dimarts, 16 de novembre del 2010

Crònica de la Marató Costa Daurada

Avui em centraré en la competició, o uns minuts abans, des de l’arribada al pàrking de l’Hotel Port Aventura ja que hi havia lloc de sobres per aparcar amb la calma i prop de la sortida i perquè allí ens vam trobar aparcant un al costat de l’altre el Marcel, el Ferran i jo. Després de xerrar una mica mentre el Guillem esmorzava, baixem trotant a trobar-nos amb la penya UOC, es respira il•lusió i ganes i, perquè no dir-ho, alguns nervis.
Jo aparentment ja els he cremat tots, però una vegada més la visita al lavabo em demostra el contrari. Sigui com sigui arribem puntuals a la sortida, a pocs minuts de començar. Després de saludar al Joan i a la Yolanda, que fan el 10mil ja vaig serpentejant entre la gent per trobar una posició capdavantera, la baixada inicial, estreta, em fa una mica de por.
Últim petó a la Bea, glopet d’aigua i a la guerra. La baixada certament va ser una mica complicada però també els únics 500 metres dels 42 i pico en què no vaig poder portar el ritme que volia (o podia). Surto ràpid, per sota de 4.20 però té tendència a baixar, el primer en creuar-me és el Ferran, és el km 3 i ja va concentrat, no ho deixarà fins el final, giro i de seguida apareix el Dennis que em diu “Pau con calma eh!”, miro el rellotge 3.58min/km ups! El Marcel, l’Ana, el Carles serà una constant i el millor d’un circuit com aquest on ens anem veient tota l’estona.
He realitzat els primers 4km molt ràpids, tendeixen a baixar i crec que s’ha d’aprofitar. Ja en pla, camí de Cambrils intento veure sempre un ritme entre 4.20 i 4.30, mai per sota ni per sobre. Rodem una estona amb els de 10 però de seguida giren, ara ja estem sols, readapto el ritme per anar acompanyat, coincidim un catxes petitó que va fent broma i que diu que va massa ràpid i un altre catxes Ironman que tampoc porta referències. Cap el km 13 se’ns sumen 3 o 4 corredors més i formem un bon grup, em quedo davant, però no marco el ritme, després de massa kms a 4.20 i dels primers avisos de rampes decideixo deixar-me anar, li ho comento a l’IM i em diu que per ell també 4.20 és massa. Reduïm una mica, a més començo a beure Powerade abans del previst per evitar que les rampes vagin a més.

Amb els companys de viatge de la primera part.


Així arribo a la Mitja que coincideix de nou amb un km i mig de pujada, i amb sensacions pitjors del desitjat, no em puc treure del cap que fa tot just tres setmanes m’havia cascat la tirada llarga al mateix ritme amb molt millor feeling. Així se m’ajunta el Xavi, que m’acompanyarà la segona part del viatge, la més dura.
Sempre he pensat que en una marató prefereixo que m’acompanyin la primera part i em facin companyia que la segona per tibar-me (jo ja tinc prou coco per anar a tot el què puc), però he d’admetre que en aquest cas el Xavi va ser una gran companyia, a més sé que rodant a 4.30 tampoc anava còmode, així que el seu patiment em consolava (jiji). A partir d’aquest moment el meu objectiu és únic, arribar al km 28, on prendré el primer Gel. És curiós com m’ajuda mentalment el fet, racional o no, de pensar que per mi sol he d’arribar al 28, a partir d’allí els Gels del 28, 33 i 38 ja em portaran cap a l’arribada. I arriba el 28, em sento cansat però les rampes no s’han consolidat, estic començant a rodar a 4.35 però el marge és gran. És aleshores quan li dic la frase al Xavi, i us prometo que era sincera: “si els Nutrisport no funcionen, no sé pas què faré”, però funcionen, la impressió és que em permeten augmentar els ritmes, tot i que el Garmin no ho confirma. Segueixo i segueixo, i veig el mur, però el supero, i fem càlculs amb el Xavi, i ens surten els números (des d’una hora abans sabia que baixava de les 3.15 i a falta d’alguns kms veig clar el 3.10).

Amb el Xavi

Porto ritme creuer, però és bo. El mur es transforma en senyals del cervell cap a les cames, senyals que “la rauxa” ha de frenar i que qualsevol moment de descuit arriben i comences a posar-te recte per anar reduïnt el ritme, però de seguida dius que no, t’inclines endavant (en el meu cas endavant i cap el costat) i segueixes traccionant.
I entrem a Salou, corrent pel passeig on vaig debutar en triatló amb el Nico, ja s’acaba i estic prou bé, el Xavi em deixa però m’envia l’última dosis d’adrenalina en forma de crit que em va directament a les cames, i com un boig, canvio el ritme i fins i tot passo a la primera dona (tinc temptacions de quedar-me darrera per sortir a la tele ;-) ). No sóc prou conscient com per fer els càlculs prou ràpids i saber si puc pujar tranquil o no per ser sub 3’10, a més des de fa molts kms els de l’organització ens han obsequiat amb 200 metros extres i això és un minut, segueixo a 4.20 però ja veig la meta, on m’esperen el Joan, la Ruth i com no la Bea i el Guillem, poc després arriba el Ferran. Després d’uns segons de recuperació veig que he acabat prou bé així que de seguida m’atabalo i vull estar a tot arreu i per tothom (o sigui, per ningú).

Arribant, com podeu veure els xips aquests que ens van posar no van gens bé, a mi a la classificació general em posa 33'' i us puc assegurar que no estava a primera fila a la sortida.

Mica en mica van arribant, perdó triomfant tots els amics: primer el Marcel, que després de veure’l enganxat al grup de 3.30 i rient en el km 30, sé que no fallarà, l’últim gel li ha donat ales per debutar per sota del 3.28 (quin futur!), després el Dennis que ha aconseguit baixar de les 7 hores en dues maratons en 3 setmanes, aleshores arriba el Carles, que no l’esperàvem i poc després l’Ana, que ha quedat cinquena de la general i va prendre la decisió de fer la marató feia tot just dues setmanes.
Ha estat tot magnífic. Jo no he tingut bones sensacions però sí bones cames i al final és el què compte. La baixada de ritme de la segona part s’ha compensat en anar recollint un a un a corredors que m’havien deixat enrere en la primera. He tingut de tot però sense ser res exagerat. M’han animat amics, coneguts i desconeguts i és fantàstic, i m’ho he passat molt bé.

Les dades de la MCD són:

Pau Cortadas Guasch
Posició: 40 (435 arribats i més de 500 inscrits).
Temps total: 3’08’’20’’’
Mitja 4.27min/km
Primer classificat: 2:35:13

12 comentaris:

Joel ha dit...

Bona crònica.
En aquesta marató he pres el primer gel i veig que les meves sensacions es confirmen amb tu... havia separat els gels 5 kms i vaig notar que trigaven en fer efecte ben bé un parell de kms, però només em van durar per 1 i mig... suposo que és una qüestió d´entrenament...
Felicitacions!

jag75 ha dit...

Pau!
moltíssimes Felicitats!!!
ja veus que no em vaig pas equivocar en dir-te allò de 4:2x min/km jejejje

enhorabona per acabar de nou una marató, la marca, l´esforç fet i el que significa cara a un futur i nous reptes q et plantegis en la distància.

una abraçada i q et recuperis aviat que tenim partidets de pàdel pendents :)

Bea ha dit...

Com coneixo al meu marit, sempre per sota del repte marcat, encara que ho negui uns dies abans de la competició... Molt bona crònica!!! Moltes felicitats a tots, i en especial per ser la seva primera al Marcel!!! I Xavi A., gràcies per cuidar del meu maridet: ets un sol!

david ha dit...

Felicitats nanu,t'ho has currat, ja m'agradaria a mi fer aquesta marca...

Pau ha dit...

Joel, la velocitat d'efecte i la duració deu dependre de la densitat i la composició del gel. Jo prenc els nutrisport que són molt líquids i per tant de seguida els noto, i els prenc cada 5km per no fer-ho més sovint i maxacar la panxa. Felicitats, per cert no hi haurà crònica detallada al teu bloc?
Jag, vas encertar 4:2X ara, hauries d'haver vingut a acompanyar-me a la primera part, vaig anar molt millor a Castefa que aquí, coses de le vida. Ja vaig seguint els teus relats yankees... Padel quan vulguis, què tal dissabte al matí? (a segona hora és clar)
Bea, és cert, primer i segon premi per tu i el Dennis, jo insisteixo, hagués apostat pel Xavi (el que es va passar és el Jordi, però suposo que era per compensar que em maxaca al padel)
Gràcies David, tu ho has dit, m'ho he currat. Per cert el dissabte previ vaig fer uns kms amb el gos, a veure si quedem un dia d'aquests per l'arnés, estàs a Barcelona o a Osona?

Xavi A. ha dit...

Gran crònica, gran ritme, inmillorable marca.
Va ser un gran dia i vaig disfrutar moltíssim.

s'haurà de repetir així que ja podem buscar un altre repte. jajaja.

Dioni Tulipán ha dit...

Pau,
* tú el gran crack,
* la Bea y yo los grandes genios..

Tardaré años, si va a suceder, en conseguir una marca como esta.
Pero claro...entonces ya habrás cambiado el primer dígito de tu marca..... 3:08 3:08 3:08.

XeviX ha dit...

Felicitats Pau, vas arribar amb els deures fets i guaita el resultat. Ara ja pots anar mirant de canviar el dígit, com diu el Dennis.

Salut.

Joel ha dit...

Pau,
Diries que els que ens van donar són dels densos? Em podries aconsellar alguna pàgina o marques per fer una ullada i comparar?... tot i haver acabat ja 5 maratons, aquest món dels gels és un món desconegut per a mi...
Per cert, la meva crònica, sense fotos ni números, l'he enllestida, 4 dies per tard. Massa feina...

Pau ha dit...

Joel, no els vaig provar, però juraria que eren bastant líquids més com els de Nutrisport o Powergel que els d?isostar.
Prepararé una entrada ja que veig que és un tema interessant

Joel ha dit...

Fantàstic!

XTB-XAVI ha dit...

Felicitats...más vale tarde que nunca!

FIns aviat soci!

Xavi.

Les Curses més rendibles