Comença a ser preocupant

Porto tres setmanes de descans total, el passat 30 de setembre feia una prova i veia que no havia recuperat gens. De fet, tret d’aquesta prova, des de la cursa de la Mercè que estic parat, és a dir vaig per la cinquena setmana.
Vaig anar a veure si el traumatòleg em podia visitar, però la resposta de recepció va ser “això no és una urgència, pots caminar, no?” i hora pel 17 de novembre. La setmana que ve, en tot cas faré una sessió de fisio, tinc ganes de demanar-li com a mínim si això és normal. Si no fos perquè realment em fa força mal pensaria que és psicològic, però és impossible, ho noto de veritat, és molt possible que vingui d’haver forçat l’adductor la temporada passada, el fisio del DIR ja m’ho va dir que si no recuperava bé la lesió de l’adductor (en aquells moments era en la part propera al genoll), em pujaria el dolor a la ingle, i zàs, s’ha complert. Per sort la temporada que ve estaré feredat i ja tot serà diferent, a la mínima molèstia cap al metge.
De cara a la Behobia ja està tot perdut, no entrenaré gens, repòs fins el dijous abans, aquell dia faré una prova de 10km a 5min, si surt bé provaré els 20 a aquest ritme, sinó a córrer amb la Bea i així ens fem companyia mútua. Serà divertit.