Cosa de l'es estadístiques

Mirant les estadístiques del bloc, sempre m'ha cridat l'atenció que una de les entrades més vistes és una opinió sobre els europeus a Barcelona del 2010. Ja em feia gràcia que la meva opinió interessés, però revisant l'entrada, em sembla que la gent no arriba al bloc per saber què penso...
http://www.ironpanic.com/2010/08/no-em-sento-del-tot-orgullos-dels.html


Más planos indiscretos olímpicos, Snežana Rodić

Canvi de look

No és que em desagradés l'actual portada, la veritat és que és una imatge espectacular de la prova estrella del 2012. Les meves cames passat el Serrat de les Esposes a Cavalls del Vent, després de portar ja unes 4 o 5 hores lluitant contre el fred, l'aigua i el fang. Aquestes bessoneres mai han tornat a ser blanques.

El cas és que les darreres portades del bloc de la Bastús m'han encantat, així que he decidit encarregar-li la meva. Li he passat unes quantes fotos i a partir d'aquí carta blanca. El resultat excel·lent, en comptes de fer quelcom semblant a les seves ha sabut adaptar-se al meu estil, als meus gustos, a les meves particularitats.

Pensava: què em posarà a mi? un cor, com té ella, unes wambes? Doncs res d'això, una imatge un pèl més sobria, amb el perfil de l'Ultra de la Cerdanya, l'objectiu 2013 perquè el vagi memoritzant mica en mica.
No faig diners amb el bloc, però igual que pago els 10 euros anuals pel domini, ara me n'he volgut gastar uns quants per la portada, són ben merescuts.

Les xifres de la Marató de Barcelona

Les màquines m'han castigat pel meu paper a la Marató de Barcelona i no surto a les classificacions oficials. És per això que, a mode de resum i per tenir un record del què al cap i a la fi va ser una marató, vull penjar el track amb el recorregut, el temps i els parcials.

http://connect.garmin.com/activity/286981958
Aprofito també per opinar una mica sobre aquesta Marató. És cara, ho sabem, però ni més ni menys que les altres grans d'Europa, a partir d'aquí pocs defectes més li trobo. I no només estic parlant bé dels organitzadors, això que ho facin d'altres que jo sóc a dins i seria subjectiu. Parlo també dels corredors, no sé si és un tema del ritme però vaig veure molt pocs retalladors, molt civisme en cursa, pocs problemes per entrar al calaix, poques aglomeracions...
També del públic que només es pot qualificar de 10. Jo puc parlar dels meus Dragons i en especial de la Bea que es va multiplicar i encara estava descontenta per no haver-me vist i animat quan anava petat, però també del públic en general, no recordo moments de solitud, ni tan sols a Meridiana i en canvi sí d'altres amb molta i molta gent, sota la pluja, animant, cridant... De veritat, molt gran el canvi viscut en tan sols 4 o 5 anys.
I ara què? Doncs tinc ganes d'assimilar d'una vegada els entrenaments, sempre he dit, i de veritat crec, que no hi ha cap secret en això del running i que si un entrena, tard o d'hora arriben els resultats. Fer una marató en males condicions és un entrenament boníssim, així que ara tinc ganes de treure-ho tot, de no malgastar tota la feina feta. Segueixo gripós, però amb moltes ganes de canya, un parell de dies.
Aquí hi ha els parcials per km

Marató de Barcelona 2013

És curiós perquè no va ser ni muro ni res. A la primera marató vaig tenir mur, vaig anar perdent ritme sense saber perquè i de sobte tot ennubolat corrent per inercia mig marejat... En aquesta va ser com si fés una mitja marató a tope i a l'acabar em diguessin de córrer 12 kms més. Anava amb molt mala cara, però conscient (la qual cosa és una putada perquè patia per la Bea, pels kms que em quedaven, després perquè no venia cap dels meus colegues i pensava, "han petat tots", estava preocupat).

Pacer a la Marató de Barcelona, fail

Comencem amb l’autocrítica o millor dit amb les coses que depenen de mi. És cert que vaig acceptar un repte gran per les meves capacitats, si fos un sub 3 hores en marató tot el que va passar no m’hagués afectat suficient, però no és el cas, havia de fer de llebre d’una marca que només és 7 minuts més lenta que la meva MMP. És poc, però sincerament penso que suficient, si vaig acceptar el 3.15 és perquè creia que ho faria.

Per altra banda també és cert que tal com he anat explicant, em sentia relativament còmode amb les sortides llargues, molt bé en les series de velocitat però encara no sé ben bé perquè això no es traduïa en la capacitat de tenir un ritme creuer de 4.30 com tantes i tantes altres vegades havia tingut. Després de fer dues mitges relativament còmodes entre 4.15 i 4.20, no assimilava del tot bé els entrenaments.

Tot això era fins diumenge passat, la meva esperança era que la setmana de descans actiu serviria precisament per això, per a què el cos descansés i assimilés els entrenaments, però tot ha anat malament. Crec que era dilluns amb la Fisio que li comentava que els meus papers en les curses em feien estar “segur” en la meva planificació prèvia, descans, alimentació..., ja que quasi sempre havia rendit més en cursa que en entrenaments.

Dilluns i dimarts vaig descansar pel massatge, dimecres vaig notar ja mal de coll i em vaig començar a medicar per precaució, el dia va transcórrer normalment fins la nit en què de sobte, en 20 minuts vaig passar de trobar-me relativament bé a voler morir. Vaig decidir tornar a casa, per sort en cotxe ja que tenia molt de fred. Des d’aleshores si bé el mal de cap va remetre en un parell de dies, la mucositat, la tos, les nits dolentes, el malestar i sobretot les nules ganes de menjar han anat treballant per debilitar-me.

I després d’una  nit amb molta tos (que el pobre Marcel, pacer de 3.45, va patir ja que dormia a casa) arribava diumenge al matí. No em llevo malament, la tos em fa mal al pit però és menys abundant i a més penso que el fet de no haver tingut febre ha estat un bon senyal. Aguantaré, com a mínim fins a paral·lel.

Les llebres tornant enrere, foto robada del Bloc del Robert Mayoral

Ja la sortida és un mal presagi, alguns organitzadors mentre estem a la línia de sortida en el calaix 3.15 3.30 ens fan  sortir a nosaltres amb una empenta, literalment, però frenen tot el calaix. De seguida parem, i decidim tornar ja que ens havien comentat que nosaltres havíem d’estar amb aquella gent, no amb els de sub3.15. Tornem a la línia, cronos i garmins a 0 i esperem fins que un minutet més tard sortim tots.

Els primers 10 kms vaig, simplement això, vaig. Crec que les llebres no gestionem del tot bé la pujada i perdem quasi 40 segons fins més o menys el km 7. El Carles i jo intentem que no augmenti aquesta diferència així que decidim mantenir el ritme, tot i que les altres dues llebres, els dos Roberts, s’han quedat enrere en un avituallament. Al començar a baixar intentem recuperar una mica, però no sé ben bé perquè perdo també el Carles, sort del Roger que em dóna conversa fins el km 13 en què, per tercera vegada, para a pixar.  Just cap el 10 em quedo sol, però no vull afluixar, no només penso que porto el ritme correcte, sinó que encara portem 30 segons de pèrdua després de la baixada. Els corredors que m’envolten m’animen a seguir, cal mantenir el ritme i retallar alguns segons km a km. Sé que sóc més fluix que els altres tres, així que tampoc té sentit esperar-los, ja m’agafaran.

Però els senyals que m’envia el cos no són bons, no vaig i és molt d’hora, definitivament estic dèbil.

Curiosament els següents 20kms són els més durs i a la vegada dels més gratificants que he fet com a llebre en una marató, m’he de quedar amb això. Són kms en què el cos no va però mantinc el ritme, aprofitant a les baixades per recuperar una mica i amb la sensació que el grup que porto és gran i va bé amb mi. Passem per la Mitja amb el temps clavat, ara cal recuperar el  4.37. Sé des del  17 o 18 més o menys que no acabaré, però decideixo donar-ho tot per aquella gent, fins que les tres llebres de darrera no recuperin el temps perdut no afluixaré, no vull que la feina realitzada quedi en va. És a partir del 26 quan tot s’accentua, lo positiu i lo negatiu:  les males sensacions meves i les bones de la gent que m’envolta, estem clavant els kms i sento que estan contents amb la meva “feina”. Però jo no puc més, estic temptat de, no sé ben bé com, avisar al Robert Tarragó (el que considero la llebre més forta de 3.15) que faci un sprint i vingui fins a mi. Els meus desitjos es fan realitat quan giro en el punt més alt de la Diagonal, estan arribant, i en aquells moments ja estic tranquil, buit, però tranquil. M’agafen, els hi dic que fins aquí he arribat i m’aparto com puc per treurem la banderola. Molta sort llebres!!! Sé que ho faran bé.

La sensació aleshores és de decepció, però necessito acabar per mi i pel Guillem, ja li he aconseguit dir a la Bea que no patís, això em fa quedar més tranquil, però per davant tinc més de 12kms, amb una bandera de dos metros i després d’haver-me buidat totalment.

El “bajón” moral realment no arriba fins a creuar la meta, fins aleshores el què necessito es trobar un al·licient que no tinc per a mantenir un ritme correcte, fer una marató sense gasolina i sense un ritme objectiu et porta a caminar, acosegueixo un ritme al voltant de 5.10 que em m’arrossegarà fins la meta. Em preocupa que no em passin alguns dels Dragons, el Mikel, el Borja o el Joako, penso que si volien estar al voltant de 3.20 haurien d’haver-me passat, també el Charly, el vaig veure que anava bé, tot i que ell tenia en ment un sub3.25 que era la meva marca així que ho trobava més normal. Per fi al 38 em passava el Borja, bona marca, el Mikel i el Charly també ho van fer però no ens vam veure.

Aquí acaba la història d’aquesta Marató, on he tornat a patir més que mai, on res ha sortit bé.

Viu la festa de la Marató de Barcelona

Gràcies a la Maria i a l'Héctor vaig poder participar en la campanya que ha fet l'Ajuntament per a aconseguir que la gent a surti a animar el 17 de Març als Maratonians de Barcelona. Després de la curiosa anècdota mediàtica del 2008 (http://www.ironpanic.com/2008/03/ja-sc-meditic.html), és la segona vegada que la meva imatge es barreja amb aquesta Marató de la qual n'estic tan orgullós, i tot i que ara se'm reconeix menys, admeto que em fa molta gràcia saber que estic repartit per tot Barcelona.
Aquí teniu l'enllaç amb la notícia, les cames de noia són de la Maria, que en la sessió de fotos va demostrar que era una autèntica professional ;-) http://reiniciaya.com/?p=1343
I una de les Fotos.

www.zerkowitz.com

En quant al meu estat, doncs no seria l'ideal, des de dimecres estic malalt i no he pogut córrer en tota la setmana. El descans pot ser bo, però no sé com m'afectarà aquesta minigrip que estic tenint. Les meves prediccions juntament amb les drogues mèdiques que estic prenent fan que sigui optimista de cara a la meva recuperació per diumenge. Veurem.

Jaume Leiva - Running Is Our Life

Després sortirà el què sortirà, però si he pogut arribar amb la sensació dels deures fets és gràcies a aquest crack!
Sens dubte és el millor si sumem: passió + qualitat + generositat. I en aquesta línia us convido a participar en el seu repte solidari.
http://migranodearena.org/jaumeleiva1

Debutant en esquí de muntanya

Després d'haver comprat els esquís al Bernat, per fi he pogut debutar en esquí de muntanya. Admeto que sóc una mica cagat i per tant em costarà treure-li tot el suc a un esport tant guapo com aquest, però en tot cas estic segur que passaré bons moments i grans entrenaments.

A més divendres passat vaig passar per Evasion i el destí va fer que em comprés els pantalons del Kilian. Són realment difícils de trobar, així que el fet de veure que en teníen un, rebaixat i en la meva talla em va fer pensar que el destí deia que me'ls quedés. Com que no s'hi pot anar en contre, així ho vaig fer. Són molt guapos, però la primera impressió és que hi ha un parell de detalls que em fan dubtar de que valguin el que costen, que és molt, i que d'altres materials de Salomon ja són suficients. En tot cas els provaré a fons, tinc molts kms per endavant.

En quant a la Marató, confio molt en aquesta darrera setmana de descans, he fet prou bé els deures. El meu actual ritme de vida no em permet tirades entre 20 i 25km i crec que és la causa per la qual tot i haver fet séries més ràpides que mai, em costa rodar a 4.30 com a ritme creuer. El meu paper és una veritable incògnita per mi.

Test de Gavela 2*6000

Una temporada més, repeteixo el test. El volia fer avui o demà, però m'arriba que el passat dissabte l'organització de la Marató ens cita a les pistes d'atletisme del Pavelló de la Mar Bella i que el Joako i l'Anna hi van i decideixo fer els deures aleshores.
Encara me'n recordo com fa dos anys, al veure un 6mil a 3.55 o per sota em va entrar més mandra i pànic que per la pròpia marató. És un test ràpid, probablement en aquest sentit sobrevalora casos de poc volum i de qualitat, i són uns ritmes que s'han utilitzat només en séries inferiors al km.
Curiosament aleshores va sortir, i aquesta vegada també.
Molt despistats pel GARMIN comencem un grupet de corredors amb objectiu 3.15 a rodar al voltant de 4.25, fins i tot una mica per sota ja que sé que el gps marca sempre més kms. Però cap a la volta 7 o 8 veiem que el marge d'error és molt gran (fins a 300 metres en 6kms). Això ens fa rodar una mica més lents del què hauríem (uns 30 segons, acabem fent 27 minuts que seria pel test d'objectiu 3.20).
Pel segon 6mil decideixo passar del GARMIN i em comuniquen que hem d'anar a 1'34'' per volta. Referència clara però molt més exigent, i que clavem a la perfeccció. Temps final 23.39 quan havíem d'haver fet +- 23.36 però en progressiu i bones sensacions.
El resultat es tradueix en un ritme probable de 4.35 i possible de 4.25 tots ells suficients per a fer de llebre de 3.15. Em dóna confiança, si més no d'haver fet els deures.

PD: En el gràfic es veu el perquè de la desviació del Garmin, anant pràcticament sempre per la corda, sembla que hagi ocupat la totalitat de la pista. Si hagués fet cas als reslutats donats amb el GPS estaria per fer sub 3hores jijiji, així que els que no ho facin en pista o en un lloc ben mesurat que no es fiin gaire.
PPD: Com li vaig dir al Joako, GARMIN 0 Polar 1, ell en el seu test va quadrar la distància.
PPPD: Poso aquest enllaç amb la taula, tot i que no sé si durarà http://www.runners.es/rcs/comun/ficheros/371/tabla_254_1.htm