dimecres, 24 de novembre del 2010

MCD agraiments i audiovisuals

En la crònica explicava que al voltant del km 15 o 16 decidia deixar d’anar davant del Grup per caure enrere i mantenir un ritme més conservador, doncs just en aquell moment ens van gravar i vam sortir per TV3, però és clar, a mi em tapaven. Tots els que veieu, menys un crec, van arribar darrera meu, jiji.

Entre el desplegament de Barcelona Dragons, la feina i d’altres cosetes m’havia quedat pendent aquesta entrada. I és una pena, perquè ara segur que em deixaré d’agrair a algú l’ajuda i el companyerisme rebut abans, durant i després de la Marató de la Costa Daurada. Vull començar parlant de l’organització, però no ho faré ni de la bossa, ni del recorregut, ni d’altres coses que sempre es poden fer millor o pitjor, sinó dels voluntaris, que com més bé facin la seva feina més desapercebuts passen i la veritat és que per a mi tot va ser molt senzill, l’ajuda i ànims rebuts pels molts voluntaris que hi havia va ser perfecte, i tot això és gràcies al lideratge del Juanan i la seva colla, però també de la bondat de la gent de la zona.

Com no pels dono les gràcies i felicito companys, començant pel Marcel, amb qui ens vam autoliar per a córrer aquesta Marató i amb qui vam compartir algunes trucades que ens van servir per ficar-nos en carrera. A més després vam anar a casa seva per compartir un dinar amb tota la família. I com no als companys de la UOC que malgrat faltava algun convidat il·lustre, estàvem molt ben representats i, com no podia ser d’altra manera, el món de l’esport ha tornat a crear un bon grup d’amics. El tercer agraïment és pel Xavi, ja vaig explicar que em va ajudar i molt, i a més ho va fer molt bé. Sé que no anava còmode, després de tants dies parat fer una mitja a 4.30 no és senzill, i sobretot sabia que tenia molèsties al genoll però en cap moment es va queixar d’una cosa ni de l’altra, sabia, o pensava, que en aquells moments els seus problemes no eren importants, i que no estava allí per queixar-se. Això és molt complicat, i ho vaig valorar molt. No em va fer parlar, no em va fer anar més ràpid ni més lent, va córrer al costat meu. Suposo que en el seu camí de convertir-se en un gran entrenador personal hi entra la psicologia, per tant en aquest sentit, ja ho tens assimilat.
Aprofito la següent foto també per parlar de a qualitat de Kufuuza i de la seva política comercial. Malgrat que les fotos de mostra ja tenen prou resolució, el fet de ser bones fotos i que per un preu molt competitiu te les envien, les vaig encarregar. Els preus són sempre desorbitats.

I no em vull estendre amb la Bea, no perquè no s’ho mereixi sinó perquè ja li agraeixo en persona, i en aquest cas també a la Ruth, que pateix igual que ella i tantes altres que les respectives parelles siguem uns obsessionats.

També aprofito aquesta entrada per penjar les fotos i el vídeo de Corriendovoy.
Marató Costa Daurada


Vídeo de l’arribada
CorriendoVoy.com Videos gratis de Maratón Costa Dorada [Salou]

3 comentaris:

Xavi ha dit...

No tornarem amb el "Tu", "No tu", "no no tu", però ja saps que soc jo el que et donc les gràcies a tu per acceptar la meva companyia durant la segona meitat de la marató.
Realment m'ho vaig passar "teta". Recordo com abans de parar portava 2 km pensant en el crit que faria quan parés per tal de donar-te una mica d'energia per l'últim tram. jajajja

Bones series-fartlek avui al matí plegats. Tinc les cames......

Bea ha dit...

No, feu això del "tu" "no tu", què mola!!! És part de la gràcia del blog! De nou moltes felicitats a tots! Esteu tots super PRO a les fotos oficials!!! Xavi, em fas enveja perquè com a premi a fer de compi, tens una foto xulíssima en cursa.

Dioni Tulipán ha dit...

Tranquil Pau,

Em sembla que el noi que et va tapar va quedar pitjor :-)

Les Curses més rendibles