Venia d'aquell periode tan idiota que começa cap els 15, 16 anys, en què la cara s'omple de grans, unes parts de la cara creixen, d'altres no... Un vol ser com l'Axl Rose i és com l'Slash i tot plegat et porta a un problema d'autoestima important.
No estava content ni amb el meu aspecte físic, ni amb la meva personalitat, ni amb la manera de vestir, però tan senzill era caure amb una depressió adolescent com sortir-hi. Va ser aleshores quan una jaqueta de segona mà comprada al Camello (probablement d'un iaio) va canviar la meva vida.
Què va canviar aquella simple jaqueta? Doncs per começar em va començar a agradar com vestia, l'estil de vestir va anar acompanyat de tot un moviment que començava a crear època, fortament basat en la música i grups com Pulp, Blur, Oasis. De sobte vaig passar de ser un pipiolo estúpid, tímid i insegur a algú que coneixia aquest moviment mesos abans que la resta de societat, i quan aconsegueixes això al voltant dels 17, 18 anys passes a ser el rei.
En fi, suposo que tinc massa temps lliure, que això de fer repòs és molt dur per a mi, i sobretot que no tinc paciència i vull recuperar-me ja. El cas és que he volgut tancar el cicle, aquella època va acabar fa molt i ara ha arribat el moment de donar la jaqueta a Càrites, qui sap si canviarà la vida d'algú altre.
3 comentaris:
Sí Pau, ya va siendo hora de que pases el testigo y subas el autoestima a otro "teenager" :-)
Es una putada lo tuyo, pero en 2 meses habrá sido todo una anécdota. Disfruta de las fiestas y el año que viene volverás a la carga !!
Ànims !!
Dennis.
Y el gran cambio de la chaqueta al trisuit cuando fue? :-)
Jo vaig tenir una "jeka" molt semblant i també la vaig comprar a un segona mà, a Girona. El que passa que la vaig perdre de vista, fins que un dia vaig coincidir amb el meu germà petit a una disco i l'enigma va quedar resolt. Vés a saber on para ara, la jaqueta.
I molta paciència, ja veuràs com te'n sortiràs.
Ànims!
Publica un comentari a l'entrada