Sailfish HALF de Berga, I feel good tralaralaralara

En la meva crònica de Les Angles deia, que en el pròxim HALF volia decidir jo fins on patir i no que fos la competició la que ho decidís. I per això, el què cal és afrontar la prova ben preparat. Ho vaig complir, vaig acumular tants kms de bicicleta com vaig poder a l’agost, vaig mantenir un cert nivell de running i vaig nedar prou com per aguantar, al menys, el 90% del recorregut. Sempre es pot fer millor, un sempre pot entrenar més hores, però jo em sentia bé, confiat.

I així va ser. La natació encara no sé com qualificar-la, per temps , bona, per parcial prou bé també, i per referències amb els companys d’entrenament, doncs vaig sortir on em tocava. Vaig patir una mica en el darrer tram, estava saturat i vaig començar a pensar en altres coses, així que em vaig trobar en mig d’una competició desconnectat física i mentalment. Però en conclusió una natació molt còmode. Deixaré temes com els de la sortida per una altra entrada.

I la bici... ai la bici, doncs de conya. Subjectivament veient les xifres pot semblar que no, però una tri ha de ser un equilibri entre passar-s’ho bé i gaudir i un equilibri entre anar a tope o conservar pel següent sector. Doncs dic de conya perquè vaig aconseguir aquest equilibri. Tenia cames i vaig autonegociar amb elles un segment ràpid però conservador. Potser em vaig passar de conservador i vaig perdre alguns minuts preciosos? però, ho hagués pagat en el running? Qui ho sap. Molt content de les sensacions.

Una rampa espectacular, d’escassos 20 metres ens dibuixava com seria el circuit de running, ni un tram pla. Constants pujades i baixades i jo que surto darrera d’un correcat i m’equivoco en el ritme. Anava molt fort, potser per sota de 4, però el cervell no està prou lúcid aleshores, de sobte veig que quan portem uns 3km passem al Xavi Torrades (ell en la segona volta) i és quan es disparen les alarmes o millor dit quan s’encenen els llums. Es disparen les alarmes perquè penso que si el tercer classificat va així vol dir que el circuit és molt dur i s’encenen les llums perquè explica el perquè del meu patiment en aquest sector.

Decideixo aleshores deixar anar al correcat, i mica en mica, a principis de la segona volta, recupero aquell ritme de competicions, el que em permet acabar bé i ràpid. Una bona segona volta bona i una tercera en què pateixo més però que el ritme no només no decau, sinó que es manté o augmenta un pèl. No és fins als darrers dos kms que noto que cos i ment estan una mica al límit i decideixo escoltar-lo molt, no vull que em passi res.

Les estadístiques.

Les dades són:Pau Cortadas Guasch 4h50'24''
Posició 63 de 428 inscrits i 358 acabats
Temps primer: 3h59’49’’ (una vegada més el Godoy trencant cronos)
Parcials
Natació: 32’59’’ Parcial 156
Bici: 2h46’42’’ Parcial 86 a 32.39km/h (aquí hi compten les dues transicions, però també és cert que eren poc més de 85km)
Run: 1h30’43’’ Parcial 29

PD: Les fotos són de la Maria Wille, gràcies