Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UTMB. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UTMB. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de febrer del 2016

Regals per la UTMB

No m'agrada que em regalin per regalar. Que arriba nadal o el meu cumple i el meu entorn es gastin diners "perquè s'ha de fer". Per contra m'omple enormement quan algú em regala allò que necessito, moltes vegades sense saber jo mateix que ho vull.
 
3 coses em calien actualitzar o comprar per a la UTMB. 
 
Frontal. No hi ha manera que encerti, uns se'm cauen, d'altres es gasten molt ràpid. Ara gràcies als meus amics runners de la Salle, tindré l'oportunitat de provar-ne un que té molt bona pinta.


Bastons. Sigui o no partidari d'utilitzar-los per a qualsevol ultra, tenia clar que al Montblanc els necessitaré sí o sí. A Madrid ens van anar molt bé i sobretot van ser la solució quan la "cintilla" va comença a saludar. 
Motxilla. També a Madrid vaig fer servir la Salomon slab de 5 litres. De moment puc dir que no hi ha res millor, així que havia arribat el moment d'actualitzar.
Bea, suport des del minut 1. Gràcies.
 

dilluns, 25 de gener del 2016

100% Toni

Comença un viatge llarg i de nou em ve de gust explicar-lo. Aquest bloc va començar quan amb el Nico vam decidir anar a per l'Ironman, ara uns anys després, torno a tenir un repte de similar magnitud i toca ressuscitar Iropanic.
La primera entrada està dedicada, com no podia ser d'altra manera, al Toni. Així explicava com va començar tot. Els que el coneixeu sabreu que no exagera, que el que va escriure al Facebook va ser tal qual va anar. 100% Toni.

Este viaje empezó cuando Pau me dice:
- hacemos utmb?
En ese momento dije vale, y después me entero que son 170 km corriendo en busca de Heidy.
Y necesito hacer 2 cursas mas de unos 100km para conseguir los 9 puntos.
Y además a probar suerte en el sorteo. ...

Hoy día 13 mi amor, me llama toda nerviosa diciendo que nos ha tocado. ( contento, no contentísimo) la verdad que estoy un poco cagadito.


El Toni i jo corrent pel Montblanc amb el Guillem d'espectador
Una novetat d'aquest any és que copio al meu admirat Nacho, per mi un referent com a esportista, professor i persona. Ell acompanya totes i cadascuna de les seves entrades al blog amb els dibuixos d'algun dels seus dos fills, una idea fantàstica.

dimarts, 27 d’octubre del 2015

Ultra trail serra del Montsant 2015




La jugada ens havia sortit malament, amb el Toni confiàvem fer durant el mes d’agost o principis de setembre la travessa original de Cavalls del vent per tenir els 3 punts necessaris per la UTMB. Dedueixo que el canvi de patrocinador de NorthFace a Columbia a la cursa dels Alps, ha fet que Cavalls (de NF) deixi de ser puntuable, o sigui que els nostres càlculs se’n van anar a la merda i després de buscar i rebuscar l’única alternativa era fer dos ultres en 3 setmanes.
Ja sabem que no és l’ideal, ni ens ho han de recordar ni nosaltres ho neguem. Tot plegat començava malament i durant l'Ultra no van millorar. Justament els 20kms que vaig fer amb la cintilla “cridant” en els darrers passos a Madrid van ser els únics que vaig poder gaudir al Montsant. A partir d’aleshores, i quan encaràvem una mitja marató que ens portava a Margalef, el genoll va dir prou. L’havia reservat, en 3 setmanes només 6kms de running, però no va ser suficient, probablement haver passat pel fisio hagués anat bé, error meu, però ara ja no hi havia res a fer. Només les pujades em relaxaven i per contra els trams plans i de baixada que tant m’agraden, se’m feien llargs i dolorosos.
A Margalef, conscient que acabaria però sense veure clar com, començava la meva cursa de metges, reflex i drogues (socialment i esportiva acceptades).
Poca història a partir d’aleshores, no sé trobar una raó clara, una raó que justifiqui que en el 70 el grau d’esgotament era alt i la possibilitat de la ja clàssica revifada dels darrers kms no arribés aquesta vegada. Arguments sí que en tinc: dos ultres massa seguits, forçar pujant per compensar el penós ritme baixant, la desconcentració que provoca el dolor, un mal dia...
No vam anar malament, un Toni pletòric em va arrossegar fins a l’arribada a un ritme correcte (ens passaven però també recuperàvem posicions, de fet del 70 al final en vam guanyar 20). Els problemes van venir en acabar, el cas va dir “ok, t’he portat fins aquí, però ara desconnecto, ja t’ho faràs”. No cal entrar en detalls, només dir que 30 minuts després d’acabar estava assegut al vestuari respirant com si fes 30 segons que havia acabat un 10mil.
Una abraçada als amics que vam compartir cursa, i replico aquí les paraules escrites al Facebook:

Quan les coses no surten del tot bé cal tirar endavant. Els mals moments s'obliden, i les agonies del passat dissabte s'aniran diluint i deixaran aflorar els bons records i aprenentatges. En la passada edició de la UTSM vaig patir molt, molt, molt, però l'objectiu era important i calia estar a l'alçada. M'enduc 15 hores més amb el Toni i molts coneixements, he pujat dos esglaons més en experiència i tard o d'hora tiraré de nou d'ella. Sento haver fet patir i fer patir a la meva família i amics. Vull dedicar aquesta cursa a aquells amb qui l'any passat de forma total o parcial la vaig compartir, en tinc molt bon record: Dani, Felip i sobretot a la Núria i a la Sandra.

Les dades de cursa són les següents:
Primer classificat  11h40’20’’
Interval
Hora del dia
Temps Real
Ritme Temps Real


Sortida
9:06:36a.m.




Albarca (Refugio)
9:58:00a.m.
00:51:24
07:34 min/km


Ulldemolins
11:23:27a.m.
02:16:52
07:52 min/km


Margalef
2:15:10p.m.
05:08:35
08:09 min/km


Cabacés
5:58:09p.m.
08:51:33
09:16 min/km


La Viella Baixa
7:55:31p.m.
10:48:55
09:15 min/km


Escaladei
9:44:25p.m.
12:37:50
09:22 min/km


La Morera de Montsant
12:23:59a.m.
15:17:24
09:52 min/km


Final
1:36:21a.m.
16:29:46
09:47 min/km


Les Curses més rendibles