Pedalada als Monegros - Nic

Per les característiques de la cursa que m'espera d'aquí un parell de mesos al Marroc, es fa necessari fer diverses tirades llargues en BTT per zones desconegudes com, per exemple, els Monegros, a Hosca. Amb els col·leguis de la Titan ja fa tres anys que fem unes 3 o 4 sortides entre febrer i abril per aquella zona, tal i com férem el primer any en les sortides organitzades per en Carles Mas (ex-París-Dakar entre altres moltes proeses).

Ja que a més d'entrenar les cames volem també practicar la navegació, ens ho maneguem per fer recorreguts que ningú no coneix. Cerquem per internet les coordenades d'entre cinc i deu punts geodèsics de la zona on volem anar, i les carreguem als GPS. Fixem un ordre, i l'objectiu és passar per tots els punts en l'ordre establert. Clar, el GPS et marca com arribar al punt en línia recta, i la nostra tasca és saber buscar els camins correctes que ens hi porten. No és com amb en Carles Mas, que ens preparava un road-book per les seves sortides, però ens ho passem bé.

Divendres passat vam anar en Santi (mega-crack que es prepara, entre d'altres, per la Cape-Epic), n'Antoni, en David, en Xavier, i un servidor a fotre-li una mica de canya. La sortida començava a Peñalba (passat Candasnos), i tot plegat era un recorregut circular al nord de la N-II amb el punt més llunyà a Ballobar. Per fer els 8 punts en línia recta eren 56 km, i al final ens en van sortir 89km, tot per camins de terra (més alguna "encigalada" i conseqüent patejada camp a través). El desnivell acumulat va ser de 930 m, i em va acabar sortint 5 hores a 140 polsacions per minut. Us poso un grafiquillu abaix.


Vaig acabar molt content pq, tot i disparar-se'm les polsacions en les rampes de pujada del principi i no veure'm 100% fiable, un cop passades em vaig notar còmode tot el trajecte i les recuperacions després d'un esforç eren molt bones. Encara queda temps per arribar a les tirades de 120km fotent-li més canya com les de l'any passat, però crec que vaig per molt bon camí.

Ara bé, la millor part del dia va ser menjant les costelles de porc que preparen a la benzinera on haviem deixat els cotxes (a l'etrada del poble de Peñalba). BRU-TALS. El lloc el vàrem descobrir l'any passat, i les costelles també quan l'amo del lloc, en veure que després de pedalar demanavem un plat de macarrons, ens va dir: "Què collons us heu de fotre uns macarrons! Ara us trec el que us cal!". I sí, efectivament, ens calia un costellar de porc com aquell. Pau, apunta-ho a la llista dels teus restaurants més refinats perque, t'asseguro, que no he trobat cap altre loc amb unes costelles de porc com aquetes! Us en poso una fotografia de la divinitat (oju al kalimotxo del darrera!):


I bé, això va ser tot. Dissabte descans absolut (se suposa que estic en la setmana de descans, tot i que una tirada als Monegros s'ho val (i les costelles tb)), i diumenge... segurament sortida tranqui en moto, que cal començar la setmana a tope, que ara ja ve carregadeta de veritat!

Tanco amb un parell de fotos dels Monegros. La primera el Santi al tercer punt geodèsic, la segona, un paissatge de per allà.  




Nic