No m’imagino un parte mèdic del Barça dient: “Eto’o serà baixa pel pròxim partit perquè té un trion”, un metge no pot dir això és un tiron i punt. Però anem al principi.
El dia comença molt bé, (d’hora, a les 7 del matí, però bé) amb la sessió amb el Sergio, un Entrenador personal del DIR, que em dedica una hora a explicar-me com em puc haver lesionat, perquè i a quin múscul i després em fa un massatge i uns estiraments que em van de pel·lícula. La seva explicació totalment lògica: jo sotmeto els músculs de la cama a una pressió molt gran però a un moviment continuo i similar, sempre cap endavant i moviment paral·lel. Després d’una sobrecàrrega de treball el dia de la BTT, el múscul arriba al límit i la braça practicada durant 200 fatídics metres fa que en un moviment no paral·lel sinó perpendicular de la cama, el recte interior (un múscul fi i delicat) pateixi una sobrecàrrega. Dit sigui de pas de moment no m’han sortit gaire bé les classes a la Sant Jordi, maleïda braça que no necessitava per res.
A mig matí i com tenia previst truco a la clínica a veure si em poden avançar un parell de dies la visita amb el traumatòleg, explico que segueixo un entrenament i que m’aniria molt bé saber què tinc exactament abans de 10 dies. No poden però em diuen que passi avui i la visita ha anat de la següent manera.
Entro a la consulta de manera educada i agraint per avançat que m’atengui, després de demanar-me de manera seca que què tinc li explico tot i la sessió amb el fisio. Em diu que si m’ho vaig fer ahir no pot haver millorat, això ja ho sabia però vull saber si és trencament o no. Em diu que m’estiri de manera maleducada, em palpa malament, i em diu. “Això és un tiron”. Què collons és un tiron? Això m’ho pot dir la meva mare però un metge especialista? I segueix: “la pròxima visita el dia 12 (és a dir 17 dies de repòs per un “tiron”) i que segueixi amb els Iboprufens (tres al dia, o sigui en total 51) fins aleshores, i que res de natació, ni de bici, ni de fisios...”. Dic jo, si pot ser greu que em facin la maleïda ressonància magnètica i que vegi el grau de la lesió per saber els dies de descans, o un pla de recuperació, i si no és greu, que no em faci descansar tants dies. Tinc la sensació una mica que l'actitud del metge ha estat "vols recuperar-te ràpid, doncs mira, no, a joderse".
Crec que el tracte ha estat, poc professional, despectiu i fins i tot un punt maleducat, a més és que no puc entendre com algú a qui no li interessa l’esport ni les preocupacions d’un esportista pugui dedicar-se a això. En fi, que passaré d’ell, que descansaré una setmana, a partir de dilluns o dimarts començaré una recuperació i si tot va bé el diumenge estic competint encara que sigui al 85%.
3 comentaris:
des del coneixement del món de les lesions musculars puc fer-te 5 centims:
-és una merda, mai saps al 100% quan estas recuperat
-si tu no ho saps el metge encara menys (ho sento pel roberto)
-per recuperar-te ràpid és imprescindible que el múscul descansi
-en realitat qui més coneix com es recupera ets tu mateix, d'experiències prèvies, així que acostumes a saber què és el que et va millor
- jo el que faria, és el que dius tu, que el múscul descansi una setmaneta i després anar fent i progressivament i començant pel que normalment et doni menys problemes i tenint en compte que per protegir el múscul lesionat aniras una mica coix i que això implica que carregaras altres zones
-després de passar pel metge i pel fisio, la única cosa que vaig treure va ser una ecografia per justificar el reembolso de la mútua... i per part del fisio, la única cosa que fa és controlar i accelerar la recuperació, però no et fiis dels terminis que et dóna... jo al final em vaig recuperar quan vaig adaptar el que em va dir el fisio al que jo creia que m'anava bé
Gràcies Ivan,
Esperava el teu comentari ja que el tema de la roptura el tens molt present, a veure si algun dia podem parlar amb calma. Quins periodes de descans et donava a tu?
d'entrada et deia pràcticament 10 dies de descans i després començar a córrer suau i anar augmentant progressivament amb sprints i canvis de direcció, en total uns 10 dies més.
però no era el mateix múscul, el meu era més explosiu, amb lo que és més delicat de recuperació
jo al final vaig doblar el temps de repòs i quadriplicar el de recuperació... però a mi sempre m'ha costat molt cicatritzar, i el que et diuen és que és com amb les ferides, si se't curen ràpid, els trencaments també...
ah i menjar nous i plàtans
Publica un comentari a l'entrada