Dades i fotos Challenge

En aquest post detallaré alguns temes alimentaris, hores de són, resultats (que volia extreure de la crònica) o fotos.Alimentació i complements: L'altre dia una amiga em deia quan li explicava l’experiència, "perquè clar, vosaltres us dopeu, no?", la veritat és que si mires fredament el que hem fet, és normal que per molts sers humans la reflexió inicial sigui aquesta, però l'esperit ironman, al menys a nivell amateur però crec que també professional, és radicalment oposat a aquesta filosofia. Quan un afronta el repte de ser Ironman els competidors desapareixen i la pressió està perfectament definida per la pregunta "ho podré fer?", l’origen i les pròpies regles de l'Ironman ja formen part d'aquesta manera de pensar, no només volem fer 180km sinó que a més no es pot anar a roda, no només volem fer una triatló de llarga distància sinó que ningú ens pot ajudar... És per tot això que no tindria cap sentit que ens dopéssim, seria mentir-nos a nosaltres mateixos, però el que sí fem la majoria és cuidar l'alimentació, regular les carències vitamíniques o augmentar les reserves de potassi, magnesi... Jo no sóc dels que deixa de menjar certs productes o cuida en excés el què pren (m'encanta menjar), però sí que durant la darrera setmana vaig fer una ingesta de carbohidrats combinant-ho amb alimentació equilibrada en l'altra àpat del dia. A més ho vaig complementar amb una setmana d'Astenolit fins a tres o quatre dies abans de la prova, magnesium de Powerbar dissabte i diumenge al matí i L-Carnitina també de powerbar a mitja bici. L'Astenolit no és més que un aport extra de vitamines ideal durant o just després de l'època de forts entrenaments que havia realitzat, el Magnesium és per les rampes (tot i que ni això ni el Potassi dels mil plàtans que em vaig prendre van servir de res en els darrers 10km) i la L-carnitina ajuda al cos en el procés de cremar grasses i convertir-les en energia.

Aquest és l'estat de la musculatura i quan encara no notava les rampes, calculo que és cap al 20.

El pes abans de la Tri era d’uns 75 o 76kg (crec que l’òptim) i al finalitzar entre 71 i 72.
Entrenaments: Ja els vaig detallar en alguna entrada anterior i durant tots aquests mesos, en tot cas he seguit els volums setmanals que marcava el programa intemig de Don Fink i la darrera setmana he fet una mica el què em semblava, tot i que al final ha quadrat bastant. Com vaig escriure han sortir en els 6 mesos uns 170km de natació, 1.100 de running i uns 4.600 de bici.
Nervis i son: El Richard Calle té en la seva frase inicial una cita d'Arthur Ashe, que diu: “la clau del succés és l'auto-conidança, i una de les claus de l'autoconfiança és l'entrenament", això em va servir ben bé fins dijous en què malgrat ser conscient que hi podia haver contratemps estava tranquil perquè havia entrenat bé, i per part meva era ja finisher. Però un no és de pedra i la veritat és que especialment el divendres em va agafar un cangueli important que per cert se'm va passar fent una sessió de bici i running i veient que realment estava tot a punt. Després de tantes hores a tope, la setmana de descans i el fet que portis 10 dies sense cap tirada llarga et provoca una sensació de falta d'entrenament, de necessitat de sortir a exprimir-te, és una sensació falsa i que realment s'ha de controlar. També hi ha qui s'exprimeix fins a només una setmana abans, el Nacho, per exemple, ho va fer i els resultats salten a la vista, de totes maneres jo vaig preferir les dues setmanes de baixada que em marcava el llibre. La darrera setmana em va costar dormir, però no vaig baixar en cap moment de les 6.30 o 7 hores de son.Amics: No us exagero si entre divendres i dissabte vaig rebre una vintena de sms i unes 5 o 6 trucades, i estic segur que alguns de vosaltres no vau voler posar-me nerviós enviant-ne. Va ser genial, tenint en compte que sóc un tio "que al principi cau malament" i de no fàcil tracte, m'emociona sentir-me acompanyat. Suposo que el fet d'haver-li explicat a tothom i sobretot d'estar amb la Bea (que compensa la meva mala llet) ajuda a que tot sigui tant perfecte. La foto final de grup és una bona manera de recordar els crits d'ànims que vaig anar escoltant al llarg de la prova, i encara hi falta gent com la Brigitte,el Francesc, el Pepelu i d'altres amics o blogueros que em van animar.

Altres detalls en forma de xifres: Tres o quatre dies de recuperació muscular, 1 dia amb mal de panxa, 13 o 14 hores sense menjar quasi res després de la tri, massatge, 9 dies sense quiquis (6 abans i 3 després), una ungla i mitja negra, dos dies de descans total...

Resultats: D'uns 1.800 inscrits n’acaben dins del temps 1.274
CORTADAS GUASCH Pau
Posició: 338 Temps total: 10:48:55 És curiós perquè de la categoria sóc el 71, el qual denota que en un Ironman la mitjana d'edat és elevada.

Primer classificat: 8.15.37

Parcial natació 1:16:37 posició 919 En la meva línia sortint enrere, en tot cas, correcte i relativament satisfet de la meva progressió. Em cal millorar, però no és clau en la llarga distància.
Parcial bici: 5:34:36 (32.27km/h) posició 634 Fa cosa d'un mes havia pensat que aquesta podia ser la meva mitjana, però en els darrers entrenaments per la NII vaig baixar les expectatives. Al final vaig poder rodar prou bé, el genoll em va frenar, però qui sap si això després em va anar bé per la marató.

Parcial running: 3:43:14 posició 174 Aquí és on vaig trencar tots els meus càlculs, quan un té temps de marató al voltant de les 3.30 i et diuen que has de calcular entre mitja i una hora més, és normal que m'equivoqués. Molt content de com vaig córrer i de com vaig saber patir malgrat les cames totalment contracturades.
T1=6:56 i T2=7:32 Especialment la segona lenta, hi ha qui només es canvia el calçat i jo em vaig canviar sencer, mitjons inclosos. Cap comentari, ho vaig fer i ja està.
Adjunto aquí algunes de les fotos, tot i que probablement n'aniré penjant més, i el vídeo de l'arribada, que gràcies al Carles (a crit de Vamos!) podré conservar tota la vida.

Challenge Ironman Calella