L’èxit de la Behobia San Sebastián

Hi ha altres curses amb èxit: la Sant Silvestre Vallecana, la Mitja de Granollers, la Cursa dels Bombers, però crec que la Behobia és la que exhaureix abans les inscripcions. Tot i que en la crònica ja ho he comentat una mica, vull “reflexionar” sobre el perquè de l’èxit, raons que superen de llarg possibles problemes com el clima de la zona, un recorregut agradable i amb trams preciosos, però no el més bonic ni de llarg, o l’evident de no ser un circuit rodó i per tant tot la logística del desplaçamanet. Anem doncs pels punts forts.
- La història: aquesta és la 44ena edició, i això són moltes curses que van calant en la societat, que creen una necessitat de ser-hi, de participar en una cursa mítica, de veure com els pares hi corrien i els fills volen emular-los algun dia, de poder dir Neuk ere bai (jo també). Ara no recordo els participants donostiarres que hi participen, però crec que el Robert va dir que 1 de cada 100.
- L’afició: és sens dubte la clau, hi ha animació durant tot el recorregut i sobretot cridant, el què a la Marató de Barcelona es viu a Glòries o a l’Arc de Triomf és quasi constant i des del primer km, i a més cridant, amb el clàssic Aupa!! Que és genial. Quan et fiques per l’autovia i hi veus gent penses “però com han arribat fins aquí”.
- L’hora: una de les maneres d’aconseguir públic és fer les curses tard, qui es desperta a les 9 del matí d’un diumenge per animar?, en canvi la Behobia surt a les 11 i acaba a la una del migdia. És evident que això és un tema cultural, la Bea m’explicava que una setmana abans, a la cursa de l’amistat, només veia cares llarges de la gent que veia que a les 9 del matí o fins i tot més d’hora els havien tallat el trànsit durant escassos minuts, per a què passessin uns 200 corredors, aquí hi havia un camió pitant però d’alegria i animació quan li van tallar l’autovia i havia de circular per un sol carril al costat contrari. A més ja ho vam poder viure amb l’Ivan fent el Camino del Norte, on els ciclistes sempre tenien preferència sobre els cotxes.
- Patrocinadors: primer Nike i ara Adidas s’han bolcat en la cursa, pel què veig aquestes marques agafen una cursa en cada ciutat important i hi posen tot el patrocini que calgui, porten corredors professionals i de primer nivell i donen (que no regalen) una samarreta xula. L’any passat Adidas va portar a Wanjiru (actual campió olímpic) a la Mitja de Granollers, però és que en els darrers anys hi han participat: la Marta Dominguez, l’Stefano Baldini o el mateix Gebrselassie; a la Behobia el Chema Martínez porta 4 anys seguits guanyant.
- Ciutat: tots els que heu estat a San Sebastià sabeu que val la pena anar-hi, per tant córrer està bé, però el millor és el cap de setmana de turisme, pintxos i gent. En aquest sentit potser valdria la pena fer la cursa dissabte i després dedicar-se tota la resta de cap de setmana a “viure” la ciutat. Crec que en alguna edició havia estat així.
- Bascos: I amb això englobo quasi tot el que he dit abans, tenen una capacitat innata en bolcar-se en tot el què fan, en ser extremistes, això té els problemes que tots coneixem, però també moltes virtuts: si s’ha de nedar, “cruzamos la Contxa a nado, si no pa qué ponerme el bañador”, si s’ha de menjar, “pues comiendo pintxos toda la noche”, i si s’ha de’organitzar una cursa, “pues que sea la mejor, que la gente salga a la calle a animar, y que corran como locos”.

Penjo les arribades, de totes maneres tant el Robert com jo entrem en canvi de minut i el vídeo es talla.

2.05.00 http://www.corriendovoy.com/video.php?id=26&video=664
2.09.47 http://www.corriendovoy.com/video.php?id=26&video=669
2.16.00 http://www.corriendovoy.com/video.php?id=26&video=676
http://www.corriendovoy.com/video.php?id=26&video=675

A falta de noves fotos que si les trobo afegiré aquí mateix, aquesta serà la darrera entrada abans del canvi.