Marató de Barcelona

Tot i que en aquella època ja tenia el bloc, curiosament no vaig fer crònica de la Marató. Aprofitant que fa poc li vaig explicar la meva experiència al Pau, reprodueixo el mail que li vaig enviar. A la vegada vull animar a tots els amics que participaran en l'edició d'aquest any, ja sigui per primera vegada, buscant algun objectiu o les dues coses a la vegada. Sort. Per part meva al final sí m'he apuntat a la Mitja del Pla de l'Estany i per tant acompanyaré a la Bea i especialment al Xavi amb qui, si podem, rodarem plegats.

- del 0 al 23 com una rosa, lleugerament per sota del ritme que tenia previst i passant-mo de conya (només unes petites molèsties al genoll a la zona de Sagrada família). Amb sensacions d'anar molt còmode.

- del 23 al 30 i algo, baixada a 5min per km i sentint-me bé però una mica saturat. És una zona en què es passa amunt i avall per la diagonal i veus la gent que va per davant i comences a notar certes dificultats i et trobes a l'altra punta de Barcelona. A més ja em costa menjar.

- a partir del 30 o 31, començo a perdre ritme i després ja corro per inèrcia (es veu per les fotos), en una minipujadeta per creuar la ronda litoral cap a la platja noto el bessó, i en tot cas em vaig quedant sense gasolina i un pelet deshidratat. Van bé els ànims de la família i amics convenientment posicionats però vaig perdent ritme fins a fer algun km a quasi 6. Tinc l'esperança de recuperar les forces en els darrers km però no. Intento esprintar però els bessons em tornen a avisar així que fins que no entro a plaça Espanya no ho faig (aleshores em dóna la sensació d'anar follat, però el vídeo em delata).

Jo crec que vaig punxar massa d'hora, per l'entrenament, per la inexperiència, no haver-me hidratat o menjat suficient, per qüestió de coco o perquè sí, però que podria haver baixar de 3.30. De totes maneres la satisfacció va ser màxima, i durnat més de mitja hora no em vaig poder moure.Per cert, vaig començar amb pulsómetre però al km 10 li vaig donar al meu germà.