Running Argentina

Com que no tinc gaire temps de moment penjo unes fotos corrent per Buenos Aires i Argentina per demostrar que al menys pel què fa al running, hem "mantingut" l'entrenament. No podría dir el mateix de la bici i la natació (l'aigua del Perito Moreno estava molt freda).

Cursa Bombers inminent

El dia 28 ja s'acaben les inscripcions de la cursa de Bombers, així que els que estiogueu dubtosos, ja heu de començar a decidir. És possible que hi hagi una plaça lliure ja que una amiga s'ha apuntat i al final no podrà córrer, però seria córrer amb el seu nom.

http://www.cursabombers.com/

Vinga a córrer

Més fotos de Cunit

El més important és estar perfecte
Els ànims a la sortidaEl què deia,, uns bons estiraments dels participants de la Maratoneta.
L'Ivan volant sobre l'asfalt

La Sheila i la Sílvia van esperar al Jordi per arribar plegats (atenció a la professionalitat en la cara de la Sílvia, un 10)
Foto extreta del vídeoTot l'equip de mig maratoniants
I després el gran jalar de tots plegats.
Gran Jornada

Crònica Cunit

Li he demanat a la Bea que fés ella la crònica, gràcies.

La meva primera Mitja

El primer que vull dir, és que estic contenta. Era un repte que volia aconseguir, motivada pel Robert i pel Pau, però, sobretot, que volia fer per a mi.
El diumenge ens varem aixecar aviadet. Esteva nerviosa, la veritat, un sensació similar a la que tens abans d’un examen que et saps i que creus que faràs bé, però nervis al cap i a la fi. Vaig esmorzar bé, assessorada pel meu PT favorit, i cap a Cunit. Recollim al primer cotxe d’amics a la Facultat de Dret: el Matix, la Sílvia i la Sheila. Ells seran part d’una claca inestimable que m’animarà molt. A més de formar també part d’un grup d’atletes que correran la Maratoneta. La resta estaran allà.
Arribem al pavelló de Cunit amb temps, però ja queda poquet pel gran moment. Miro al meu voltant, i veig que, en general, la gent sembla bastant més experta que jo... Bé, confirmo el que ja esperava. Ens trobem amb la resta de la colla: David (que també em farà de llebre), la Ireneta i el Pinyol, l’Ivan (que correrà amb el Jordi, la Sílvia i la Sheila) i l’ Esther (la reportera más dicharachera de la MITJA).
Bé, tot està escrit: ens col·loquem a la sortida, i allà coincidim amb la Natàlia i l’Alba, súper preparades. Fem algunes fotos, i ja, de seguida el tret de sortida. Tenir al meu Pau al costat em dóna molta seguretat i em fa sentir molt bé. El David a la retaguardia, controlant que tot està en ordre també. Fem el primer KM i ens creuem amb els de la Maratoneta. Em sento bé. Vaig pensant que ho estic fent, que estic fent una cosa que fa uns quants anys era inimaginable. Y entonces es cuando aparece Robert en mi cabeza diciéndome: no cuentes quilómetros, descuéntalos!!! Hazlo por ti, no por los demás. Y pienso que tengo que hacerlo bien también por él…
Durant els primers 10km, encara que els faig a ritmes diferents, els faig molt bé, bastant segura, entre 5.30 i 5.50 minuts, i penso “Ja tinc feta una de Bombers!”. El David s’ha quedat una miqueta més endarrerit, però va seguint. El recorregut em sembla més maco del que esperava i de moment no pateixo. Estem quasi arribant a creuar la meta que significa mitja carrera quan sentim com els atletes experts, és a dir, els 3 primers, estan apunt de doblar-nos, i ho fan... Llàstima!!! Però no passa res, perquè passo per davant del meu club de fans en ple que m’anima i em dona molta força per a seguir.
I és a partir del km 12, quan ja començo a necessitar el recolzament psicològic del Pau. Encara no perdo molt gas, però tinc un petit “bajon”. Del km 15 al 17 és on ho passo pitjor. Una recta molt llarga al costat del mar, amb el vent en contra, que se’m fa inacabable. El Pau m’intenta fer de paravent i no deixa d’animar-me. Sort d’ ell !!! L’altre costat de la recta, ja al vent a favor, el veig diferent i puc recuperar una miqueta. Passem el km 18 sense problemes i aquí torno a pensar en el Robert. “Robert, estoy a punto de conseguirlo. Otro Rocamora que acaba una Mitja!!!”
Passat el 19, el Pau em diu que ja hem arribat al km 20, encara que no estigui marcat, que ja quasi estic... Però després de molt rato, veiem el 20 marcat... NOOOO!!! De seguida, trobem a la Sheila i a la Silvi que volen acabar amb mi per donar - me força, i m’expliquen que sembla que tot ha estat mal mesurat per l’organització, i que hem fet més d’1 km de més. Això m’anima una mica, i aconsegueixo acabar la última recta esprintant i entro agafada de la mà del Pau. Prova aconseguida!!!
Ara, cap a l’Estrella a fer una calçotada amb barbacoa per a recuperar forces!!! UN GRAN DIA!!!

Bea

En quant a la crònica no puc afegir gaire més, simplement dir que tot i que el vent no va ser un bon aliat a la segona volta la Bea va fer una mitja molt bona, patint en els darrers 5km però sempre serena, i de tant en tant fent petits esforços que van culminar amb un sprint boníssim en els últims 200 metres. És una pena el tema de la distància, sembla mentida que avui en dia passin aquestes coses, i més amb una mitja com aquesta en què el recorregut és molt favorable a fer una bona marca, però si després et foten un km i pico de més...

Un altre handicap que em va espantar molt va ser el tema de l’aigua, no sé perquè no la va digerir bé, i havent fet només dos o tres glopets ben beguts a partir del km 8 o 9 la panxa li va començar a fer el típic soroll de quan t’has pres un litro d’aigua i saltes, que l’aigua va amunt i avall de l’estòmac. Sentint això, i malgrat la calor no m’atrevia a dir-li que begués més, al final, però, va poder fer un parell de glops. En general la cursa va ser molt ben calculada, tot i anar més ràpid del previst al principi no la vaig frenar ja que anava còmode i sempre era un marge que guanyaríem de cara al final, marge que vam necessitar forçats pel cansament i pel vent en contra (i pel km extra), però el millor és que tot i la baixada de ritme, calculo que vam avança com a mínim a 5 persones i vam retallar temps a gent mentre només una o dues ens van passar, això està molt i molt bé.

Moltes felicitats! no tothom pot dir que ha fet una mitja marató i la veritat és que el temps, tot i no ser important, és molt bo, si en les primeres curses de 10 superaves l’hora, fer una mitja a menys de 6 el km és genial, i més quan una córre entre les 180 i les 190 pulsacions.

Penjo els parcials, més o menys calculats. No són fiables ja que no sé exactament on era el km 21,100, però com a màxim van ser aquests. He trobat que la distància eren 22,300, no està malament, la diferència.

Més o menys el resultat hagués estat

Bea Rocamora Lorente: 2’05’’38’’’
I encara podia haver estat millor, ja que hi falta l’sprint.

Banyoles 3

Nico

Penjo l’excel amb l’entrenament de la setmana passada del Nico perquè l’ha repetit, l’única diferència és que dimarts ha fet descans i dimecres ha fet el test de Cooper amb l'equip de muntanya de Can Caralleu i 1500 m de natació monogràfic esquena amb un entrenador. Ja ens diràs com ha anat el test.
Pau
La meva setmana ja s’ha caracteritzat per fer més bici i més natació. A falta de la bici nova he rescatat la meva gran màquina que una cosa és segura, com a entrenament va de perles, qui puja i baixa amb aquest trasto, ho pot fer amb tot (i jo dubtant de si posar-me un 39-52 o un compact), li estic agafant un carinyo.
Per cert, primera sessió triple el dissabte tot i que només 3km de running.

Setmana 11, última

Aquesta és la millor setmana d’un entrenament, la darrera. L’únic objectiu ha de ser descansar i assimilar el màxim de gasolina possible, com es tradueix això? Doncs 3 elements són bàsics: molta aigua, pasta o arròs i fruits secs. Tot i que no cal oblidar que el més important és no canviar gaire de rutina i per tant seguir menjant equilibrat. L’alimentació de darrera hora hauria de ser, un plat de pasta, sense massa salsa i acompanyada de pollastre a la planxa i fruita i o yogurt. El sopar ha de ser suficient però no abundant. Per esmorzar una llesca de pa lleugerament torrada amb una mica de pernil dolç, algun cereal i fruita (preferentment plàtan i/o taronja), jo no prenc mai cafè, és massa laxant, però també és recomanable. És important haver esmorzat tres hores abans i si es vol una hora abans de començar una barreta energètica i sempre molta aigua (si és isotònica millor).

Espero que a algú li hagi interessat o li interessi en algun moment aquest entrenament, jo crec que és una bona combinació entre assequible i a la vegada garantia d’acabar una marató més que dignament.

Finalment un parell d’apunts més, hi ha moltes molèsties musculars (petites contractures, sobrecàrregues...) el dolor de les quals pot repercutir també en les articulacions: és a dir molèsties al genoll, quadríceps, bessons, turmells... Una bona manera d’evitar-ho és fer uns estiraments seriosos després de cada entrenament, especialment a les cames, la idea és tensar el múscul fins a un punt que faci una mica de mal i durant uns 8 segons.

Finalment si us ha agradat aquest entrenament torno a insistir que està basat en varis diferents, però especialment en el del Víctor Gonzalo, per tant si mai voleu fer una marató i busqueu professionalitat no dubteu en veure què ofereix ell. www.victorgo.com

Ànims a tots

Ja sóc mediàtic

Aquesta és de les típiques casualitats de la vida que fan gràcia. El cas és que el Robert demana un CD amb les seves fotos de la Marató de Barcelona 2008 a Asifoto, l'empresa que es dedica a fer les fotos professionals de la Marató, entre d'altres curses.

Li envien el CD amb una funda i a la portada va i veu la meva arribada del 2007, el primer pensament va ser: "si jo he demanat fotos meves i no del Pau", però és que resulta que han agafat una foto meva per fer la caràtula de la funda i del propi CD... El més divertit és que el Robert la tenia molt present ja que fa poc li vaig enviar com a exemple del "careto" que posava quan vaig arribar, tant dolent o pitjor que el seu d'aquest any. De fet hem parlat una mica del fet que com és que de 7.000 perones va i agafen la meva, i precisament la meva expressió potser reflexa aquest sentiment d'alegria i esforç que tant bé representa el fet de recórrer 42.200 metros.

Com m'ha dit el Robert, si mai faig l'Ironman segur que sóc portada de l'Sports Illustrated...

Aprofito per afegir una de les fotos que va rebre, on surten ell i la Bea passant per Colon

Lluís des de Niça

Penjo 4 de les moltes fotos genials del Lluís:
Potser en aquest cas és més espectacular la foto de quan arriba a baix... mort.
N'hi ha de molt millors, però com que és de la meva boda i després dels mals de caps que ens van donar els parasols amb el vent, l'he volgut destacar.
Aquesta m'encanta, ets molt bo amb les fotos on hi ha aigua.
I també amb els detalls
Bé, estan totes a http://www.flatblog.com/ i he posat un enllaç al frame dret "com que sóc un bago, només poso fotos".

Atenció

Darrerament en l'espai de comentaris, rebo entrades que simplement posen coses del tipus Click Here, si es clica intenta baixar algun programa. Jo intento anar borrant-los, però per si de cas no els obriu.

Es veu que hi ha gent que li va aquest tipus de coses: fastidiar blogs de la gent, ratllar cotxes amb una clau..., s'ha de ser cutre.

Gràcies.

Ja tenim Cunit, última setmana

La Bea ja està en la setmana millor d’un entrenament, la de descans i d’alimentació. Estem menjant llegums (ferro), una mica de carn (les proteïnes són més importants per una marató que per una mitja i especialment per després ja que es perd musculatura), i sobretot molts hidrats en forma de pasta, arròs o pa i aigua (la hidratació és bàsica).

A més com no podia ser d’altra manera, ha convençut a una gran claca, ja sigui de forma activa (corrent) o passiva (animant), i tots després cap a l’estrella a la barabacoa-calçotada.

Penjo les fotos dels corredors (a part dels Uoquis)
Bea
Ivan
Sheila
Jordi

Silvia

Natàlia
David
I aquesta darrera per recordar que molts veu estar al meu costat el dia de la marató com ara no heu fallat a la Bea, què pesats que som.
I una darrera de l’Aina, perquè segur que aviat serà una gran esportista.

2200 de crol

I seguits, ja tinc la distància de Banyoles controlada. La veritat és que em falta encara ser més ràpid, però l’evolució també és bona, vaig fent series, exercicis tècnics i acostumo a acabar relativament còmode.

Estic molt content, en la natació em costa veure l’evolució, però hi ha una cosa clara, l’any passat no vaig fer més de 1500 metros i aquest any intento no fer mai menys d’aquesta distància.

Curiosament dilluns em vaig ficar a l’aigua amb més mandra que mai, però amb la intenció de fer 2km, amb 4 series de 100metros, ho vaig aconseguir i a més em van quedar forces per fer 4 piscines més i així arribar a la distància que hauré de fer al juny.

Queden molts dies i això ja ho tinc, ara només cal millorar la tècnica.

Penjo també 3 fotos del partidet de basket del diumenge, com veieu em vaig passar el partit mirant com jugaven els altres, o això sembla de les fotos...

Triatlo Banyoles 2

Nico
Les dues principals diferències dels entrenaments del Nico son:
1) Més natació i bicicleta, no tant en número de dies, però sí en la durada.
2) Més exercicis de tècnica de natació, tant en crol com en d'altres disciplines. Jo em concentro en millorar el meu crol, que ja en tinc prou.
Pel què fa a les sessions de 20km, són d'spinning.

Pau
De l’entrenament d’aquesta setmana destaco, la jornada del dimecres amb tres sessions d’spinning dures (tres seguides) i una de natació. En quant a la natació he augmentat el ritme, encara és dolent però m’acosto al minut per piscina, faig blocs de 500 metres treballant la tècnica i fent series. Finalment sortida en BTT el diumenge i sense excessives molèsties, crec que el dolor comença a la part inferior del quàdriceps. Les dades:

Setmana 10

Aquesta setmana ja comença a ser de recuperació i per tant de rodar a un ritme còmode. Això si a mitja setmana es recomana fer el test que ajudarà a tenir una referència del possible temps en marató, i el que és més important, saber si realment podem aconseguir els objectius o hem de ser més pessimistes o optimistes. Agafar un ritme realista al principi de la marató ajudarà a acabar amb millors sensacions. A mi em va funcionar, tot i que unes condicions com les de Barcelona 2008 fan que el test no serveixi per res.

El test funciona de la següent manera: s'escalfa una mica i es fa la primera serie de 6km a un ritme una mica superior al de la marató (segons la taula), es descansa un minut i mig trotant i es tornen a fer 6km al màxim. La diferència de temps ha de ser la de les taules, si és inferior és que podem anar una mica més forts, si és superior és que ens valorem massa bé.

http://www.runners.es/Planes/2-entrenamiento-x-6000-maraton-kw-plan.jsp%3Fid%3D1405

Stage Triatló al Delta

El Robert Mayoral està organitzant aquest stage per a començar oficialment la temporada de triatló. Seria interessantíssm anar-hi, però coincideix amb la cursa de Bombers, és una pena. Ho penjo de totes maneres.
http://ironrobert.blogspot.com/2008/03/stage-triatln-de-entreno.html

Mitja de Cunit en marxa

Bé a l'espera que la Raquel acabi d'arreglar un tema amb el chip, ja estem inscrits 4 (Bea, Raquel, Enric i jo mateix), més una convidada d'honor: la Natàlia, que segons he sentit no se'n perd ni una últimament.

Per altra banda estem fent quorum per animar a la gent a participar a la Maratoneta, són només 4km, i sembla que ja hi ha gent que s'hi està apuntant. Perfecte, una altra jornada festiva, que pot acabar a l'Estrella amb una calçotada més costellada.

Recordo la web:

http://www.mitjacunit.cat/

La meva idea és fer alguna coseta abans, probablement aprofitaré per nedar al mar i després acompanyar a la Bea al llarg dels 21km (et prometo que no marxaré). Aquest cap de setmana toca el darrer entrenament i després a descansar i a prendre pasta i fruits secs.

Ja s'acosta el gran dia.

Crònica Marató de Barcelona

M’ho vaig passar pipa! La veritat és que segur que tornaré a córrer la marató de Barcelona, però el que sempre intentaré és estar-hi present.

El cas és que em vaig preparar una bona logística per a poder estar amb tothom. En 25 minuts a un ritme còmode de 5min/km arribava a plaça Espanya, ja feia calor. Molt puntual va aparèixer el Josep Maria i per fi ens vam conèixer, quatre paraules referents a la pròpia marató, a Vic i a l’Ironcat i els deixo. Mentrestant apareix el meu germà, que en la seva línia, encara no havia anat a dormir però que vol saludar al Marc, que està arribant tard. El que ve és el Robert, que fa una passada volant pel lloc, el veig tranquil però amb molèsties a la cama (un clàssic abans de la marató però que desapareixen abans del primer km). El darrer en arribar és el Marc, primera marató, i sense gaire informació prèvia, em sap greu no haver agafat la vaselina de casa i espero que no pateixi gaire, també el veig tranquil. Durant el tram de córrer vaig veient paradetes de quiromassatges amb pots de vaselina i penso en ell.

Comença la sortida i el Carles amb cotxe i jo amb el bicing ens dirigim cap a Diagonal. Ja des d’allí busco al Josep Maria però no el veig, sí puc fer un parell de vídeos del Robert i el Marc, i a més em fa gràcia constatar que l’Abel Antón està a la mateixa cantonada animant als participants.

Un altre bicing i cap al km 15 a Travessera de Gràcia. Faig un pipi en un bar, em trec la samarreta de màniga llarga (cap a la motxilla) i em poso a buscar samarretes grogues i buffs (déu meu Josep Maria, ja et podies haver posat de rosa, n’hi ha la tira). Passat el globus de les 3 hores 30 ja paro més atenció i de seguida arriba. Comença doncs el nostre tram de 20km que passa certament volant, el Josep Maria va bé, clavant el temps i aparentment amb molta comoditat, s’ho està passant bé. Als avituallaments començo a flipar, quina professionalitat, amb les esponges sempre dues, i en cada avituallament líquid es treu un gel, jo li aconsegueixo una ampolla de Powerade i s’ho va prenent tot, recordo quant em costava a mi menjar!

A l’alçada del Fòrum truco a la Irene a veure si volen baixar les Rambles del Poble nou per veure’ns i fer alguna foto, però anem tant ràpid que no ens detecten quan passem. I sense quasi adonar-me’n arribem al Zoo, aprofito per treure la càmera. Quines ganes de seguir!!! En tot cas animo al Josep Maria, que pel sol fet de saber córrer a un ritme inferior al què podria i no posar-se nerviós em demostra que he corregut molt probablement al costat d’un futur finisher, no serà fàcil, però la preparació és molt bona.

El deixo i esperem amb la Bea al Robert tot animant a la gent que passa sota l’arc de Triomf, hi ha de tot, des del que passa esprintant perquè ha estat massa conservador fins el què passa caminant perquè ha estat massa valent. Poc després de les dotze arriba, diu que està destrossat però se’l veu sencer i pot parlar així que a córrer cap a les fonts de Montjuïc. Té deshidratació i la l’estòmag li ha jugat una mala passada, són dos síntomes contraris, ja que no vol prendre ni beure res però ho necessita. Anem convinant trams corrent i trams caminant tot animant-lo però deixant que prengui ell la decisió en cada moment, em recorda l’agonia de l’any passat quan els últims 4 km els veia com una eternitat, però ara li deia “vinga, que només són 4”. De tant en tant miro enrere a veure si veig aparèixer al Marc, però de moment no.

Sigui com sigui arribarem segur, i ho aconsegueix: entra corrent, acompanyat de la família que l’anima des de la grada i de la Bea que corre com jo des del km 35 fins al final.

Poc després veig al Marc, ha creuat ja la línia de meta, olé!!!

Vull acabar felicitant-vos als tres, al Josep Maria per haver pres la decisió de córrer la Marató com a preparació de l’Ironcat i haver quadrat els seus objectius, un entrenament genial i sense un desgast excessiu, segur que t’ajudarà. Al Robert per la seva segona marató, i per haver superat les adversitats tant durant els entrenaments com en especial en la cursa, estic segur que el record serà genial, només tu saps el què has aconseguit. I sobretot al Marc, que l’any passat em va dir junt amb d’altres, jo l’any que ve la correré, i ho ha fet, sense la professionalitat que vaig necessitar jo (ni vaselines, amb una bosseta a la màniga amb les claus, el mòbil, arribant només un quart d’hora abans a la línia de sortida, sortint l’últim... i sense deixar el bàsket), moltes felicitats!!!

I a tothom que la va córrer, ha estat un any climatològicament parlant molt dur i ho heu superat, el dia que el clima sigui coherent amb principis de març la marató serà més assequible. La veritat és que ja és mala sort, la data és perfecte, però ja van dos anys que el diumenge es desperta amb molta calor i humitat. L’organització ho resolt molt bé, però també és cert que el tram de la platja és molt dur per l’hora que es passa. He sentit que estant valorant alternatives, farien bé, però el recorregut és espectacular i per això la meitat dels participants són estrangers... per quant els d’aquí.

Només un apunt negatiu: sense comptar que vaig fer algun km previ i algun més tard, el cert és que en només els 20km que vaig fer a ritme, i a partir del 15, se'm van fer unes feridetes just sota l'os del turmell, és molt curiós, perquè a Granollers vaig fer servir també les Gel Kayano i no em va passar. És molt probable que siguin les millors wambes del mercat, però el cert és que a mi no m'acaben d'anar bé, crec que són per gent una mica més pesada i sobretot amb el peu més ample. Què hi farem.

Fotos de la cursa

Marató de Barcelona, fotos

Web tri-trials

Ja està la web de les tritrials amb les dates definitives, segur que estaran super ben organitzades, però el cert és que són una mica cares, em tocarà pagar 42 euros per l'Olímpica.

En algun moment vaig llegir que serien a Barcelona Madrid i Sevilla. Hagués estat bé, però sembla que es repeteix al maig a Sant Feliu de Guíxols, juny a Salou i juliol a Barcelona.

Si cliqueu a a la imatge entrareu a la web.

Can

La Bea m'ha passat aquest vídeo, que li ha fet arribar al Xavi, perquè el pengés al blog. El cert és que ja hi era perquè el Nico el va penjar en un dels comentaris, però val la pena tornar-ho a fer. I més quan vam veure un cas semblant ahir a la marató de Barcelona, amb un home corrent amb dues crosses.

Si els objectius estan més enllà dels límits, el plaer d'arribar-hi és infinit, però el sol fet de buscar-los és suficient.

Entrenament del mes i preparació triatló Banyoles 1

Els meus números d'aquest mes han estat:

184km de running (alguns menys que el febrer de l'any passat, però amb bastanta muntanya)
14.900 metros de natació
98km de bicicleta, bàsicament spinning i una sortida en BTT

Nico

El Nico tenia setmana de descans i per tant simplement tres dies d’entrenament mitjà. La setmana que comencem ja serà més canyera.

Pau

Natació: Dilluns primera tirada de 2km de natació de la meva vida (això si amb una petita parada). He de millorar el ritme (segueixo amb 1’10 els 50) però em sento amb comoditat de fer més. El dimecres 1700 però seguits. Començo a fer blocs per trencar la monotonia del crol, concretament dimecres: 3 blocs de 300m lliures, 100 colze i 100 punt mort, més 200 metros extres

Running: Molta varietat i acumulació de km sense un ritme massa exigent. Força muntanya i dissabte debut amb la Bea en anar de Barcelona a Sant Cugat. Per cert pujada UOC-pàrking aigües (1,5km) en 7’43’’, y acabant bé.

Bicicleta: A l’espera de la bici, només un dia d’spinning.

Setmana 9

Aquesta setmana es concentrarà en un bon esforç el cap de setmana, ja serà el darrer. Crec que la penúltima setmana ja s’ha de baixar el ritme i la final de descans.
Aprofito aquesta entrada per felicitar a l’organització de la Marató de Barcelona, malgrat que el clima va ser molt advers, en cap moment van faltar begudes o esponges. També cal destacar y felicitar al Roger Roca, no el conec personalment, però després d’aquest cap de setmana l’admiro molt, no sóc un entès en la matèria, però és un corredor que sempre hi és: curses de 10, de 21 o maratons... ho corre tot i a sobre bé. Catalunya i les seves curses deuen molt a aquest corredor sempre present. La seva emoció al final, denota la duresa del seu triomf.

http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=488239&idseccio_PK=809

Demà faré una breu crònica.