Bye bye bicitaxi

Gràcies a que encara hi ha gent que "roba pa no pedir" i gràcies a que hi ha gent que compra bicis robades, la meva Rieju pintada amb colors Dragons i amb el logo IRONPANIC ja és història, al menys per mi.
Era un regal de reis de quan era petit, jo una bici de carretera i el meu germà una Mountain bike, "i això de la mountain bike què és?" és el què ens vam demanar el meu germà i jo, era una ORBEA i estava preparada per anar per la muntanya, una de les primeres BTTs, només dos plats (ara tornen). Aquella Rieju em va donar molt servei, jo deuria tenir menys de quinze anys aleshores. Amb el temps, i amb la incursió de la BTT la vaig abandonar una mica, però durant l'epoca universitària la vaig recuperar, m'anava petita, però de conya per ciutat.
Mica en mica vaig canviar els plats, el manillar, els frens, el seient i el canvi radical, la vaig pintar amb uns colors, que al final han estat els del meu equip. Volia una bici de Barcelona, una bici com els Taxis de Barcelona, com Specialized ha fet amb la citybike que és igual que els Taxis de New York. La transformació casera
Aquí em vaig parar, em moria de ganes de canviar les llantes, estaven destrossades i a més em molaven les de perfil i colors, però no em vaig atreveir, era una inversió forta i no volia que si un dia me la robaven em sentés malament, a més es convertia en una bici més atractiva pels lladres.
PEr desgràcia tenia raó, i en el meu propi pàrking algun llest ha vingut, s'ha carregat el candau (i no era petit i se l'ha endut. En fi, bons temps viscuts amb ella i sempre puc pensar que estava més que amortitzada.
Per cert, en 20 anys una única punxada, i mira que no tenia miraments, si calia anar per camins de terra hi anava.
Bye bye bicitaxi.