Però com deia els que realment m’han cridat l’atenció són dos dels darrers artícles:S’ha escrit molt sobre el pas de l’Ivan Raña del triatló a la bici, i com diu el Llobet molts han dit que és un suïcidi esportiu, però amb aquesta història ens raona el perquè del canvi, i en el fons la importància de fer el que més ens agrada, ja sigui a nivell professional com a l’amateur (i sinó que li demanin al Pau que ha fet bé en deixar la preparació de la Marató si no li motivava).
http://www.triatletas.es/noticias/2008/12/19/la-anecdota-de-xavi-llobet-la-pasion-de-ivan
I el segon és realment bo, o al menys a mi m’ha cridat molt l’atenció perquè per listillo és el típic que em pot passar a mi. Tinc tendència a donar consells, dir com s’han de fer les coses i després fer-ho jo malament (bé només de tant en tant), els que em coneixeu no “hace falta que os diga nada más”. Encara recordo quan la Bea es va equivocar en el circuit de bici de la triatló de Barcelona i jo em vaig cagar en tot, no en ella eh!, i tothom em dèia, “ja veuràs el dia que t’equivoquis tu...”. O de petit també recordo estar baixant corrent del cole, plovent a saco i avisant als meus amics “atenció! No caigueu als bassals” mentre volava directament i ja sense remei sobre el més gros de tots.
Diguéssim que l’anècdota va per aquí...
http://www.triatletas.es/noticias/2008/11/17/la-anecdota-de-xavi-llobet-cala-mar
Nico, per cert, mira el darrer que ha escrit sobre el "entranamiento infinito", a tu que ets un fan de la natació segur que també t'agradarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada