Test 2*6000, rodar a 3.52 durant 6km

Tenia mil títols per a aquesta entrada: Test 2*6000, la talla dels mitjons, a pels 3.10, “una de cal i una de arena”, últim entrenament canyero...
I és que la sessió d’avui té moltes històries. Per temes logístics però sobretot de saturació havia deixat el test 2*6000 per a aquest divendres, de fet diu de fer-lo 10dies abans i avui en queden nou, o sigui que tampoc era mal dia. Una mica fart de la Carretera de les Aigües i de la seva dificultat a rodar ràpid vaig decidir fer el test a la cinta del DIR. Tontament he estat nerviós, això de rodar durant 6km a 3.52 em semblava complicat.
Després de ser incapaç d’aixecar-me d’hora aquest matí, a la tarda no m’ha tocat altre remei que dirigir-me al gimnàs. Al calçar-me el mitjons veig que m’he equivocat i n’he agafat uns de la Bea, preocupat per que no em surti cap feridura a la zona del taló me’ls he estirat bé,gran error de principiant.
Començo amb 2km i 10 minuts i faig els primers 6km a 4.20 tot mirant el tennis a la pantalla de la màquina. Faig una mitja de 153ppm però el cert és que la majoria d’estona rodo a 150 i és a última hora que va pujant una mica més. Descanso dos minuts i poso els 3.50 (dos segons per sota del què em toca) a la màquina. Les sensacions són bones, millors a nivell de pols, ja que fins els 4km no supero les 170ppm, que musculars ja que realment arribo un pèl cansat.
Tot perfecte fins a 500 metres del final en què de sobte em dóna la sensació que una ungla que ja no tenia al 100%, em salta. Decideixo acabar. De seguida pujo cap al vestuari a veure la destrossa, em molesta que després de l’èxit d’un test que em feia molta por no pugui estar content, però el cert és que a l’hora de la veritat sembla que no ha estat tan greu, l’úngla segueix al seu lloc i sembla que només ha patit una miqueta.
El resultat de tot plegat és que em veig capacitat per anar a atacar els 3.10, el fet de fer el test a la cinta m’ha ajudat a mantenir el ritme però m’ha privat de saber si podia anar més ràpid (no crec, però), i si l’ungla m’ha de putejar, que sigui cap al final i que em serveixi per pensar “com més corri, abans acabaré, i abans em deixarà de fer mal”.


Aquesta cara de gilipolles és la què m’ha quedat. Demà a rodar alguns km però a ritme còmode, camí de l’Hotel W a veure la festa de l’spinning.
Si voleu més info d'aquest test, en aquest PDF de STIKAFUL ho explica molt bé.