Decidim amb l’Enric que correrem a un ritme de sis minuts el km, i així ho fem, no sense abans posar-me una mica de reflex i una vena compressiva a la cuixa. Sortim des del pàrquing del Tibidabo i a rodar (com m’ha dit el Nico, li demano a l’Enric que no calli, que anem xerrant i que em distregui), noto l’adductor, però no tinc excessives molèsties, moltes vegades ens hem de frenar per tornar a rodar a 6.
El què se'm veu a la panxa no és un "michelin" malpensats, és la ronyonera.
El que sí m’estranya és que vaig proper a les 170 pulsacions, una barbaritat pel ritme, però suposo que la innactivitat és el que té. Als 3,5km parem per reajustar els sensors del rellotge, (ha mesurat una mica més que el Garmin de l’Enric), i em marejo una mica, sobretot mal de panxa i suor freda. M’assec una mica, i de nou comencem la tornada, corrent se’m passa.
Al final hem fet els 7km entre 41 i 42 min i ja no estic marejat, estiro però sense forçar massa l’adductor, ja que em fa un pelet de mal. Sigui com sigui i tot i que el mareig és un avís del meu estat de forma, la conclusió és que puc anar a rodar a la Behobia, però res d’anar a menys de 5.30, i sobretot vigilaré molt de no passar de les 170 pulsacions. A veure si podem anar amb la Bea, ja que ens podem ajudar mútuament (la pena és que la cursa no té les característiques adients per portar un ritme regular). 
PD: El que sí he fet és provar una mena de ronyonera on portaré la càmera de fotos, ja que no puc anar a fer temps, doncs aniré a fer reportatge. 
2 comentaris:
Ànim Pauet! Ara que tinc al meu maridet baix de forma i que el podria apretar, resulta que a mi em fa mal el genoll dolent des de la Cursa de Collserola... Quina merdeta!!! El bascos ens cantaran: 3: el ROBOCO...
felicitats!
Publica un comentari a l'entrada