Realment no sé com m'ho faré

El dilluns m'inscriuré a Terra de Remences i per tant a partir d'aleshores a entrenar també dur amb la bici (tindré un parell de mesos per passar d'una classe d'spinning, que és el què faig ara, a 175km amb quatre ports). El que realment em preocupa no són els 175km, tot i que déu ni do i a més les mitjanes són majoritàriament per sobre del 22km/h, sinó que el que no veig com m'ho faré és el coll de Bracons amb un plat de 39 dents i un pinyó de 25 (té pendents superiors al 15%). Realment ara per ara ho veig impossible.

Ànims pel Roger Roca

La gran sorpresa dela passada edició de la marató de Barcelona va ser la presència no només al grup davanter sinó al podi, d'un català anomenat Roger Roca. Ja n'havia escrit unes paraules fa un temps parlant de la seva polivalència, de fet aleshores "només" comentava que era capaç de fer bé des d'una cursa de 10km a una marató, després he conegut que és també un excel·lent duatleta.

Ara a un dia de la marató us passo un recull de l'article a l'Avui, on escriuen que: amb 30 anys i després d'uns inicis en pista i cros, fa una dècada que no para de guanyar curses d'asfalt pel territori, de diumenge en diumenge, siguin de 10 km o mitges maratons -té 25 victòries en poc més de 30 carreres-, amb alguna marató de tant en tant, com la de demà passat. Així es guanya la vida. És bo i, a nivell català, té poca o nul·la competència.
Roca va ser cinquè en els 42,195 km barcelonins del 2007, tercer l'any passat i ara aspira a repetir podi.

Tant de bo pugui repetir la seva actuació, o si més no, gaudir d'un gran dia de cursa.

A més de tot això, que no és poc, dir que a nivell personal ha estat atent amb mi i m'ha recomenat un parell de models de cara a substituir les Gel Kayano.

Us passo l'enllaç del reum de la martó, amb ell de prota

http://www.tv3.cat/videos/1053669

Marató de Perpinyà

Els que seguiu el bloc, ja sabreu que la part del running la posarem a prova el 31 de maig a Perpignan, amb la marathon des Lions Catalans. És una marató de les que es podrien classificar com a familiars: pocs inscrits i organització senzilla però de ben segur que amb uns voluntàris que supliran aquestes mancances (seria com comparar la cursa de l'amistat amb la dels bombers). Només entrant a la web un ja se'n pot fer una petita idea (típicament francesa). El cas és que hi participarem i a més estem molt il·lusionats en anar-hi.

Si a algú se li creuen els cables i vol provar amb la mítica distància dels 42km que sàpiga que tres mesos són suficients per preparar una marató, si per contre esteu interessats en fer el viatget i de passada córrer una mica, també es fa el mateix dia i a la mateixa hora una cursa de 10km, i finalment si voleu un cap de setmana de turisme diferent, doncs Perpignan està a poc més de dues hores.

http://www.marathonperpignan.com/

Pel tema turisme, la nostra idea (si és que al final no decidim fer una sola nit) és sortir divendres a mitja tarda per arribar a una hora prudent a la capital de la Catalunya Nord, allí tenim previst reservar en un hotel senzillet però correcte que ens ha recomenat la organització situat al vell mig de la ciutat (els preus de les habitacions oscilen al voltant dels 50 euros). http://www.hoteldelaloge.fr/

Qui vulgui un hotel millor també n'hi ha, però estan a les afores.

Nosaltres a finals de la setmana que ve farem la reserva tant de l'hotel com per la competició, tot i que realment per a la marató no hi ha problemes d'acabament de places. La Bea de moment vindrà segur, i ja veurà a darrera hora si corre o no.

Vinga, animeu-vos!

Marató de Barcelona

Tot i que en aquella època ja tenia el bloc, curiosament no vaig fer crònica de la Marató. Aprofitant que fa poc li vaig explicar la meva experiència al Pau, reprodueixo el mail que li vaig enviar. A la vegada vull animar a tots els amics que participaran en l'edició d'aquest any, ja sigui per primera vegada, buscant algun objectiu o les dues coses a la vegada. Sort. Per part meva al final sí m'he apuntat a la Mitja del Pla de l'Estany i per tant acompanyaré a la Bea i especialment al Xavi amb qui, si podem, rodarem plegats.

- del 0 al 23 com una rosa, lleugerament per sota del ritme que tenia previst i passant-mo de conya (només unes petites molèsties al genoll a la zona de Sagrada família). Amb sensacions d'anar molt còmode.

- del 23 al 30 i algo, baixada a 5min per km i sentint-me bé però una mica saturat. És una zona en què es passa amunt i avall per la diagonal i veus la gent que va per davant i comences a notar certes dificultats i et trobes a l'altra punta de Barcelona. A més ja em costa menjar.

- a partir del 30 o 31, començo a perdre ritme i després ja corro per inèrcia (es veu per les fotos), en una minipujadeta per creuar la ronda litoral cap a la platja noto el bessó, i en tot cas em vaig quedant sense gasolina i un pelet deshidratat. Van bé els ànims de la família i amics convenientment posicionats però vaig perdent ritme fins a fer algun km a quasi 6. Tinc l'esperança de recuperar les forces en els darrers km però no. Intento esprintar però els bessons em tornen a avisar així que fins que no entro a plaça Espanya no ho faig (aleshores em dóna la sensació d'anar follat, però el vídeo em delata).

Jo crec que vaig punxar massa d'hora, per l'entrenament, per la inexperiència, no haver-me hidratat o menjat suficient, per qüestió de coco o perquè sí, però que podria haver baixar de 3.30. De totes maneres la satisfacció va ser màxima, i durnat més de mitja hora no em vaig poder moure.Per cert, vaig començar amb pulsómetre però al km 10 li vaig donar al meu germà.

Alta mèdica

O millor dit: "fins aquí hem arribat". Després de fer una radiografia per descartar qualsevol tema d'òssos, una ecografia per si hi havia alguna lesió muscular i ara amb la gammagrafia que descarta qualsevol anomalia en la inscerció de la musculatura a la cadera, el traumatòleg m'ha confessat que ell ja no em pot dir res més que segueixi provant d'entrenar, amb prudència però augmentant el ritme. La veritat és que el mal no ha desaparegut, i en especial en aquestes tirades ja més llargues i ràpides el dolor és present, però tampoc ha augmentat, i és clar, no cal ni dir que al menys ara torno a estar "como pez en el agua".

Mirant-ho des d'un punt de vista positiu, he de valorar la sinceritat del traumatòleg, si no hi ha més no hi ha més, i imagino que un d'aquests de 100 euros la consulta, ho hagués allargat però sense garantia d'una solució millor. Així doncs em considero que tinc l'alta mèdica i a fotre-li canya (amb la calma) i si recaic o empitjora ja aniré a un metge més especialitzat a través de la federació.

Sóc jo, o és normal que en les dues fotos de dalt em senti una mica en pilotes?

Banyoles sí o no? I millora de la Bea

No sé què fer, la veritat és que el fet de rodar lent, encara que sigui en una cursa mai ha estat un problema per a mi i ho he escrit mil vegades, però aquesta no em ve de gust. Per apuntar-me per fer un rodatge ja el faig dissabte i el diumenge em dedico a fer fotos a la Bea i al Xavi i a xerrar amb la Luchi. Sigui com sigui el fet del massatge post mitja em tirava, per 13 euros que val la inscripció val la pena no? I a més ara s’hi ha afegit que he vist en el tríptic que també tindrem esmorzar. Tot plegat, juntament amb les millors sensacions en la tirada llarga que vaig fer amb la Bea, fa que em repensi la no voluntat de participar-hi, així que demà a la tarda acabaré de prendre la decisió.
Per cert, si algú té ganes de córrer una mica en un entorn incomparable també fan la Volta de l’estany, que són 6.5km.

Aprofito el post per parlar de l’entrenament de la Bea d’aquest cap de setmana que ha estat més que satisfactori. El millor de tot és la gran evolució que ha fet en quant a pulsacions: abans, als 200 metres de començar es posava a 180, i a partir d’aquí anava pujant fins a arribar a moments al voltant o per sobre de les 200. En la tirada de 20km del dissabte, i rodant al mateix ritme, l’interval va anar des de 160 a poc més de 175, amb una mitjana 25 pulsacions per sota de tot just fa un any. Com ho ha aconseguit? Doncs la veritat és que no ho sé ben bé, no treballa gaire les series (tot i que ara em fa més cas quan li dic que canviï el ritme), però el què sí ha fet ha estat un entrenament més continuo, forçant el cos dia rere dia i combinant disciplines aeròbiques i d’altres anaeròbiques. En total 6 dies de 7 entrenant i durant el cap de setmana sessió de 800 metres de natació divendres, 20km per sota de 6min/km el dissabte i pujada al Tibidabo en bici diumenge... “ahí és nada”.

Per cert ja està inscrita a la Mitja de Banyoles i a la Duatló de Sant Martí del dia 22, la setmana que ve ens apuntarem a la de Valls.

Us puc assegurar que era un cadell de dos o tres mesos, quina bèstia

Pedalada als Monegros - Nic

Per les característiques de la cursa que m'espera d'aquí un parell de mesos al Marroc, es fa necessari fer diverses tirades llargues en BTT per zones desconegudes com, per exemple, els Monegros, a Hosca. Amb els col·leguis de la Titan ja fa tres anys que fem unes 3 o 4 sortides entre febrer i abril per aquella zona, tal i com férem el primer any en les sortides organitzades per en Carles Mas (ex-París-Dakar entre altres moltes proeses).

Ja que a més d'entrenar les cames volem també practicar la navegació, ens ho maneguem per fer recorreguts que ningú no coneix. Cerquem per internet les coordenades d'entre cinc i deu punts geodèsics de la zona on volem anar, i les carreguem als GPS. Fixem un ordre, i l'objectiu és passar per tots els punts en l'ordre establert. Clar, el GPS et marca com arribar al punt en línia recta, i la nostra tasca és saber buscar els camins correctes que ens hi porten. No és com amb en Carles Mas, que ens preparava un road-book per les seves sortides, però ens ho passem bé.

Divendres passat vam anar en Santi (mega-crack que es prepara, entre d'altres, per la Cape-Epic), n'Antoni, en David, en Xavier, i un servidor a fotre-li una mica de canya. La sortida començava a Peñalba (passat Candasnos), i tot plegat era un recorregut circular al nord de la N-II amb el punt més llunyà a Ballobar. Per fer els 8 punts en línia recta eren 56 km, i al final ens en van sortir 89km, tot per camins de terra (més alguna "encigalada" i conseqüent patejada camp a través). El desnivell acumulat va ser de 930 m, i em va acabar sortint 5 hores a 140 polsacions per minut. Us poso un grafiquillu abaix.


Vaig acabar molt content pq, tot i disparar-se'm les polsacions en les rampes de pujada del principi i no veure'm 100% fiable, un cop passades em vaig notar còmode tot el trajecte i les recuperacions després d'un esforç eren molt bones. Encara queda temps per arribar a les tirades de 120km fotent-li més canya com les de l'any passat, però crec que vaig per molt bon camí.

Ara bé, la millor part del dia va ser menjant les costelles de porc que preparen a la benzinera on haviem deixat els cotxes (a l'etrada del poble de Peñalba). BRU-TALS. El lloc el vàrem descobrir l'any passat, i les costelles també quan l'amo del lloc, en veure que després de pedalar demanavem un plat de macarrons, ens va dir: "Què collons us heu de fotre uns macarrons! Ara us trec el que us cal!". I sí, efectivament, ens calia un costellar de porc com aquell. Pau, apunta-ho a la llista dels teus restaurants més refinats perque, t'asseguro, que no he trobat cap altre loc amb unes costelles de porc com aquetes! Us en poso una fotografia de la divinitat (oju al kalimotxo del darrera!):


I bé, això va ser tot. Dissabte descans absolut (se suposa que estic en la setmana de descans, tot i que una tirada als Monegros s'ho val (i les costelles tb)), i diumenge... segurament sortida tranqui en moto, que cal començar la setmana a tope, que ara ja ve carregadeta de veritat!

Tanco amb un parell de fotos dels Monegros. La primera el Santi al tercer punt geodèsic, la segona, un paissatge de per allà.  




Nic

Esport el dia que vaig nèixer

Si és que no podia ser d'una altra manera! Molts ja sabeu que la Vanguardia ofereix en obert l'hemeroteca, és a dir tots i cadascun dels diaris que s'han publicat des del 1881. Un bon divertimento és veure què passava el dia en què un va néixer i això he fet jo. Curiosament he trobat que el 16 de gener de 1977 s’inaugurava el saló nàutic i de l'esport. La veritat és que de nàutica en sé poc (només petites experiències com algun aperitiu al barco de la Marta, un desafortunat període de surf o anar en pilotes amb una zodiac per Formentera), però d'esport no he parat des d'aquell gener de 1977.

Bicis, perquè somiar és gratis

Després de les crítiques rebudes directament i indirecta a la meva "estimada" kona, ja començo a pensar en el futur. El cert és que ha estat una bici que mai m'ha anat del tot bé però tampoc puc culpar la marca: m'han fatllat els frens (la vaig cagar comprant discs no hidràulics) i el canvi (en aquest cas la bici venia amb un LX i vaig posar XT). Ara té tant els frens com el canvi i caset de pinyons nous però segueixen els problemes, estic una mica fart de provar botigues i en cap d'elles em donin solucions. Aquesta temporada quasi no l'agafaré i la pròxima intentaré amortitzar les novetats, però de cara al 2010 o 2011, cau una BTT nova però senzilla, sense massa pretencions. Amb aquesta excusa he fet un recull de les bicis actuals que més m'agraden (sense límit pressupostari, tot i que de la Orbea Alma hi ha algun model correcte per 1.500€), i afegint també les de carretera.

BTT

http://www.orbea.com/es-ES/productos/bicicletas/Paginas/bicicletas.aspx

http://www.cube-bikes.de/xist4c/web/ELITE-HPC_id_30741_.htm

Triatló

http://www.trekbikes.com/us/en/bikes/triathlon/equinox_ttx/equinoxttx99ssl/

Carretera

http://www.orbea.com/es-ES/productos/bicicletas/Paginas/bicicletas.aspx

http://scottusa.com/us_en/product/1672/11849/addict_ltd

Ara a estalviar.

No sóc capaç ni de baixar dels 50minuts?

Aquesta és la sensació actual que tinc, molt preocupant. Puc argumentar que l'adductor encara em molesta o que peso 80kilos i no hi ha manera de baixar, o fins i tot la sessió d'ahir d'spinning (per cert cadència alta per acabar fent 30km en 38min), però res de tot això ha de ser raó per no veurem capaç ni de fer una cursa de 10km en menys de 50min. Són marques molt llunyanes al meu potencial, i no entenc com puc estar tant baix de forma quan ja porto dues o tres setmanes rodant correctament. Jo hi veig dues possibles explicacions, la més o menys "optimista" és que tot i haver estat en el passat alguns periodes sense entrenar running, sempre havia mantingut certa activitat física (futbol, esquí, padel, bici, el què fos) que em mantenia en forma i em preparava pel començament de la temporada. En aquest sentit, doncs els dos o tres mesos de nula activitat han estat una novetat molt cruel pel meu cos i la recuperació serà lenta.
La pessimista és que tinc alguna carència, ja sigui alimentícia o física, i que no en trobo solució. Potser estic exagerant, és només el deliri provocat pel mono que he tingut al no fer esport, però no està de més fer una revisió mèdica per intentar detectar aquests dèficits si n'hi ha.
En fi, suposo que la primera és més coherent.
Malgrat tot segueixo entrenant i patint, avui mateix he fet 13km just per sota de 5.30 de mitjana, i el més fotut és que les pulsacions mitjes han estat de 159, i dissabte vam fer un rodatge molt bonic amb el Nico que he aconseguit passar al google earth però sóc incapaç de fer les icones més petites.

Una Estrella per la Irene ja!

Podria dir que vaig fer la meva primera sessió d’spinning i a més amb bones sensacions, carència alta, rodant sense molèsties i recuperant aquell sentiment tant agradable i tan poc freqüent últimament de gaudir mentre vaig al límit. També podria explicar la sortida amb el Nico on malgrat no rodar ràpid, les rampes de pujada a la carretera de les aigües ens van servir per cremar de veritat, a més al final 17km i també content amb el treball realitzat (ja penjaré el recorregut). Podria parlar de les festes del divendres o el dissabte, però el més remarcable del cap de setmana ha estat el menú degustació amb maridatge que ens van oferir la Irene i el David (www.dvi.cat).
Dels vins no en parlaré ja que no els recordo gaire (de blancs un Alsace i un Ribeiro, un parell de negres que no tinc presents i un cava Rosée d’aperitiu i un moscatell pels postres). David ja ens il·lustraràs.
Del menú sí:
- Tempurada de gambes i verdures dedicada a la Bea
- Crema de pastanaga, gingebre i romaní per la Marta
- Assortit de formatges i Foie dedicat al Jordi (amb apunyalada inclosa)
- Amanida de fonoll autodedicada.
- Gambes marinades amb arròs, com a plat preferit de la Sílvia
- “Macarrons” al pesto dedicat a mi. Evidentment el millor plat i és que al més pur estil Ferran Adrià (o en aquest cas Joan Roca, que és on es van inspirar) els macarrons eren navalles a la planxa.

- Magret amb melmelada pel nostre franceset, David
- I Butifarra amb seques pel catalanet del Gio
- I l’Aïna ens va servir com a excusa per acabar amb una crema de fruites (àlies papilla) amb granissat de yogurt.
Felicitats!

Què té a veure el Xavi Llobet, l’Ivan Raña i un calamar?

Doncs a part que tots tres neden molt bé, el fet que els uneix són dues de les anècdotes que escriu en Xavi Llobet a la revista digital Triatletas.es, on per cert hi podeu trobar altres notícies interessants i bons escrits com els del Robert Mayoral mateix.
Però com deia els que realment m’han cridat l’atenció són dos dels darrers artícles:

S’ha escrit molt sobre el pas de l’Ivan Raña del triatló a la bici, i com diu el Llobet molts han dit que és un suïcidi esportiu, però amb aquesta història ens raona el perquè del canvi, i en el fons la importància de fer el que més ens agrada, ja sigui a nivell professional com a l’amateur (i sinó que li demanin al Pau que ha fet bé en deixar la preparació de la Marató si no li motivava).
http://www.triatletas.es/noticias/2008/12/19/la-anecdota-de-xavi-llobet-la-pasion-de-ivan

I el segon és realment bo, o al menys a mi m’ha cridat molt l’atenció perquè per listillo és el típic que em pot passar a mi. Tinc tendència a donar consells, dir com s’han de fer les coses i després fer-ho jo malament (bé només de tant en tant), els que em coneixeu no “hace falta que os diga nada más”. Encara recordo quan la Bea es va equivocar en el circuit de bici de la triatló de Barcelona i jo em vaig cagar en tot, no en ella eh!, i tothom em dèia, “ja veuràs el dia que t’equivoquis tu...”. O de petit també recordo estar baixant corrent del cole, plovent a saco i avisant als meus amics “atenció! No caigueu als bassals” mentre volava directament i ja sense remei sobre el més gros de tots.
Diguéssim que l’anècdota va per aquí...
http://www.triatletas.es/noticias/2008/11/17/la-anecdota-de-xavi-llobet-cala-mar

Nico, per cert, mira el darrer que ha escrit sobre el "entranamiento infinito", a tu que ets un fan de la natació segur que també t'agradarà.

AMSTRONG COMES BACK!

La veritat és que per mi el mèrit és dels perseguidors, més que de l'Amstrong, es foten unes òsties...

Extret de triatletas.es

Running i carretera pel cap de setmana (si podem)

Doncs sí, aquest cap de setmana el dedicarem a fer esport (què estrany, no?), el dissabte tant el Nico com jo “treballem” però hem quedat a mitja tarda per anar a fer un running i així acabar de tancar les futures inscripcions, el recorregut serà el següent però estem valorant la possibilitat de començar més a dalt (ja a les rondes) i pujar per ciutat diagonal que serà una mica més assequible i llarg. Probablement sens farà de nit així que serà una diurna-nocturna. Per la Bea és clau fer tirada llarga a dues setmanes de la primera mitja, però ella en principi hi anirà pel matí.
Quedem dissabte cap a les 5.45, sortim de plaça Sarrià, pugem cap a la ronda, Parc de l'Oreneta, carretera de les aigües fins a la baixada de Sant Gregori (els edificis de Nuñez y N. que hi ha al voltant del km 1.5) baixem i tornem pel lateral de la ronda fins a plaça Sarrià. Això surt una base de mínim 8km però durs i que podríem ampliar si ens trobem bé.
Pel diumenge i si ens despertem a temps toca treure-li la pols a la Merida (evidentment és una expressió ja que la tinc impecable al saló de casa), i fer una sortida de carretera, en principi forat del vent i Rabassada. La veritat és que és un pla molt optimista i que dubto que podem dur a terme, però s’intentarà.
Aquests plans, però estan condicionats a una doble celebració nocturna (cosa habitual als 20 anys però no tant normal a la nostra ja avançada edat), la feina i la calçotada del diumenge. L’horari serà el següent:

Divendres tarda: DIR
Divendres nit: Sopar econòmiques i fins on arribem
Dissabte matí i fins mitja tarda: Consell amb consultors (sona avorrit, i ho serà, suposo)
Dissabte tarda-vespre: Running.
Dissabte nit: Sopar: menú degustació temàtica amb maridatge a can Domenech
Nit: Cumple Cori
Diumenge matí (condicionat): Sortida en bici de carretera
Diumenge migdia: Calçotada
Diumenge tarda: Pair la calçotada.

Només això.

PROJECTE SABATILLES SOLIDÀRIES

Jo en portaré un o dos parells, si algú en té però li fa mandra anar a la Fira del corredor el dia abans de la marató (fira per cert recomenable), doncs que me les faci arribar. Us adjunto el més important i en l'enllaç final hi ha tota la informació.

la Marató comptarà amb la presència del projecte “Sabatilles Solidàries”. Aquest programa, a càrrec de l´Associació Esportiva Corredors.cat, consisteix en recollir sabatilles esportives utilitzades, però en suficient bon estat per a caminar, i donar-les a dues associacions que col·laboren amb persones necessitades: a Barcelona, amb persones afectades per l´alcoholisme; i a Kenya, amb atletes joves i sense recursos.

El projecte consisteix en col•laborar en recollir sabatilles usades i en bon estat general, per a ser destinades a dues ONG . Figueralia www.figueralia.org i Rauxa, www.rauxa.org
QUINES SABATILLES?
Quan es va plantejar aquesta idea fa més d’un any, tots els associats la varen considerar bona, però es va generar un petit debat sobre donar coses que a nosaltres ja no ens serveixen. Alguns associats deien que no els semblava ètic donar unes sabatilles amb l’esmorteïment esgotat, ja que ells no les usarien si els hi donessin. Cal que tothom tingui ben clar que les dues ONG accepten aquest fet. Rauxa ho vol per caminar, i els representants de Figueralia a Kenya no tenen cap inconvenient en rebre aquests tipus de sabatilles, ja que són molt millor que res, que és el que molts tenen.
No obstant, les sabatilles hauran de complir uns requisits mínims:
• El tèxtil i la sola han d’estar sencers.
• Cal entregar-les amb plantilla.
• Han d’estar netes. Amb una rentada usant el programa curt de la rentadora n’hi haurà prou.
• Hauran de ser entregades dins una bossa de plàstic, de les del supermercat.
• També s’acceptarà roba, principalment samarretes. En aquest cas haurà de ser nova del tot o utilitzada tant poc que no es noti que s’ha usat.
LLOC I DATA
La recollida es produirà durant la fira del corredor, situada a l’expo de la Marató de Barcelona, on l’organització ens cedeix gratuïtament un estand. És a dir, divendres 27.2 i dissabte 28.2. Horari: de 10 del matí a 19.30 ininterrompudament.

http://www.canb.cat/urgents/SABATILLES.pdf

Recupero la bici

Ahir primera volteta en BTT, la idea era recuperar sensacions, que no vaig trobar a nivell físic però si moralment, m'ho vaig passar bé pedalant de nou.

De seguida que m'hi posi però, abandonaré la BTT per centrar-me a saco per Remences, no en va tinc poc temps per aconseguir rodar cómode els 175km i no sé quants ports que hi ha. De moment sembla que un clàssic com el Carlos no vindrà, però tres ja m'heu dit que entra en la vostra planificació, a veure si al final podeu.

La Bea, per la seva banda, tot i que ja havia fet alguna sessió d'spinning, també va fer una sortideta a l'aire lliure. Durant aquesta setmana tancarà el seu calendari definitiu que en principi serà:

Banyoles 1 de març
http://atletisme.com/cursesol/0903estany/
Duatló de Barcelona 22 de març (queden 380 places, només 20 inscrits)
http://www.triatlo.org/inscripcions/index.aspx?id=914
Mitja Valls 29 de març
http://atletisme.com/cursesol/0903valls/
Cursa Bombers 5 d’abril (inscripcions a partir del 19 de febrer)
http://www.cursabombers.com/
Triatló ciutat del Prat 3 de maig (encara no oberta)
http://www.triatlo.org/inscripcions/index.aspx?id=914

Jo de tot això només faré en principi la Mitja de Valls (si estic per fer 21km dignament), per tant hi ha una bici disponible per la Duatló i la Triatló.

Inscrits per Vitòria més Remences

Després de la gran inscripció de la temporada, el Challenge, ara comencem la seqüència de la resta, seguint un ordre d’importància nostre pel què fa a la planificació o del perill d’esgotament de places.
Un exemple del primer cas era la triatló de Victòria, va ser el Half més proper al Challenge que vam trobar i per tant era clau per a fer un test important a pocs mesos de la gran cita. La veritat és que tractant-se del campionat d’Espanya tenia por també pel tema tancament d’inscripcions però pel número de participants apuntats i veient que han fet dues categories (amateurs i pros), doncs el cert és que encara hi ha poca gent apuntada.

On sí que serà més problemàtic serà per Terra de Remences. Tenint en compte que el Nico vindrà de la Titan Desert, jo m’he de posar algun objectiu dur pel què fa a la bici, que per cert tot just avui he agafat després de molt temps. Sens dubte, per molt que em costi aniré a la llarga. D’aquesta manera i juntament amb la marató de Perpignan i la travessa del Fangar, haurem cobert les tres distàncies de l’Ironman, encara que sigui per seprat.
Per si algú em vol acompanyar (el Nico encara estarà fent la migdiada després de tornar del marroc), sapigueu que hi ha un circuit de 95km en què coincidiríem amb els de 175. El dia és el 10 de maig, i les inscripcions s’obren l’1 de març. PD: Com que ja no vull parlar més de l’adductor m’ha dit que volia dir ell una cosa: “sóc un cabró, jiiji, sóc un cabró, i no em curaré mai”...

Em sobra pes i em falta capacitat

Independentment de l'adductor, que ja veig que no em deixarà en pau, les conclusions després d'unes proves que he fet és que em sobra pes i em falta capacitat. He agafat una serie de referències físiques: alçada, pes, mesures corporals... i tres proves de running a la carretera de les aigües repartides en dues sessions. La meva idea és repetir aquesta prova al juny i a l'octubre i veure el què. Com és molt senzilla de realitzar us animo a fer-la.
Les dades que han sortit són les següents:


Gener
Nom Pau
Alçada 1,79
Pes 80,5
Cintura 93
Esquena 61 (mesurada des de la meitat de l'ombro a l'altre)
Pectoral 99
Quadríceps 60
Bessó 37,5
Bíceps 33
Temps de 3 km a 155pulsacions 18'06''
Pulsacions màximes a 5min/km (mesurat durant 2km) 166
Temps d'1km a 170pulsacions 4'49''


Realment no són unes dades per a estar orgullós, i la clau és una baixada de forma exagerada, provocada pel repòs (i que fa que el simple fet de rodar a 5min/km sigui complicat), i com no un sobrepes important. En aquest sentit he estat totalment incapaç de perdre quilos a través del control alimentari (que no he pogut fer com calia) i per tant l'única manera ha de ser recuperant les xifres d'entrenaments de l'any passat. Però serà dur, vaig molt clavat.
Aquesta setmana, als 22km que porto i a haver recuperat la bicicleta com a medi de transport, li sumaré sortida llarga per la Cerdanya.

Resum gener - Nic

Gener ha estat un mes força més canyero que desembre, i podriem dir que, en quant a hores disponibles per l'esport, ja les ocupo pràcticament totes. Per sort, m'ensurto força bé fent sesions prou llargues els dies feiners, així que no tinc una necessitat imperiosa de fer la típica tirada llarga del cap de setmana (tot i que algunes han caigut, com la tirada per la N-II amb l'Antoni i el meu cunyat Àlex amb la seva bici de carretera nova... fa una patxoca!).

Els volums de gener estan clarament dominats per la bici, ja que és lóbjectiu únic fins a finals d'abril. Han estat com segueix:

Natació: 6000 m // 3 hores
Bici: 695 km // 35:52 hores
Córrer: 20 km // 2:04 hores
Entrenament de muntanya: 6 h

L'acumulat total ençà l'inici de la temporada el dia 1 de novembre és:

Natació: 12000 m // 7 hores
Bici: 1645 km // 84:26 hores
Córrer: 46 km // 4:53 hores
Entrenament de muntanya: 15 h

Aquí us poso el calendari del programillu del Polar centrat en el mes de gener:

Tot allò que tingui ratlles diagonal és la planificació, la resta és l'executat. La última setmana es veu un exercici planificat i no executat, que era una tirada llarga en BTT pel Monegros. Al final no ens vam posar d'acord amb els altres coleguis (en Santi anava 1000 voltes per davant preparant la Cape Epic, en David no pot pillar festa a final de mes, i l'Antoni i jo hauriem anat, xò per anar dos...). Siguem realistes però, després de l'òstia en bici de dimecres 28, el meu genoll no estava per Monegros, més aviat estava per descansar, tal i com vaig fer.

En general el volum màxim de bici el faig anant i tornant en BTT (color verd clar) a/de la feina. Cada trajecte són 30km a realitzar entre 1:45h i 2h amb un desnivell acumulat de 650m, així que surten 60km al dia, i entre 3 i 4h entre 130 i 150 polsacions per minut.

A destacar la (punytera) setmana de guàrdia (del dissabte 17 al divendres 23) amb les mítiques tirades de bici de carretera (color gris) de "Rodet Guàrdia" mirant alguna sèrie (segurament Battlestar Galactica i Dexter, les que estic enganxat ara), i fent-la coincidir amb la setmana de descans (1 al mes). Les dues sortides corrents (color vermell) del mes han estat molt xul·les! Una en grupillu per les Aigües amb la Bea, la Irene, el Pinyol, el David, l'Ivan i en Pau, i l'altra de matinada en A Coruña, que hi vaig anar per feina i hi vaig fer un bon troç del passeig marṫim mentre sortia el sol (per cert, allà el sol no surt pel mar com a Barcelona, surt per l'interior... se'm va fer moooolt extrany!).

La resta d'entrenament són els de natació (en blau), que m'ENCANTA i m'he d'aguantar de no fer-ne més (per ara), i l'entrenament amb l'Equip de Muntanya de Can Caralleu (d'un color que no té nom per un tio), que ben bé es podria considerar una sessió de gimnàs.

Els volums en general fins ara i les zones d'esport cobertes han anat com es veu a la següent gràfica:

Es nota que al principi anava una mica més esbojarrat entrant més a la zona MAXim, però al poc temps ja m'ho prenia amb més filosofia, i abunda el color verd de MODerat. Ah, l'exercici de la 4a setmana a 180 PMM és el Test de Cooper realitzat amb l'Equip de Muntanya de Can Caralleu.

Nic

Federats a través del Club SBR

Tant el Nico com jo ens hem decidit a federar-nos a través del club SBR. Perquè? El tema de federar-nos és evident, i especialment en el meu cas que no tinc cap mútua, independentment de l'estalvi de l'assegurança en les triatlons (amb unes quatre o cinc carreres ja quasi s'amortitzen els 70 euros), la federació ofereix assegurança mèdica, tant en entrenaments com en curses. És evident, doncs, que m'hauria d'haver federat des de fa dos anys.
I escollir SBR, doncs no sé, va ser una proposta del Nico, que ho va veure a la seva web, i em sembla bona idea: rebrem informació, probablement podrem gaudir de sortides en bicicleta acompanyats d'altres membres del club i com ja vaig dir, tant la botiga com els que hi treballen són agradables. A més mola ser d'un club, queda més pro, jiji
Fet aquest pas començaran ja les inscripcions, primeres parades: marató de Perpignan i doble olímpic de Vitoria.

http://sbrstore.com/

També m'he fet del grup que tenen al facebook.

Recuperant números

Al menys pel què fa a sessions i quilòmetres. Dels set dies que tenia la setmana passada n’he entrenat sis, descansant només el diumenge, i sumant 4 runnings més dues de gimnàs. Pel què fa al running un total de 35,5km (de fet si compto de diumenge a diumenge, en són més de 42), sempre amb unes mitges lentes (entre 5.30 i 6) i amb sensacions molt variades fins i tot dins de la pròpia sortida. El dissabte mateix amb la Bea vaig tenir una primera part en què em trobava malament aeròbica i muscularment i fins i tot a diagonal amb massa molèsties a l’adductor. Curiosament en els segons 6km, per Bonanova, i després d’haver pujat pel Cervantes, van canviar les sensacions i vam portar un bon ritme. La veritat és que també penso que el sobrepès (em costa molt baixar dels 80 kilos), m’està frenant molt. Aquesta setmana és clau: avui i demà descans (gimnàs), dimecres i dijous sortides i durant el cap de setmana, aprofitant que estarem a la Cerdanya, entre 16 i 18km al voltant de 6min/km.
Pel què fa al gimnàs, faig exercicis de màquines (sempre tres series de 15 repeticions i treballant la part superior), més abdominals i estiraments. En total dos dies de 10 exercicis cadascun.
La foto és de la nocturna del dimecres amb el Josep Maria, el Pau i la Bea, a darrera hora van fallar el Carles, el David, el Xavi i el Nico.