona mà (sincerament, crec que era robada, pq em va sortir tirada de preu, i el venedor no sabia gaire què venia). Quan vaig marxar li vaig vendre a un col·lega alemany, i el tio la va posar fa uns mesos a l'Ebay per 4 duros!! Després vaig comprar-me una MINALLI de segona mà, sense saber gaire què feia. Em va sortir molt bé la jugada, i la vaig portar fins la temporada passada. Recentment li vaig passar a la Bea, i ja començo a penedir-me'n perquè quan la Bea treu la TRIBea que té dins, ens pot fotre canya a tots!
A principis de la temporada passada el Santi em va muntar una bici collonuda. Hi ha parts noves i parts de segona mà, però el conjunt crec que és una passada. El quadre és d'alumini, forquilla de carboni, munta Shimano Ultegra, i rodes Campagnolo ZONDA G3, i em va sortir per una misèria! Ara bé, amb la geometria racing que té, com hagi de fer tres ports de muntanya en un dia m'hi deixo els ronyons!! Les rodes que tinc ara muntades són unes Shimano, les Zonda es veuen en l'altra foto.
En quant el calçat, doncs també hi ha per donar i vendre, però no patiu que no us explicaré tota la història. Les sabatilles que tinc ara es mostren aquí sota.
Començant per l'esquerra, hi ha les de muntanya d'hivern, amb Gore-Tex. Unes North Face ja una mica velles, però encara divertides, i unes Montrail que és una marca que vaig descobrir a Anglaterra i que aquí no ha acabat de quallar. Són sabatilles a mig camí de convertir-se en bota de muntanya, de manera que les utilitzo tant per sortir a l'hivern amb pluja o neu (indispensables les polaines), com per sortides a peu en plan tranqui per la muntanya.
Les del mig són les de muntanya d'estiu. Les North Face Coyote Ridge van ser les primeres sabatilles de muntanya que he tingut mai, i tot i que ja no les porto per córrer, encara les conservo. Les altres són unes Brooks Cascadia bastant novetes. Crec que van molt bé, però penso que són massa toves per la part superior perque hi ha massa malla i poca pell, i el peu balla en la part davantera. Estic pensant en tunejar-les posant algun reforç pel davant.
Finalmet, les sabatilles d'asfalt. Aquí hi ha poc a dir: Nike Air Max MOTO. Porto uns 7 anys amb el mateix model de Nike, i no el canvio. He passat molts problemes de genoll, i aquestes sabatilles són les que millor m'han anat mai. Estan dissenyades per una trepitjada neutra (la majoria són per trepitjada pronadora, i jo tinc trepitjada supinadora "exagerada" al peu dret). Les d'abaix són les que porto ara, les MOTO-5, però podeu veure que ja he adquirit les següents, les MOTO-6. Encara no les he vist a Catalunya, així que aquest estiu de viatge les vaig veure i no em vaig poder aguantar. Encara no les he estrenat, però ja friso!
Ah, si us fixeu totes les sabatilles estan sense la plantilla interior (excepte les MOTO-6 que estan noves). És perque les hi he de posar les plantilles ortopèdiques que, en el fons, són les veritables "culpables" que pugués recuperer-me del tema del genoll i pugui seguir fent el gamba per muntanyes i camins.
La foto del tancament d'avui la va fer el David l'any passat als Monegros amb n'Antonio i en Santi. Vàrem marcar uns quants punts al GPS i vam navegar buscant el recorregut més curt. En el moment de la foto la pregunta era: "Esteu segurs que per aquí hi ha un camí?". Moments després ens haviem de tirar per la nostra esquerra en una baixada criminal per enganxar el camí que puja per la muntanya del davant...
A reveure!
Nic
Decidim amb l’Enric que correrem a un ritme de sis minuts el km, i així ho fem, no sense abans posar-me una mica de reflex i una vena compressiva a la cuixa. Sortim des del pàrquing del Tibidabo i a rodar (com m’ha dit el Nico, li demano a l’Enric que no calli, que anem xerrant i que em distregui), noto l’adductor, però no tinc excessives molèsties, moltes vegades ens hem de frenar per tornar a rodar a 6.
