Els començaments

Aviat farà dos anys que vaig conèixer a la Bea, qui em va comentar que el Pau tenia un somni: participar en un Ironman. Com vaig comentar, el tema de les triatlons feia anys que m’atreia. Ja tenia l’excusa per entrenar i el repte a la vista. La triatló de muntanya de Balaguer semblava perfecta per començar, doncs no requeria saber anar en bici de carretera ni tenir-ne una. La distància sprint no l’havia de fer massa dura, i onze setmanes per endavant per entrenar-la eren suficients. Així va començar l’aventura en aquest esport, però no avorriré amb batalletes personals.

Resumint, al 2008 vaig fer la cursa de Bombers, la pedalada de Cabrils i les triatlons de Balaguer, Empuriabrava i Barcelona. Després varen venir la Mercé i la Jean Bouin. El verí d’aquest món ja el tenia inoculat al cos, i perdia més temps navegant per internet a través dels moltíssims blogs que en parlen, que no pas entrenant. La decisió estava presa: comprar una bici de carretera i a per les olímpiques de cara al 2009. Any en el que he fet 6 triatlons: Salou, Calafell, Vila i Vilanova sprints; Tossa i Barcelona olímpiques. La pedalada de Cabrils i una travessia nedant a Sitges, i de running la mitja marató de Banyoles i la cursa de Bombers, varen servir com a entrenaments de qualitat.

Però està clar que per competir, d’una forma mínimament decent, cal entrenar amb qualitat. Per tant, el propòsit pel 2010 és millorar la tècnica, sobretot de la natació.
Xavi