L'any passat ja compartia aquest vídeo que espero sempre amb impaciència. Aquest any és la competició femenina la més espectacular, però en general encara mola més que la de l'edició del 2010.
No tinc febre IM, de fet quasi no tinc febre triatló, però veient aquest tipus de competicions les meves ganes per tornar a exprimir el cos pugen molts graus. És impossible explicar, i fins i tot diria que recordar, les sensacions que es viuen i per tant cal anar repetint-ho de tant en tant. És precisament per aquestes ganes que ara no he de tenir pressa i no la tindré, cada dia de repòs, és un dia guanyat.
Aprofito per donar-vos les gràcies: via comentaris, FB, mails, trucades o en persona, he rebut molt suport i preocupació, i això no només m'ajuda sinó que em fa veure que el què tinc no és cap broma. Gràcies.
2 comentaris:
Pau, ets un crack!...i en breu tornaràs mé sreforçat que mai, sobretot mentalment!
Força Dragons Chief!!
Xavi.
Ánimo Pau! Tal y como dices, cada día que pasa te queda un día menos para recuperarte!
Publica un comentari a l'entrada