PODEROSA BICICLETITA

Per Bea
Doncs si, poderosa, poderosíssima. Cada vegada em dono més compte de que és la modalitat dintre del TRI que més m’agrada, i sense ser cosina germana del Contador, la que millor se’m dona. Estic en un moment de l’any bo en aquesta disciplina, que sempre acostuma ser el meu fort. Durant l’estiu a La Cerdanya, per acompanyar al Pau (“acompanyar” per dir alguna cosa) i perquè hi havia molts amics amb bici i amb ganes de practicar, tant BTT com carretera, he fet moltes sortides. He intentat intercalar running i swim, però no ho he aconseguit gaire. Guanya la bici per golejada. I gaudint, eh, molt. Hem fet sortides molt maques, inclús una arrossegant al Willy.
Doncs sabent això, va i m’apunto a una AQUATLÓ... Toma ja!!! Olé tú, olé tu!!! 800m Swim – 2000m run – 400m swim. Com diu el meu marit, si la meva àvia tingués rodes seria una bicicleta, i jo, si nedés bé seria una triatleta (noia) bastant acceptable, en comptes d’una triatleta patatilla. Per tant podeu imaginar com quedaré en una AQUATLÓ... És popular, per tant, pensaré que estic en família. I a més està organitzada per TFSWIM, amb el segell de la Tere Fullana, que com ja vaig dir en una ocasió, transmet tanta il•lusió quan ensenya tècniques de natació, que és l’única persona que m’ha fet tenir ganes de millorar. I pensar que és possible! Així que, va per ella, com diu el Mas, amb il•lusió. Divendres dia 9 a les 16.30h a Castelldefels. Ja us explicaré.

Dir dues coses més diferents a l’AQUATLÓ en aquesta entrada. Una la vaig deixar en el tintero després de fer la TRI SPRINT DE BANYOLES al juliol. Volia fer una no crònica titulada “HA NACIDO UNA ESTRELLA” i enllaçar amb la crònica de l’Anna, que debutava com a triatleta amb una molt bona marca d’estrena. Per tant, Anna, ahí va... ESTO NO SE PARA...

La segona és que el 17 de setembre me’n vaig a fer les 5 últimes etapes del Camino de Santiago amb 4 de les meves millors amigues (Pratita, nos faltará algo). Una assignatura pendent que teníem des de feia molts anys i que em fa molta il•lusió. Abandonaré als meus homes durant 6 dies (espero poder suportar-ho) però crec que valdrà la pena. Li dedicaré al meu pare, que és va quedar sense fer-ho per un any. Això també serà en el seu honor. Per tant, si el Pau em deixa, me’n portaré una llibreteta i sense ser pesada intentaré fer una crònica dels detalls del viatge que més m’agradin. Per variar...