Moltes vegades em diuen que estic una mica malalt amb això del triatló, i la veritat és que cada vegada m'interessen més les històries dels triatletes, especialment els extrems, és a dir aquells que més pateixen per a aconseguir uns reptes cada vegada més xungos, i els porfessionals o cracks en general. És un esport on tens molta informació dels millors, ja sigui via blog propi, pàgina web o entrevistes a petits medis. Amb els futbolistes no passa això i jo crec que és per tres raons:1) Estan en un altre món. Realment la seva vida és tan diferent a la de la majoria dels mortals que imagino que ells mateix s'autoconsideren déus, és el què hi ha. També és cert que el seu nivell de popularitat els hi dificulta molt ser propers.
2) És difícil trobar una equivalència amb el què fan i el què pot fer un mateix. Seguir com entrena, com s'alimenta o el material que té un triatleta professional pot aportar-nos molt als triatletes generalistes, però un futbolista del Barça no sé si em pot ajudar gaire.
3) La seva vida és aborrida. No dic que no els hi canviaria i que no s'ho passen de puta mare, però suposo que si un futbolista tingués un bloc, la majoria de coses divertides no les podria posar, i les corrents no interessen gaire...
Després d'aquesta reflexió tan interessant (?) dir que aquest cap de setmana hi ha L'Ironman, el de Kona, i la veritat és que aquest any hi ha un grup de triatletes, especialment els bascos, que poden tenir un gran paper, ja sigui aspirant a la victòria com la Virginia Berasategui o l'Eneko Llanos, o a donar la sorpresa i colar-se entre els primers com el Clemente Alonso. A Triatlón chanel teniu interessants entrevistes amb dos d'ells: http://www.triatlonchannel.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada