Vist ara en fred, és molt possible que la lesió d’adductor m’anés bé per a realment descansar abans de la llarga temporada que m’esperava. Feta la Behobia ja amb clares molèsties vaig començar un període de recuperació que va acabar derivant en un descans total a principis d’any. A curt termini aquesta parada total va ser molt dura, tenia ganes de córrer, de fer esport, m’havia proposat passar un hivern divertit: jugar a handball, a futbol, esquiar... Fer en definitiva el què se’n diu oci abans de tancar-me en el món de triatló durant 6 mesos. No vaig poder fer res de tot plegat, i a més els primers entrenaments van ser caòtics, amb sensacions mai viscudes d’esgotament total, de no poder anar més ràpid.
La solució va ser fer un aterratge lent, amb competicions on les marques estaven lluny de les millors, però que m’exigien un esforç extra, en concret dues mitges i la cabrilenca. Arribava doncs en un estat de forma baix, però ja amb una base creada i amb dos grans reptes en menys de dos mesos, Terra de Remences i la marató de Perpinyà, fent també un entrenament de qualitat amb la cursa de Collserola seguida de 90km en bici. Aquí els temps ja m’acompanyaven.
Marxa cicloturista de Remences
Temps 6.30.30.
Posició: 626 de 1133
Temps primer: 4.55.00
Collserola
Temps 59:40
Posició: 138 de 719
Temps primer: 45.11
Marató de Perpinyà
Temps: 3.27.42
Posició: 57 de 214
Temps primer 2.43.39
Després d’aquest escalfament ja vaig entrar de ple en la temporada de triatlons amb sort dispar, a Balaguer després d’una natació correcte i una bona natació m’agafa pajaron al running. Va ser una pena perquè crec que estava bé i hagués pogut fer una bona actuació, però en tot cas vaig aprendre molt dels errors comesos i em vaig presentar a Les Angles amb més experiència, aconseguint córrer bé i per tant fent una bona simulació del què podria ser l’Ironman. Vaig passar aleshores una bona època amb un gran equilibri entre viure com un ser normal, entrenar i descansar, i així em vaig presentar a la sprint de Barcelona que em vaig prendre com un “divertimento” però on vaig poder veure que tenia bons ritmes.
Half de Balaguer
Temps 05:44:39
Posició: 90 de 168 que van acabar i més de 200 inscrits
Temps primer: 04:31:37
Half de Les Angles
Temps 5:37:53.
Posició: 99 de 217 que van acabar i 259 inscrits
Temps primer: 4:34:40
Sprint de la Vila
Temps 1:09:26
Posició: 183 de 1372
Temps primer: 54:27
Ja només quedava dedicar l’estiu a augmentar volums i a millorar la meva natació en aigües obertes, tant entrenant com competint. La part competitiva van ser dues travessies, la de Sitges i la de l’Ampolla, molt diferents entre elles i que realment crec que sense deixar de ser competicions lúdiques vaig guanyar la confiança suficient com per a què els 4km de l’Ironman no em neguitegessin.
Travessia de Sitges (2.2km)
Temps 46:22
Posició: 176 de 266
Temps primer: 31:26
Travessia de l’Ampolla (3.3km?)
Temps uns 46 minuts
Temps primer: 29:24
La recta final va ser l’olímpic de Banyoles, on tot i no haver entrenat per una cursa explosiva si hi vaig arribar en un bon moment de forma, donant tot el què tenia especialment en la bici però també en el running, la natació va ser mediocre, però aleshores ja no hi havia res a fer.
Olímpic de Banyoles
Temps 02:20:35
Posició: 144 de 433 que van acabar i 529 inscrits
Temps primer: 1:55:08
I després de tot això, doncs què he d’explicar un Ironman millor de l’esperat on tot l’entrenament i competicions realitzades s’hi van veure reflectits.
Ironman Calella
Temps 10:48:55
Posició: 338 de 1.274 que van acabar i uns 1.800 inscrits
Temps primer: 8.15.37
Tot el que he explicat està resumit en imatges en aquest muntatge (té música o sigui que vigileu a la feina):
La solució va ser fer un aterratge lent, amb competicions on les marques estaven lluny de les millors, però que m’exigien un esforç extra, en concret dues mitges i la cabrilenca. Arribava doncs en un estat de forma baix, però ja amb una base creada i amb dos grans reptes en menys de dos mesos, Terra de Remences i la marató de Perpinyà, fent també un entrenament de qualitat amb la cursa de Collserola seguida de 90km en bici. Aquí els temps ja m’acompanyaven.
Marxa cicloturista de Remences
Temps 6.30.30.
Posició: 626 de 1133
Temps primer: 4.55.00
Collserola
Temps 59:40
Posició: 138 de 719
Temps primer: 45.11
Marató de Perpinyà
Temps: 3.27.42
Posició: 57 de 214
Temps primer 2.43.39
Després d’aquest escalfament ja vaig entrar de ple en la temporada de triatlons amb sort dispar, a Balaguer després d’una natació correcte i una bona natació m’agafa pajaron al running. Va ser una pena perquè crec que estava bé i hagués pogut fer una bona actuació, però en tot cas vaig aprendre molt dels errors comesos i em vaig presentar a Les Angles amb més experiència, aconseguint córrer bé i per tant fent una bona simulació del què podria ser l’Ironman. Vaig passar aleshores una bona època amb un gran equilibri entre viure com un ser normal, entrenar i descansar, i així em vaig presentar a la sprint de Barcelona que em vaig prendre com un “divertimento” però on vaig poder veure que tenia bons ritmes.
Half de Balaguer
Temps 05:44:39
Posició: 90 de 168 que van acabar i més de 200 inscrits
Temps primer: 04:31:37
Half de Les Angles
Temps 5:37:53.
Posició: 99 de 217 que van acabar i 259 inscrits
Temps primer: 4:34:40
Sprint de la Vila
Temps 1:09:26
Posició: 183 de 1372
Temps primer: 54:27
Ja només quedava dedicar l’estiu a augmentar volums i a millorar la meva natació en aigües obertes, tant entrenant com competint. La part competitiva van ser dues travessies, la de Sitges i la de l’Ampolla, molt diferents entre elles i que realment crec que sense deixar de ser competicions lúdiques vaig guanyar la confiança suficient com per a què els 4km de l’Ironman no em neguitegessin.
Travessia de Sitges (2.2km)
Temps 46:22
Posició: 176 de 266
Temps primer: 31:26
Travessia de l’Ampolla (3.3km?)
Temps uns 46 minuts
Temps primer: 29:24
La recta final va ser l’olímpic de Banyoles, on tot i no haver entrenat per una cursa explosiva si hi vaig arribar en un bon moment de forma, donant tot el què tenia especialment en la bici però també en el running, la natació va ser mediocre, però aleshores ja no hi havia res a fer.
Olímpic de Banyoles
Temps 02:20:35
Posició: 144 de 433 que van acabar i 529 inscrits
Temps primer: 1:55:08
I després de tot això, doncs què he d’explicar un Ironman millor de l’esperat on tot l’entrenament i competicions realitzades s’hi van veure reflectits.
Ironman Calella
Temps 10:48:55
Posició: 338 de 1.274 que van acabar i uns 1.800 inscrits
Temps primer: 8.15.37
Tot el que he explicat està resumit en imatges en aquest muntatge (té música o sigui que vigileu a la feina):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada