Provença express

Aquesta vegada començaré per el pitjor, ja que la resta tot ha estat genial. Perquè nosaltres ens adaptem al turisme i la resta d’Europa no?, trobo indignant que a ciutats com Avignon o pobles més petits però turístics, no es pugui dinar a les 2.30 o sopar a les 9.30, a més el millor és la hipocresia del servei a França, la cambrera demana a la cuina si es pot dinar, quan sap perfectament que no, el cuiner crido “Non!!!” i la cambrera surt amb un somriure dient “je suis desolée, mais non” però pensant “a joderse los guiris”. Una altra cosa que ja fem ultimament és si l’esmorzar va a part, evitar-lo, és molt car, en els dos hotels que vam anar valien 10 i 13 euros per persona i la qualitat (aparentment) discutible, molt millor prendre un Croissant i un noisette fent turisme.

Dit això, ja m’he desfugat, el viatge ha estat increïble. Hem tingut només tres dies i m’ha recordat el viatge d’interrail (substituïnt el cotxe pel tren), és a dir un viatge en el qual es veuen moltes ciutats, pobles i paisatges... amb poc temps, però suficient per fer-te’n una primera idea. I això és el que hem fet, al voltant de 1500km de cotxe en tres dies, i quasi tota la Provença recorreguda: ciutats, pobles i els dos grans parcs, Vernon i Luberon. Anem a pams.

Vam sortir el divendres una mica tard i plovent de Barcelona, les meves tres noies i jo (la Maria GPS que em guiava, la Mercè que em portava i la Bea que m’acompanyava). Al voltant de dos quarts de deu arribàvem a l’hotel d’Aix en Provence, per deixar les coses a l’hotel i ràpid cap al centre. Aix en Provence és una ciutat molt acollidora amb un centre peatonal molt agradable, i amb nombrosos pàrkings al voltant per aparcar (recomanable el Pàrking La Rotonde). La visita de nit es va limitar a la rambla Central i al sopar al Café Terminus a la part de dalt, on ens vam prendre un Stick tartare i un maigret amb un bon vi per menys de 50 euros. Pel matí visita matinal per la ciutat fent un recorregut a peu al llarg de la zona turística. Suposo que al ser dissabte, hi havia un mercat a la plaça , el millor: les quantitats d’huitres a tots preus. En aquesta mateixa plaça vam prendre un café i un xoxolat chaud brutals, s’hi ha d’anar. L’hotel prou correcte a les afores de la ciutat (Kyriad Mas les Oliviers).



Després cap a Niça, però pel nort de Provença, visitant el Parc du Véron. Va ser una gran proposta de la guia que oferia fer un recorregut en cotxe al llarg d’aquest Parc natural que transcorre al voltant de les gorges del riu i que us puc assegurar que va ser un autèntic plaer (i més decapotats) la ruta discorre entre Meussiers i Castellane. Després ja cap a Antibes on havíem quedat amb el Lluís i l’Andrea. Allí, tot i arribar tardíssim, vam poder dinar en un xiringuito al costat d’una de les poques platges de sorra del Cap d’Antibes, dinar molt correcte i millor de preu. Per la tarda, visita a Antibes amb l’impressionant port de megabarcos dels rics.

Per la nit i després de deixar les coses a casa, gran sopar a Niça, és el millor que té anar amb gent de la zona, i a descansar que el dia havia estat llarg. Aprofito per agraïr al Lluís i a l’Andrea que ens acollissin al seu pis i a més la ruta turística dels dos dies. Genial. Pel matí tres croissants (un per cadascú, segons el Lluís ¿?¿?¿), i cap a Monaco, passant per Villefranche sur Mer, un poblet de costa també encantador. A Monaco hi vam veure la Formula1 de clàssics, una passada i sobretot ideal pels amants dels cotxes però que no es volen gastar el pastón de la Formula1, veus l’ambient, el soroll, el circuit més emblemàtic del món i fins i tot diria que és més distret.

I a mitja tarda, pitant cap al Luberon, concretament a Gordes on, de totes maneres arribem tard i acabem sopant un plateau de formatges molt cutre i per una pasta perquè “la cuina estava tancada”. Aquesta vegada sí ens vam allotjar en el típic hotel rural de França i la veritat és que tot i que l’habitació era simplement correcte, l’hotel era preciós (Mas de la Sénancole). Dormim i decidim anar a donar una volteta pel poble on esmorzem, Gordes és petit, molt petit, però té un no sé què que t’atrapa, cal passejar una mica, amb 20 minuts ho tens fet, però el record és preciós. Després visita a l’Abbaye de Sénanque, encara no hi havia el lila típic, però ja s’intuaïa. Cal anar-hi cap al juny. Tornem a l’hotel, fem un banyet i comença la tercera i darrera ruta. Primer pels pobles de la zona, Roussillon, Lacoste, Ménerbes... i així tot circulant arribem al migdia a Avignon. El poble està bé, impressionant el Palais papal, i maco el Pont, però no ens va convèncer. La zona turística massa turística i la que no massa deixada (molts borratxos i vagabunds, ens va sorprendre). Per la tarda i després d’haver dinat així, així (mala ratxa), anem cap a Arles que és ideal per deixar-te un gran record, més petit que Avignon, i molt més agradable. Hi passegem una mica, amb un plugim que no molesta i acabem de comprar els quatre regalets i les ampolles de vi per tornar, ara si, de nou cap a Barcelona.

Album Lluís
Album Pau

Aquí veureu més fotos

Fins aquí la crònica, que de totes maneres aniré completant amb més referències.