Regal i autoregal

Ara faré una mica de ràbia, i és que a les moltes virtuds que li coneixeu a la Bea n'hi ha una que ha estat clau per a què jo pugui ser Ironman: i és que m'ha recolzat des del primer moment a l'últim. El primer es traduïa amb el regal del llibre de Don Fink el dia de Sant Jordi del 2008, allò suposava no només que ja tenia una guia d'entrenaments sinó també que la Bea em dèia "endavant, estem junts en això". L'últim detall diguéssim que ha estat més material, i és que l'endemà del Challenge tenia aquest "peluco" esperant-me a casa; ja de per sí és un regalàs que no sé si em mereixo jo o ella per aguantar-me tots aquests mesos, però és que a més darrera hi ha inscrit exactament el què vull recordar d'aquesta prova: FINISHER'09 3.8,180,42.2.
Per part meva i després de 4 o 5 anys amb les Spiuk, vaig decidir que ja estaven ben amortitzades i que em mereixia les Eassun que havia vist a Tomàs Domingo. Així doncs, la setmana passada m'hi arribava i queien les Spirit, que a diferència de les Spuik tenen un vidre fotosensible que s'adapta segons la quantitat de llum que hi hagi. De moment són molt lleugeres i còmodes, ja veurem de cara a l'estiu si en un dia amb sol de veritat són suficients. El que sí és segur és que em queden de puta mare amb el casc i la bici, jiji.

El resultat.