No m’imagino un parte mèdic del Barça dient: “Eto’o serà baixa pel pròxim partit perquè té un trion”, un metge no pot dir això és un tiron i punt. Però anem al principi.
El dia comença molt bé, (d’hora, a les 7 del matí, però bé) amb la sessió amb el Sergio, un Entrenador personal del DIR, que em dedica una hora a explicar-me com em puc haver lesionat, perquè i a quin múscul i després em fa un massatge i uns estiraments que em van de pel·lícula. La seva explicació totalment lògica: jo sotmeto els músculs de la cama a una pressió molt gran però a un moviment continuo i similar, sempre cap endavant i moviment paral·lel. Després d’una sobrecàrrega de treball el dia de la BTT, el múscul arriba al límit i la braça practicada durant 200 fatídics metres fa que en un moviment no paral·lel sinó perpendicular de la cama, el recte interior (un múscul fi i delicat) pateixi una sobrecàrrega. Dit sigui de pas de moment no m’han sortit gaire bé les classes a la Sant Jordi, maleïda braça que no necessitava per res.
A mig matí i com tenia previst truco a la clínica a veure si em poden avançar un parell de dies la visita amb el traumatòleg, explico que segueixo un entrenament i que m’aniria molt bé saber què tinc exactament abans de 10 dies. No poden però em diuen que passi avui i la visita ha anat de la següent manera.
Entro a la consulta de manera educada i agraint per avançat que m’atengui, després de demanar-me de manera seca que què tinc li explico tot i la sessió amb el fisio. Em diu que si m’ho vaig fer ahir no pot haver millorat, això ja ho sabia però vull saber si és trencament o no. Em diu que m’estiri de manera maleducada, em palpa malament, i em diu. “Això és un tiron”. Què collons és un tiron? Això m’ho pot dir la meva mare però un metge especialista? I segueix: “la pròxima visita el dia 12 (és a dir 17 dies de repòs per un “tiron”) i que segueixi amb els Iboprufens (tres al dia, o sigui en total 51) fins aleshores, i que res de natació, ni de bici, ni de fisios...”. Dic jo, si pot ser greu que em facin la maleïda ressonància magnètica i que vegi el grau de la lesió per saber els dies de descans, o un pla de recuperació, i si no és greu, que no em faci descansar tants dies. Tinc la sensació una mica que l'actitud del metge ha estat "vols recuperar-te ràpid, doncs mira, no, a joderse".
Crec que el tracte ha estat, poc professional, despectiu i fins i tot un punt maleducat, a més és que no puc entendre com algú a qui no li interessa l’esport ni les preocupacions d’un esportista pugui dedicar-se a això. En fi, que passaré d’ell, que descansaré una setmana, a partir de dilluns o dimarts començaré una recuperació i si tot va bé el diumenge estic competint encara que sigui al 85%.
dijous, 29 de maig del 2008
Més inscripcions
Avui, en plena lesió, he seguit amb les inscripcions: Per fi han publicat una mica d’informació (cliqueu a la imatge) de la triatló B de Banyoles (només n’he trobat en castellà) i ja m’he inscrit, 62 euros.
A més i ja de cara a la temporada que ve, al novembre, ens hem inscrit amb la Bea i el Robert a la Behobia–San Sebastian. No crec que prepari bé aquesta cursa de 20km i per tant potser és una mica estúpid haver-m’hi apuntat, però només pels pintxos, l’ambient i el fet d’anar-hi en família, ja val la pena. 25 euros més.
Aprofito per penjar un parell de fotos més de Platja d'Aro, la primera és la meva roda, mentre jo canviava el pneumàtic el fotògraf va aprofitar la bonica estampa del fre de disc (al menys vaig ser mediàtic).
I aquest nen, m'ha fet gràcia penjar-lo per la quantitat de fang que porta.
A més i ja de cara a la temporada que ve, al novembre, ens hem inscrit amb la Bea i el Robert a la Behobia–San Sebastian. No crec que prepari bé aquesta cursa de 20km i per tant potser és una mica estúpid haver-m’hi apuntat, però només pels pintxos, l’ambient i el fet d’anar-hi en família, ja val la pena. 25 euros més. Aprofito per penjar un parell de fotos més de Platja d'Aro, la primera és la meva roda, mentre jo canviava el pneumàtic el fotògraf va aprofitar la bonica estampa del fre de disc (al menys vaig ser mediàtic).
I aquest nen, m'ha fet gràcia penjar-lo per la quantitat de fang que porta.
dimecres, 28 de maig del 2008
Petita aturada
Sembla que la cursa del cap de setmana no només es va cebar amb la bici ja que a mitjants del dilluns em va comença a apareixer un dolor a la part inferior de l'adductor. Pels simptomes segueixo pensant que és un petit trencament, és una mena de punxada en un lloc molt concret, però el diagnòstic va ser contractura o sobrecàrrega muscular. Així que de moment antiimflamatoris en la zona i en pastilles i repòs. Com que em va dir que podia fer natació, doncs res cada dia a la piscina (avui, però no aniré a la Sant Jordi a rebre classes).
Dec ser l'únic pacient amb lesions musculars a qui mai fan ressonàncies magnètiques, no ho puc entendre, potser explico massa bé les lesions, la pròxima vegada començaré, "no sé, no sé, no sé..."
El cas és que fins d'aquí a una setmana, bici i running quedaran aparcats, de cara a Salou no és gens bo, sobretot no entrenar alguna serie, però per Banyoles no crec que m'afecti gaire. En fi, suposo que el cos m'ho demanava.
Dec ser l'únic pacient amb lesions musculars a qui mai fan ressonàncies magnètiques, no ho puc entendre, potser explico massa bé les lesions, la pròxima vegada començaré, "no sé, no sé, no sé..."
El cas és que fins d'aquí a una setmana, bici i running quedaran aparcats, de cara a Salou no és gens bo, sobretot no entrenar alguna serie, però per Banyoles no crec que m'afecti gaire. En fi, suposo que el cos m'ho demanava.
dilluns, 26 de maig del 2008
Neopré triatló i apunt de Transcollserola
En quant al neopré, si no en trobo un de restes o de segona mà, m'hauré de conformar amb primer preu, que no és poc. Sempre us el puc llogar per amortitzar despeses, entre material i inscripcions m'estic arruinant amb el tema triatló.
El que crec que em convé és el Zoot, tot de neoprè una relació-qualitat-preu-flotabilitat-flexibilitat prou bona. Val 280 euros a Esportíssim.
El que crec que em convé és el Zoot, tot de neoprè una relació-qualitat-preu-flotabilitat-flexibilitat prou bona. Val 280 euros a Esportíssim.
En quant al neopré, si no en trobo un de restes o de segona mà, m'hauré de conformar amb primer preu, que no és poc.
El que crec que em convé és el Zoot, tot de neoprè una relació-qualitat-preu-flotabilitat-flexibilitat prou bona. Val 280 euros a Esportíssim.
L'alternativa és l'Orca, més barat, més maco, però menys flotabilitat i menys flexibilitat (a les aixelles porta un material que no és neoprè que segons la web és més flexible però segons el dependent no). 220 euros
Per cert els d'Esportíssim com sempre molt macos.
En quant a la Transcollserola, esperaré al dia 31 per decidir, ja en vaig tenir prou amb l'aigua d'ahir i així com amb la BTT m'encanta el fang amb la de carretera passo de mullar-me.
Material cavalls del vent
Començo a preparar el material de cavalls del vent. De moment ja tinc les wambes, justament les que volia les tenien al Decathlon de rebaixes (m'agradaven en vermell però és el què hi ha, seré un taxi de Barcelona pel Cadí). Comparades amb les Salomon, s'adapten pitjor al peu, els cordons són molt pitjors però tenen millor amortiguació, més durabilitat i són més lleugeres. També molt més barates (i la diferència de preu no està relacionada amb la qualitat).
Per les motxilles, tinc clar el tipus, en quant a mida m'agrada la de 17, però la de 20 té millors acabats davanters, me les provaré les dues i decidiré.
I com ha anat?
Per les motxilles, tinc clar el tipus, en quant a mida m'agrada la de 17, però la de 20 té millors acabats davanters, me les provaré les dues i decidiré.
I com ha anat?
Ompliu l'aplicatiu per Balaguer
Hola,
Per tal de conèixer finalment qui va i qui no, i formalitzar la inscripció la setmana que ve, he obert aquest aplicatiu (última novetat de google), en la qual us podeu apuntar. Està pensat especialment per aquells que dubten, "si hi va tal jo hi aniré i sinó no". De passada, per a qui li interessi també he afegit el tema del dinar.
http://www.doodle.ch/zbi7trytw6wtz2nd
Per tal de conèixer finalment qui va i qui no, i formalitzar la inscripció la setmana que ve, he obert aquest aplicatiu (última novetat de google), en la qual us podeu apuntar. Està pensat especialment per aquells que dubten, "si hi va tal jo hi aniré i sinó no". De passada, per a qui li interessi també he afegit el tema del dinar.
http://www.doodle.ch/zbi7trytw6wtz2nd
L’experiència és un grau...
... i jo no en tenia. He après molt d’aquesta cursa, però no per això estic menys desepcionat. Les condicions eren perfectes per fer un bon paper, i la mala sort conjuntament amb una sèrie d’errades ho han esgarrat tot.
Juntament amb la Bea i ben d’hora sortim de Barcelona amb el Golf (què bé ens està anant no poder-lo vendre...) cap a Platja d’Aro, està cobert però no plou. Mica en mica comencen a caure les primeres gotes i quan hi arribem la pluja ja és important. Recollida de dorsals, preparació de la bici, que si agafo l’impermeable, que si no, que si la motxilla, que si no... El cas és que malgrat anar amb temps, la pluja fa que tot s’emboliqui una mica. Ens saludem amb el Prieto i el Xavi, els dos altres integrants de l’equip de la UOC, i ens animem. A la sortida ens informen que la pista no està del tot bé, molta aigua, però que es pot fer, que han retallat tres km de la volta llarga cosa que em va perfecte. El primer caos comença quan no sabem si sortim cap a dalt o cap avall, i girant la bici ara cap aquí, ara cap allà, al final acabo al mig del mogollón. La Bea es coloca estratègicament darrera. És en aquest moment, quan me’n recordo que no he acabat d’inflar la meva roda, però sobretot la de la Bea, em sap greu, però no li dic res perquè ja no hi ha temps. El comptekm tampoc està a 0 i comencem la cursa prement el reset al temps parcial i que no se’m posa, després de molts intents res. És igual. Vaig tirant, i a les primeres rampes començo a avançar gent. Carretera, pista, i tot va molt bé. Començo la trialera de baixada amb tres tios just davant. En passo un, en passo un altre i vaig al límit, hi ha molt fang, troncs, pedres però m’ho estic passant molt bé i em sento fort, passo al tercer, però en aquest moment una pedra tapada que topa contra la roda de darrera i en mil·lèsimes de segon la roda punxada. És una putada, però res, fora roda, agafo la càmera de recanvi, i mentre passen corredors vaig fent les meves maniobres. De seguida he muntat el pneumàtic i no passa res, coses que passen, començo inflar però no tira, la roda no s’infla, merda, què passa. En aquests moments passa el Prieto, li contesto que tot va bé, que tiri. Però no va bé, trec la càmera i la part que uneix el la vàlvula amb el pneumàtic està destrossada (feia tant que no punxava que suposo que s’havia assecat i trencat). Doncs ara sí que estava fora de cursa. Arriba un noi amb un problema al plat petit, jo li dic que tiri, que el seu problema no és greu, perè el de la organització li diu que el necessitarà (jo hagués tirat encara que fos a peu en alguns trams, però bé...). Tot i anar amb vàlvula gran, em diu que potser a la bosseta té una càmera de vàlvula petita, quina sort, la provo i res, també punxada. Amb això que arriba la Bea tota plena de fang, i em veu tant trist que m’ofereix canviar-me la bici, estic temptat de dir que sí, però per sort li dic que no ja que penso que per ella això és un entrenament boníssim i segueix.
Així doncs aquí s’acaba la meva cursa, cap a la furgo que ens recull i ens torna a la línia de sortida. Penso: quan arribem, agafo la càmera que tinc al cotxe i torno a començar”, la tornada se’m fa eterna (i això que només portàvem 5km). De sobte recordo que les claus del cotxe les té la Bea, olé. Per sort a la línia de sortida hi ha un estan d’assistència tècnica i em venen una càmera. Una hora i poc després començo de nou la cursa amb la idea de fer el recorregut de 20km. Quan passo pel punt intento veure la pedra, però no ho aconsegueixo. La cursa (en solitari) es resum en baixades al 90% no sigui que torni a punxar o em foti una hòstia i ja ningú em reculli, i pujades amb problemes tècnics, la cadena amb el plat petit se m’enganxa i dues vegades se’m surt (no m’havia passat mai). Amb això que arribo al punt en què es separa la curta de la llarga, estic temptat de fer els 35km però hi ha factors que em fan repensar-m’hi (ja l’han tancat fa una estoneta, la Bea pot patir si no em veu a l’arribar, i no sé a quina hora puc acabar). El cas és cap a la curta i tot i que em recomanen no fer un tros perquè està molt enfangat el faig, a veure si no. Començo una baixada, molt divertida però dura on començo a trobar gent, penso que si la Bea ha baixat per aquí haurà après molt. Ja cap al final i després d’haver avançat a unes 10 persones com a mínim, me la trobo, no té frens i està plena de fang. L’espero per fer el darrer tram ja pla. La sorpresa arriba quan ens fiquen, literalment al riu, i el que és pitjor amb sorra fina a sota. Són uns 500 metres que la organització hauria d’haver canviat, és impracticable. Vaig animant a la Bea. Al final arribem a la carretera i veig que apreta, molt bé, ha acabat forta. Arribem plegats, una cosa bona, al menys.
Ens fiquem sense treure’ns la roba a la dutxa, un fins i tot amb la bici, i com no podia ser d’altra manera el sol surt quan comencem a marxar. Pels meus càlculs i el meu estat, crec que hagués estat molt ben classificat, baixo bé i el fang em diverteix, i pujant no m’ho passo tant bé, però la bici de carretera m’havia donat molta potència (i més si havia d’anar amb plat mitjà), quina pena, no crec que tingui altres ocasions tant bones. No em consola però he après moltes coses que de moment pels de Balaguer us servirà:
1) Tècnicament, si un està fort pujant, potser no val la pena guanyar posicions baixant. Jo avançava perquè no puc tenir algú davant, però el cert és que ho feia per les roderes dolentes i segur que pujant hagués recuperat molt (vaig punxar just als últims 10 metres de baixada). En BTT s’ha de ser més conservador.
2) Cal sortir davant: si un és bon baixador, normalment les baixades són trialeres i les pujades per pista, així que si algú puja millor pot avançar bé, però no és el mateix baixant.
3) La Bici ha d’estar revisada el dia anterior ja que per d’hora que s’arribi amb els nervis i l’atabalament sempre et deixes alguna cosa. Pneumàtics, eines, oli, marcador...
I més coses que pensava quan rodava de nou sol per a consolar-me. Al menys el dia abans no havia descansat, sinó encara m’hagués fastiguejat més.
Al final la volta de 22km la vaig fer en una hora i 32 minuts, poc menys de 15km/h, prou bé tenint en compte que ja no tenia l'alicient de la competició.
Per cert, el Prieto déu n’hi do, ja que va trencar dues cadenes i va acabar arribant a peu. Per sort el Xavi va quedar segon (tot i que hi ha un embolic amb les classificacions), així que la UOC ha fet bon paper.
Transvasament des de Platja d’Aro ja, quanta aigua!
Penjo ja algunes fotos, de moment les fetes pels d'interempreses.
Us puc assegurar que aquesta és la part seca del riu.
Amb la Bea una miqueta guarretes però amb bona cara
Amb el XAvi (ell ja s'havia dutxat i tot)
El Prieto, en aquest cas no hi ha ni bona cara, jiji (déu n'hi do fer els darrers 4km a peu).
Juntament amb la Bea i ben d’hora sortim de Barcelona amb el Golf (què bé ens està anant no poder-lo vendre...) cap a Platja d’Aro, està cobert però no plou. Mica en mica comencen a caure les primeres gotes i quan hi arribem la pluja ja és important. Recollida de dorsals, preparació de la bici, que si agafo l’impermeable, que si no, que si la motxilla, que si no... El cas és que malgrat anar amb temps, la pluja fa que tot s’emboliqui una mica. Ens saludem amb el Prieto i el Xavi, els dos altres integrants de l’equip de la UOC, i ens animem. A la sortida ens informen que la pista no està del tot bé, molta aigua, però que es pot fer, que han retallat tres km de la volta llarga cosa que em va perfecte. El primer caos comença quan no sabem si sortim cap a dalt o cap avall, i girant la bici ara cap aquí, ara cap allà, al final acabo al mig del mogollón. La Bea es coloca estratègicament darrera. És en aquest moment, quan me’n recordo que no he acabat d’inflar la meva roda, però sobretot la de la Bea, em sap greu, però no li dic res perquè ja no hi ha temps. El comptekm tampoc està a 0 i comencem la cursa prement el reset al temps parcial i que no se’m posa, després de molts intents res. És igual. Vaig tirant, i a les primeres rampes començo a avançar gent. Carretera, pista, i tot va molt bé. Començo la trialera de baixada amb tres tios just davant. En passo un, en passo un altre i vaig al límit, hi ha molt fang, troncs, pedres però m’ho estic passant molt bé i em sento fort, passo al tercer, però en aquest moment una pedra tapada que topa contra la roda de darrera i en mil·lèsimes de segon la roda punxada. És una putada, però res, fora roda, agafo la càmera de recanvi, i mentre passen corredors vaig fent les meves maniobres. De seguida he muntat el pneumàtic i no passa res, coses que passen, començo inflar però no tira, la roda no s’infla, merda, què passa. En aquests moments passa el Prieto, li contesto que tot va bé, que tiri. Però no va bé, trec la càmera i la part que uneix el la vàlvula amb el pneumàtic està destrossada (feia tant que no punxava que suposo que s’havia assecat i trencat). Doncs ara sí que estava fora de cursa. Arriba un noi amb un problema al plat petit, jo li dic que tiri, que el seu problema no és greu, perè el de la organització li diu que el necessitarà (jo hagués tirat encara que fos a peu en alguns trams, però bé...). Tot i anar amb vàlvula gran, em diu que potser a la bosseta té una càmera de vàlvula petita, quina sort, la provo i res, també punxada. Amb això que arriba la Bea tota plena de fang, i em veu tant trist que m’ofereix canviar-me la bici, estic temptat de dir que sí, però per sort li dic que no ja que penso que per ella això és un entrenament boníssim i segueix.
Així doncs aquí s’acaba la meva cursa, cap a la furgo que ens recull i ens torna a la línia de sortida. Penso: quan arribem, agafo la càmera que tinc al cotxe i torno a començar”, la tornada se’m fa eterna (i això que només portàvem 5km). De sobte recordo que les claus del cotxe les té la Bea, olé. Per sort a la línia de sortida hi ha un estan d’assistència tècnica i em venen una càmera. Una hora i poc després començo de nou la cursa amb la idea de fer el recorregut de 20km. Quan passo pel punt intento veure la pedra, però no ho aconsegueixo. La cursa (en solitari) es resum en baixades al 90% no sigui que torni a punxar o em foti una hòstia i ja ningú em reculli, i pujades amb problemes tècnics, la cadena amb el plat petit se m’enganxa i dues vegades se’m surt (no m’havia passat mai). Amb això que arribo al punt en què es separa la curta de la llarga, estic temptat de fer els 35km però hi ha factors que em fan repensar-m’hi (ja l’han tancat fa una estoneta, la Bea pot patir si no em veu a l’arribar, i no sé a quina hora puc acabar). El cas és cap a la curta i tot i que em recomanen no fer un tros perquè està molt enfangat el faig, a veure si no. Començo una baixada, molt divertida però dura on començo a trobar gent, penso que si la Bea ha baixat per aquí haurà après molt. Ja cap al final i després d’haver avançat a unes 10 persones com a mínim, me la trobo, no té frens i està plena de fang. L’espero per fer el darrer tram ja pla. La sorpresa arriba quan ens fiquen, literalment al riu, i el que és pitjor amb sorra fina a sota. Són uns 500 metres que la organització hauria d’haver canviat, és impracticable. Vaig animant a la Bea. Al final arribem a la carretera i veig que apreta, molt bé, ha acabat forta. Arribem plegats, una cosa bona, al menys.
Ens fiquem sense treure’ns la roba a la dutxa, un fins i tot amb la bici, i com no podia ser d’altra manera el sol surt quan comencem a marxar. Pels meus càlculs i el meu estat, crec que hagués estat molt ben classificat, baixo bé i el fang em diverteix, i pujant no m’ho passo tant bé, però la bici de carretera m’havia donat molta potència (i més si havia d’anar amb plat mitjà), quina pena, no crec que tingui altres ocasions tant bones. No em consola però he après moltes coses que de moment pels de Balaguer us servirà:
1) Tècnicament, si un està fort pujant, potser no val la pena guanyar posicions baixant. Jo avançava perquè no puc tenir algú davant, però el cert és que ho feia per les roderes dolentes i segur que pujant hagués recuperat molt (vaig punxar just als últims 10 metres de baixada). En BTT s’ha de ser més conservador.
2) Cal sortir davant: si un és bon baixador, normalment les baixades són trialeres i les pujades per pista, així que si algú puja millor pot avançar bé, però no és el mateix baixant.
3) La Bici ha d’estar revisada el dia anterior ja que per d’hora que s’arribi amb els nervis i l’atabalament sempre et deixes alguna cosa. Pneumàtics, eines, oli, marcador...
I més coses que pensava quan rodava de nou sol per a consolar-me. Al menys el dia abans no havia descansat, sinó encara m’hagués fastiguejat més.
Al final la volta de 22km la vaig fer en una hora i 32 minuts, poc menys de 15km/h, prou bé tenint en compte que ja no tenia l'alicient de la competició.
Per cert, el Prieto déu n’hi do, ja que va trencar dues cadenes i va acabar arribant a peu. Per sort el Xavi va quedar segon (tot i que hi ha un embolic amb les classificacions), així que la UOC ha fet bon paper.
Transvasament des de Platja d’Aro ja, quanta aigua!
Penjo ja algunes fotos, de moment les fetes pels d'interempreses.
Us puc assegurar que aquesta és la part seca del riu.
Amb la Bea una miqueta guarretes però amb bona cara
Amb el XAvi (ell ja s'havia dutxat i tot)
El Prieto, en aquest cas no hi ha ni bona cara, jiji (déu n'hi do fer els darrers 4km a peu).
Ara ja més aneu entrenant
Bé, tres setmanes d’entrenament fort i una de descans. He posat la sortida de 30 km pel cap de setmana però la Bea n’està preparant una per divendres i ja hi ha qui s’apunta. Llegiu la crònica de la cursa de Platja d'Aro per a què no us passi el mateix.
Per cert, si us sembla el dilluns 2 de juny podrieu quedar per a inscriure'us.
Per cert, si us sembla el dilluns 2 de juny podrieu quedar per a inscriure'us.Setmana 13, ha aacabat com era d'esperar
L’entrenament d’aquesta setmana ha estat prou bo a nivell d’intensitat. Amb la bici de carretera i gràcies al Pau i al Carlos, he començat a fer km; la cursa ha estat un desastre (ara veig que era la setmana 13 de l’entrenament, no sóc superstició, però...), però vaig decidir no descansar abans i m’ha anat bé i de natació dimecres vaig fer la meva primera classe de perfeccionament on ja m’han corregit alguna cosa però encara no sé si serviran gaire. Més endavant ja ho comentaré.
Aquesta setmana envio un mail a la federació perquè em guardin plaça per Banyoles.
Aquesta setmana envio un mail a la federació perquè em guardin plaça per Banyoles.dimarts, 20 de maig del 2008
Ja tenim un altre Ironman català
Significatiu que la primera persona que veus en arribar a un Ironman sigui un metgeTot just aquest any he conegut al Josep Maria, i per alguna cosa penso que pot ser una gran referència per a mi, deu ser que també va amb una bici de més de 15 anys que per fi juvilarà en breu, o que les seves referències de temps són semblants, o que té un blog, o que té que tanta il·lusió com jo...
El cas és que, des del passat dissabte, ell ja és finisher. Felicitats.
http://jmmf.blogspot.com/2008/05/v-ironcat-3800-180-422-17-de-maig-del.html
dilluns, 19 de maig del 2008
Prova del recorregut de la Triatló de Balaguer
Si algú tenia dubtes no us podeu perdre la triatló, és un recorregut exigent, bastant exigent, però agraït divertit i en definitiva d’aquells que et sents orgullós d’haver fet. Us heu de prendre la cursa com una sortida canyera de BTT, en la qual al principi et banyes i al final et fan córrer (per dur que sigui serà un tràmit). És per això que en els entrenaments que us envio, heu de seguir sí o sí la bici.
Felicitats als triatletes que vau venir (Bea, Carles i Marc), als acompanyants (Júlia i Bernat, si podeu venir d’Alemanya ja ho sabeu). Moltes gràcies als de Pedala i especialment al Ricard i al Josep, i sobretot, Ruben, Ivan, Xavi i Ivan no hi podeu faltar, us ho passareu molt bé.
A l’hora pactada vam arribar a l’Estany, just davant del càmping de Sant Llorenç on per cert vam dinar prou bé. Després d’esperar uns minutets al Josep, el que ens acompanyaria al llarg del recorregut, comencem a fer via, un petit tram d’asfalt i de seguida una pujada per pista, llarga però amb poca pendent, o millor dit trams de semidescans i rampes una mica més empinades, en tot cas és una pujada que es pot fer, i que vaig fer amb el Ricard i altres dos membres de Pedala a ritme mig i xerrant.
Al cap d’uns quilòmetres comença un dels trams més difícils, és per corriols i travessant camps i sempre de pujada, val la pena no baixar de la bici (en la mesura del possible) però tampoc cremar-se així que amb calma i sense desgast s’ha de superar aquesta part que no és massa llarga. S’arriba a Vilanova i comença un tram de corriols senzills de baixada i pla, amb alguna rampa de pujada dura en la qual, aquí si, es pot baixar de la bici si no s’hi arriba (els músculs estan més freds i poden donar un ensurt). Cal arribar relativament còmode al voltant del km 15 o potser una mica mes, on de nou s’arriba a una pista de pujada, és curta (no més d’un km, crec) però es fa dura. Si hi arribeu bé podreu recuperar temps. A partir d’aleshores una vegada més corriols ara una mica més complicats i també pujades curtes però dures.
En les baixades és important no córrer riscos però baixar el mínim de la bici, a vegades el millor és treure un peu o simplement baixar a saco, amb respecte però sense por, moltes vegades és el menys perillós. S’arriba de nou a pista ja passat el km20, i nosaltres ens vam estalviar una darrera pujada, curta però dura (on imagino que s’haurà de fer a peu, però intenteu mantenir el ritme), carenar una mica i una baixada de nou difícil, pel què m’han dit hi ha tres tobogans forts, empinats, però sense dificultat, és clau fer-los a sobre la bici perquè és menys perillós que caminant. Finalment els darrers km fins a Balaguer no els vam fer però són plans, cal apretar però ja recuperant i estirant de cara als 5km de running.
Finalment un banyet, per provar-ho tot.
I videos (atenció al "pim pam" del Marc després de la baixada)
Felicitats als triatletes que vau venir (Bea, Carles i Marc), als acompanyants (Júlia i Bernat, si podeu venir d’Alemanya ja ho sabeu). Moltes gràcies als de Pedala i especialment al Ricard i al Josep, i sobretot, Ruben, Ivan, Xavi i Ivan no hi podeu faltar, us ho passareu molt bé.
A l’hora pactada vam arribar a l’Estany, just davant del càmping de Sant Llorenç on per cert vam dinar prou bé. Després d’esperar uns minutets al Josep, el que ens acompanyaria al llarg del recorregut, comencem a fer via, un petit tram d’asfalt i de seguida una pujada per pista, llarga però amb poca pendent, o millor dit trams de semidescans i rampes una mica més empinades, en tot cas és una pujada que es pot fer, i que vaig fer amb el Ricard i altres dos membres de Pedala a ritme mig i xerrant.
Al cap d’uns quilòmetres comença un dels trams més difícils, és per corriols i travessant camps i sempre de pujada, val la pena no baixar de la bici (en la mesura del possible) però tampoc cremar-se així que amb calma i sense desgast s’ha de superar aquesta part que no és massa llarga. S’arriba a Vilanova i comença un tram de corriols senzills de baixada i pla, amb alguna rampa de pujada dura en la qual, aquí si, es pot baixar de la bici si no s’hi arriba (els músculs estan més freds i poden donar un ensurt). Cal arribar relativament còmode al voltant del km 15 o potser una mica mes, on de nou s’arriba a una pista de pujada, és curta (no més d’un km, crec) però es fa dura. Si hi arribeu bé podreu recuperar temps. A partir d’aleshores una vegada més corriols ara una mica més complicats i també pujades curtes però dures.
En les baixades és important no córrer riscos però baixar el mínim de la bici, a vegades el millor és treure un peu o simplement baixar a saco, amb respecte però sense por, moltes vegades és el menys perillós. S’arriba de nou a pista ja passat el km20, i nosaltres ens vam estalviar una darrera pujada, curta però dura (on imagino que s’haurà de fer a peu, però intenteu mantenir el ritme), carenar una mica i una baixada de nou difícil, pel què m’han dit hi ha tres tobogans forts, empinats, però sense dificultat, és clau fer-los a sobre la bici perquè és menys perillós que caminant. Finalment els darrers km fins a Balaguer no els vam fer però són plans, cal apretar però ja recuperant i estirant de cara als 5km de running.Nosaltres vam tornar cap al càmping per fer un total de 25km sobre el recorregut real en unes 2 hores rodant (quasi tres ja que vam parar, fer fotos, reagrupar...), i 30km en total i el crono em marcava 2hores i 10 minuts.
Després i abans de dinar, vam entrenar una transició fent un parell de km de running, i on les cames van començar a notar el què sentiran el dia 21 (El Carles no surt a la foto perquè tot i que va córrer va anar directa a l’aigua a baixar els bessons amb l’aigua freda).
Després i abans de dinar, vam entrenar una transició fent un parell de km de running, i on les cames van començar a notar el què sentiran el dia 21 (El Carles no surt a la foto perquè tot i que va córrer va anar directa a l’aigua a baixar els bessons amb l’aigua freda).
Finalment un banyet, per provar-ho tot.
El dia abans, i com que el Xavi no podia venir vam sortir per Collserola i vam fer 30kms, per cert sortida maca, bona per entrenar tot i que un pelet menys trencacames.
I videos (atenció al "pim pam" del Marc després de la baixada)
Cursa de Collserola 2008
Doncs amb el tute de bici que portava els dos dies anteriors (85km de BTT) em vaig presentar a la cursa de Collserola amb la sensació d’estar fort però massa tocat. Ens trobem amb l’Enric, el Prieto i l'Ana Maria (l'equip de la UOC). L’Enric i jo decidim anar junts i el Prieto ens controlarà fins que pugui. Em canso fins i tot escalfant, i no vull parlar de com deixo el bany abans de sortir, segueixo amb la panxa tocada. Ens posem davant i donen la sortida: és un carrer de baixada on la gent sembla que vagi a fer una cursa de 100metres, fruit de la inèrcia fem un km en 3.51, i jo ja tinc les cames carregades i la respiració pels núvols (penso que potser encara noto també, l’extracció de sang). En el tram d’asfalt no baixem gaire el ritme, jo li dic a l’Enric que faci la seva cursa, que jo vaig al límit, ell m’anima, em diu que respiri tranquil (es nota que se’m sent), i em diu que ja va bé. Dins del parc baixem una mica el ritme i ja ens col·loquem en un grup constant (fins aleshores ens havien avançat alguns, ja que potser estàvem massa endavant a la sortida). Començo a regular millor el pols, però el dolor de cames no passa, de totes maneres ja em va bé, penso que en el fons així hauré de córrer durant 20km a Banyoles. Amb el Garmin de l’Enric anem veient com baixen els km i ja entrem en la part circular, uns 2km de pujada i dos de baixada. Intento mantenir l’esforç i arribar a dalt, vaig recuperant una mica, fins i tot muscularment, de totes maneres estic segur, com pensava que hagués fet, que quan torni el tros pla no em quedaran forces. Començo a baixar per la trialera just davant de l’Enric, sense agafar aigua. A mitja baixada, i com que no puc girar-me li faig un crit i em contesta (encara hi és). Estic baixant bé, avanço, malgrat la dificultat, a unes 7 o 8 persones. Arriba el tros pla i com havia previst em limito a seguir el ritme (no porto el crono bo així que no controlo gaire). Em trobo amb un noi de vermell que va una mica de costat i que no sé per on passar, ho faig, però en la segona rampa de baixada, em passa totalment descontrolat i fora de si, va com borratxo. El convido a parar i ho fa. Segueixo tirant i de sobte una pujada amb la qual no hi comptava, queden 3km i ja no tinc forces, passo el següent, i ja he acabat la gasolina, recordo una mica les sensacions de la Marató, però per sort ara només queden 2km. Corro una estona amb un “competidor” del jocs interempremses, però definitivament no puc més, sigui com sigui els que m’envolten tampoc van gaire millor. Amb això arribem al darrer km de pujada i calculo que no baixaré de l’hora (fins aleshores anava tant malament que no ho sabia ni calcular). Tot just augmento el ritme a falta de 200metres i esprinto a falta de 10.
Resulta que he quedat quart als Jocs interepresarials, tampoc li donava importància, però és una posició molt depriment, a més el segon ha quedat a menys de 20 segons. Si no hagués sortit en bici hagués estat una altra cosa, però bé, estic content de l’entrenament pel triatló que és el què toca aquesta temporada. L’Enric al final m’ha recuperat bastant i ha arribat només a 20segons, felicitats.
L'equip de la UOC, que per cert hem quedat primers.
La Bea i la penya han fet la Cursa del Corte Inglés, amb el debut del pinyol.
Resulta que he quedat quart als Jocs interepresarials, tampoc li donava importància, però és una posició molt depriment, a més el segon ha quedat a menys de 20 segons. Si no hagués sortit en bici hagués estat una altra cosa, però bé, estic content de l’entrenament pel triatló que és el què toca aquesta temporada. L’Enric al final m’ha recuperat bastant i ha arribat només a 20segons, felicitats.
L'equip de la UOC, que per cert hem quedat primers.
La Bea i la penya han fet la Cursa del Corte Inglés, amb el debut del pinyol.
Banyoles i ja queda poquet per Salou
Aquesta setmana ha estat molt interessant, per fi ja li he pegat més canya a la bici i sense abandonar gaire les altres dues disciplines. Detallaré una mic els entrenos:
Dilluns: 1000km tranquils en l’hotel en plena Provença, més agradables que efectius.
Dimarts: Sortida de running al migdia, començo fort però a la segona serie un fort mal de panxa em fa baixar el ritme (m’ha durat fins avui, encara no estic fi). Per la tarda volta en BTT per Collserola, zona Horta amb l’Àlex, descobrint nous itineraris, molt divertida la trialera.
Dimecres: 2km de natació poc fi.
Dijous: Pel matí, abans de la feina una mica de natació, al migdia (malgrat la prohibició de la metgessa, ja que havia donat sang), sortim amb l’Enric a fer una mica de muntanya, ritme suau però important desnivell. Per la tarda una sessió ràpida d’spinning.
Divendres. Gran traca de BTT, dues excursions seguides, una primera amb el Pau, més curta i canyera i una segona amb el Xavi i la Bea més llarga però més suau. Els últims km, cansat però bé, en total 56km. Em preocupa que se m’adormen els peus, potser hauria de mirar de modificar la cala.
Dissabte: Ruta per Balaguer en BTT de 30km.
Diumenge: La cursa de Collserola.
Video de la Bea i jo nedant a l'hotel de la Provença, quan pugui intentaré girar-lo.
Dilluns: 1000km tranquils en l’hotel en plena Provença, més agradables que efectius.
Dimarts: Sortida de running al migdia, començo fort però a la segona serie un fort mal de panxa em fa baixar el ritme (m’ha durat fins avui, encara no estic fi). Per la tarda volta en BTT per Collserola, zona Horta amb l’Àlex, descobrint nous itineraris, molt divertida la trialera.
Dimecres: 2km de natació poc fi.
Dijous: Pel matí, abans de la feina una mica de natació, al migdia (malgrat la prohibició de la metgessa, ja que havia donat sang), sortim amb l’Enric a fer una mica de muntanya, ritme suau però important desnivell. Per la tarda una sessió ràpida d’spinning.
Divendres. Gran traca de BTT, dues excursions seguides, una primera amb el Pau, més curta i canyera i una segona amb el Xavi i la Bea més llarga però més suau. Els últims km, cansat però bé, en total 56km. Em preocupa que se m’adormen els peus, potser hauria de mirar de modificar la cala.
Dissabte: Ruta per Balaguer en BTT de 30km.
Diumenge: La cursa de Collserola.
Video de la Bea i jo nedant a l'hotel de la Provença, quan pugui intentaré girar-lo.Provença express
Aquesta vegada començaré per el pitjor, ja que la resta tot ha estat genial. Perquè nosaltres ens adaptem al turisme i la resta d’Europa no?, trobo indignant que a ciutats com Avignon o pobles més petits però turístics, no es pugui dinar a les 2.30 o sopar a les 9.30, a més el millor és la hipocresia del servei a França, la cambrera demana a la cuina si es pot dinar, quan sap perfectament que no, el cuiner crido “Non!!!” i la cambrera surt amb un somriure dient “je suis desolée, mais non” però pensant “a joderse los guiris”. Una altra cosa que ja fem ultimament és si l’esmorzar va a part, evitar-lo, és molt car, en els dos hotels que vam anar valien 10 i 13 euros per persona i la qualitat (aparentment) discutible, molt millor prendre un Croissant i un noisette fent turisme.
Dit això, ja m’he desfugat, el viatge ha estat increïble. Hem tingut només tres dies i m’ha recordat el viatge d’interrail (substituïnt el cotxe pel tren), és a dir un viatge en el qual es veuen moltes ciutats, pobles i paisatges... amb poc temps, però suficient per fer-te’n una primera idea. I això és el que hem fet, al voltant de 1500km de cotxe en tres dies, i quasi tota la Provença recorreguda: ciutats, pobles i els dos grans parcs, Vernon i Luberon. Anem a pams.
Vam sortir el divendres una mica tard i plovent de Barcelona, les meves tres noies i jo (la Maria GPS que em guiava, la Mercè que em portava i la Bea que m’acompanyava). Al voltant de dos quarts de deu arribàvem a l’hotel d’Aix en Provence, per deixar les coses a l’hotel i ràpid cap al centre. Aix en Provence és una ciutat molt acollidora amb un centre peatonal molt agradable, i amb nombrosos pàrkings al voltant per aparcar (recomanable el Pàrking La Rotonde). La visita de nit es va limitar a la rambla Central i al sopar al Café Terminus a la part de dalt, on ens vam prendre un Stick tartare i un maigret amb un bon vi per menys de 50 euros. Pel matí visita matinal per la ciutat fent un recorregut a peu al llarg de la zona turística. Suposo que al ser dissabte, hi havia un mercat a la plaça , el millor: les quantitats d’huitres a tots preus. En aquesta mateixa plaça vam prendre un café i un xoxolat chaud brutals, s’hi ha d’anar. L’hotel prou correcte a les afores de la ciutat (Kyriad Mas les Oliviers).
Després cap a Niça, però pel nort de Provença, visitant el Parc du Véron. Va ser una gran proposta de la guia que oferia fer un recorregut en cotxe al llarg d’aquest Parc natural que transcorre al voltant de les gorges del riu i que us puc assegurar que va ser un autèntic plaer (i més decapotats) la ruta discorre entre Meussiers i Castellane. Després ja cap a Antibes on havíem quedat amb el Lluís i l’Andrea. Allí, tot i arribar tardíssim, vam poder dinar en un xiringuito al costat d’una de les poques platges de sorra del Cap d’Antibes, dinar molt correcte i millor de preu. Per la tarda, visita a Antibes amb l’impressionant port de megabarcos dels rics.
Per la nit i després de deixar les coses a casa, gran sopar a Niça, és el millor que té anar amb gent de la zona, i a descansar que el dia havia estat llarg. Aprofito per agraïr al Lluís i a l’Andrea que ens acollissin al seu pis i a més la ruta turística dels dos dies. Genial. Pel matí tres croissants (un per cadascú, segons el Lluís ¿?¿?¿), i cap a Monaco, passant per Villefranche sur Mer, un poblet de costa també encantador. A Monaco hi vam veure la Formula1 de clàssics, una passada i sobretot ideal pels amants dels cotxes però que no es volen gastar el pastón de la Formula1, veus l’ambient, el soroll, el circuit més emblemàtic del món i fins i tot diria que és més distret.
I a mitja tarda, pitant cap al Luberon, concretament a Gordes on, de totes maneres arribem tard i acabem sopant un plateau de formatges molt cutre i per una pasta perquè “la cuina estava tancada”. Aquesta vegada sí ens vam allotjar en el típic hotel rural de França i la veritat és que tot i que l’habitació era simplement correcte, l’hotel era preciós (Mas de la Sénancole). 
Dormim i decidim anar a donar una volteta pel poble on esmorzem, Gordes és petit, molt petit, però té un no sé què que t’atrapa, cal passejar una mica, amb 20 minuts ho tens fet, però el record és preciós. Després visita a l’Abbaye de Sénanque, encara no hi havia el lila típic, però ja s’intuaïa. Cal anar-hi cap al juny. Tornem a l’hotel, fem un banyet i comença la tercera i darrera ruta. Primer pels pobles de la zona, Roussillon, Lacoste, Ménerbes... i així tot circulant arribem al migdia a Avignon. El poble està bé, impressionant el Palais papal, i maco el Pont, però no ens va convèncer. La zona turística massa turística i la que no massa deixada (molts borratxos i vagabunds, ens va sorprendre). Per la tarda i després d’haver dinat així, així (mala ratxa), anem cap a Arles que és ideal per deixar-te un gran record, més petit que Avignon, i molt més agradable. Hi passegem una mica, amb un plugim que no molesta i acabem de comprar els quatre regalets i les ampolles de vi per tornar, ara si, de nou cap a Barcelona.
Dit això, ja m’he desfugat, el viatge ha estat increïble. Hem tingut només tres dies i m’ha recordat el viatge d’interrail (substituïnt el cotxe pel tren), és a dir un viatge en el qual es veuen moltes ciutats, pobles i paisatges... amb poc temps, però suficient per fer-te’n una primera idea. I això és el que hem fet, al voltant de 1500km de cotxe en tres dies, i quasi tota la Provença recorreguda: ciutats, pobles i els dos grans parcs, Vernon i Luberon. Anem a pams.
Vam sortir el divendres una mica tard i plovent de Barcelona, les meves tres noies i jo (la Maria GPS que em guiava, la Mercè que em portava i la Bea que m’acompanyava). Al voltant de dos quarts de deu arribàvem a l’hotel d’Aix en Provence, per deixar les coses a l’hotel i ràpid cap al centre. Aix en Provence és una ciutat molt acollidora amb un centre peatonal molt agradable, i amb nombrosos pàrkings al voltant per aparcar (recomanable el Pàrking La Rotonde). La visita de nit es va limitar a la rambla Central i al sopar al Café Terminus a la part de dalt, on ens vam prendre un Stick tartare i un maigret amb un bon vi per menys de 50 euros. Pel matí visita matinal per la ciutat fent un recorregut a peu al llarg de la zona turística. Suposo que al ser dissabte, hi havia un mercat a la plaça , el millor: les quantitats d’huitres a tots preus. En aquesta mateixa plaça vam prendre un café i un xoxolat chaud brutals, s’hi ha d’anar. L’hotel prou correcte a les afores de la ciutat (Kyriad Mas les Oliviers).
Després cap a Niça, però pel nort de Provença, visitant el Parc du Véron. Va ser una gran proposta de la guia que oferia fer un recorregut en cotxe al llarg d’aquest Parc natural que transcorre al voltant de les gorges del riu i que us puc assegurar que va ser un autèntic plaer (i més decapotats) la ruta discorre entre Meussiers i Castellane. Després ja cap a Antibes on havíem quedat amb el Lluís i l’Andrea. Allí, tot i arribar tardíssim, vam poder dinar en un xiringuito al costat d’una de les poques platges de sorra del Cap d’Antibes, dinar molt correcte i millor de preu. Per la tarda, visita a Antibes amb l’impressionant port de megabarcos dels rics.
Per la nit i després de deixar les coses a casa, gran sopar a Niça, és el millor que té anar amb gent de la zona, i a descansar que el dia havia estat llarg. Aprofito per agraïr al Lluís i a l’Andrea que ens acollissin al seu pis i a més la ruta turística dels dos dies. Genial. Pel matí tres croissants (un per cadascú, segons el Lluís ¿?¿?¿), i cap a Monaco, passant per Villefranche sur Mer, un poblet de costa també encantador. A Monaco hi vam veure la Formula1 de clàssics, una passada i sobretot ideal pels amants dels cotxes però que no es volen gastar el pastón de la Formula1, veus l’ambient, el soroll, el circuit més emblemàtic del món i fins i tot diria que és més distret.
I a mitja tarda, pitant cap al Luberon, concretament a Gordes on, de totes maneres arribem tard i acabem sopant un plateau de formatges molt cutre i per una pasta perquè “la cuina estava tancada”. Aquesta vegada sí ens vam allotjar en el típic hotel rural de França i la veritat és que tot i que l’habitació era simplement correcte, l’hotel era preciós (Mas de la Sénancole). 
Dormim i decidim anar a donar una volteta pel poble on esmorzem, Gordes és petit, molt petit, però té un no sé què que t’atrapa, cal passejar una mica, amb 20 minuts ho tens fet, però el record és preciós. Després visita a l’Abbaye de Sénanque, encara no hi havia el lila típic, però ja s’intuaïa. Cal anar-hi cap al juny. Tornem a l’hotel, fem un banyet i comença la tercera i darrera ruta. Primer pels pobles de la zona, Roussillon, Lacoste, Ménerbes... i així tot circulant arribem al migdia a Avignon. El poble està bé, impressionant el Palais papal, i maco el Pont, però no ens va convèncer. La zona turística massa turística i la que no massa deixada (molts borratxos i vagabunds, ens va sorprendre). Per la tarda i després d’haver dinat així, així (mala ratxa), anem cap a Arles que és ideal per deixar-te un gran record, més petit que Avignon, i molt més agradable. Hi passegem una mica, amb un plugim que no molesta i acabem de comprar els quatre regalets i les ampolles de vi per tornar, ara si, de nou cap a Barcelona.
Album Lluís
dijous, 15 de maig del 2008
Merida Scultura
Ja la tinc, per fi he aconseguit la meva màquina, ara em toca a mi treure-li suc. Com he anat comentant crec que tinc un dèficit de km en bicicleta, i per tant ja no tinc excusa, de moment la setmana que ve intentaré apuntar-me a la Transcollserola per a fer el recorregut de 90km, m’anirà bé com a motivació.
http://www.area3esports.net/transcollserola2008/index.htm
A més gràcies al Garmin que porta l’Enric tinc aquestes dades de la sortida de running que vam fer el 29 d’abril al migdia, falta la pujada des de la UOC al pàrking de la carretera de les aigües, des d’alli a la Budellera, revolt de les Monges, rectoret, Tibidabo, Bombers i de nou a la UOC. Atenció als ritmes per km, no estan malament per no ser cursa, eh! Una volta maquíssima per fer corrent o en bici.
I com ha anat?
http://www.area3esports.net/transcollserola2008/index.htm
A més gràcies al Garmin que porta l’Enric tinc aquestes dades de la sortida de running que vam fer el 29 d’abril al migdia, falta la pujada des de la UOC al pàrking de la carretera de les aigües, des d’alli a la Budellera, revolt de les Monges, rectoret, Tibidabo, Bombers i de nou a la UOC. Atenció als ritmes per km, no estan malament per no ser cursa, eh! Una volta maquíssima per fer corrent o en bici.
I com ha anat?
Banyoles 11 maxacada i descans
Retard en l’entrenament, però és que vaig de cul amb la feina, a més el Nico no hi ha manera que m’envií les seves dades (60-90-60) de la setmana de la Titan i la posterior. Com que et toca guàrdia a veure si aprofites aquesta cap de setmana.
Penjo el meu, en el qual després de fotrem canya durant la setmana laboral vaig decidir prendrem el cap de setmana de descans, cosa que per cert no sé si ha acabat de funcionar ja que els músculs segueixen carregats i a més he tornat amb una indigestió que encara em dura. En tot cas per millorar muscularment estic prenent begudes isotòniques i ja m’he comprat els plàtans...
Les meves dades són les següents, on especialment destaco el dijous, on no només vaig fer sessió triple, sinó que a la natació vaig decidir fer series, ho vaig passar una mica malament, però el temps molt bo (per mi): Temps real 44'30'' (piscina a 1'03'') Series: 200 tranquil entre cada serie, i 5 tirades piramidals (100+200+300+200+100), en total 2.100 metres. El mateix dijous al migdia vaig anar a provar part del recorregut de la cursa de Collserola del diumenge i el cert és que la part dura de pujada i baixada no és gaire llarga, així que em vaig tranquil·litzar, si no tinc molèsties intentaré anar ràpid, i si noto alguna punxada, doncs res, a baixar el ritme.
Penjo el meu, en el qual després de fotrem canya durant la setmana laboral vaig decidir prendrem el cap de setmana de descans, cosa que per cert no sé si ha acabat de funcionar ja que els músculs segueixen carregats i a més he tornat amb una indigestió que encara em dura. En tot cas per millorar muscularment estic prenent begudes isotòniques i ja m’he comprat els plàtans...
Les meves dades són les següents, on especialment destaco el dijous, on no només vaig fer sessió triple, sinó que a la natació vaig decidir fer series, ho vaig passar una mica malament, però el temps molt bo (per mi): Temps real 44'30'' (piscina a 1'03'') Series: 200 tranquil entre cada serie, i 5 tirades piramidals (100+200+300+200+100), en total 2.100 metres. El mateix dijous al migdia vaig anar a provar part del recorregut de la cursa de Collserola del diumenge i el cert és que la part dura de pujada i baixada no és gaire llarga, així que em vaig tranquil·litzar, si no tinc molèsties intentaré anar ràpid, i si noto alguna punxada, doncs res, a baixar el ritme.
dimarts, 13 de maig del 2008
ETS6
Ara entrem a les darreres 6 setmanes, el què vol dir 5 d'entrenament i una de descans. És més o menys el temps que li vaig dedicar jo a la triatló sprint de Salou de l'any passat, la qual cosa vol dir que encara que hagueu seguit només parcialment l'entrenament fins avui, si a partir d'ara us hi poseu, encara hi sou a temps.
I pels que dubteu de la meva credibilitat, aquestes setmanes basaré l'entrenament en la proposta que fan els de Tri-trials per la sprint de Barcelona, fent alguns retocs per simplificar una mica les anotacions i per donar-li una mica més d'importància a la bici. Referent a aquest entrenament normalment us dóna dos dies per a fer dos activitats, depen de vosaltres si voleu entrenar dos dies a activitat per dia o un dels dos amb sessió doble combinada. La meva recomenació és que de moment ho aneu alternant, tot i que la setmana que ve estaria bé treballar sessions seguides de bici i running.
I pels que dubteu de la meva credibilitat, aquestes setmanes basaré l'entrenament en la proposta que fan els de Tri-trials per la sprint de Barcelona, fent alguns retocs per simplificar una mica les anotacions i per donar-li una mica més d'importància a la bici. Referent a aquest entrenament normalment us dóna dos dies per a fer dos activitats, depen de vosaltres si voleu entrenar dos dies a activitat per dia o un dels dos amb sessió doble combinada. La meva recomenació és que de moment ho aneu alternant, tot i que la setmana que ve estaria bé treballar sessions seguides de bici i running.
Finalment aquest cap de setmana o anem a Balaguer o fem una sortideta llarga, qui s'apunta?
dijous, 8 de maig del 2008
Inscrit per Salou i altres
Doncs això, que ja estic inscrit per la olímpica de Salou i els que em coneixeu ja sabeu que si he pagat 43 euros, hi aniré encara que sigui coix. Així doncs el dia 8 de juny ja està tancat.
El dia 1 hi ha la Transcollserola, on hi faré el recorregut curt d'algo més de 90km, ja em va bé per entrenar els 80 de Banyoles i a més es tot just una setmana abans de Salou. La web http://www.area3esports.net/transcollserola2008
I l'altre tema és que avui contactaré amb el de Balaguer a veure si pot el 17 de maig, comptem amb el Bernat que ens visitarà aquests dies. Per cert que en tot cas insisteixo que un bon entrenament seria la cursa de Platja d'aro del proper 25, la Bea s'apunta ja.
Finalment, el Josep Maria m'ha passat una web d'un club de triatló del sud est de França, com que ens queda a prop val la pena tenir-los presents per seguir el circuit francès http://www.triclubnarbonne.fr/
El dia 1 hi ha la Transcollserola, on hi faré el recorregut curt d'algo més de 90km, ja em va bé per entrenar els 80 de Banyoles i a més es tot just una setmana abans de Salou. La web http://www.area3esports.net/transcollserola2008
I l'altre tema és que avui contactaré amb el de Balaguer a veure si pot el 17 de maig, comptem amb el Bernat que ens visitarà aquests dies. Per cert que en tot cas insisteixo que un bon entrenament seria la cursa de Platja d'aro del proper 25, la Bea s'apunta ja.
Finalment, el Josep Maria m'ha passat una web d'un club de triatló del sud est de França, com que ens queda a prop val la pena tenir-los presents per seguir el circuit francès http://www.triclubnarbonne.fr/
dimarts, 6 de maig del 2008
Natació
No sé si ja ho he escrit altres vegades, en tot cas us explico el què acostumo a fer: treballo en blocs de 500 metres i amb exercicis cada 100 (en el meu cas cada dos piscines de 50metres), i la rutina que segueixo és de 2 series lliures, 1 serie treballant colze, una treballant punt mort i una nova en la qual segons el dia faig una cosa o una altra (normalment faig una serie a tope, però si un dia estic més cansat aprofito per fer braça o esquena). De cara a la triatló sprint podeu fer el mateix amb piscines de 25 metres i per tant blocs de 250 metres o amb piscines de 50 i fer un parell o tres de blocs).
100 m de colze: El braç surt de l'aigua enganxat al cos i senyalant el genoll, d'aquesta manera reduim la fricció al treure'l. El recorregut per dalt el fa aixecant bé el colze i com si amb el dit polze volgués tocar l'aixella, i entra a l'aigua encara una mica doblegat. El braç que va per sota passa a l'alçada del pit amb un angle perfecte de 90º. Aconseguim que el cos vagi una mica de costat de manera que el braç que tracciona ho fa amb més efectivitat i el que va per fora friccioni molt poc.
100 m de punt mort: Aquí la idea és allargar al màxim el braç, com si féssim estiraments i no treure'l fins que l'altre estigui arribant. Es fan menys braçades, s'aprofita el lliscament a sobre l'aigua, i el moviment és molt més complert. Per treballar-lo és bo fer crol amb una fusta de manera que fins que una ma no ha agafat la fusta l'altra no la deixa anar.
Tot això ho he recuperat d'una converça amb el Nico via xat l'any passat. Us passo uns videos i enllaços.
Ian Thorpe, aquest és curt i es veu bé.
Popov, és una mica llarg, m'encanta al principi que hi ha una vista frontal amb el cap fora l'aigua, espectacular.
Michael Phelps: Aquest no té imatge inicial, cliqueu-hi perquè val la pena, mireu el tema del punt mort.
http://youtube.com/watch?v=ax77_hHq9Dc
Finalment nos enllaços:
Aquí hi ha molts videos: http://www.centripedal.com/weblog/swimming/swimming-videos-front-crawl
I aquí teoria:
http://www.swim.ee/models/_free_swim1.html
Apa, que hi ha feina
100 m de colze: El braç surt de l'aigua enganxat al cos i senyalant el genoll, d'aquesta manera reduim la fricció al treure'l. El recorregut per dalt el fa aixecant bé el colze i com si amb el dit polze volgués tocar l'aixella, i entra a l'aigua encara una mica doblegat. El braç que va per sota passa a l'alçada del pit amb un angle perfecte de 90º. Aconseguim que el cos vagi una mica de costat de manera que el braç que tracciona ho fa amb més efectivitat i el que va per fora friccioni molt poc.
100 m de punt mort: Aquí la idea és allargar al màxim el braç, com si féssim estiraments i no treure'l fins que l'altre estigui arribant. Es fan menys braçades, s'aprofita el lliscament a sobre l'aigua, i el moviment és molt més complert. Per treballar-lo és bo fer crol amb una fusta de manera que fins que una ma no ha agafat la fusta l'altra no la deixa anar.
Tot això ho he recuperat d'una converça amb el Nico via xat l'any passat. Us passo uns videos i enllaços.
Ian Thorpe, aquest és curt i es veu bé.
Popov, és una mica llarg, m'encanta al principi que hi ha una vista frontal amb el cap fora l'aigua, espectacular.
Michael Phelps: Aquest no té imatge inicial, cliqueu-hi perquè val la pena, mireu el tema del punt mort.
http://youtube.com/watch?v=ax77_hHq9Dc
Finalment nos enllaços:
Aquí hi ha molts videos: http://www.centripedal.com/weblog/swimming/swimming-videos-front-crawl
I aquí teoria:
http://www.swim.ee/models/_free_swim1.html
Apa, que hi ha feina
dilluns, 5 de maig del 2008
Cursa BTT a Platja d'Aro
El proper 25 de maig participaré en aquesta cursa, no en conec gran cosa però sí que sé que que les curses que organitza Open natura estan força ben planificades. Una vegada més per aquells que aneu a Balaguer és una bona ocasió per provar-vos, ja sigui en el circuit curt (19km) o en el llarg (36km). Si cliqueu en la imatge accedireu a la web.
ETS5 setmana acuàtica
L'objectiu d'aquesta setmana és treballar la natació per a fer un sal qualitatiu i perdre la por als 750metres, per tant els entrenaments de la setmana els dedicarem a l'aigua. Us proposo 3 sessions en els quals haureu d'intentar fer 1km en cadascuna (demà enviaré algun video i alguna proposta d'exercici). Si després d'algun d'aquests dies voleu fer un spinning o una volta correcnt perfecte. Una vegada més el cap de setmana podria servir per fer una volta en BTT una mica més llarga.
Jo també dedicaré bona part de la setmana a la natació i em sobren entrades del DIR, per tant si algú vol apuntar-se acostumo a anar-hi entre 7 i 8 de la tarda.
Jo també dedicaré bona part de la setmana a la natació i em sobren entrades del DIR, per tant si algú vol apuntar-se acostumo a anar-hi entre 7 i 8 de la tarda.
Banyoles 10
Nico
Ens passarà la seva crònica a la Titan.
Pau
Aquesta setmana no he fet el què tenia planejat, però no ha estat malament. La meva idea era aprofitar els 4 dies a la Costa Brava per a nedar una mica pel mar, però impossible, l'aigua està encara gelada, m'he banyat cada dia, però natació no, per tant m'he quedat amb els 3km de principi de setmana. Això sí, he aprofitat per a córrer, dues sortides molt maques de més de 15km cadascuna.
Ens passarà la seva crònica a la Titan.
Pau
Aquesta setmana no he fet el què tenia planejat, però no ha estat malament. La meva idea era aprofitar els 4 dies a la Costa Brava per a nedar una mica pel mar, però impossible, l'aigua està encara gelada, m'he banyat cada dia, però natació no, per tant m'he quedat amb els 3km de principi de setmana. Això sí, he aprofitat per a córrer, dues sortides molt maques de més de 15km cadascuna.
Foto del Jordi i la Silvia a la platja del Castell on hi vam arribar, ells en bici i jo corrent, per cert provant el Polar RS200 i el sensor de distància va sortir pràcticament clavat al de la bici. Demà en penjaré una altra. 
Foto a la Fosca, ja de tornada
Mes d'abril
A nivell de xifres ha estat un més tot just correcte, m'ha faltat una mica de km, per contre em sento molt content amb els ritmes fets, amb la bici començo a anar més ràpid i ja he fet sessions dobles canyeres, amb natació he augmentat la distància i millorat una mica el ritme, i amb el running hem fet menys km però molta, molta, molta muntanya.
137km de running
23.000 metros de natació
325km de bicicleta
137km de running
23.000 metros de natació
325km de bicicleta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)