I’m back?

Qui ho sap, recuperat no estic, pitjor de quan estava parat, tampoc.

Han estat 9 o 10 mesos agònics, tenir una lesió que ha deixat sense esport a tanta gent no és gens agradable. Fer fins a 30 sessions de rehabilitació amb progressions molt minses desespera a qualsevol. I si a tot això li sumo que des que va començar tot m’he engreixat 7 o 8 kilos, fa que el sol fet de veure la llum, per lluny que estigui, em doni forces per tornar, sigui com sigui.

I aquest “sigui com sigui” es tradueix en dolors puntuals a la planta del peu dret i una mica més aguts al piramidal esquerre. Res greu, res que em faci plantejar tornar a parar, i més després de veure el resultat de 8 mesos en el “dic sec”. El peatge és car: petits dolors, res de vambes voladores, ni minimalistes i sobretot oblidar-me de ritmes ràpids. Però el benefici és alt, torno a córrer per la muntanya, torno a estar a la natura i torno a estar amb els meus fent esport.

Suposo que una bona manera d'acabar aquesta etapa negativa és també donant les gràcies a tots aquells que m'heu preguntat què tal. No sempre era agradable contestar però sempre ho era que ho preguntéssiu, i més en una època en què les amistats van tan cares.

Persones

Sóc tan pesat amb Cavalls 2012, però hi torno. Aquell dia vaig conèixer dues persones, una parella de la nostra edat, que s’havien casat quasi el a la vegada que nosaltres i que per més inri tenien el mateix nivell esportiu. El destí era fer-nos amics i així va ser.

Però el destí tenia preparada una sorpresa, i és que la Núria i el Raül tot just estaven en pretemporada de les següents dues o tres temporades. Des d’aleshores la seva evolució ha estat brutal: La Núria no para de fer podis en trail, sigui quina sigui la distància, com diu la Bea se li ha posat un cos d’atleta total, i el Raül no es cansa, res l’atura davant el què en teoria havia de ser un objectiu comú, l’UTMB2014. Molta sort!!!

Aquest passat cap de setmana, mentre jo provava de córrer 4km i encara amb dolor, el Raül feia una competició de 33 hores.

Felicitats família, sou un exemple a seguir, però mireu enrere que la Bea i jo tard o d’hora arribarem.

Noves experiències

Ja fa unes setmanes la Ivet ens comentava que pujaria a la Cerdanya per la Puríssima i s’oferia a ensenyar-nos a fer esquí de fons, de fet la proposta era un cap de setmana carregat d’activitats i així va ser, sobretot per ella. Arribava dissabte a la tarda, i quasi sense baixar de la furgo enfilàvem un bon i maco grup cap a la Font Llebrera, un clàssic d’aquest estiu. La neu, que va dificultar una mica la pujada però sobretot la baixada, va fer que el recorregut fos especial. 

Les fotos parlen per sí soles.

L’endemà anàvem cap a Guils a provar un nou esport, l’esquí de fons. Malgrat l’esforç de la Ivet, semblàvem ben bé 4 ànecs sobre el gel, però mica en mica li vam anar agafant el “truquillo”. Ens vam riure molt, però em vaig quedar amb les ganes de fer més. Així que haurem de repetir.

Sense afegir gaire sucre, dir que va ser també un bon cap de setmana a nivell d’amics, a alguns feia temps que no els veia, i que vaig veure a la Bea molt animada i en forma, cosa que m’encanta. 

I ara dos vídeos amb la GOPRO 

El pes ideal

Poques coses li puc trobar a l'enèssima infecció en els últims dos mesos, però almenys aquest una en té, i és que amb la amigdalitis després de dos dies sense menjar literalment res, he rebaixat per fi el meu pes. Diuen que el recuperes tan ràpid com el perds, però farem un esforç per mantenir al menys el rang 77 - 78.

Espero poder fer esport aviat.

Distensión de los ligamientos metatarsianos

O el que és el mateix, una bona i una mala notícia. La bona és que desmenteix una preocupació, i és que no hi ha fractura per estrés, que els ossos estan perfecte, la mala és que hi ha una lesió, que requereix una setmana més de repòs.

La lectura que faig és que em presentaré a la sortida amb molts menys kms dels que volia, amb tota la planificació d’entrenament de les últimes 6 setmanes, que no són poques, enviada a la merda i amb la confiança per terra (sé que el dolor apareixerà més d’hora que tard). Les ganes però estan intactes.

Com que no vull que aquesta entrada quedi gaire al bloc, demà explicaré una bona notícia de la mà de Raidlight.

Efecto Mariposa

El efecto mariposa es un concepto que hace referencia en la noción del tiempo a las condiciones iniciales dentro del marco de la teoría del caos. La idea es que, dadas unas condiciones iniciales de un determinado sistema caótico, la más mínima variación en ellas puede provocar que el sistema evolucione en ciertas formas completamente diferentes. Sucediendo así que, una pequeña perturbación inicial, mediante un proceso de amplificación, podrá generar un efecto considerablemente grande a mediano o corto plazo de tiempo.

Doncs la puta variación ha estat la butllofa de la Trailwalker, una merda de butllofa que em vaig petar immediatament, però no va ser suficient. Per què airegés vaig vestir-me unes xancles i passejar amunt i avall mirant llibres (just era Sant Jordi) amb elles no seria l'ideal amb uns peus post 100km així que em va sortir una molèstia en la part superior del peu. Aquesta ha fet que comencés a caminar amb la part exterior i ara ho tinc tot carregat i adolorit.

Estic fins la p... ja que el cos em demanava canya.

Duatló pares i fills

Com que em fa molta ràbia no poder participar (al Guillem li falten 4 anys), us passo tota la info d'aquesta divertida duatló. Ha de ser brutal poder competir oficialment amb els fills, i l'entorn serà espectacular.

Us informem que el proper 16 de juny a les 10h del matí, tindrà lloc la DUATLO PARES I FILLS BARCELONA 2013. L'emplaçament serà l'anella olímpica de Montjuïc (Barcelona).

Serà una prova esportiva on pares i fills, formant parella, hauran de competir corrent i en bicicleta. Les distàncies no són gaires exigents, per poder facilitar la participació del màxim número de pares/mares i fills/es, que volen gaudir d'una jornada esportiva i familiar.

Primer competirà el pare/mare realitzant un circuit de running de 3,4km. + un circuit en bici de6,2km. A continuació participarà el fill/a realitzant un circuit de running de 1.000m + un circuit de bici de 900m o 3.000m segons l'edat i acabant amb un últim tram de running de 300m on pares i fills hauran de córrer agafats de la mà i compartir el moment més emotiu de la Duatló, arribar junts a la línia d'arribada.

L'edat per participar pel que fa als fills/es és de 7 anys fins als 14 anys. A més a més de la participació dels pares, s'ha obert una categoria especial per tal de que tiets/tietes o avis/àvies puguin participar també amb els seus nets/nebots. Les classificacions aniran en funció dels membres de la parella:

- Pare + fill     - Pare +filla
- Mare + fill     - Mare+ filla
- Categoria familiars (tiets/es, avis/es)

S'habilitarà una zona lúdica de més de 300m2, on els familiars podran gaudir d'una sèrie d'activitats com inflables, taller d'alimentació, pista d'atletisme, pista de handbol i altres activitats, per tal de que tant els participants com els acompanyants, puguin passar una bona estona.

Per a més informació, dirigiu-vos a la web de la Duatló Pares i Fills www.duatloparesfills.com

Us adjuntem els pòster de la prova. Preguem en feu difusió entre els vostres socis o bé penjant el pòster a l'entrada del vostre club, ja que creiem que serà una activitat esportiva divertida i sobretot, un record molt especial per a tots aquells fills/es que els hi agrada compartir l'esport amb els seus pares i que per primera vegada, podran competir conjuntament.

Si teniu dubtes, podeu contactar amb nosaltres al 93.245.60.87 o bé enviant-nos un mail a info@duatloparesfills.com

Problemes per recuperar

Alguna cosa no he fet bé, però el millor és que ja sé què, i és que com que sóc una persona educada no vaig saber dir que no a canviar dos entrenaments de rodatges suaus per les Aigües i els vam substituir per "una mica" de desnivell.
Aquesta tonteria sumat a la voluntat "i necessitat" de fer una mica de BTT ha provocat que muscularment no acabi de recuperar, que s'accentui una mica el dolor a les plantes dels peus però sobretot que no baixi del tot la inflamació als genolls. Ara em fan mal, a Cavalls, a part d'alguna rampa, l´'unic problema va ser dolor al genoll esquerra a partir del km 60+-, crec que ja ho vaig explicar. Doncs aquest dolor ara està als dos genolls.
De moment aquest dissabte tinc el RAID ROIG 2012 amb el Nacho que faré perquè m'hi vaig comprometre i perquè em fa molta il·lusió, però després hauré de fer una setmaneta de repòs total (o de natació màxim). La necessito i me l'he guanyat.

Tinc ganes ja de passar pàgina de Cavalls del Vent.

Víctor

He començat aquesta entrada tres o quatre vegades però no hi ha millor manera d'explicar-ho que aquesta foto.

Què hi podem veure:
1) El Víctor ja està amb nosaltres (és el ser petitó, just al mig de la foto, xafat pel seu germà)
2) El Guillem necessita de tota la nostra atenció (és el petitó que ja no ho és tant des de fa un mes, el que s'està tirant sobre nostre)
3) Intento entrenar tan com puc (es pot veure dels shorts dels Dragons)
4) Sóc immensament feliç (no cal cap detall que ho indiqui i la feinada que se'ns ha girat és brutal, però qui no ho seria amb la gran família que m'ha tocat)
5) La Bea està a pocs dies de tornar (i és que si el Víc està a la foto ja no està dins seu, i em moro de ganes de veure-la de nou fent allò que tant li agrada i que tant necessita, esport)

Ánimos Víctor

Com diem a Catalunya, "la feina ben feta no té fronteres", así que estoy seguro que te irá bien!

Paciència!!!!!

Això és el que he de tenir ara, paciència! Primer perquè tot i per fi tenir l'alta mèdica, segueixo sentint cert malestar, però sobretot perquè de moment em costa molt arribar als meus objectius. Del què explicava fa un temps, el dolor a l'esquena ha reduït molt i la flexibilitat ha augmentat, però aquí acaben les bones notícies. Porto dues o tres setmanes fent esforços importants en l'alimentació, no pateixo gaire, però sí passo certa gana, i la balança segueix superant els 80kg. També estic entrenant i de moment tot és una agonia, especialment a nivell muscular i de panxa, i tot plegat per estar lluny del meu bon nivell i el que és pitjor dels meus objectius.
No vull que s'entengui aquesta entrada com a negativa, estic content, torno a córrer i tot i deixar-me el fetge, de tant en tant tinc ritmes correctes. Sé que tant amb l'entrenament com en el pes, de sobte tot tornarà a la normalitat, però fins aquell dia he de tenir paciència, esperar, patir, veure com se m'escapen els amics, veure el maleït buit a la balança, estar-me de coses... tot arribarà.

El destí?

Groc Dragó, número 29... el destí ha fet que el casc de l'Andrea Ianone (que té nom de iogurt) hagi estat el meu regal de reis... Ara he de buscar si hi ha algun dragonet entre tant dibuix

Si a més a més l'hagués necessitat seria la bomba, però la Bea està encantada que per una vegada demani alguna cosa que no sigui racional, útil i amb un estudi tècnic darrera. "Em mola", "te'l regalo!" "Gràcies" "Ole yo!"

Temps de canvis

Dec estar reflexiu. Fa ara uns 17 anys la meva vida va canviar per una jaqueta.


Venia d'aquell periode tan idiota que começa cap els 15, 16 anys, en què la cara s'omple de grans, unes parts de la cara creixen, d'altres no... Un vol ser com l'Axl Rose i és com l'Slash i tot plegat et porta a un problema d'autoestima important.
No estava content ni amb el meu aspecte físic, ni amb la meva personalitat, ni amb la manera de vestir, però tan senzill era caure amb una depressió adolescent com sortir-hi. Va ser aleshores quan una jaqueta de segona mà comprada al Camello (probablement d'un iaio) va canviar la meva vida.
Què va canviar aquella simple jaqueta? Doncs per começar em va començar a agradar com vestia, l'estil de vestir va anar acompanyat de tot un moviment que començava a crear època, fortament basat en la música i grups com Pulp, Blur, Oasis. De sobte vaig passar de ser un pipiolo estúpid, tímid i insegur a algú que coneixia aquest moviment mesos abans que la resta de societat, i quan aconsegueixes això al voltant dels 17, 18 anys passes a ser el rei.

En fi, suposo que tinc massa temps lliure, que això de fer repòs és molt dur per a mi, i sobretot que no tinc paciència i vull recuperar-me ja. El cas és que he volgut tancar el cicle, aquella època va acabar fa molt i ara ha arribat el moment de donar la jaqueta a Càrites, qui sap si canviarà la vida d'algú altre.

Com que no puc córrer, una mica de música

Ja que estic paradet, una mica de la música que se m'ha enganxat en els darrers mesos.

Delafé y las flores azules: Ciudadanos de un lugar llamado mundo

Començant per aquets fantàstic grup que no té cap cançó dolenta i això és espectacular, els seus CDs sí valen la pena comprar-los.

Coldplay - Paradise

Per mi la millor de Coldplay (possible banda sonora oficial d'un nou any espectacular del Barça?

Bruno Mars - The Lazy Song

Aquesta la cançó, m'encanta, però el video és genial. (per cert, el tema de no fotre res em sona)

Michel Teló - Ai Se Eu Te Pego

Aquesta ideal per aprendre portuguès, 5 frases repetides fins a la sacietat (deidcada al Carles, ja que és la que va ballar el Neymar). Hi ha versió subtitulada, quan diu "atrapo" vol dir... en fi només cal veure el gest.


Manel - El Miquel i l'Olga tornen

I finalment la que per mi és la millor del segon disc dels Manel (tot i que costa escollir, la del Soldadet és brutal també). I com deia amb Delafé, Manel és un altre grup amb discs rodons i ara treuen una edició amb els dos darrers àlbums, un regal genial per nadal. (no hi ha vídeo així que penjo directe!)

No pararàs, per mentalment descansaràs

No es podien haver definit millor les pròximes dues setmanes que com ho va fer el Coke, i és que no pararé, però necessito fer un passet enrere per a saltar més lluny. Després de Berga, per a o per b, no he agafat la punta de forma que volia, així que prefereixo no seguir "agonitzant". Faig un parell de setmanes de desconnexió i després a tope.
Tinc molts miniprojectes, tant per a aquestes setmanes com per després, i són projectes que m'engresquen, així que m'ésperen uns dies, unes setmanes i uns mesos prou bons.

Estic bé

L’altre dia aprofitava per fer-me un hemograma gratis. És molt senzill, cada mes i mig o dos vaig a la Vall d’Hebron a donar plasma, i allí em mostren una còpia dels resultats. Així tinc un control constant de com estic.
Els resultats van ser immillorables i per tant descartava qualsevol tipus d’explicació mèdica del meu baix rendiment, no tenia anèmia. No cal dir que malgrat a un sempre li agrada tenir un perquè, jo, que sempre vaig just d’hematies, vaig sortir contentíssim d’estar al 100%, sobretot ara que he d’afrontar un dur entrenament cap a Berga.

Sumat al tema mèdic, el divendres per fi vaig recuperar bones sensacions en la bici. De nou vaig poder pujar al ritme que volia i el que és més important rodar molt ràpid en pla o fer més de 100km i tenir capacitat per seguir. I ara em sorgeix una nova incògnita, aquest feeling ha vingut quan he anat amb la bici de la Bea, i per tant recupero certs dubtes mecànics, a veure si hi ha quelcom que em frena a la MERIDA? Aquesta setmana ho sabré.
No sé si ja ho he escrit, però l’explicació la trobo en la setmana de càrrega exagerada que vaig fer i en particular de l’entrenament amb el Nacho a les aigües a les 4 del migdia, amb una solana del mil i rodant a 4min/km. Aquell dia el cos em deia de parar i no ho vaig fer, obligat per la necessitat de cremar-me més el fet que intento sempre que els amics no em deixin enrere, vaig sobrepassar el meu límit, i fins ara ho he estat pagant. El Rockstar fresquet que em va oferir el Xavi en arribar va anar bé, però no va ser suficient per recuperar tot el què havia perdut en aquella insolació. L’endemà, amb l’Espriu en bici, ja vaig veure que alguna cosa havia passat, però no tenia marge per recuperar. Ara amb dues setmanes de descans actiu sí he recarregat de nou les piles.
I per acabar, dedicat a aquells que m’acusen de”llorica” ;-) dues entrades positives, perquè veieu que jo sóc més de vacil·lar que de queixar-me.
Debutant en la distància, segur de mi mateix malgrat alguns petits dubtes: http://www.ironpanic.com/2008/06/sense-pressi-com-mola.html
I aquesta entrada de l’abril, el fet d’haver estat tant bé aleshores, augmenta la frustració de no haver-ho mantingut després d’haver fet l’etapa d’entrenament: http://www.ironpanic.com/2011/04/moooola.html

Participació de la UOC en els Jocs Interempreses

Vull dedicar aquest dissabte per mi laboral a parlar del gran Stage de Tritraining a l'Escala, però de moment i seguint amb la línia mediàtica de les darreres entrades us penjo el vídeo de la participació en l'edició 2011 dels Jocs solidaris intermpreses on s'han recaudat més de 15.00o euros per a tres ONG: la Fundació Innovació per l'Acció Social, la Fundació Enriqueta Villavecchia i la Fundació Arrels. Moltes felicitats als organitzadors i a les empreses participants.

Inèrcia solidaria + La Casa dels Xuclis + Xavi

= Projecte molt maco.

Aprofitant que en la darrera entrada parlava del Xavi, ara que ha superat la prova esportiva més important que pot realitzar un triatleta, es centra en un nou repte però que no farà sol, sinó acompanyat d'un entorn solidari. Ha creat Inèrcia Solidaria i ha contactat amb els Xuclis, una fundació per nens amb càncer, per a poder col•laborar a través de la seva participació en les 24 hores de Calaf.
No calen més explicacions, simplement és un pretext per poder donar a conèixer el projecte de la Casa dels Xuclis, un lloc d'acollida de nens amb càncer i que necessita finançament per anar-se construïnt, per tant us animo a col•laborar-hi.

http://www.inerciasolidaria.com/
Aquest dibuix li ha fet la Roser Capdevila, l'autora de Les Tres bessones, però no acabo de veure que conegui gaire al Xavi, amb tanta "pelambrera" ;-)

Molt bona iniciativa, Xavi, Felicitats!

¿Y para qué se dopan si lo que quieren es robar?

Encara he d'escriure sobre la Mitja de Montornès com a primera experiència en curses rendibles (ja veurem si ho serà tant tenint en compte que crec que em van fotre una multa anant cap allí), però d'entrada, i per mantenir el bon moment literari que hi ha al bloc des que hi escriu la Bea, us recomano la lectura de la darrera entrada del Gran Flashman.

http://flashman8034.blogspot.com/2011/03/triatletas-malvados-guionistas-tarugos.html

Si voleu saber més d'aquest "triatleta corazoncito de colchonero" no us perdeu dos crónicas estelars.

NO TE OLVIDES LA TOALLA CUANDO VAYAS A LA PLAYA: Setembre 2008

písalo!, písalo! (Triatlón de Águilas): Mayo 2008