El Guardiola de la muntanya, Scott Jurek

A paraules del Jaume, potser sóc mitòman.

El Sergi i jo, ben atents

Amb el Crack

Firma al llibre de la Bastús i el Vic, jo me'l vaig llegir en digital :-(

Scott i Dan

Ja sigui perquè tinc tendència a mitificar, perquè m'interessa el què diuen els bons o perquè sempre està bé escoltar a algú, no em perdo mai l'oportunitat d'anar a qualsevol xerrada d'aquest tipus.
Ahir Evasionrunning ens donava l'oportunitat d'estar durant més d'una hora i mitja amb l'Scott Jurek, a un dels esportistes que més m'ha influit, a algú peculiar, intel·ligent, cultivat i llunyà. Llunyà per on va néixer o on viu, Colorado, però proper en les seves paraules. Tret del minut de glòria del Kalenjiman, tant ell com el Dan, representant de Brooks des de fa 15 anys, van crear una xerrada col·loqui genial, utilitzant la Transgrancanària per comparar curses i corredors americans vs europeus, parlant de les Cascadia i les Progrid com a via per a filosofar sobre el running i com no compartint els seus coneixements en nutrició per decidir si mengem o no vaques ;-)
En fi, no cal que segueixi parlant, mai estaré a l'alçada del què es va dir ahir.
Ni mai estarè a l'alçada de l'anglès de l'Olivet, però si orgaitzes viatge per anar a córrer entre óssos a la Big Horn, m'apunto!!!

Això vaig escriure d'ell i el seu llibre fa un temps: Correr, comer, vivir
I el Kilian ens va donar l'oportunitat de conèixe'l una mica més en un parell de vídeos (sobretot en el segon on explica que no només va decidir córrer sinó com diu ell, convertir-se en un estudiós de l'esport: how can I learn to move better? How can I learn to eat better? How can I learn to be stonger?).

If you can walk, you can run It's important to pay attention on your body.

Bye bye bicitaxi

Gràcies a que encara hi ha gent que "roba pa no pedir" i gràcies a que hi ha gent que compra bicis robades, la meva Rieju pintada amb colors Dragons i amb el logo IRONPANIC ja és història, al menys per mi.
Era un regal de reis de quan era petit, jo una bici de carretera i el meu germà una Mountain bike, "i això de la mountain bike què és?" és el què ens vam demanar el meu germà i jo, era una ORBEA i estava preparada per anar per la muntanya, una de les primeres BTTs, només dos plats (ara tornen). Aquella Rieju em va donar molt servei, jo deuria tenir menys de quinze anys aleshores. Amb el temps, i amb la incursió de la BTT la vaig abandonar una mica, però durant l'epoca universitària la vaig recuperar, m'anava petita, però de conya per ciutat.
Mica en mica vaig canviar els plats, el manillar, els frens, el seient i el canvi radical, la vaig pintar amb uns colors, que al final han estat els del meu equip. Volia una bici de Barcelona, una bici com els Taxis de Barcelona, com Specialized ha fet amb la citybike que és igual que els Taxis de New York. La transformació casera
Aquí em vaig parar, em moria de ganes de canviar les llantes, estaven destrossades i a més em molaven les de perfil i colors, però no em vaig atreveir, era una inversió forta i no volia que si un dia me la robaven em sentés malament, a més es convertia en una bici més atractiva pels lladres.
PEr desgràcia tenia raó, i en el meu propi pàrking algun llest ha vingut, s'ha carregat el candau (i no era petit i se l'ha endut. En fi, bons temps viscuts amb ella i sempre puc pensar que estava més que amortitzada.
Per cert, en 20 anys una única punxada, i mira que no tenia miraments, si calia anar per camins de terra hi anava.
Bye bye bicitaxi.

Ja tinc les rodes

Dijous em van trucar de Mybueautifulparking que ja tenien les rodes així que, malgrat la feinada que tenia, no vaig dubtar en passar-les a recollir, juntament amb la Bea, que em va recolzar moral i econòmicament jiji (acumulant regals pendents i futurs). Paral·lelament trucava al Marc de Tomas Domingo per encarregar un k7 Shimano ultegra (11-28), i demanar sisplau si m'ho podien muntar divendres pel matí (finalment ho vaig fer amb ells per un tema de proximitat, sumat a un tracte sempre exquisit i uns preus força ajustats).

Amb aquesta operació he matat "dos pajarus d'un tiru", ja que el què vaig fer és passar el K7 12-25 a les rodes noves (que faré servir per entrenar i tris sprints) i el K7 nou a les Mavic, que utilitzaré per competicions més dures, podent així, tenir més marge amb el pinyó de 28 dents i no havent de posar un compact (la pròxima inversió serà canviar el plat de 52 per un 53). El cost final ha estat inferior als 370euros.

Total, que per la tarda ja les estrenava, vam quedar amb el Pepelu, el Xavi i el Raül, per rodar uns km per Collserola, i les sensacions són correctes. estèticament un 10 (però què diré si les he fet fer tal com m'agradaven), a nivell d'estabilitat sembla que tinguin més inèrcia, però quan passava de 55-60km/h es notava el perfil més alt, i el que m'ha putejat ha estat que el canvi no s'ajusta bé, és una pena ja que això no permet tanta llibertat a l'hora de canviar unes per les altres.

Aquest divendres toca tirada llarga i dura, he de decidir quines agafo. Aviat més fotos.

Noves llantes

En la meva línia porto quasi un mes fent un exhaustiu estudi de mercat per a comprar-me unes noves llantes. En aquest cas però la variable a tenir en compte no és tan el preu com el muntatge, ja que són unes llantes una mica especials.
Es tracta de buscar una opció merament estètica per donar-li un toc especial a la bici, ja que he trobat unes de fixed però amb banda de frenada i per tant que es poden muntar en una bici de carretera corrent (amb el conseqüent handicap del pes, però com sempre ha dit el meu pare, per lluir s’ha de patir).
Les rodes són les següents H+Son SL42 negres amb els radis vermells, tenen un perfil de 42 cm i la combinació quedarà molt guapa. El “problema” és la roda de darrera ja que li he de posar un “buje” amb pinyons, en concret un 105.
I les alternatives de compra són:
Comprar per internet la roda davantera sencera, més l’aro per darrera a www.notusualbikes.com En aquest cas el muntatge l’acabaria de fer a SBR i demanaria l’aro de darrera vermell per combinar-ho amb els radis negres (única opció a SBR). Hi hauria asimetria entre la de davant i la de darrera. A tots dos llocs m’han tractat molt bé.

No estic segur si la banda de frenada de la SL42 és vermella o del mateix color.

Tot aquest tema m’ha fet descobrir una tenda genial en el barri gòtic de Barcelona on la veritat també he rebut un tracte excel·lent www.mybeautifulparking.com (a vegades m’agradaria estar forrat per poder complir amb totes les botigues). Allí també ho puc comprar i l’element clau seria si poden muntar els radis vermells darrera, de manera que ambdues rodes serien igual.
La decisió final em genera un altre dubte, i és el K7 de pinyons, pensava que hi havia una opció de Shimano que anava del 11 al 26 (i per tant molt més polivalent que el 11-25 que porto), però que jo sàpiga no existeix, i per tant he d’escollir entre 11-25 per tenir un pelet més de potència baixant o el 12-26 per anar més lleuger pujant. El nou K7 aniria a les llantes bones que faria servir per competir.
Tot plegat calculo que no superarà els 400 euros.

Una última opció poc probable seria trobar per darrera una HEd3, ZIPP o equivalent per uns 300euros, però està difícil.

No cal dir que valoraria molt la vostra opinió, assimetria o simetria?

Video fixed

Després d'unes entrades molt enèrgiques ja no he escrit més de les fixed. Jo al final vaig optar per desmuntar-me els dos plats que em sobraven i ara estic buscant un protector pel de 42 dents, que sinó deixo els pantalons guapos. Tampoc m'he canviat la llanta, però sí les vull netejar i pintar, quan ho faci penjaré una foto amb la bici definitiva. Ara fa uns dies que no la toco.
Adjunto un vídeo que he trobat al bloc del Josef Ajram que m'ha molat, de totes maneres segueixo trobant més estètics els manillars plans i no els de carretera, però aquests segons deuen ser més pro.

Estic a dos dies d’una prova que he preparat molt bé, i com sempre passa quan dediques hores i qualitat a un projecte, estic nerviós. L’únic “però” és el pes, ja ho he escrit i no vull ser reiteratiu, arribo amb algun quilet de més, jo pensava que el propi entrenament dur seria suficient, però no ha estat així i no he reaccionat a temps. En fi, intentaré arriscar i fer una bona marca, arribar a la Garriga a un ritme de 4.15 cosa que em permetria dedicar la tornada a rebaixar algun minut de 1.30. A veure, no les tinc totes. Si no mantinc els 4.15, ja he vist que passar pel sensor entre 45 i 46minuts (10,5km) m’assegura fer l’altra meitat com a mínim amb el mateix temps i això sona més assequible.
Aquest quadre és de la meva àvia, està clar que no he heretat la seva bena artística.

Segona part, blocs i web city bike

Després del recull de botigues que podeu trobar per Barcelona i els enllaços sobre el material arriba el torn de la xarxa.
Blogs
Alguns dels blocs que tinc de sempre parlen de fixie, he vist entrades al Marcel B. Al Marc R. o al Josef A. que l’altra dia vaig veure amb una fixie Amaro de titani i unes HED3 espectacular (per cert, ell em va recomanar que passes per Espai bici).

Destaco però els següents quatre:
Els tres primers són precisament fruit de la passió de les botigues que he parlat per aquest món:
http://www.bike-tech.net/blog/ lligada a Bike Tech i http://ebproject.blogspot.com/ relacionada amb Espai bici i http://notusualbikes.wordpress.com/ a la botiga del mateix nom que si no m’equivoco només opera per internet http://www.notusualbikes.com/
I un darrer blog que és un dels primers que vaig trobar i em va deixar enganxat una bona estona http://unavelocidad.blogspot.com/ o http://www.unavelocidad.com/

Webs
També n’hi ha la tira, en destaco un parell http://www.singlespeed.net/ i http://www.fixedgeargallery.com/ que és com un fòrum on la gent penja les seves experiències.

Primera part, botigues i material urban bike

Com vaig dir penjo un breu recull del què he pogut investigar durant la darrera setmana, segur que hi ha molt més, però per començar ja està prou bé:
En quant a botigues, per Tomás Domingo no he tingut temps de passar i al probike sé que algunes coses tenen, també a la Orbea de jardinets de Gràcia hi he vist alguna fixie i llantes, però vull destacar quatre més especialitzades, on no només tenen material sinó que saben de què parlen (no dic que a les altres no, eh!).
Epai bici es troba al carrer Bruc just per sota de Consell de Cent, vaig estar parlant amb el Xavi (crec), i em va transmetre la seva passió pel tema, primer vam estar una bona estona estudiant la meva bici i veient les possibilitats que tenia, explicant-me moltes vegades coses que puc fer jo mateix. Després vam parlar de single speed i fixies i finalment em va informar de llantes, mirant la possibilitat de muntar-me unes Velocity ja sigui a la city o a la merida. Passeu-hi
www.espaibici.com
Molt a prop, al carrer Girona amb Gran Via, una botiga com se sol dir “de les de sempre”, em va semblar que disposaven d’un gran taller, tant a nivell de preus com de components i fiabilitat i a més també una molt bona oferta de bicicletes de ciutat.
http://www.castellsbicicletes.cat/


Em vaig trobar Bike land tancada (era dissabte tarda), però crec que és una bici que també treballa bé aquest món, a més, tot s’ha de dir disposen d’uns single molt bé de preu, amb l’oferta actual, és la més barata del mercat i està molt bé, és una Nishiki ideal per debutar, amb doble fre i una estètica molt aconseguida. Està a Diputació a l’alçada de Pg Sant Joan.
www.bikelandsl.com
Al cor de gràcia hi ha Bike Tech, potser de les 4 és la que es centra més en la bicicleta de ciutat, ja sigui plegables, fixies o de travessa. En tenen un parell precioses, només per això val la pena passar-hi. La trobareu al carrer Terol 30.
http://www.bike-tech.net/
Material
Si el que voleu és comprar una nova bici o simplement trobar material per a “tunejar” la que teniu també adjunto algunes webs interessants.
Com a fixie o single speed de primer preu he vist que hi ha un parell de marques molt interessants que podeu trobar a les botigues citades i que ronden els 300 o 400 euros segons els acabats finals.
Fuji: http://www.fujibikes.com/LifeStyle/ClassicSeries/Classic-Track.aspx
Nishiki: http://nishiki-spain.es/ciudad-city.asp?numPagina=6
Al voltant de 500 o 600 euros ja hi ha més opcions des de fer-se una bici més o menys a mida fins a una tipus les specialized (anomenades globe) langster que d’altres vegades n’he parlat
http://www.specialized.com/es/es/bc/SBCBkModel.jsp?spid=45781&eid=5333&menuItemId=6359
També n’hi ha de molt més cares, però ja no ho controlo a més que trobo que perden una mica l’essència de la bici de ciutat per allò de lligar-les a qualsevol lloc, això sí val molt la pena veure-les.
I si parlem de material pròpiament dit em centraré en les llantes que potser és el que crida més l’atenció. Precioses són les Aerospoke, el què passa és que cadascuna d’elles supera els 300 euros, són les anomenades llantes de bastons. Passo l’adreça del catàleg perquè la veritat és que la web és molt cutre i poc intuïtiva.
http://www.aerospoke.com/1/258/files/AerospokeCatalog3.pdf

Més baratetes hi ha les Velocity, la veritat és que la web també és complicada, però vaja, que es tracta d’unes llantes que permeten escollir qualsevol tipus de color, muntar amb radis blancs o negres i a sobre són valides tant per fixie, per single o fins i tot per una bici de carretera normal. El preu muntades ronda els 200 euros la roda.
www.velocityusa.com

En aquestes bicis de Josef hi ha una aerospoke, una HED3 i dos velocity (crec)

I buscant, val la pena veure aquesta web, jo crec que té qualsevol tipus de component, només veient la quantitat de rodes que hi ha, la atrobo ideal per a escollir.

http://www.chainreactioncycles.com/

I per la compra on-line

http://notusualbikes.com/tienda/
En breu penjaré sobre blocs i webs

Urban bike

És molt divertit anar en bici per la ciutat i és per això que, més enllà del bicing, cada vegada hi ha més adeptes. Mica en mica es van veient més bicicletes de pinyó fix i això ajuda a que no sigui tan complicat trobar components a les botigues o que no et mirin amb mala cara si vas amb una bici antiga.
Què són les fixed gear? Molts dels què llegiu aquest bloc en sabeu molt més que jo i per tant no vull ser gaire tècnic en la meva explicació, però bàsicament es tracta d’una bicicleta d’allò més simple: quadre, manillar, seient, uns pedals, un plat, un pinyó i una cadena. Aquesta simplicitat torna a l’essència de la bicicleta i la converteix en un mecanisme de desplaçament. Però a partir d’aquí comença tot el que jo considero el món de la bicicleta de ciutat.
Les fixed gear són bicicletes que requereixen una conducció diferent, si pedales avancen, sinó es frenen, i si pedales al revés, doncs reculen. Si veieu un ciclista que s’acosta a un semàfor i comença a fer petites derrapades, si un cop ja ha arribat aconsegueix mantenir l’equilibri sense posar el peu a terra i després comença de nou primer relativament forçat, però després amb força carència, aquest va amb una fixed gear.
Però dins de la família hi ha també les single speed: el concepte és similar, però el pinyó té uns coxinets que permeten un moviment lliure de la roda de darrera (com les bicis convencionals). Aquestes venen amb un o dos frens (generalment el de davant) i considero que és una bici més adaptada a les condicions de desnivell que presenta “la meva” Barcelona. Qualsevol fixed es pot convertir de seguida amb una single speed i viceversa.
Finalment hi inclouria un tercer grup i és el que més m'agrada de tot plegat. Es recupera, com he dit, la bicicleta simple, si és antiga perquè ho és i si és nova perquè presenta sempre un aire retro. Quasi tothom pot tenir una bicicleta de ciutat, i el que és millor, la pot cuidar, decorar, “tunejar” com vulgui: recuperar una bici antiga no costa res, màxim 150 euros per deixar-la impecable i fexed n'hi ha a partir de 350, a partir d'aquí un entra ja en el club dels ciclistes de ciutat...
Malgrat que bicicletes com aquestes em tiren i molt, de moment jo estic en aquest tercer grup per tres raons importants:
Esportiva: Crec que treballant a Tibidabo la utilitat de tenir quatre o cinc pinyons és evident. No sé si les single speed tenen algun truc especial, però veig complicat fer certes rampes barcelonines amb un 42-16.
Pràctica: Realment vaig molt en bici per Barcelona, i no vull patir cada vegada que la deixo lligada al carrer. No estem en una ciutat com a Holanda on la bici sembla un bé públic i per tant qualsevol està en el dret de robar-te-la, però una fixed guapa és massa temptadora.
Sentimentals: He anat renovant, pintant, cuidant la bici des dels 15 anys i li tinc un apreci especial. De moment seguiré donant-li corda.
En breu hi muntaré un sol plat de 42 o 44 protegit, ja que el triple que em van posar al decathlon és totalment inútil, el petit no entra i el gran quasi no el faig servir i només serveix per a què se m’enganxin els pantalons. En un futur tinc ganes de repintar-la bé i qui sap si cauran unes llantes noves.
Ara ja ho he presentat, en la propera entrada posaré alguns enllaços, fotos i botigues d’interès.