dimecres, 27 d’abril del 2016

Maratona di Roma 2016

L’altre dia el Jag em deia: "es veu que ara el mètode d’entrenament correcte és el d’extrems, que córrer en zona 2 i 3 no té sentit. Tirades llargues molt suaus combinades amb entrenaments de qualitat". Hagués estat bé que m’hagués explicat això just abans de la Maratona, hi hagués anat amb més confiança, no havia seguit una planificació gaire específica, però precisament la tirada llarga amb la calma l’havia fet amb la marató de BCN fent de llebre de 4 hores i posteriorment em vaig matar a séries (sabia que el volum el tenia, ara calia el ritme).
També és cert que el test de Gavela, fet per 3.30, em va concloure que ho faria i amb una mica de marge, i a mi sempre m’ha funcionat. Però deixem-nos de xifres, a Roma hi anàvem a fer molt més que una Marató.
Acabada Barcelona 2015, vam buscar amb el Willy, el Pepe, l’Edu i l’Ignasi un objectiu comú i no en vam trobar cap de millor que anar a Roma, no ens ho vam pensar gaire i amb poc temps teníem els bitllets i les inscripcions fetes. La Bea s’hi va apuntar “ja que hi vaig, corro”. Amb incorporacions d’última hora fins a 12 amics ens vam presentar a la capital italiana.

Maratona: Què voleu que us digui, si Barcelona és un 10, perquè crec que ho és, Roma és un 7. No ens va agradar ni la inscripció (una autèntica agonia de formularis), ni la recollida del dorsal, ni la sortida (la Bea i jo en el mateix calaix) i ni tan sols el recorregut és de lluny com el de Barcelona. És cert que té moments celestials com passar per la Plaça Sant Pere, però molts kms mediocres. Sigui com sigui lo bo supera lo dolent i per tant molt recomanable.

La competició: Des del primer moment amb l’Ignasi vam dir que lluitaríem pel 3.30 i així ho vam fer, sobrats fins el 25 i a un ritme correcte fins el 32, després no va poder ser i ja vaig seguir sol. Un punt de marge em va fer gaudir del primer al darrer km i això, per mi, és el que compte ara. Us puc assegurar que hagués canviat molts minuts perquè els meus companys haguessin complert objectius, ho tenien a les cames però a vegades les coses no surten.
La Bea: L’entrenament no li havia donat ni la confiança ni el ritme per aconseguir MMP i per tant li vaig recomanar anar a gaudir i així ho va fer. Vaig poder acompanyar-la els darrers 5km i portava bon ritme, no havia petat. L’admiro.

El Viatge: Sens dubte el més important. Va ser genial, amunt i avall, visitant, menjant i bevent. Crec que hi va haver un molt bon feeling i tot i ser tants de seguida ens vam posar d’acord. Roma és una ciutat fantàstica per viatjar, per passejar, per xerrar o per seure com vam fer al Trastevere escoltant música en directe. Segur que n’hi haurà més.
Next stop València
Les xifres:
Temps
Pos.
Pos. M/F
Pos. Cat.
Pett.
Cognome Nome
Societa'
Naz.
Cat.
Tempo
Diploma
Video
Foto
 1663 
 1584 
 276 
 6590 
  
 OVER35M 
 03:27:50 
Download diploma
RTV Video


dimarts, 5 d’abril del 2016

Duatló del Prat, Mitja de Barcelona i Marató de Barcelona

A menys d'una setmana per la Maratona de Roma vull escriure quatre línies de com ha anat aquest darrer mes i mig.
Amb la bici a la duatló i amb la bandera a la Mitja i Marató
Al Prat, com sempre m'ho vaig passar molt bé. Crec que vaig patir en excés corrent però com se sol dir "ja hi haurà temps millors". Quan fa uns anys em dedicava jo a empènyer el darrer component del grup per poder anar per sota de 4, ara m'empenyien a mi per anar, i justet, per sota de 4.30. Sigui com sigui com sempre una gran experiència, m'encanta competir en equip i amb els Dragons.
L'endemà la Mitja de Barcelona, aquesta vegada tocava rodar a 5, i la veritat és que vaig anar molt còmode i distret, com no pot ser d'altra manera si et toca a la Cristina Prat de companya. vam fer 1.44.40, 20 segons per sota, molt contents de la feina feta.
Després la parada obligatòria i un any més la Marató de Barcelona. Admeto que em feia una mica de mandra, 4 hores és molt per a mi, i sobretot molta por, després d'un mes parat per una lesió el millor no és fer 42km. Doncs la mandra es va convertir en una gran experiència, les llebres de 4 hores som la canya, i del genoll algun avís però no m'ha tornat a fer mal.


Les dades del Garmin
Du Prat (tot i que em vaig liar una mica amb les trasnsicions i crec que falta el darrer running)
Mitja
Marató

divendres, 26 de febrer del 2016

Parada a la infermeria

Doncs sí, sóc un pupes, lesió rere lesió vaig coneixent tots i cadascún dels meus músculs, tendons i articulacions.
Ara ha tocat la cintilla. No és cap novetat, des dels ultres de l'any passat que em fa mal, però després d'un mes i mig de repòs semblava que havia desaparegut i a la primera competi seriosa (duatló del Prat més mitja de Barcelona) ha tornat.
Aquesta vegada he decidit fer un repòs actiu, o el que és el mateix, no parar per parar sinó fer algunes sessions de rehabilitació. A veure com va, de moment no descarto res de la temporada.
Li he demanat al Guillem una creu roja, però m'ha dit que era massa fàcl que faria un metge i un hospital

dijous, 4 de febrer del 2016

Regals per la UTMB

No m'agrada que em regalin per regalar. Que arriba nadal o el meu cumple i el meu entorn es gastin diners "perquè s'ha de fer". Per contra m'omple enormement quan algú em regala allò que necessito, moltes vegades sense saber jo mateix que ho vull.
 
3 coses em calien actualitzar o comprar per a la UTMB. 
 
Frontal. No hi ha manera que encerti, uns se'm cauen, d'altres es gasten molt ràpid. Ara gràcies als meus amics runners de la Salle, tindré l'oportunitat de provar-ne un que té molt bona pinta.


Bastons. Sigui o no partidari d'utilitzar-los per a qualsevol ultra, tenia clar que al Montblanc els necessitaré sí o sí. A Madrid ens van anar molt bé i sobretot van ser la solució quan la "cintilla" va comença a saludar. 
Motxilla. També a Madrid vaig fer servir la Salomon slab de 5 litres. De moment puc dir que no hi ha res millor, així que havia arribat el moment d'actualitzar.
Bea, suport des del minut 1. Gràcies.
 

dilluns, 25 de gener del 2016

100% Toni

Comença un viatge llarg i de nou em ve de gust explicar-lo. Aquest bloc va començar quan amb el Nico vam decidir anar a per l'Ironman, ara uns anys després, torno a tenir un repte de similar magnitud i toca ressuscitar Iropanic.
La primera entrada està dedicada, com no podia ser d'altra manera, al Toni. Així explicava com va començar tot. Els que el coneixeu sabreu que no exagera, que el que va escriure al Facebook va ser tal qual va anar. 100% Toni.

Este viaje empezó cuando Pau me dice:
- hacemos utmb?
En ese momento dije vale, y después me entero que son 170 km corriendo en busca de Heidy.
Y necesito hacer 2 cursas mas de unos 100km para conseguir los 9 puntos.
Y además a probar suerte en el sorteo. ...

Hoy día 13 mi amor, me llama toda nerviosa diciendo que nos ha tocado. ( contento, no contentísimo) la verdad que estoy un poco cagadito.


El Toni i jo corrent pel Montblanc amb el Guillem d'espectador
Una novetat d'aquest any és que copio al meu admirat Nacho, per mi un referent com a esportista, professor i persona. Ell acompanya totes i cadascuna de les seves entrades al blog amb els dibuixos d'algun dels seus dos fills, una idea fantàstica.

Les Curses més rendibles