Running, eating and working in València

Com que el tema del working ens el podem saltar, anem al bo.
Comencem pel running i és que València és una ciutat prou bona per córrer, té grans avingudes i sobretot han remodelat tot el que era la riba del riu per a fer un Parc on poder fer kms. Tots dos dies l’objectiu era arribar a la Ciutat de les Arts, per mi un conjunt d’edificis difícilment igualable. Pels amants de l’arquitectura moderna és un lloc emblemàtic que li ha donat un plus a la ciutat i a la vegada com dic jo, són uns edificis que quan els veus dius “València” com passa amb la Sagrada Família a Barcelona, la Tour Eiffel a París o les Torres Kio a Madrid (per cert cert ciutat que fins ara, no tenia aquest tipus d’edificació). El dissabte sortia a les 7 del matí amb la intenció de rodar a 4 però directament no vaig poder, mentre corria pensava: em falta un pel d’entrenament, he de fer més sortides al matí (amb el Guillem impossible) i sobretot he de tornar a perdre els dos o tres quilets que he recuperat en el darrer mes. L’endemà corríem amb la Bea i el Guillem, a un ritme més còmode.

I en quant a l’eating un cap de setmana perfecte. Entre coneixements propis i recomanacions, vam fer un cap de setmana gastronòmic brutal. Aquí van els noms:
Divendres sopàvem a la Cervecería Erajoma, un bar de tapes d’aquells que hi ha dos guiris i la resta Valencians. Està una mica apartat del centre, tocant a Mestalla, però de les 6 o 7 tapes que vam prendre, totes valien la pena, una materia prima immillorable i servei força agradable. Com deien en algunes crítiques si vols tenen material per deixar-t’hi una pasta (al costat uns s’estaven prenent uns escamarlans que tenien una pinta...) però si es prenen tapes “normals” el sopar surt per uns 20 euros.

Dissabte repetíem tapes, però aquesta vegada al casc antic, en un bar, La Pilareta, on hi havia anat feia tres o quatre anys i ens havia agradat molt. En aquest cas algunes tapes estaven excepcionals, especialment les Clotxines o músclos, i en general vam sopar molt bé, potser ens va fallar l’emperador, esperàvem un altre tipus de plat i era un tall a la planxa i sec. La resta, molt recomanable. També per uns 20 euros.

Diumenge anàvem directament al cor de la Ortxata, segurament al bar més emblemàtic on serveixen aquesta beguda, el Daniel, que es troba ni més ni menys a l’Avinguda de la Ortxata 41 (més autèntic impossible) a la ciutat d’Alboraya, als afores de València.

I per dinar, no podíem passar pel delta sense fer-hi una paradeta i si bé aquesta vegada no vam fer la típica migdiada a la platja dels Eucalíptus sí vam anar al restaurant Ida Can Machino a Els Muntells per fer una boníssima Paella d’ànec.

Desconfiant de Michelin…

Deixeu-me un kit-kat entre tant esport (“tant” per dir alguna cosa, perquè últimament…). El cas és que en el darrer més hem visitat dos restaurants amb dues històries diferents.
El primer d’ells va ser gràcies a una escapada a Girona just abans de cap d’any, rebuscant per internet vaig trobar el Restaurant Albereda i dues coses em van cridar de seguida l’atenció: un web molt treballat i un menú degustació perfecte al nostre paladar (és a dir, que ens agradava tot). Ja a taula, no ens va defraudava res, es tracta d’una cuina amb tocs de modernitat però sense riscos, mantenint l’essència de la cuina catalana i cuidant molt la matèria prima i presentació. El local és rústic i elegant amb arcs de volta catalana i només un detall va fer que la Bea i jo divergíssim: a ella no li agradaven les cadires, per mi quadraven perfectament amb la resta de local.
Acabat l’àpat vam tenir oportunitat de parlar amb la cap del restaurant i entre altres coses relacionades amb la cuina i la restauració, ens va explicar que any rere any des de fa més de quinze, venien els crítics de Michelin, però no hi havia manera de passar de la menció. Sembla que especialment la decoració no els acabava de fer el pes.
Contràriament a l’Albereda, el Moments de l’Hotel Mandarin Oriental sembla fet i pensat per aconseguir aquesta estrella que li han atorgat en menys d’un any d’experiència. Però ja des del principi m’ha cridat l’atenció la falta d’un web propi i el menú degustació llegit per internet: car i sota el meu gust (tot i que això és subjectiu) sense oferir els millors plats de la carta. Començàvem malament. El local evidentment és espectacular, modern i atractiu i oferint la visió de la cuina als comensals. El personal molt nombrós i com sempre correcte, tot i que la carta de vins no ens va arribar fins a reclamar-la i vam haver d’acabar d’escollir mentre ja ens portaven els aperitius. La cuina oberta és fantàstic per algú com a mi a qui apassionen aquests rituals, però s’ha d’anar en compte i escenificar bé l’obra. No em va semblar que el seu Chef ho fes, no entraré en detalls, però la meva impressió, potser equivocada, és que el Raül Balam està allí per posar-hi el nom (el de la seva mare, perquè el seu tampoc diu res), i que més aviat el què ha d’aconseguir és no fer nosa.

Encara tenia l’esperança que el menjar salvés tot allò i he de dir que en bona mesura vaig encertar, si hi voleu anar, les espadenyes i els peus de porc són una bona elecció, però vaig provar plats que fins i tot podria catalogar de mediocres. I és que amb la matèria prima no es pot estalviar, per molt frescos que siguin els pèsols i molt de la casa que sigui la botifarra, no pot valer 40 euros el plat, els raviolis tofonats podrien tenir una mica d’aroma (ja no dic de gust) a tòfona, per no dir el brou que l’acompanyava que no tenia gust a res. Els segons: una mandonguilla estèticament mal presentada acompanyada de tres pures (dits parmentiers que queda millor), i les dues carns que vaig provar estaven prou bones però fredes.
Aquesta crítica tant negativa no és al restaurant, és car però tampoc és una experiència tant negativa com descric (els postres i especialment els formatges estaven molt bé), sinó que és una crítica fruit de l’indignació cap a uns crítics que tant renom tenen i que per a mi havien estat referència però que ara que tinc més criteri començo a divergir. És més, ara em ve de gust anar a l’Hispània, a qui aquest any després de molts, han decidit treure’ls l’Estrella els de Michelin.Sé que després d’això no m’agafaran, però aprofito per demanar que si els responsables de la Guia em volen donar feina, m’encantaria treballar provant restaurants i donant l’opinió, ha de ser una feina magnífica no?

Grapasport by Guillem Ballvé

Us explico una petita història.
Quan un té un accident, i més si aquest és que se’t clavin unes grapes al dit intentant carregar-les, el què fa és cridar, plorar o si més no desenganxar-se-les, però quan això passa i els dos implicats tenen vena artística, l’accident es converteix en “GrapaSport en mi dedo”.
Així doncs, els nostres dos protagonistes, en Guillem Ballvé, que era qui havia rebut la punxada i en Luis Tinoco, van decidir mantenir la calma davant la tragèdia i buscar-ne un costat positiu o si més no artístic, i ho van aconseguir.

I finalment l’autoretrat del Willy, que també és un crack amb els coctails i que juntament amb l’Emma durant més de 10 anys sempre (sense cap excepció) m’han tractat de puta mare al Margarita Blue.

Restaurants 35 a 45 euros

Sis propostes del què per desgràcia val un dinar o sopar amb petits luxes, ja sigui en el local, en el menjar o en el servei. És el típic pressupost que per segons qui és inevitable si es vol un mínim de qualitat i per d’altres es reserva per petites celebracions. Jo sóc més dels segons, però per sort els meus ascendents (també anomenats pares) tendeixen a anar-hi de tant en tant i com a bon fill, els acompanyo. Els dos darrers, Hofmann i Ca la Maria, poden pujar fàcilment d’aquests 45 euros per persona, però a nosaltres ens va costar el què poso i tampoc ens vam estar gaire de res.

La Bodega
Jo ho trobo un pelet car, però els meus pares són uns assidus. És un restaurant simpàtic, a plaça Molina i amb una terraceta genial. El menjar es basa en una bona matèria prima i plats tradicionals: des de la chuleta a la pedra a callos o calamarçons passant per una extensa llista de bacallás. De tota manera el millor del restaurant és la presentació dels plats del dia i dels postres, mostrats per una important manada de cambrers molt divertits. No deixeu de saludar el jefe que no dubtarà en perdre uns minutets en xerrar del què sigui. Cal provar-lo.
Preu: 50 euros (pax) amb vins http://www.labodegapmolina.com/
Loidi
Tot i que sembla mentida pagar 45 euros a Barcelona no és sinònim de menjar bé. L'altre dia sopava al Tragaluz un menú molt més car i el peix era deplorable. El Loidi sí passa l'examen, si més no vam encertar amb els plats: un menú fixe de 35 euros (n'hi ha un altre de més car) i tres plats i postre. El local és poc íntim però tot força bo. Els 10 euros i pico de més surten de l'aigua, una Evian molt fashion que es fa pagar, i del vi, que no era baratet. Val la pena provar-lo.
Preu: 47euros (per pax) http://www.loidi.com/

Alba Granados

Menjar=8, servei=5 i tracte=8. Com es tradueix això en paraules. Els plats de l’Alba estan molt bons, la matèria prima és excel·lent i els preus correctes (les mitges racions són generoses), però van anar lents, no teníem cap pressa, però es va traduir en què alguns plats estiguessin freds. El tracte va ser excel·lent, ja que en tot moment van demanar si estava tot bé, i van intentar corregir, a vegades amb èxit, a vegades no, aquests problemes. Aneu-hi.

Preu: 40 euros (pax) amb vi (Luis Cañas 2005) http://www.albagranados.com/

Vinya-roel

Tot i ser un restaurant gran és simpàtic, de bon tracte (tot i que no parlen gaire català), amb una decoració original i envoltat d'ampolles. Ideal pels amants del vi ja que només afegeixen tres euros al preu oficial de venta i et donen totes les facilitats per si et vols endur l'ampolla. Tot el què vam provar ens va agradar força. Bon restaurant de preu mig-alt, concretament i sense estar-nos de res vam pagar 90 euros la parella. Per cert, té pàrking http://www.vinya-roel.com/

Hofmann

95% Tot i que els meus companys van quedar més contents, en el meu cas hi ha un no sé què que no em deixa donar-li un 10. El lloc està molt bé i amb facilitats per poder fer sopars privats. El servei bé, però amb algunes llacunes, i el menjar excel·lent però pel meu gust els plats eren poc elavorats i una mica pobres. En especial destacar que si es cobra més de 40 euros no es pot posar un sol tall de Foie (per cert fret) amb unes figues o un filet al nivell del del Vinya-roel. Aquests restaurants han de donar un toc més. Això sí els postres ho superen en escreix, genials de presentació i gust.

Preu: 90 euros (per pax) http://www.hofmann-bcn.com/

Ca la Maria Mas Ruscalleda.

Un bon restaurant a la carretera que va cap a Platja d'aro. Vam demanar tres plats amb foie (poc originals nosaltres), i els tres boníssims. Tan la Masia, com el servei molt agradables. La idea era dinar als Tinars, però estava ple, ells mateixos ens van recomenar aquest restaurant que està tot just al costat.

Preu: 87 euros + vi i propina (2) http://www.restaurantcalamaria.com/

Restaurants 25-35 euros (I)

Curiosament potser aquest és el sector més complicat, especialment a Barcelona, i en canvi és un dels que generalment més es busca: anar a menjar bé però sense deixar-s’hi un pressupost propi d’una celebració. Les referències són especials: restaurants fora de Barcelona o exòtics, opció que acostumem a considerar sovint. De totes maneres tinc pendent tornar a 4 restaurants que jo crec que podran estar en aquesta categoria: el DO a Verdi, on serveixen bones i originals tapes i vins ben seleccionats (tot i que hi falla que deixin fumar), la Panxa del Bisbe, també de tapes però amb tocs més exòtics, prop del carrer Escorial, una tercera proposta a Gràcia és el Samsara, hi vam anar fa molt i en tinc un record prou bo, menges en pufs i la matèria prima és excel·lent. Finalment, i com a representant de la cadena de Les Quinze nits iniciada a Palamós, em quedo amb el Balthazar per l’arròs amb sèpia i ceps i el foie a la planxa. Quan hi torni, crònica detallada, i una entrada nova amb 4 més.

Pequeña Isla
L'aspecte, més aviat humil del local contrasta amb el servei, la qualitat i la presentació d'aquest restaurant a la Mola, a Formentera. S'hi poden provar plats típics d'Eivissa, embotits, amanida de peix sec, xai i com no arrossos, peixos i altres carns. Les racions són abundants, especialment els arrossos i el preu molt correcte tenint en compte que la Illa és cara.
Preu: 28 euros (pax) amb vi (Fra Guerau) www.pequenaisla.com
Thaï Gardens
L’eterna discussió, la Bea prefereix el Thaï Gardens i jo l’Indochine. Una cosa està clara, el Thaï ha aconseguit un ambient molt selecte, molt fashion (serà per això que li agrada?). És un restaurant on, segons els entesos, es pot degustar autèntica cuina thailandesa, de fet nosaltres vam demanar el menú degustació, i tot i que no està tot superbo proves moltes coses. Val la pena anar-hi, en particular amb gent de fora.
Preu: 70 euros (2 pax) www.thaigardensgroup.com

La Bota
En aquest restaurant, que es troba just al costat de Roda de Barà a Tarragona, es fa cuina tradicional, però amb molt de gust, presentació i bon servei. Si hi esteu a prop no dubte en passar-hi. A més vaig provar un Montsant molt bo, Fra Guerau.
Preu: 30 euros pp .web
Indochine
No és la primera vegada que anem a aquest restaurant tant peculiar i autèntic. S’ha creat un ambient totalment oriental, amb la cuina vista i on la carta es distingeix per plats thailandesos, cambotjants, vietnamites... Nosaltres després d'uns aperitius, vam prendre un plat cadascú (força abundants) i una mica d'arròs blanc (khano). Cal reservar-se pels postres, el Khao Niao Mumuang espectacular: arròs amb llet de coco i mango.
Preu: 22 euros pp. Tot i que normalment surt entre 4 i 7 euros més si s'hi va amb més gana. www.indochinebarcelona.com

Restaurants 20-25 euros

A més de l’esport una de les meves passions és la cuina, tant fer-la com degustar-la. És per això que alguns dels primers posts hi estaven relacionats i guardo un espai en el frame esquerre dedicat als restaurants més significatius que he anat provant.
He ordenat i buscat fotos de la trentena de referències que hi ha i els aniré penjant en les següents entrades. Dedicat al Nuñez del Crackovia, començo aquí per 5 dels restaurants que ronden els 20 euros, sempre poden sortir més cars depenent dels plats i dels vins, però “ens ho podem permitir, no?”
Si algú els prova ja podrà opinar, així que endavant, servirà per tenir els comentaris actualitzats.

Margarita Blue
Si es vol menjar mexicà amb bona música i prendre els millors mojitos de Barcelona no hi ha dubte que el Margarita Blue és el local ideal. El millor és començar amb unes tapes on no hi poden faltar els nachos, el chip and dip o els tomàquets verds fregits, i de segon un bon plat. De postres els coctails poden ser l'inici de les copes. De la mateixa cadena hi ha el Rita blue i el Rita Rouge, en aquest segon vem pendre un rissoto molt bo i unes espectaculars fajites de vadella i foie. Preu: al voltant de 22 euros pp. però molt variable. www.margaritablue.com
La Maison du Foie-gras (aquest restaurant va tancar)
És un petit restaurant d’aquells que ara ja costa reservar (sense fer cap publicitat) i en el qual pots degustar, com en pocs altres llocs, la cuina francesa. L’origen és una petita xarcuteria de foies, formatges, productes relacionats amb l’ànec i vins on hi ha cinc o sis taules i on Thierry Moger ofereix, a més d’una gran carta, menús de Foie+formatges+Plat principal per uns 15 euros. Nosaltres vam degustar magret i confit acompanyat per unes ostres d’aperitiu i un Bordeus.Preu: 20 euros

En aquest blog també se’n parla http://tbfe.blogspot.com

Taktika Berri

Hi ha llocs de pintxos que estan bé, el Lizarrán, el Sagardi... però els més genuïns són els del taktika berri. No busquen originalitat i el seu fort és la materia prima. Truita de patates, cranc, morcilla o espectacular el de lluç. I sempre acompanyat d'un Txacolí. També té restaurant i amb molt bona fama, però no hi he anat.Preu: variable entre 16 i 22 euros pp.web

Centfoncs

És un restaurant correcte, sense masses pretencions però on es pot anar a fer un bon àpat sense passar dels 20 euros per persona. Jo vaig encertar més que la Bea, i la lasagna d'esberginia amb formatge de cabra estava excel·lent. Tipus Botiga o Mamasita. Preu: 40 euros (2) Tot i que hi ha una carta de vins molt extensa i de diferents preus.http://www.centfocs.com

La Botiga

Ja fa uns anys vam descobrir aquest restaurant a l’avinguda Tarradelles. S’assembla als de la cadena de la Mamasita, Quinze nits... és a dir menjar prou bo, en part precuinat, però sempre molt ben presentat i d’una qualitat preu immillorable. Ideal per sopars en què un no es vol gastar molta pasta i sopar com a casa. Aquesta vegada vam provar el nou local a prop del Corte inglés, i també correcte (estaria bé que parlessin català però ja se sap...). El millor, el pa amb tomàquet. Preu: 36 euros sense vi (2).web