Per part meva i després de 4 o 5 anys amb les Spiuk, vaig decidir que ja estaven ben amortitzades i que em mereixia les Eassun que havia vist a Tomàs Domingo. Així doncs, la setmana passada m'hi arribava i queien les Spirit, que a diferència de les Spuik tenen un vidre fotosensible que s'adapta segons la quantitat de llum que hi hagi. De moment són molt lleugeres i còmodes, ja veurem de cara a l'estiu si en un dia amb sol de veritat són suficients. El que sí és segur és que em queden de puta mare amb el casc i la bici, jiji.
En fi, imagineu-vos quin valor té que gent així et doni consells. Penso que com a mínim els hi ho volia tornar amb una més que merescuda entrada al bloc, o no?
Les xifres totals han estat:
Ja parlava del possible bon paper de la Virginia Berasategui a Kona i ho ha fet, quedant tercera, és brutal!
I finalment el Marcel que ha fet triplet aquest any amb victòria en un dels Ironmans més durs del circuit (Niça), acabant primer en el que directament és el més dur (Embrunman) i tancant la temporada de llarga distància guanyant a casa (el Challenge). 
Moltes vegades em diuen que estic una mica malalt amb això del triatló, i la veritat és que cada vegada m'interessen més les històries dels triatletes, especialment els extrems, és a dir aquells que més pateixen per a aconseguir uns reptes cada vegada més xungos, i els porfessionals o cracks en general. És un esport on tens molta informació dels millors, ja sigui via blog propi, pàgina web o entrevistes a petits medis. Amb els futbolistes no passa això i jo crec que és per tres raons:
Altres detalls en forma de xifres: Tres o quatre dies de recuperació muscular, 1 dia amb mal de panxa, 13 o 14 hores sense menjar quasi res després de la tri, massatge, 9 dies sense quiquis (6 abans i 3 després), una ungla i mitja negra, dos dies de descans total...
Parcial natació 1:16:37 posició 919 En la meva línia sortint enrere, en tot cas, correcte i relativament satisfet de la meva progressió. Em cal millorar, però no és clau en la llarga distància.
Parcial running: 3:43:14 posició 174 Aquí és on vaig trencar tots els meus càlculs, quan un té temps de marató al voltant de les 3.30 i et diuen que has de calcular entre mitja i una hora més, és normal que m'equivoqués. Molt content de com vaig córrer i de com vaig saber patir malgrat les cames totalment contracturades. |
| Challenge Ironman Calella |
Les sortides de 200 tios cada 10 minuts no és espectacular però sí molt efectiva i mica en mica ens anem ficant a la cova del llop. Sortida i a nedar, ho faig còmode, cap queixa: aigua clara i transparent, cap onada, moltes bolles de referència i nedant a la part de darrera del grup, còmode però en un ritme que de tant en tant accelero i que em permet ser estable. Una mica depriment són la quinzena de barrets blaus que m'avancen havent sortit 10 minuts després. Ja acabant intento deixar de patalejar per pixar però no puc (falta d'entrenament).
Surto de l'aigua bé tot i que se m'ha fet llarg i la transició no em preocupa, és brutal com els voluntaris t'ajuden a guardar les coses a mida que te les treus. Després d'algun problema i d'oblidar-me la vaselina per protegir certes parts em despedeixo dels dos nous espectadors, la Moni i el Joan, i començo la bici.
I finalment, després d'una transició també lenta on em canvio de cap a peus i m'unto per tercera vegada de vaselina, comença la marató. I la començo relativament fresc, a un ritme tant elevat que començo a avançar gent sense parar, amb les referències del km3 (13 minuts) veig que he de parar el cavall (soooo!) però tampoc vull reduir-lo en excés, vull anar tal com em surti. Quan cada 10km arribem de nou a Calella la gent que ha vingut a animar-me és tant gran que no dono a l'abast, i l'speed que em donen és tan intens que supleix la necessitat dels gels de glucosa així que decideixo esperar fins el 20 per a començar a tirar d'ells. Això sí, intento anar sempre amb una ampolla de gatorade per beure glopets de tant en tant. Un 10 per la zona d'avituallaments, quina energia, especialment els nens, però d'això ja en parlaré. I arriba el temut km 20, on prenc el primer gel i on durant uns 5 o 6km combino alts i baixos fins que cap al 28 o 30 sento la primera estrevada. A partir d'aquí serà ja una lluita contra la meva musculatura, un aprendre a córrer amb les cames cada vegada més contracturades i sense saber fins a on m'aguantarien el ritme. La tàctica molt senzilla: no parar, em queden 10km i 4 avituallaments, cada 2,5km per tant un premi per a, durant 10 segons, caminar mentre bec l'aigua, la cocacola i el gatorade i després de seguida a córrer mantenint un ritme que fins i tot en la darrera volta serà per sota de 6minuts (si no comptem els avituallaments). Només un moment he de parar a estirar els bessons a la vorera ja que tota la cama pot estar contracturada però els bessons són claus per córrer bé. En total em prenc tres gels, crec que els Powergel són més canyeros que els Nutriesport però els dos em van bé, molt gatorade, aigua i una mica de cocacola. 
I arriba l'últim km que es fa llarg però m'és igual, la gent comença a cridar coneixedors de la gesta que estem fent i a un se li escapa un somriure, però no és fins a 100 metros de l'arribada on veig el pont, o millor dit veig com l'entrada d'un túnel format per cents de persones, algunes conegudes i d'altres no, però totes cridant com si els hi anés la vida, i aquí sí que m'agafa un subidón, i no ploro perquè dec tenir els llagrimals contracturats... i giro sentint el meu nom i veig a la Bea que m'espera a la recta de meta i amb qui entro tot acabant de saludar als amics. Creuem i ens abracem emocionats. Em demana si volia que l'acompanyés, que potser preferia anar sol... "Per déu Bea si aquest moment és tant teu com meu!" 
Em miren si estic bé i ja puc anar cap a la zona de finishers, però no sé què fer, si entrar a agafar la samarreta i pel massatge o sortir ja a agrair a la gent l'esforç realitzat? La samarreta l'agafo però sóc incapaç de fer cua pels massatges i fer esperar a tots els meus amics, així que surto, i arriba la darrera emoció del dia, i és que allí hi ha tanta gent que ha vingut a veure una de les meves aventures (la més gran, això sí), que s'ha desplaçat fins a Calella per compartir aquests moments... sou molt grans, us estimo molt, de veritat, espero algun dia tornar-vos-ho, tot i que també penso, i deixeu-me que no sigui modest, que de tant en tant ja us ofereixo la meva energia i ara me l'heu tornat el dia que més la necessitava... I ja paro, que ara no tinc els llagrimals contracturats (els Ironman poden plorar?).
Moltíssimes gràcies a tots, tot i que el Robert, que en sap molt d'això, em va posar que l'arribada seria un moment molt meu, ha estat brutal compartir-lo amb tanta gent, ja sigui els què estàveu allí (passar per sota el pont em va deixar molt tocat), com els que em seguieu des de casa o simplement pensant en mi, els que m'heu felicitat, els que m'heu patit el dia de l'Ironman i els darrers 6 mesos, als què seguiu el bloc, a tots i cadascú de vosaltres.
Ja tinc el dorsal, serà el 1002, la veritat és que els tres números de davant m’agradaven més, però no tinc cap mania en aquest sentit. Així doncs amb el liveticker suposo que s’haurà de posar aquest número. L’hora de sortida serà les 8.05, segons els meus càlculs tinc complicat arribar de dia. Calculo sortir de l’aigua al voltant de les 9.30 (comptant la transició), després unes 6 hores de bici i per tant ens anem a les 15.30 per començar a córrer (15 minuts amunt o 15 minuts avall (?)) i per la marató no en tinc ni idea, potser 4.30 per arribar just a les 8.
La bici, si amplieu la imatge veureu els km, penseu que em posaré a rodar sobre les 9.30 i a uns 30km/h calculeu i podreu tenir referències dels passos per Masnou, Mataró i Calella.
El córrer, primer farem un km direcció Pineda i a partir d'aquí 4 voltes de 10km fins a Santa Susana. Suposo que val la pena aparcar a la zona d'inici de les voltes (a la part nord de Calella) ja que hi haurà menys gent que a Calella mateix prop de l’arribada. Calculo cada volta amb 1 hora (de mitjana) més el pajarón final. 
